30 de març del 2009

La fi de la vaga de fam

Avui és dilluns 30 de març, des del meu ingrés a l’hospital no he pogut actualitzar el bloc i em disculpo per aquesta absència i manca d’actualitat sobre el meu estat. El dia de l’ingrés m’hagués sigut impossible escriure res, com ja ho va ser el dia abans, però els dies posteriors, com que no disposava d’internet, vaig prioritzar la lectura i la reflexió a l’espera de que arribés el dia d’avui per transmetre tot el transcorregut des del passat 25 de març.

El dia de la meva hospitalització ja no va començar gens bé. Vaig passar la pitjor nit que he passat d’ençà de l’inici de la vaga de fam. Cap a les 6 de la matinada, amb l’esperança de poder millorar la meva situació i descansar, vaig decidir anar al lavabo, pensant que la bufeta era el motiu del meu insomni. Em vaig aixecar, com sempre, vaig agafar el pot per mesurar l’orina i em vaig dirigir al lavabo. Un cop allà, vaig començar a tenir sensacions estranyes, mal de cap intens i mal de panxa semblant a nàusees. Vaig entendre que m’estava començant a marejar i em vaig afanyar, vaig buidar el pot, el vaig netejar amb menys cura que de costum i vaig sortir del lavabo.

Poques passes més vaig poder fer. Com que era el lavabo de la sala on feien dansa, hi havia uns bancs per poder-se canviar. Ràpidament m’hi vaig asseure per evitar mals majors i per intentar que aquell mareig, que ja m’impedia veure el que m’envoltava, se’m passés. Assegut la situació no millorava i vaig acabar estirant-me, deixant el pot de l’orina a terra. Vaig tancar els ulls i vaig esperar i concentrar-me en tot el que m’estava passant interiorment, tenia el pols molt accelerat i la panxa i el pit es movia al seu ritme. Per sort, al cap d’una estona em vaig tranquil·litzar, el pols es va calmar i l’estómac ja no palpitava. Vaig obrir els ulls i ara tot era clar. Vaig dubtar uns instants i, finalment, em vaig asseure, vaig agafar el pot i em vaig aixecar. La tornada al llit va ser normal, vaig agafar una palangana per deixar-la al capçal del llit, em vaig deixar caure al llit i em vaig tapar per intentar descansar.

Al cap d’unes hores, em despertava. Vaig notar, ràpidament, que estava molt cansat i que plantejar aixecar-me em cansava només de pensar-ho. Ràpidament, em van preguntar com em trobava, vaig informar que bé, que simplement estava una mica cansat. La potencia de la meva veu i el fet que hi hagués la palangana prop meu, els va alertar. Em van demanar a veure si havia vomitat, evidentment no sabien res del que havia passat unes hores abans, no vaig voler despertar a ningú. Tampoc tenia esma per explicar la meva experiència al lavabo i ho vaig obviar. Tot i així, no vaig convèncer i poc després van avisar l’ambulància perquè se m’endugués a l’hospital.

Jo era conscient que no estava en bon estat i, per tant, vaig acceptar el trasllat a l’hospital i vaig demanar que s’avisés als meus pares. Tot i així, vaig transmetre la meva voluntat de, malgrat l’hospitalització, continuar la vaga de fam allà perquè l’assemblea del SEPC ho tingués en compte, ja que sé que sense la meva aprovació i voluntat es descarta la continuïtat de la vaga de fam. Em van dir que descansés, que no hi pensés, que ja en parlaríem. Al cap d’una estona van arribar la metgessa i infermera de la UAB per informar-me de que ja venia la ambulància si aquesta era la meva voluntat. Tot plegat, m’ha sabut greu per elles i els altres metges que venien de la UAB, estaven com enfadats i ressentits perquè ells no em podien assistir. Ho entenc, però perquè es pensaven que era perquè com que eren de la UAB eren “dolents”. Li hagués rebatut, però no tenia esma, els hi agraeixo la dedicació i lamento en la situació en la que es van trobar, però en cap cas pensàvem o crèiem que eren “dolents” o còmplices de la UAB, simplement que ja teníem equip mèdic i no tenia sentit rebre l’assistència tants cops al dia, feina llençada, per res.

Després, tot va ser molt ràpid i tinc imatges del meu trasllat, tot i que em va saber greu no poder fixar-me en aquella munió de gent concentrada a la Plaça Cívica per donar-me suport. De reüll vaig veure que sostenien una pancarta, però no m’hi vaig poder fixar. Em van pujar a la llitera, vaig intentar fer-ho per mi mateix, però no vaig poder i em van carregar dins de l’ambulància. Durant el trajecte vaig mig parlar amb la infermera que m’acompanyava, va ser una conversa complicada, m’esforçava per parlar fort, però sembla ser que no hi havia manera de que em sentís bé. Després d’algunes preguntes rutinàries i de dormir una mica, vam arribar a l’hospital de Terrassa.

A urgències ja havien arribat els meus pares que tenien una expressió entre satisfacció i angoixa. Satisfacció pel fet de saber que en breu rebria tractament mèdic i, per tant, que el meu estat de salut estaria sota vigilància i angoixa per l’estat en el que em van trobar. Em vaig esforçar a explicar-els-hi que em trobava bé, que no tenia mal enlloc, que simplement estava molt cansat. La força de la meva veu no els va convèncer gens i, malgrat que intentaven transmetre tranquil·litat, se’ls notava la preocupació. Poc després vaig entrar a urgències, els meus pares i la meva xicota, que m’havia acompanyat amb l’ambulància, es van haver de quedar a la sala d’espera.

A urgències em van començar a fer proves, estava molt baix de sucre i pesava 49.5. Em van punxar el braç per col·locar-me el catèter. Em van extreure sang per fer-me un anàlisi per saber com estaven els meus òrgans i em van introduir el contingut d’una xeringa, era suero, per reanimar-me una mica. També em van fer un electrocardiograma. Al cap d’una estona apareixien amb una ampolla de glucosa i me la connectaven al catèter. Van posar-la a gran velocitat. Alhora també em van connectar una altra de suero, aquesta a un pas més moderat. Després, van venir dos dels metges que s’ocuparien de la meva evolució, tenien els resultats de l’anàlisi de sang. Sembla ser que havíem arribat a temps, però que els ronyons estaven al límit de patir danys greus. També em van informar que tan bon punt tinguessin habitació em pujarien a planta, que m’estaria alguns dies per recuperar-me.

En aquell llavors, ja van deixar passar als meus pares i la meva xicota. En poc temps havia recobrat una mica més l’alè. En mig de les visites, el meu germà petit va trucar a la mare per saber què havia passat, s’havia assabentat de la meva hospitalització per un company que havia anat a dinar a casa. Pobre estava molt preocupat, me’l van passar i, tot i que encara no tenia massa bona veu, vaig mirar de tranquil·litzar-lo. Vaig estar esperant unes hores fins que em pugessin a planta. Durant tot aquell temps, va anar passant gent a veure’m, gent del SEPC i familiars.

A principis de la tarda, em pujaven a la cinquena planta. Hi havia un munt de gent a la sala d’urgències (venien a veurem d’un en un i, alguna vegada venien dues persones), els van avisar i ens vam dirigir a l’habitació. Els del SEPC es van quedar poc, hi havia un munt de feina a fer, es van quedar els meus pares i mon germà. Més tard m’informaven que a les 7 de la tarda es faria una roda de premsa per informar que, si em semblava bé, des del SEPC es donava la vaga de fam per finalitzada. Havia quedat demostrada la manca de voluntat de diàleg per part de les autoritats universitàries i no valia la pena continuar amb la vaga de fam havent quedat clar que estàvem demanant diàleg a una paret que tenia intenció, fins i tot, de romandre muda encara que la salut d’un estudiant en depengués. Assolit l’objectiu de desemmascarar el fals diàleg publicitat des de les institucions, demostrant la nostra voluntat i sacrifici pel diàleg en contraposició a la seu frívol enrocament en el silenci, era suficient per estar satisfets dels resultats de la vaga de fam.

Al final de la tarda, havia recobrat una mica de color i d’esma. M’havien tornat a visitar els metges per fer-me un reconeixement general i algunes preguntes relacionades amb el meu historial mèdic. No he tingut mai malalties greus, no bec ni fumo i no tenia cap problema d’una llarga llista exposada pels metges. Em van explicar una mica el meu estat i quin seria el seguiment i progrés per tal de recuperar la gana i que l’estómac vagi tolerant tots els aliments.

Segurament, el moment de més expectació va ser al cap vespre, quan em van portar el sopar. Una mica de sopa amb una miqueta de pasta i un iogurt. Em feia com una mica de cosa menjar, eren molts dies sense fer-ho, un esforç que no tenia clar si volia abandonar. Tenia clar que després de la primera cullerada ja no hi havia marxa enrere, em va costar molt prendre la decisió de menjar. Finalment, vaig assumir que la vaga de fam s’havia acabat i que, tard o d’hora, havia de tornar a la normalitat. Així vaig fer la primera cullerada. No tenia gana, però em vaig anar prenent la sopa. Fins al iogurt, amb el iogurt la sensació ja va ser més estranya, era més dens (tot i que la poca pasta de la sopa també se’m feia estranya) i notar com em baixava fins la panxa se’m feia estrany altra vegada.

Per aquell llavors, ja havia arribat el meu germà gran que es quedaria a dormir amb mi aquella nit. Els meus pares havien de tornar, tenien el gos al cotxe i el meu germà petit a casa. No vam anar a dormir massa tard, havíem mirat les notícies, no va sortir res de la roda de premsa tot i que hi havien anat tots els mitjans, bé potser algun no, però sí els que ens interessava que vinguessin.

L’endemà, em va visitar la dietista que em va explicar com seria la meva dieta per tal d’anar observant la meva tolerància al menjar, la recuperació de la gana i l’increment de la quantitat de menjar. Durant els dies posteriors, es va anar complint, amb un seguiment sobre com reaccionava als diferents aliments que m’anaven donant. Al principi, tot era líquid. Després, van introduir menjar sòlid, tot i que em van remarcar que ho mastegués molt bé, ja que entenien que m’ho havien de donar triturat, però com que la meva dentadura estava en bon estat, era preferible que la trituració la fes jo. Ho vaig agrair, ja que em veia menjant potitos durant uns dies. A banda de mastegar, també em van dir que distribuís el menjar al llarg del dia, separant-ho amb prou temps com per permetre a l’estómac digerir-ho i no carregar-lo, ja que la seva mida de ben segur era reduïda.

Així doncs, dividia l’esmorzar en dos i m’ho menjava amb una separació d’hora i mitja. El mateix feia amb el dinar i el sopar, separant el primer, segon i postres amb franges d’hora - hora i mitja. He de reconèixer que feia anar força malament a les infermeres i, sobretot, a la cuina que havia de rentar les meves coses. Em sabia greu, però tenia clar que havia d’anar amb molta cura, ja que la recuperació era molt important donat que si no es realitzava correctament podia ocasionar problemes greus.

Amb el pas dels dies, anaven introduint menjar una mica més complex i augmentant la quantitat. Feien un seguiment de la reacció envers als nous aliments que anava ingerint. Entre plat i plat, com que tenia temps, aprofitava per anar a caminar una mica, ja que m’ho havien recomanat per tal de que la musculatura també es vagi recuperant. També havia de prendre molta aigua, això ja no em costava tant, l’hàbit de beure aigua el tenia més que establert, fins i tot crec que en bevia massa ja que bevia el mateix que quan feia vaga de fam. No vaig presentar cap problema en relació als aliments ingerits, fins dissabte que la presència d’un mal de panxa intens mentre menjava em va alertar. Va resultar, però, que simplement era que necessitava anar de ventre, cosa que vaig fer sense massa problemes. El mal de panxa em va marxar i vaig poder prosseguir amb l’àpat sense més problemes.

Finalment, el meu bon progrés ha portat a que avui dilluns, des de l’hospital se’m donés l’alta per poder marxar a casa. Tot i així, hauré de tenir cura, durant els propers dies, sobre allò que mengi i les quantitats ja que de moment més val ser curosos. M’han comentat que en una setmana, dues com a molt, ja podré menjar amb total normalitat. Ara, però, em queda la recuperació potser més costosa, la muscular. En aquests dies només he guanyat un quilo i escaig i encara tinc la musculatura molt feble. Tenia pensat anar a treballar tan bon punt sortís de l’hospital, o al cap d’un o dos dies com a molt, però avui he experimentat que encara no estic en massa forma com per fer-ho. He anat a veure’ls per saludar-los, per veure com estàvem. M’han insistit en que no tingués pressa per tornar, que el primer és la meva salut i que no pateixi que tenen ganes de que torni, però que de moment miri de recuperar-me.

Diria que no tindré mai prou paraules per agrair la comprensió que han tingut els meus companys de feina i la meva família que de ben segur ho han passat molt malament. No voldria tancar aquest bloc sense, abans, agrair el suport i l’escalfor que he rebut. L’interès per la meva salut dels treballadors i treballadores de l’Edifici d’Estudiants, que aprofito per disculpar-me pel patiment pel que els hi he fet passar, a elles i a tota la resta de gent que patien per mi cada dia que passava. Agrair, també, el suport dels meus pares que, malgrat que segurament haguessin volgut fer-ho, en cap moment em van demanar que ho deixés estar, entenent així la lluita i els motius d’aquesta. Un profund agraïment a l’equip de metges que em va fer el seguiment durant la vaga, als metges i metgessa de l’hospital i a les infermeres i infermers per la seva paciència, dedicació i comprensió. I com no, i a qui segurament tot una vida no és prou temps per agrair-ho, a la meva parella, que no s’ha separat en cap moment del meu costat i que ha patit un munt, malgrat que ha procurat que, davant meu, no ho semblés.

Agrair, com no, la tasca de tota la militància del SEPC, de la CUP, i en especial a la de Berga, dels col·lectius de la Coordinadora de Defensa del Berguedà, de l’Assemblea per l’Ensenyament Públic del Berguedà i de tots aquells col·lectius i organitzacions que han donat suport i difusió a la vaga de fam arreu dels Països Catalans. També, un especial agraïment a aquells que m’han transmès el seu suport, que m’han ajudat a tirar endavant i que m’han fet veure que la meva fermesa i coherència no és res més que l’expressió de la confiança i compromís transmès per tants i tants companys i companyes que creuen (creiem) en aquesta lluita. Sense el convenciment d’això, no hagués tingut prou valor ni persistència. El mèrit, us ho ben juro, és tot vostre.

M’esperen uns dies de repòs i recuperació a les meves contrades que tan he enyorat durant aquest mes llarg, amb els meus pares, el meu germà petit i el meu gos. La tornada ha sigut més dura del que m’esperava, he obert el correu electrònic i entre el munt de correus de les assemblees de facultat n’hi havia un parell de ben especials. Un d’un company que ara és lluny dels Països Catalans, que ha compartit amb mi les seves preocupacions, els seus neguits i amb qui, tot i que a vegades no coincidíem políticament, sempre he valorat aquelles converses sobre el pati. L’altre era d’una altre company, d’aquells que fan tot el que poden, i el que no, per portar la lluita endavant, que agraeix qualsevol cosa, per petita que sigui, que fas per ell; una persona que té la sensació de no fer mai prou. Bé, dues persones, sense menysprear les altres, que han sigut, per motius diferents, força especials abans de la vaga de fam i durant la vaga de fam. En els correus, ambdós des de la distància, m’expressaven la seva opinió sobre la vaga de fam que, malgrat que de ben segur és matisable i que no comparteixo certes valoracions, no he pogut retenir les llàgrimes.

Tingueu clar que d’aquí a poc ens tornarem a trobar als carrers. Els nostres somnis són els seus malsons. Guanyarem.

27 de març del 2009

Milers de persones surten als carrers de Barcelona per denunciar la criminalització del moviment estudiantil

Més de 25.000 persones van participar ahir, dijous 26 de març, a la manifestació de Barcelona contra la repressió del moviment estudiantil i en defensa de la universitat pública. La manifestació, convocada pel Sindicat d'Estudiants dels Països Catalans (SEPC) i la Coordinadora d'Assemblees d'Estudiants (CAE), anava encapçalada per la pancarta "Bolonya s'aplica a cops de porra" i la portaven professors i estudiants. La maniestació va començar a les 20:30 hores a plaça Universitat en direcció Ronda Sant Antoni i passant pels carrers Aribau, Calàbria, Diputació, Roma, Sants per acabar, amb parlaments de diversos estudiants i professors, a plaça d'Osca.
Durant el recorregut es va llegir un manifest contra la mercantilització de la universitat pública davant la seu d'Esquerra (c/Calàbria, 166), on s'hi va tirar pintura i desplegar una pancarta "Huguet Culpable, Huguet dimissió". En arribar a plaça d'Osca es van encendre focs artificials entre els aplaudiments dels manifestants. En tot moment es va viure un ambient festiu i es van repetir les mostres d'alegria entre els manifestants per l'èxit que ha tingut la manifestació. A més, es van veure nombroses mostres de suport dels veïns que des dels balcons feien repicar olles i atuells.

La manifestació es va desconvocar en una plaça d'Osca plena de gom a gom i entre crits de "Fora Mossos de la Universitat", "Som estudiants, no delinqüents", "Saura Dimissió" o "No som una minoria". Els manifestos es van llegir sobre un escenari per part de dos representants d'associacions de Sants, el professor de filosofia de la UB Santiago López Petit i una representant dels estudiants.
Imatge de la manifestació per un dels carrers de l'eixample de Barcelona
- Manifest llegit davant de la seu d'ERC:
Les autoritats responsables del conflicte existent a les universitats publiques catalanes han volgut fer un gir i convertir un problema polític en un conflicte d’ordre public. Les manifestants aquí assistents rebutgem aquesta reconversió i marquem directament el principal responsable, Josep Huguet, que no ha fet res per obrir un procés de debat sobre el model d’universitat publica que la societat realment necessita i desitja.
El fracàs institucional s’ha evidenciat i s’ha visualitzat amb l’ordre, per part de les autoritats acadèmiques i polítiques, de fer que els cossos repressius portin la batuta. Els Mossos d’Esquadra reprimeixen aquelles veus dissonants amb una reforma universitària que vol sotmetre la Universitat als interessos empresarials. Nosaltres entenem que la universitat ha d’estar al servei del coneixement i no dels lobbies empresarials. Les nostres reivindicacions i propostes son silenciades, censurades i manipulades amb l’objectiu de fer veure que el conflicte dins la universitat ve d’una minoria. I això no es així, les veus critiques hi son i hi seran per molt que l’única resposta siguin els cops de porres i la repressió del moviment estudiantil. I hem de dir que cada vegada som més: personal docent, personal d’administració i serveis, estudiants, sindicats de secundaria, moviments socials, etc.
Per això demanem que la Conselleria d’Universitats, Innovació i Empresa, amb el Sr.Huguet com a responsable, recapacitin i que no facin cas omís al present malestar dins de la comunitat universitària. El conflicte persisteix i l’única solució es la paralització del procés d’implementació de l’EEES i l’inici d’una debat real i profund sobre el futur del coneixement i de la universitat del segle XXI.
Totes juntes per construir un nou model d’universitat pública i de qualitat de la societat i per a la societat.

Huguet ets el responsable polític, dimiteix!
Huguet dimissió!
Imatge de la pancarta desplegada a la seu d'ERC
Imatge de la plaça d'Osca, a Sants, on va finalitzar la manifestació.
- Manifest final a la plaça d'Osca:
Fa poc més d’una setmana fèiem juntes aquest camí amb les mateixes reivindicacions i amb el mateix sentiment d’indignació. En aquella ocasió no vam poder fer efectives les nostres reclamacions. La nostra veu va ser silenciada amb la repressió i la violència policial que vam patir aquell dia després de veure com, davant d’un procés de crítica i rebuig totalment pacífic i constructiu com va ser la tancada a l’edifici històric de la UB, la institució universitària i les forces de seguretat van tancar per la força les vies de debat.
El 18-M a les 5:10h van entrar els mossos d’esquadra sense previ avís i amb una violència manifesta al llarg del desallotjament. Les imatges que han sortit als mitjans de comunicació donen una percepció que no és la que van viure les estudiants colpejades, insultades i ferides. L’ofensiva criminalitzadora i manipuladora dels mitjans de comunicació augmenta cada vegada més. Un cop a l’exterior la solidaritat de totes aquelles persones, que havien participat en la construcció d’aquest espai autogestionat i dedicat a obrir els ponts entre la comunitat universitària (professors, PAS i Estudiants) i els moviments socials, van ser reprimides amb una violència que recorda a èpoques que la societat pensava que estaven superades. La seva democràcia consisteix a no donar espais de diàleg i a criminalitzar les veus crítiques que busquen l’obertura d’un debat real sobre el futur de la universitat i la funció social que aquesta ha de tenir. La repressió va arribar a la manifestació de les 20h del 18-M a uns nivells de violència per part dels cossos policials de la Generalitat que han transcendit a nivell mundial per la seva brutalitat. També s’ha de rebutjar l’intent de reconvertir un conflicte polític en un problema d’ordre públic, i per això volem manifestar que aquesta repressió va encaminada a dissuadir un moviment que busca el diàleg i que proposa alternatives coherents. La violència policial emprada contra la llibertat d’expressió de qualsevol ideologia crítica amb les imposicions institucionals i polítiques, que han quedat manifestes al llarg del procés d’implementació de l’EEES, denota que les autoritats acadèmiques i polítiques tenen por a debatre públicament què implica aquesta reforma universitària. Per què tenen aquesta por?
Tant la violència policial dins del Rectorat com a fora són un clar exemple de fins a quin punt les autoritats polítiques i acadèmiques, consellers, president i rectors estan disposades a violar els principis de les societats en democràcia, com son els drets inqüestionables de la llibertat d’expressió, manifestació i reunió. Tot plegat per imposar a cop de porra un conjunt de reformes amagades sota el nom de Bolonya que ens porten a la privatització de les universitats i a la desaparició de l’educació com a un bé públic.
En els fets del 18-M es va visualitzar el control dels espais públics per part dels cossos de seguretat repressius. No ens van deixar exercir el nostre dret a manifestar-nos contra la repressió que està patint el moviment estudiantil i es va impedir el dret a la informació. En un estat que s’omple la boca de democràcia i de llibertat, veiem com drets fonamentals recollits en la seva pròpia legalitat són conculcats mitjançant la violència, la manipulació mediàtica i la criminalització del moviment estudiantil. Les manifestacions son legítimes per si mateixes, per tant, il·legalitzar-les és una mesura antidemocràtica i repressiva. Els carrers son del poble, i nosaltres som el poble. Recuperem-los!
Tornem a sortir totes juntes: treballadores, aturats, hipotecades, comerciants, estudiants, professors i professores, moviments socials, tota persona que vulgui manifestar el seu rebuig cap a les polítiques que s’estan duent a terme. La mercantilització de la univeristat és una d’aquestes polítiques que tenen com a objectiu fer perdurar un sistema que està patint una crisi estructural. Per això, hem de denunciar amb responsabilitat social i contundència les desigualtats socials i econòmiques que el sistema capitalista comporta. Tornem a sortir al carrer aquest dissabte, 28 de març, a les 17.30 a Plaça Universitat amb la manifestació “Que la crisi la paguin els rics”
Perquè no ens faran callar, continuem i amb més força perquè si la resposta són porres vol dir que els nostres plantejaments són poderosos per qüestionar el sistema universitari i la reforma que volen tirar endavant, per la via impositiva i repressiva. Perquè els fets del 18-M no es poden tornar a repetir demanem responsabilitat:

Dídac Ramírez, dimissió!
Moreso, dimissió!
Huguet, dimissió!
Saura, dimissió!

25 de març del 2009

En Tomàs ingressa a l’hospital

Avui, dimecres 25 de març, al matí ha ingressat a l'hospital de Terrassa l'estudiant de la UAB que portava 30 dies en vaga de fam per exigir la fi de la criminalització del moviment estudiantil i que es prenguin en consideració les demandes estudiantils de paralització del Procés de Bolonya. Amb aquest ingrès, en Tomàs s'ha vist forçat a deixar la vaga de fam.
L'estratègia repressiva engegada per les autoritats universitàries, plasmada amb les actuacions policials del passat dimecres a Barcelona, contra el moviment estudiantil han provocat que en Tomàs radicalitzés, fa dos dies, la seva protesta, i va deixar de prendre glucosa, fet que l'ha dut a l'hospital.
Amb aquesta acció contundent i extrema es pretenia forçar a les institucions a iniciar un diàleg amb la comunitat universitària per tal de resoldre el conflicte que ja s’havia fet evident durant els darrers mesos amb els tancaments i les ocupacions a moltes de les universitats dels Països Catalans.

Un cop més la resposta de les institucions ha estat nul·la, negant en tot moment el diàleg i no només traient importància a l’acció d’en Tomàs sinó silenciant-la i censurant tota mostra de suport.
El rectorat de la UAB per altra banda, no ha mostrat mai ni el més mínim interès per l’estat de salut d’en Tomàs i ha permès que la vaga de fam arribés a posar en greu perill la salut del vaguista amb el resultat de la seva hospitalització.

Per tant, considerem a Anna Ripoll, Ester Crespo i Santiago Guerrero així com tot l’equip de govern de la UAB, la comissionada d’universitats Blanca Palmada i el conseller d’innovació, universitats i empresa Josep Huguet; responsables directes de la negativa de diàleg amb la comunitat universitària, de la censura i la repressió que esta patint el moviment estudiantil i sobretot de l’estat de salut crític actual d’en Tomàs i totes les conseqüències que es puguin derivar de la vaga de fam.

Des del Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans considerem que el conjunt del moviment estudiantil està legitimat per a utilitzar tots els mitjans necessaris per a aconseguir aturar el procés de Bolonya i emplacem a les autoritats a reconsiderar la seva postura intransigent i autoritària.

24 de març del 2009

Dijous 26-març:Jornada de lluita per la universitat pública i contra la repressió!

Davant de l'increment de l'estratègia repressiva contra el moviment contrari al Procés de Bolonya, i en especial els fets succeïts al llarg del dimecres 18 de març a Barcelona, el Sindicat d'Estudiants dels Països Catalans (SEPC) convoquem una jornada de lluita pel dijous 26 de març al conjunt d'universitats del país.
Els objectius d'aquesta nova mobilització és remarcar que l'única solució al conflicte que es viu a les universitats és la paralització de l'Espai Europeu d'Ensenyament Superior i l'inici d'un procés de debat profund de transformació de la universitat pública; i també exigir la fi de la criminalització i persecució que pateixen els estudiants crítics amb el procés de bolonya.
Jornada de lluita: Bolonya s’aplica a cops de porra!

El dimecres 18 de març de 2009 quedarà gravat a la ment de tots i totes. A primera hora del matí, amb nocturnitat i traïdora, desenes d’agents dels Mossos d’Esquadra entraven a la Universitat de Barcelona per posar fi a l’ocupació pacífica del rectorat que havia remogut tantes i tantes consciències aquests últims mesos. Al llarg de tot el matí, les protestes per aquesta nova entrada policial a una universitat es van estendre per tota la ciutat i la policia d’en Saura va actuar agredint a tota aquella persona que mostrés públicament el seu suport a la lluita estudiantil. Però, al vespre va arribar el pitjor, quan es va viure un espectacle dantesc. La policia del Tripartit va intentar silenciar la veu de milers d’estudiants a cops de porra, agents antidisturbis dels Mossos d’Esquadra van acarnissar-se amb totes aquelles persones que van sortir al carrer per denunciar la violència policial i reclamar un debat profund sobre el futur de la universitat pública catalana.

El 18 de març ens demostra que les autoritats universitàries no volen afrontar la problemàtica que es viu a les universitats catalanes. Els responsables universitaris ens han demostrat que volen silenciar, per tots els mitjans, les reivindicacions estudiantils. Ens han demostrat que prefereixen continuar imposant un model educatiu rebutjat per la immensa majoria dels estudiants, abans que entre tots i totes marquem el rumb de l’educació.

El 18 de març és la plasmació que a les autoritats universitàries només els queda la força i la violència per aturar l’ampli moviment universitari i social que defensa la universitat pública i de qualitat. Els Rectorats i les Conselleries d’Universitats ens neguen el debat profund sobre la universitat, ja que saben que els membres de la comunitat universitària no volem un procés que ens aboca a la mercantilització. Els Rectors, Degans i Consellers no accepten que les manifestacions, vagues i els referèndums certifiquin el suport estudiantil a la universitat pública i el rebuig a la destrucció d’aquesta.

Els responsables universitaris, fent ús de la policia, volen silenciar-nos, volen silenciar el clamor popular que denuncia el desballestament de la universitat pública. I no, no els hi ho permetrem!

Els estudiants, els membres del Personal d’Administració i Serveis (PAS), el Professorat i la societat en general hem de dir prou a la prepotència rectoral, al cinisme institucional, a la violència policial i a la repressió contra aquells que lluitem per una universitat pública, crítica i popular.

Hem d’alçar la veu, sortir al carrer i proclamar als quatre vents que s’ha de paralitzar Bolonya! Hem de fer arribar a tots els racons del país que som nosaltres, i no pas les empreses, els qui hem de construir la universitat pública del futur!

Per tot això, fem una crida a tothom a participar a les mobilitzacions que es celebraran al llarg de la jornada de lluita convocada pel dijous 26 de març al conjunt de les universitats i ciutats dels Països Catalans.

Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans
Països Catalans, 24 de març de 2009

21 de març del 2009

Brutalitat policial contra els estudiants a Barcelona

Al llarg de tot el dimecres, 18 de març, els Mossos d’Esquadra han agredit als milers d’estudiants que han mostrat, en diverses mobilitzacions, el seu rebuig al desallotjament de l’edifici del rectorat de la Universitat de Barcelona (UB). En les diverses actuacions violentes dels Mossos d’Esquadra s’han produït ferits i detinguts, i davant d’això el Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans volem denunciar la brutalitat amb que ha actuat el cos policial autonòmic i que les autoritats universitàries han decidit incrementar l’estratègia de la repressió contra el moviment estudiantil.

- Comunicat del Sindicat d'Estudiants dels Països Catalans:

Davant de totes les actuacions policials succeïdes al llarg del dimecres 18 de març, el Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans (SEPC), organització estudiantil majoritària als claustres de les universitats catalanes, volem manifestar:

1.- Tot el nostre suport a les persones detingudes i agredides pels Mossos d’Esquadra. Els contusionats i ferits per les càrregues dels agents antiavalots es comptabilitzen per desenes, entre manifestants, periodistes i vianants.

2.- Que l’actuació dels Mossos d’Esquadra al llarg del dia d’avui, i, en especial, a la manifestació del vespre, s’ha caracteritzat per la violència extrema i l’acarnissament contra els participants a les mobilitzacions.

3.- Que les càrregues policials, les detencions, les expulsions i les difamacions contra els estudiants no aturaran la lluita en defensa d'una universitat pública i de qualitat.


Per acabar, el Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans exigim:

- Que es depurin les responsabilitats pertinents per les actuacions policials contra els manifestants.

- Que la senyora Blanca Palmada, Comissionada d’Universitats, es posicioni públicament sobre l’entrada de cossos policials a les universitats públiques catalanes.

- La dimissió del rector Dídac Ramírez, i tot l’equip de govern de la UB, per haver sol·licitat la intervenció dels Mossos d’Esquadra.

- La dimissió del senyor Josep Huguet, Conseller d’Innovació, Universitats i Empresa, per recolzar i ser un dels impulsors de l’estratègia repressiva contra el moviment estudiantil català.


Finalment, encoratgem a tots els estudiants del país a continuar lluitant per la universitat pública i a denunciar la repressió que pateix el moviment estudiantil contrari a l’EEES.

Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans
Barcelona, 19 de març de 2009
- Crònica dels fets:
Avui la jornada ha començat cap a dos quarts de sis de la matinada a l'edifici central de la UB "quan tothom dormia, i sense cap tipus de negociació, desenes d'antiavalots dels Mossos en formació ha entrat i ha començat a treure gent. Els primers han sortit gairebé adormits però els últims, ho han fet amb resistència". Després del desallotjar-los de l'edifici històric de la UB, una cinquantena d'estudiants s'han concentrat a la Gran Via, davant del rectorat de la universitat, i després d'alertar als periodistes que s'apartessin, els Mossos d'Esquadra han carregat amb les porres contra ells (veure vídeo)
Cap a les dotze més estudiants s'han afegit a la concentració que es feia davant l'edifici històric de la UB. A més, els mossos d'esquadra no hi deixaven entrar cap estudiant, només podien fer-ho els treballadors, de manera que molts dels qui havien vingut per anar a classe s'han quedat a fora i s'han afegit a la protesta. Llavors, amb pancartes que s'han fet al carrer mateix, s'ha improvisat una nombrosa manifestació que ha tornat a tallar la Gran Via, moment en que els mossos d'esquadra han tornat a carregar de forma brutal (video Vilaweb) .
Imatge dels Mossos d'Esquadra a la porta del rectorat UB
Imatge de la detenció d'un estudiant a la plaça Universitat
Al migdia s'ha improvisat una manifestació pels carrers de l'Eixample amb més de 1000 estudiants amb les mans alçades i una concentració davant la Conselleria d'Universitats del passeig de Gràcia, on s'ha demanat la dimissió del conseller d'Universitats Josep Huguet. Un centenar d'estudiants han ocupat els jardins del Palau Robert i els mossos han tancat totes les portes menys una i han tornat a carregar contra ells dins la zona tancada (veure vídeo i video Vilaweb) i han detingut tres persones més.
A les vuit del vespre ha començat una manifestació, amb més de 5.000 persones, de rebuig al desallotjament del matí que ha transcorregut pels principals carrers de Barcelona. A l'alçada de les Rambles un fort desplegament dels agents antiavalots dels Mossos d'Esquadra a carregat contra els manifestants, que volien baixar (video). Posteriorment la manifestació s'ha dirigit fins a la Via Laietana, i quan s'ha intentat dirgir a la plaça Sant Jaume, els Mossos d'Esquadra han fet ús de tot el material antidisturbi i han dissolt la manifestació.
En aquest punt, diversos agents antidisturbis han agredit deliberadament a periodistes (video ACN). La majoria de manifestants s'han dissolt pels carrers del Born, i els Mossos d'Esquadra han pres policialment el centre per anar a "caçar" a tots els grups d'estudiants dispersats pels carrers i carrerons del barri històric del Born de Barcelona.
El nombre de ferits es comptabilitza per desenes, entre manifestants, periodistes i vianants (es té coneixement que els Mossos d'Esquadra han agredit a un nen de 10 anys a la Via Laietana).


Imatge dels manifestants a la plaça Catalunya


Càrrega policial contra la capçalera de la manifestació a les Rambles


Imatge de la càrrega a la Via Laietana, que ha provocat la dissolució de la manifestació


Imatge de la Via Laietana després de les brutals càrregues policials


Imatge de grups d'agents antiavalots pels carrers del centre de Barcelona a la "caça" d'estudiants

20 de març del 2009

Mostres de suport als estudiants i de rebuig a la brutalitat policial


Després de les brutals càrregues dels Mossos d'Esquadra al llarg de tot el dimecres 18 de març, diverses entitats ciutadanes, organitzacions polítiques i sindicats de treballadors han emès comunicats mostrant el seu suport als estudiants, manifestants, periodistes i vianants que van patir agressions per part dels agents antiavalots del cos policial autonòmic, i han rebutjat l'actuació d'extrema violència de la policia. Totes les veus socials, sindicals i polítiques coincideixen en que l'actuació va ser desproporcionada i indiscriminada i pròpia d'estats dictatorials. A Lleida s'ha celebrat una manifestació de suport als estudiants represaliats de Barcelona.

- Comunicat de la Candidatura d'Unitat Popular (CUP):

Davant del desallotjament violent de l’edifici central de la UB dels estudiants mobilitzats des de fa quatre mesos per reclamar un referèndum sobre el Pla Bolonya, la Candidatura d'Unitat Popular vol fer públiques les següents consideracions:

- Denunciem una actuació polícial que recorda temps pretèrits on els estudiants eren brutalment apallissats per reclamar la més elemental democràcia.
- Denunciem que l’actitud de la Conselleria d’Interior, encapaçalada per Joan Saura i el seu partit IC, i del Rectorat de la UB ha trencat qualsevol pont de diàleg amb els estudiants, un pont que sí que s’estava produint abans del brutal desallotjament d’ahir.
- Recodem que el motiu de la protesta estudiantil dels darrers mesos és la lluita a favor d’un ensenyament de qualitat i públic, a l’abast de totes les classes populars catalanes.
- Tota la nostra solidaritat a les companyes i companys del SEPC i a la resta d’estudiants en lluita per una universitat pública, molt especialment a la gent que ahir va ser brutalment apallissada. A tots ells els enconratgem a continuar la lluita i els estenem la nostra mà.
I per últim, aprofitem per emplaçar a tot el món educatiu a mobilitzar-se a la manifestació d’avui per reclamar una educació pública i de qualitat al nostre país i també per solidaritzar-nos amb el militant del SEPC Tomàs sayès, en vaga de fam des de fa setmanes.
Candidatura d’Unitat Popular
Països Catalans, 19 de març de 2009
- Comunicat d'Endavant-OSAN:
Endavant (Organització Socialista d'Alliberament Nacional) vol denunciar el desallotjament per part dels Mossos d'Esquadra de l’edifici del rectorat de la Universitat de Barcelona (UB) i la repressió desfermada contra el moviment estudiantil.

Aquest desallotjament és responsabilitat del rector, Dídac Ramírez, i haurà d'assumir-la. Per aquest motiu donem suport a la demanda de dimissió del rector i del seu equip rectoral expressada pel SEPC (Sindicat d'Estudiants dels Països Catalans).
L’entrada de la policia a les universitats catalanes és una violació de l'autonomia universitària. Darrerament, i fins i tot dins aquest mateix cicle de lluites, ha esdevingut un fet habitual, particularment des del desplegament dels Mossos d'Esquadra. Aquest fet, malgrat que provoca encara la indignació ritual de certs sectors del propi sistema, es farà més freqüent si els estudiants continuen amb la fermesa demostrada fins ara defensant la universitat pública catalana, la seva qualitat i la seva accessibilitat a la classe treballadora. Endavant vol mostrar el seu suport als estudiants en lluita, i al SEPC en particular, per la lluita desenvolupada fins ara i per la que vindrà, i demanar als treballadors catalans i al moviment antirepressiu el màxim suport als represaliats. La lluita per la universitat pública és la lluita pels serveis públics, contra les privatitzacions i, en definitiva, contra la crisi que els treballadors patim des de molt abans que els mercats financers.
Ens adherim també a l'exigència, expressada pel SEPC, de dimissió del senyor Josep Huguet, Conseller d’Innovació, Universitats i Empresa, per donar suport i ser un dels impulsors de l’estratègia repressiva contra el moviment estudiantil català.

Finalment, Endavant vol també fer una crida als treballadors catalans, estudiants i no estudiants, a la lluita contra el Pla de Bolonya i en defensa de la universitat pública i l'ensenyament públic català. Per això demanem:
- Que respongueu a les convocatòries del SEPC.
- Que, en conseqüència, doneu suport a la vaga d'estudiants contra la repressió policíaca i el Pla de Bolonya convocada pel SEPC pel dia 26 de març.
- La lluita per la universitat pública és la lluita pels serveis públics, contra les privatitzacions i, en definitiva, contra la crisi que els treballadors patim des de molt abans que els mercats financers. Per això us convoquem també a la manifestació convocada a Barcelona pel 28 de març i a prendre part en les mobilitzacions de la setmana de lluita que començarà aquell mateix dia i fins el 4 d'abril.

Endavant (OSAN)
Països Catalans, 19 de març del 2009
- Comunicat de la Intersindical-CSC:

Davant els lamentables incidents que van tenir lloc durant el dia d’ahir i l’actuació policial desmesurada, la Intersindical-CSC condemna els mètodes violents aplicats i les brutals agressions contra estudiants, periodistes i manifestants, diversos dels i les quals són militants del sindicat, i considera que:
- la decisió de fer entrar la policia a la Universitat és pròpia d’altres èpoques, en cap cas és justificable i pot haver esmicolat les poques opcions de diàleg que quedaven per debatre el millor model universitari que ens cal;
- l’actuació dels Mossos ha estat desproporcionada, gratuïta i premeditada i requereix una investigació profunda, per tal d’expedientar els/les nombrosos/es membres del cos que s’hagin excedit;
- les responsabilitats, però, no poden quedar-se aquí i cal que els i les superiors del cos que van planificar l’actuació i els càrrecs polítics que l’han permès o justificat també depurin responsabilitats;
- és el moment de paralitzar el procés d’aplicació del projecte d’Espai Europeu d’Ensenyament Superior a les universitats catalanes, per tal d’impulsar definitivament un procés obert i constructiu amb l’objectiu de consensuar un model que satisfaci totes les parts, sense maximalismes ni postures inflexibles.

Igualment, la Intersindical-CSC es vol solidaritzar amb tot/a aquell/a manifestant, estudiant o periodista agredit/da en les manifestacions d’ahir i en desitja la més ràpida recuperació.
Intersindical-CSC
19 de març de 2009
- Comunicat del sindicat USTEC-STEs:

Davant de la violència produïda per l’acció policial aquesta matinada contra els i les estudiants tancats a la Universitat de Barcelona en protesta per l’aplicació del Pla Bolonya, i que s’ha repetit aquest matí en les càrregues contra els i les manifestants que protestaven contra aquest fet, USTEC-STEs manifesta la seva més enèrgica repulsa contra una actuació impròpia d’una democràcia suposadament consolidada, en què les institucions han de promoure el diàleg amb els i les ciutadans/es i no pas recórrer a la repressió pura i dura quan no són capaços de convèncer amb arguments.
USTEC·STEs
18 de març de 2009

Després de la brutal i indiscriminada actuació d'avui dels Mossos d'Esquadra contra els estudiants a Barcelona, des de Maulets, el jovent independentista revolucionari volem manifestar que la repressió no aturarà la lluita en contra de la implantació de l'EEES, que s'equivoquen si pensen que amb la por podran fer-la retrocedir. Aplicant la força d'aquesta manera només demostren que ja no els queden altres vies per aconseguir aplicar les mesures que necessiten implantar. Contra Bolonya, contra les privatitzacions i la retallada de drets, ja no estem disposades a cedir.
Exigim la dimissió dels rectors de la UB, Dídac Ramírez, de la UAB,Anna Ripoll, i de la UPF, per ser còmplices de la repressió dels Mossos permetent-ne l'entrada a les universitats. I també del conseller Huguet, la comissionada d'universitats Blanca Palmada, i del conseller d'interior, Joan Saura. Ha de quedar ben clar que no perdonarem la seua connivència i complicitat amb la brutalitat de la policia.
Reiterar la nostra solidaritat amb en Tomàs Sayes, en vaga de fam per la universitat pública ja fa 26 dies, i denunciem l'intent de silenciació del cas. El silenci mediàtic i la manipulació per part dels mitjans no fa més que encobrir la realitat i no aconseguirà que la mobilització continue creixent.
També exigim la lliure absolució de tots els detinguts en la jornada de lluita d'avui i volem mostrar-los la nostra solidaritat.
Emplacem tots els joves dels Països Catalans, estudiants, treballadors, aturats o precaris, a participar de les mobilitzacions que es convoquen properament. Perquè la millor manera de mostrar la nostra solidaritat és fer-ho colze a colze amb els estudiants i en les mobilitzacions.

La repressió no ens aturarà! Fora els mossos de les universitats!
Maulets, el jovent independentista revolucionari
Països Catalans, 18 de març de 2009
- Comunicat de la Coordinadora d'Assemblees de Joves de l'Esquerra Independentista (CAJEI):

Davant de la gravetat dels fets la Coordinadora d'Assemblees de Joves de l'Esquerra Independentista (CAJEI):
- Exigim la dimissió i destitució dels responsables polítics, Joan Saura, Josep Huguet, Dídac Ramírez, i materials, el cos d'antiavalots dels Mossos d'Esquadra, d'aquests actes.
- Exigim la llibertat immediata i sense càrrecs de tots els estudiants detinguts.
- Demanem, un cop més, l'aturada de l'aplicació del procés de Bolonya i la readmissió dels sis estudiants expulsats de la UAB.
Al mateix temps volem mostrat tot el nostre suport al moviment estudiantil i la seva lluita, que és la nostra, per aturar l'EEES. Entenem que la privatització i mercantilització de l'educació és un pas més en l'ofensiva capitalista per fer negoci amb els nostres drets.

Per tot això emplacem al conjunt del jovent català a assistir a les properes convocatòries i a mostrar el seu rebuig front l'actuació policial i lluitar per aturar el Pla de Bolonya.
CAJEI
Barcelona, 18 de març de 2009
- Comunicat de la Confederació General del Treball (CGT) de Catalunya:

El desallotjament a l’edifici central de la UB ha començat a dos quarts de sis del matí, i al llarg del matí els agents han carregat contra els estudiants en diverses ocasions. La tancada a la UB s’havia fet a l’acabament d’una manifestació contra l’Espai Europeu d’Educació Superior, conegut com al Pla Bolonya, per a la privatització, mercantilització i elitització de l’ensenyament universitari. Aquesta fou la primera de les universitats del Principat que els estudiants van ocupar en començar les protestes. A l’exterior de l’edifici de plaça Universitat s’han concentrat grups d’estudiants que han demanat dimissió del rector que havia mentit quan va prometre que no els desallotjarien per la força.
El rector de la UB, que ahir mateix deia "jo no desallotjaré el rectorat", avui ha fet declaracions dient que degut a que ahir es van donar comportaments violents a la Facultat de Geografia i Història (UB Raval), ha decidit tirar pel dret i acabar amb la "violència" i per tant amb l’ocupació del Rectorat.
Amb aquesta aposta per la violència contra els estudiants del rector Dídac Ramírez s’afegia a la via autoritària iniciada pels rectors de la UAB i de la UPF, i que té ple suport del govern PSOE-ERC-IC-EUiA i l’oposició, entestats a imposar a qualsevol preu l’aplicació de l’EEES .
El que s’ha vist durant el desallotjament del rectorat i durant tot el mati, durant les protestes, accions, talls de carrers i manifestacions per part dels estudiants, ha estat una actitud extremadament xulesca i violenta per part dels mossos d’esquadra, carregant violentament i colpejant de forma totalment indiscriminada els/les estudiants. El matí s’ha acabat amb diversos estudiants detinguts i desenes de ferits per l’actuació policial, entre ells diversos periodistes que cobrien els fets.
La manifestació convocada a les 20 h. des de plaça Universitat en protesta per l'actuació policial i el desallotjament de la UB, en la que han participat diversos milers de persones, s'ha vist de nou reprimida amb contundència pel mossos d'esquadra, que des de plaça Catalunya han realitzat duríssimes i indiscriminades càrregues contra els manifestants.
Està clar que l'actuació policial d'avui no respon a l'actitud individual d'alguns membres dels cossos policials, l'actuació policial d'avui ha estat perfectament planificada des de les cúpules policials i governamentals catalanes.
El context escollit pel tripartit per ordenar el desallotjament, el dia següent de la detenció de l’activista anticapitalista Enric Duran a la mateixa UB, que ha passat pràcticament desapercebuda i silenciada, i a les portes de la jornada de vaga i manifestacions de l’ensenyament públic d'aquest 19 de març, realment dóna molt que pensar.

Des de la Confederació General del Treball, tota la nostra solidaritat amb els estudiants en lluita contra el Pla Bolonya i contra la repressió que estan patint.
Secretaria Comunicació CGT Catalunya
Barcelona, 18 de març de 2009
- Comunicat del Grup de Periodistes Ramon Barnils:

L'actuació policial del passat 18 de març, les carregues indiscriminades i desproporcionades fetes per les unitats d'antidisturbis dels Mossos d'Esquadra a Barcelona contra col·lectius d'universitaris crítics amb l'anomenat procés de Bolonya ha encès tots els llums d'alarma.
Més enllà de les valoracions que es puguin fer sobre les crítiques al procés de Bolonya, amb les seves formes diverses, el Grup de Periodistes Ramon Barnils fem les següents consideracions:
- Entenem que l'actuació policial, per desmesurada i indiscriminada, significa un revés al debat necessari que una reforma del sistema universitari europeu necessita.
- A més de considerar incomprensible la virulència de les càrregues policials, l'actuació de les que se suposen que són forces de l'ordre va travessar una línia que considerem especialment greu, en carregar i agredir indiscriminadament periodistes i reporters gràficspresents en les manifestacions d'estudiants.
- Protestar per aquesta actuació policial no és una defensa corporativista, tot i que som totalment solidaris amb els companys iles companyes que han estat agredits. Va molt més enllà. La nostra protesta més enèrgica és per defensar valors bàsics de la democràcia, com el de la llibertat d'expressió i d'informació.
- L'actuació policial del passat 18 a Barcelona, no fou un incident aïllat d'un agent descontrolat. Moltes imatges i testimonis recullen que les agressions a periodistes van ser premeditades. Aquest tipus d'actuacions no poden ser considerades “normals” d'una societat democràtica o errors en els “protocols” d'actuació de la policia. És molt més greu que això. Voler silenciar els informadors ha de ser considerat com un atac frontal als valors democràtics més essencials. I ha de ser objecte de preocupació de les nostres institucions i dels nostres responsables polítics.
- Per això, considerem que els responsables d'aquest cos policial han de donar explicacions per aquesta actuació. Han d'aclarir quin era l'objectiu de carregar i colpejar els professionals de la informació presents a la manifestació, han d'aclarir qui va donar l'ordre de la càrrega, per què es va optar per una càrrega policial desmesurada contra els manifestants. Han d'explicar quin era el perill tan greu que va dur a la Policia de Catalunya a actuar com un cos d'un país sense democràcia.
- Així mateix, entenem que aquestes mateixes explicacions les han de fer els més alts responsables polítics del cos policial, al Departament d'Interior. I, per restablir la credibilitat democràtica de les nostres institucions demanem que algú n'assumeixi les responsabilitats.

Finalment, volem enviar una salutació donar el nostre suport als companys i companyes que han estat víctimes en aquest llastimós episodi.
Grup de Periodistes Ramon Barnils
Barcelona 19 de març de 2009
- Comunicat de diverses entitats ciutadanes de reconeguda trajectòria en la defensa dels drets humans:

La Comissió de Defensa dels Drets de la Persona del Col·legi d’Advocats de Barcelona, juntament amb la Federació de Veïns de Barcelona (FAVB), l’Observatori dels drets econòmics, socials i culturals (DESC), l’Associació Catalana de Defensa dels Drets Humans (ACDDH), l’ Observatori del Sistema Penal i els Drets Humans de la Universitat de Barcelona (OSPDH), totes elles entitats ciutadanes de reconeguda trajectòria en la defensa dels drets humans, volem manifestar la nostra ferma denuncia per l’actuació dels mossos en relació als següents
FETS:
A les cinc de la matinada del dia d’ahir, 18 de març, els agents anti-avalots de la policia catalana han entrat, amb l’autorització expressa del rector de la Universitat de Barcelona, Dídac Ramírez, en el vestíbul universitari de l’edifici històric. La intervenció s’ha efectuat per tal de desallotjar als estudiants que hi eren tancats des del 20 de novembre per protestar pel pla Bolonya. Per altra banda, al llarg de tot el dia i en diferents llocs de la ciutat s’han produït diverses actuacions policials dirigides contra aquells estudiants que protestaven per la contundència de l’actuació policial.
S’han produït desenes de ferits i un número indeterminat de persones detingudes. Molts dels contusionats han estat persones absolutament alienes a la protesta que es trobaven, accidentalment, en el lloc dels fets. Cal destacar que entre els persones ferides s’hi troben diversos fotoperiodistes (El Periódico, El Punt, ADN, La Vanguardia, ABC, Agència EFE...), reporters i càmeres de televisió que estaven cobrint l’esdeveniment així com nens i persones de la tercera edat.
Per tot això, CONSIDEREM QUE:
-Respecte a l’actuació del Rectorat de la Universitat de Barcelona:
·Resulta censurable que hagi autoritzat l’entrada i la intervenció policial en l’interior del recinte universitari sense previ avís ni esgotar els canals de diàleg oberts amb els estudiants. Tampoc resulta prou justificada la decisió de tancar la universitat, suspendre les classes i impedir, així, el lliure accés dels estudiants fins el proper dilluns 23 de març.

- Respecte a l’actuació policial dels Mossos d’Esquadra:
· Considerem que s’ha produït una duresa i violència extrema, pròpia d’altres èpoques i intolerable en un sistema democràtic.
· Considerem que s’ha actuat de forma desproporcionada, sense donar als estudiants la possibilitat de dissoldre voluntàriament els actes de protesta, i sense que s’hagués produït cap acte de provocació o violència.
· Considerem que s’han causat detencions arbitraries i desenes de persones ferides de forma indiscriminada i en parts dels cos, com ara el cap, absolutament prohibides pel nostre ordenament jurídic i fins i tots els propis reglaments interns IPTN dels Mossos d’Esquadra. Aquest és el cas, per exemple, d’un fotògraf del diari ADN que ha estat traslladat a l’hospital aquesta nit.
· Considerem que s’ha agredit a nombrosos professionals del periodisme, afectant, així, a la seva tasca informativa i al dret d’informació dels ciutadans reconegut en l’article 20 de la Constitució espanyola.
· Considerem especialment greus les declaracions del Director General de la Policia catalana, Rafael Olmos, en les que justificava l’agressió als mencionats professionals per la dificultat de distingir-los dels manifestants atès el visible distintiu que duen així com la clara tasca professional que realitzen.
· Considerem que la circumstancia que els agents anti-avalots dels Mossos d’Esquadra no duguin encara el distintiu identificatiu a l’uniforme, tal com preveu la instrucció aprovada per la Generalitat de Catalunya en data 12 de novembre del 2008, ha incrementat el grau d’impunitat davant els abusos comesos .
En darrer terme, volem recordar que el control policial de les protestes és una de les tasques més destacades de qualsevol règim polític, no només perquè estan en joc el respecte a les llibertats i drets de participació política dels ciutadans sinó també la pròpia “legitimitat” del sistema democràtic.

- Per tot això, les entitats mencionades reclamem al Rectorat de la universitat de Barcelona:

· Que reobri el procés de diàleg interromput amb els estudiants
contraris al pla Bolonya i es posi fi al discurs criminalitzador en vers la seva protesta.

Reclamem, així mateix, al Departament d’Interior:

1.- Que obri una investigació per determinar si la gravetat dels fets és atribuïble tan sols als propis agents de policia anti-avalots o ha existit algun altre tipus de responsabilitat
o participació dels seus superiors jeràrquics, i en virtut del seu resultat es depurin les responsabilitats i es produeixen els possibles cessaments que se'n puguin derivar. En aquest sentit, cal remarcar que el director policial, Rafael Olmos, va afirmar públicament que els “agents van complir les directrius” i que ell personalment assumia totes les responsabilitats d’allò succeït.
2.- Que s’apliqui immediatament la normativa aprovada per la Generalitat de Catalunya que estableix la obligació de dur un distintiu identificatiu en l’uniforme dels Mossos d’Esquadra per tal d’evitar la situació d’ actual impunitat sota la qual actuen els agents del cos d’ anti-avalots.
3.- Que es revisin els actuals protocols d’actuació en la dissolució de manifestacions i altres actes de protesta per part dels agents anti-avalots dels Mossos d’Esquadra i evitar, així, els excessos en l’ús de la força que s’han produït en aquesta ocasió.

Barcelona, 19 de març del 2009
- Manifestació de suport als estudiants represaliats a Lleida:
Dijous 19 de març al vespre, mçés de 200 persones s’han manifestat pels carrers de Lleida en rebuig a les actuacions repressives que s’han donat al llarg dels últims dos dies a la ciutat de Barcelona.
La manifestació, convocada per el Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans i les Assemblees de Facultat i Escola s’ha iniciat a la Plaça Paeria i fins a la Subdelegació del Departament d’Innovació, Universitats i Empresa, on s’ha llegit un manifest de suport a la lluita estudiantil per una universitat pública i de qualitat i de rebuig a l'estratègia repressiva engegada per les autoritats universitàries.

19 de març del 2009

Cronica de la concentració a Tortosa, contra la L€C

Avui 19 de març, els sindicats de professors i estudiants hem convocat una concentració en contra la L€C a les 13:00 a la Delegació d’Ensenyament.Un grup d’uns 40 estudiants ens hem reunit prèviament per anar fins al lloc de la concentració en multitud i recitant algunes consignes. Allí s’ha afegit un gran nombre d’estudiants que ressaltaven entre la gent. Entre alumnes i professors hem sumat unes 500 persones manifestant-se en contra d’aquesta llei, que pretén la privatització de les escoles creant competivitat tan entre el professorat com en els centres educatius. Per això, exigim la retirada d’aquesta llei, per a una escola pública, laica i de qualitat on tots i totes tinguéssim les mateixes oportunitats sense tenir en compte el nostre nivell social i econòmic.

Finalment, volem dir que si no s’escolta la nostra veu, continuarem lluitant i manifestant-nos!

Jornada de mobilitazacions contra la LEC

Avui 19 de març el mestres d'arreu del principat han secundat la vaga convocada pels sindicats de professors, USTEC-STEs, el SEPC, la CGT i els sindicats majoritaris (CC.OO i UGT) en contra l'aplicació de la LEC (Llei d'Educació de Catalunya). Es calcula que un 78% dels docents l'han seguit. Però no només han sortit al carrer els mestres, sinó que els estudiants universitaris empesos pels brutals episodis de repressió viscuts ahir a Barcelona també s'han sumat a una manifestació que en un principi era en contra la LEC, però que ha acabat agrupant els dieferents agents en defensa de l'ensenyament públic.

Tarragona:

Unes 3000 persones s'han manifestat avui pels carrers de Tarragona des de la plaça Imperial Tarraco fins la seu del Departament d'Ensenyament a la ciutat. Durant el transcurs de la marxa els estudiants i mestres han cridat consignes en contra la LEC i a favor de l'ensenyament públic. Les consignes contra la repressió estudiantil també s'han sentit amb força i en divereses seus bancàries s'han fet pintades com aquesta “Mossos=Grisos”. La manifestació ha finalitzat a la seu del Departament d'Ensenyament de Tarragona, on els sindicats han llegit els seus manifestos, alertant que la lluita a favor de l'ensenyament públic no s'aturarà. De moment per dijous que ve hi ha convocada una vaga general del conjunt de l'educació per deunciar la privatització que, segons els sindicats, suposarà tan la LEC com l'Espai Europeu d'Ensenyament Superior.

Lleida :
Al voltant de mil manifestants entre estudiants i professors han transcorregut els carrers de Lleida des dels Serveis territorials del departament d’Ensenyament fins a la Rambla d’Aragó convocada pel Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans (SEPC) i altres sindicats de professors com l’USTEC-STES, CGT i ASPEC i amb l’'objectiu de mostrar el rebuig al projecte de Llei d’Eduació de Catalunya (LEC). Durant la manifestació s’han cridat consignes demanant la dimissió dels consellers Maragall i Huguet i la retirada de la LEC.

Santpedor
Aquest dijous 19 de març els estudiants de l’IES d’Auro de Santpedor han contestat a la convocatòria de vaga de professors i estudiants per a l’educació pública. Els estudiants han deixat les classes a les 10 del matí i han iniciat una manifestació de caràcter animat i festiu, acompanyats amb gralles i tabals, per alguns carrers del poble abans d’arribar a la pl. Gran. Un cop a la plaça ha continuat la protesta i s’ha fet un esmorzar popular (coca i xocolata desfeta). La cercavila i concentració, convocada pel nucli de Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans de Santpedor, han aplegat uns 60 estudiants de l’IES d’Auro.

Més tard ha arribat el moment de posar-se seriosos i s’ha llegit un manifest denunciant tan la LEC com el pla Bolonya i la falta de diàleg amb que s’està produint la implantació d’aquests plans d’estudis. També s’ha posat un especial èmfasi al brutal desallotjament del rectorat de la UB i a les dures càrregues policials que els mossos d’esquadra van dur a terme el mateix dia contra les posteriors manifestacions estudiantils.
Imatge de la manifestació a Tarragona
imatge de la manifestació a Lleida
Imatge de la manifestació a Santpedor

15 de març del 2009

21 dies de vaga de fam i la solidaritat s’accentua!

Després de 21 dies de vaga de fam, les autoritats no mostren cap intenció de fer cas a les demandes del moviment estudiantil, i continuen tractant als estudiants que protesten a cops de porra, i amb violència i coacció permanent. Davant d’aquest fet, en Tomàs continua la vaga de fam. En els darrers dies, s’han continuat rebent moltes mostres de suport, a destacar la de laFundació Xirinacs, i s’han realitzat desenes d’accions i actes de difusió d’aquesta nova forma de protesta per la universitat pública i de qualitat.

- Bloc de seguiment de la vaga de fam

- Entitats, associacions i col·lectius que han mostrat, darrerament, el seu suport a la vaga de fam:

  • ATTAC-Catalunya
  • Fundació Xirinacs
  • Germanies
  • CGT País Valencià
  • Sindicat Unitari de Catalunya
  • Assemblea Llibertària de la UAB
  • Grup Federació d’Estudiants Llibertàries de la UAB
  • Assemblea d’Estudiants de Comunicació de la UAB
  • Coordinadora ciutadana en defensa del serveis públics i contra les privatitzacions
  • Col·lectiu “A Les Trinxeres” de les Terres de Ponent

- La solidaritat arriba a totes les universitats dels Països Catalans:


Pancarta a l'entrada del Campus de Terrassa de la UPC


Acció de propaganda al trambaix de la Diagonal de Barcelona


Imatge d'un de les tantes pancartes-comptador (amb els dies que en Tomàs porta en vaga de fam)
que hi ha a les universitats dels Països Catalans


Mural a les facultats del Raval de la UB

12 de març del 2009

Milers d’estudiants tornen a sortir al carrer contra el Procés de Bolonya

Milers d'estudiants d'universitat s'han mobilitzat aquest matí en diferents localitats dels Països Catalans per rebutjar l'actual Espai Europeu d'Ensenyament Superior, conegut més popularment com el Procés de Bolonya, culpable de l'actual procés de mercantilització i elitització de les universitats públiques catalanes.
Més de 5.000 estudiants a Barcelona, més de 2.000 a València, un miler a Girona, més de 500 a Castelló i Palma, més de 300 a Tarragona i Alacant, dos centenars a Lleida i prop d'uns 80 a La Seu d'Urgell s'han sumat a les convocatòries del Sindicat d'Estudiants dels Països Catalans, sota el lema “Construïm la universitat pública del futur. Aturem Bolonya!”.
Els estudiants hem tornat a demostrar al carrer que no volem aquesta reforma universitària, que suposarà la mercantilització de la universitat, i que volem poder decidir sobre el model educatiu. Volem denunciar que les forces policials han tornat a preparar dispositius especials totalment desproporcionats per a controlar les legítimes convocatòries estudiantils.
- Barcelona:
Al llarg del matí, i en diferents facultats de tota l'àrea metropolitana de Barcelona, els piquets informatius han animat als companys a secundar la vaga i sumar-se a les manifestacions. A les 12 del migdia, més de 5.000 estudiants han assistit a la manifestació convocada pel Sindicat d'Estudiants dels Països Catalans i la Coordinadora d'Assemblees d'Estudiants per expressar el rebuig a la imposició progressiva del Procés del Bolonya.
La marxa ha anat des de la plaça Universitat fins a arribar al campus de la Ciutadella de la Universitat Pompeu Fabra (UPF) on s'han concentrat entre petards i xiulets, demanant la dimissió del rector del centre, Josep Joan Moreso.
La marxa ha passat per la plaça de Catalunya i després s’ha continuat cap a Arc de Triomf pel carrer Trafalgar on s’ha penjat una pancarta donant suport a en Tomàs, que des del passat 23 de febrer es troba en vaga de fam a la UAB.
Al finalitzat la manifestació, diversos centenars d’estudiants han ocupat la UPF.
[Actualització divendres nit: Els Mossos d’Esquadra han desallotjat els estudiants que ocupaven la UPF].
Imatges de la manifestació pels carrers de Barcelona
- Girona:
Un miler d'estudiants han participat a la manifestació contra Bolonya provocant petites retencions als carrers de la ciutat, que ha transcorregut entre la plaça Catalunya acabant a la Facultat d'Educació de la Universitat de Girona, on s’ha llegit un manifest contra l’EEES.

- Palma:
Prop de cinc-cents estudiants s’han manifestat pels carrers de Palma. A les 12 hores ha començat a la Plaça del Tub i ha acabat just davant la Conselleria d'Educació i Cultura. Els estudiants han passat per molts dels principals carrers de Ciutat: les Avingudes, General Riera, 31 de Desembre i Capità Salom.
La manifestació anava encapçalada per un grup de persones amb taüts i disfressats de morts, tot simbolitzant la mort de l'ensenyament públic. En tot moment, els estudiants han cridat consignes contra la implantació de l'Espai Europeu d'Ensenyament Superior, contra la mercantilització de l'ensenyament, a favor de les ocupacions de facultats i en suport a la vaga de fam del militant del SEPC i estudiant de la UAB, Tomàs Sayes. De fet, hi havia una pancarta aixecada en suport a aquest estudiant.

- València:
La manifestació, que ha aplegat més de 2.000 estudiants, ha partit de la Facultat d'Història, en el campus de Blasco Ibáñez, on han desplegat una pancarta gegant des del que té d'alt l'edifici amb la inscripció 'Detencions, expulsions, mentides, amenaces, censura, corrupció... què més necessitem per a implantar el neoliberalisme? Stop Bolonya' per a després dirigir-se cap al centre de la ciutat fins a arribar al Palau de la Generalitat, on han procedit a llegir un manifest.
Els participants en la marxa, que portaven en la seua capçalera una pancarta amb el lema 'Stop Bolonya. Ja n'hi ha prou d'imposició i repressió. Els estudiants no som mercaderia ni delinqüents', han seguit pacíficament l'itinerari previst, durant el que han realitzat diverses assegudes, i han cridat consignes com 'No a la privatització', 'Procés de Bolonya, procés de la vergonya', 'Universitat, pública i de qualitat', 'Fora les empreses de la universitat', 'Jo tenia una carrera que Bolonya em va traure' o 'Una beca no és una hipoteca'.

- Lleida:
La convocatòria, feta pel Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans i les Assemblees de Facultat i Escola de Cappont, Lletres i ETSEA ha sortit a les 12 del migdia de la Plaça Víctor Siurana i ha transcorregut la Rambla d’Aragó, l’Avinguda Catalunya i l’Avinguda Madrid fins a la subdelegació del Govern a la plaça la Pau, on s’ha llegit un manifest i s’ha desconvocat l’acte.

- Tarragona:
Més de 300 estudiants de la URV s’han manifestat avui al campus Catalunya contra l’aplicació del procés de Bolonya, sota la consigna, “Construïm la universitat pública del futur. Aturem Bolonya” . La protesta, convocada pel nucli del Sindicat d’Estudiants dels Paisos Catalans i l’Assemblea d’Estudiants de Ses Celades, ha transcorregut amb normalitat i sense incidents.
Durant la mobilització els estudiants han omplert la facultat d’enganxines que denunciaven la precarietització que suposarà l’aplicació de l’Espai Europeu d’Ensenyament Superior. La marxa s’ha aturat en diferents punts, com per exemple el bar o el deganat de Ciències Jurídiques, on s’han llegit diferents manifestos que denunciaven les diferents privatitzacions i l’aplicació antidemocràtica del Pla de Bolonya. La manifestació ha finalitzat al pati central del campus Catalunya on s’ha llegit un manifest i s’ha fet una pintada simbòlica al terra amb el lema "Aturem Bolonya”.
Imatge de la protesta a Tarragona

- Castelló:
La manifestació, amb més de 500 persones, ha partit a les 10h. des de l’Àgora de la universitat arribant a les 11h. a la Plaça de la Independència (la Farola) i finalitzant a la Plaça Maria Agustina, en front de Subdelegació del Govern. Cal remarcar el recolzament tant de secundaria com de la comunitat universitària en la realització d’aquesta vaga.
- La Seu d'Urgell:
A les 10 hores ha començat la manifestació, seguida per prop d'una vuitantena d'estudiants, pels carrers de La Seu fins a la plaça Plaça dels Oms. A la plaça de les monges, on hi ha instal·lada una carpa publicitària dels Mossos d'Esquadra, agents d'aquest cos han intentat impedir els pas de la manifestació. Els estudiants han respòs fent una asseguda, i poc després els agents han desistit en la seva actitud la manifestació ha transcorregut fins a la plaça de l’ajuntament, on s’ha llegit un manifest.

Imatge dels estudiants davant de l'institut de La Seu d'Urgell

11 de març del 2009

12-M: Construïm la universitat pública del futur. Aturem Bolonya!

Davant de la implantació forçosa del procés de Bolonya, el Sindicat d'Estudiants dels Països Catalans convoca una jornada de vaga i mobilitzacions a les universitats de tot el país pel dijous 12 de març amb l’objectiu de denunciar la mercantilització de la universitat pública i reafirmar la necessitat que siguem tots els membres de la universitat els que fixem el rumb de l’educació superior.

Les manifestacions que estan convocades, sota el lema "Construïm la universitat pública del futur. Aturem Bolonya!", pel dijous 12 de març, són:

  • Barcelona: 12h. Plaça Universitat.
  • Girona: 12h. Plaça Catalunya.
  • Lleida: 12h. Plaça Víctor Siurana (davant del rectorat).
  • Tarragona: 12h. al Campus Catalunya.
  • Castelló: 12h. Plaça Maria Agustina.
  • Alacant: 11h. davant del Monument de la Mà.
  • Ciutat de Mallorca: 12h. Plaça del Tub.
Construïm la universitat pública del futur. Aturem Bolonya!

Cada dia que passa els efectes devastadors de l’Espai Europeu d’Ensenyament Superior (EEES) a les universitats dels Països Catalans es fan més evidents. Els empresaris guanyen influència en els òrgans de govern de la universitat; la universitat pública recorre a convenis amb el sector privat per cobrir el dèficit econòmic derivat de l’insuficient finançament pública; les empreses es cobren els favors i imposen els plans estratègics a degans i rectors submisos a les seves ordres; estudiar i treballar esdevé impossible; i les titulacions (ara convertides en graus) estan tant devaluades que es torna imprescindible cursar postgraus i màsters que, amb preus privatius, veden la formació als estudiants.

Aquest procés de mercantilització de la universitat ja fa anys que el moviment estudiantil el denunciem i en els darrers mesos, quan la imposició del Procés de Bolonya s’ha fet més evident, les mobilitzacions en defensa de la universitat pública i de qualitat s’han accentuat per tal d’aturar la destrucció de l’educació superior catalana. No només els estudiants protestem per aquest fet, el Professorat i el PAS (Personal d’Administració i Serveis) també aixeca la veu, perquè aquest procés precaritza les seves vides i mercantilitza la universitat catalana.

Des d’amplis sectors de la comunitat universitària, i de la societat, reclamem una paralització del procés d’implantació de l’EEES a les universitats catalanes i la necessitat d’iniciar un debat profund sobre la universitat pública. Els estudiants dels Països Catalans exigim que es decreti una moratòria al procés de Bolonya, una moratòria que paralitzi la destrucció de la universitat pública i doni pas a una transformació democràtica i crítica dels centres d’educació superior.

Al llarg dels últims mesos, els estudiants de les universitats catalanes hem expressat, en múltiples ocasions, que volem ser part partícip en la construcció de la universitat del futur. Els estudiants hem expressat aquest opinió mitjançant vagues i manifestacions multitudinàries, referèndums als centres educatius on el sí a la paralització ha estat àmpliament recolzat, tancades i ocupacions d’aules per a debatre sobre el futur de la universitat, i, tantes i tantes, altres mostres de suport a la lluita per la universitat pública i de qualitat demostren el suport majoritari dels estudiants a la paralització de Bolonya i a la construcció, conjunta, de la universitat que tots i totes volem.

Però la lluita contra la mercantilització de l’educació ha topat amb l’oposició de les autoritats universitàries, més preocupades pels interessos de les empreses que no pas pels interessos de la societat. Les autoritats universitàries no dubten en negar-nos la paraula i la participació; no dubten en usar les forces policials per a fer-nos fora de les nostres aules o dels carrers quan en veu alta rebutgem la seva submissió al capital privat; no dubten en usar reglaments franquistes per expulsar-nos i sancionadors quan denunciem les irregularitats que porten a terme per imposar els nous plans d’estudi; i no dubten en mentir per justificar aquestes, i altres, accions contra els estudiants que ens mobilitzem per construir la universitat del futur.

El Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans tenim clar que només entre tots i totes construirem la universitat que volem, una universitat que respecti i defensi la nostra llengua i el nostre país; que estigui al servei de la societat i que fomenti l’esperit crític de les persones; que eduqui en favor del no-sexisme; i que disposi de tots els recursos humans, materials i econòmics per a poder complir amb la seva funció educativa.

Ara és el moment de plantar-se, i dir: prou! Prou a les imposicions, a les mentides, a la repressió i criminalització dels estudiants! Els estudiants hem decidit que volem construir la universitat pública del futur, i així ho farem, vulguin o no els empresaris i els governants servils.

Aturem Bolonya! Construïm la universitat pública, popular, catalana, antipatriarcal i de qualitat!

10 de març del 2009

Membres del Professorat i del PAS denuncien el "desballestament" de la universitat pública

Països Catalans, 10-3-2009
Avui, dimarts 10 de març, a la Universitat de Barcelona membres del Personal Docent i Investigador (PDI) i del Personal d'Administració i Serveis (PAS) han presentat el manifest "Contra el desballestament de la universitat pública. El PDI i el PAS davant el Procés de Bolonya", on denuncien la mercantilització de la universitat que suposa l'Espai Europeu d'Ensenyament Superior (EEES) i la imposició de tot aquesta reforma universitària.
Finalment, aquests més de 300 professionals han fet una crida als membres de la comunitat universitària, i de la societat en general, a participar a la jornada de vaga i mobilitzacions convocada per aquest dijous 12 de març.
Manifest:
Contra el desballestament de la universitat pública. El PDI i el PAS davant el Procés de Bolonya
Des de fa molts anys, amb independència de les respectives adscripcions ideològiques, els homes i les dones que treballem a la universitat sostenim que resulta imprescindible i inajornable una reforma que posi fi al seu progressiu deteriorament. La implantació del Pla Bolonya, presumptament, vindria a ser la resposta a aquest deteriorament. Això és el que se’ns ha dit. Lamentablement, pensem que no és així.
La implantació d’aquest Pla és, en realitat, una imposició que no ha comptat amb els agents i les agents que hi estan directament implicats, i el deteriorament s’està abordant sense que s’hagi fet un autèntic diagnòstic de l’estat actual de la universitat. A hores d’ara, el que es pot afirmar irrefutablement és que s’està desballestant la universitat pública, que se n’està supeditant el funcionament als dictàmens del mercat i que s’està malbaratant el coneixement en la mesura que és tractat com una mercaderia. En definitiva, s’està decretant un canvi del model d’universitat sense que cap dels seus impulsors i defensors hagi explicat encara quin és l’eix sobre el que pivota aquest model i cap a on ha de portar-nos.

L’únic que hem sentit reiteradament, cada vegada amb un to més autoritari, és que el Pla Bolonya permetrà l’avanç del coneixement científic, la compatibilitat de les titulacions i la mobilitat d’estudiants, PDI i PAS a tot el territori de la Unió Europea, o la integració dels graduats universitaris al mercat laboral europeu, en el qual se suposa que gairebé tothom hi trobarà una inserció qualificada en acabar els estudis.
Algú pot dissentir d’aquests propòsits? Òbviament, nosaltres creiem que ningú. Però el que no ens diuen és que sota una reconversió docent i pedagògica que, segons afirmen, ofereix innumerables oportunitats de reforma dels estudis universitaris i un canvi en els hàbits de treball del PDI, el PAS i els estudiants, se’ns sostreu, als protagonistes de la vida universitària, la possibilitat de reflexionar lúcidament sobre les decisions que s’estan prenent i les conseqüències que tindran en la configuració de la universitat pública.

Els esdeveniments d’aquest curs a diverses universitats de l’Estat protagonitzats pels estudiants han tingut l’encert i el coratge de denunciar i de posar en l’escena pública la manca de recursos disponibles i l’estat de precarietat intel·lectual i docent cap al qual ens adrecem, estat que pretén transformar el coneixement en simples competències i habilitats, avaluables principalment segons criteris de rendibilitat empresarial.
Breument, aquests esdeveniments i aquest coratge estudiantil han remogut les expectatives i esperances privatitzades sacsejant la passivitat de molts de nosaltres, que hem decidit sortir del nostre aïllament i, de manera col·lectiva, involucrar-nos activament davant els reptes de futur que la universitat hauria d’afrontar si vol fer-ho amb responsabilitat. Les protestes estudiantils han tret les crítiques i reflexions que fins ara només existien en els passadissos, a manera de ritual, tot exposant-les a un debat obert d’una manera valenta. Però alhora, la resposta oferta pels òrgans de govern de les universitats s’ha orientat sovint vers el descrèdit i el rebuig de sòlids arguments i vers la criminalització de les pràctiques i de les persones implicades en el procés de discussió de Pla Bolonya amb la intenció d’impedir l’emergència d’alternatives i d’avortar qualsevol procés de reflexió pública, compartida i democràtica: en són exemple clar les denúncies penals i el desenllaç de les mesures sancionadores als alumnes de la UAB.

La història demostra que la comunitat universitària no pot quedar al marge de cap situació crítica que l’afecti. Per això reclamem participar en un debat col·lectiu sobre el seu futur. Tants anys i tants plans i canvis de tota mena, tots tan maldestres, per força han de fer que siguem escèptics: el futur de l’ensenyament superior i de la investigació científica no pot estar consignat exclusivament en espais difusos de decisió ni en gabinets tecnocràtics que només funcionen mecànicament i rendeixen comptes d’una manera autàrquica.

És urgent i necessari millorar el nostre sistema educatiu de cap a cap, amb la participació generosa de tothom. És per això que cal obrir un debat que no es faci d’esquena als estaments de la Comunitat Universitària, sinó que en propiciï la participació.
La tan reiterada crisi de l’ensenyament, que tant escandalitza als polítics i que ajuda a omplir de polèmiques els mitjans de comunicació, massa sovint desfigura diferents aspectes que, amb el pretext d’una reforma pedagògica emmascaren, veritablement, una reforma del model d’universitat.
Emparant-se en l’Espai Europeu d’Educació Superior com si fos una força de la natura que ningú no pot aturar perquè és resultat de les circumstàncies, tampoc se’ns diu que la implementació d’aquest Espai accentuarà:
1.- El progressiu segrest dels espais de pensament crític i l’embargament de les capacitats reflexives i creadores d’estudiants i professorat, amb l’adequació de continguts i ritmes frenètics dels plans d’estudi a la lògica d’un discurs capitalista de darrera generació, avui en profunda crisi i possiblement ridiculitzat per molt de temps.

2.- L’adequació de la producció i l’ús del coneixement a les lleis del mercat, transformant el pensament en meres habilitats, i convertint la formació intel·lectual en simple mercaderia.
3.- La insuficiència de transparència en la planificació i gestió del dia a dia de la Universitat, sovint immersa en pràctiques irrespectuoses amb la legalitat vigent que obstaculitza la participació, convertida en un simulacre per la mera prevalença d’operacions formals i de procediment. A tall d’exemple, destaquem la irregularitat de determinades figures contractuals, l’incompliment de la càrrega lectiva reconeguda als convenis o la recomanació de la Sindicatura de Comptes de la UAB per tal que ajusti les seves activitats comptables a la legalitat.
4.- L’extralimitació de les relacions jeràrquiques i de les diferències de condicions laborals dins del PDI i del PAS; la intensificació de les relacions de poder; l’extensió de la submissió; la col·lisió d’interessos que es resolen arbitràriament, prescindint d’instàncies formals; i la utilització de la institució pública per a lucres privats, amb la creació d’un entramat de fundacions i entitats participades, màsters privats, etcètera.

És per això que no ens resignem a l’oferta oficial d’una passivitat còmplice i que optem, en canvi, per una activitat creativa, constructora d’alternatives sempre obertes. Volem participar a generar un espai obert de discussió, no mediatitzat per principis innegables ni per normativitats immutables, per tal d’intervenir com a agents actius, com fins ara ho han estat els i les estudiants, amb la voluntat de ser interlocutors i interlocutores.

Ens emplacem, doncs, a treballar per fer realitat aquestes voluntats i fem una crida a la participació activa en aquest diàleg. El pròxim dissabte 14 de març, a les 10:30 h., PDI i PAS de les universitats catalanes ens trobarem novament a l’edifici històric de la Universitat de Barcelona per definir les actuacions immediates. Tanmateix, els sotasignats d’aquest manifest també fem una crida a la participació activa a les mobilitzacions universitàries del pròxim dijous, 12 de març.