Davant de l’inici del nou curs acadèmic 2007/2008, el Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans (SEPC) vol mostrar la seva preocupació i el seu malestar davant la deriva en la qual es troba immersa l’educació secundària i superior arreu dels Països Catalans, alhora que es mostra convençut que l’única manera de transformar l’actual procés de mercantilització, privatització i d’augment de les desigualtats del model educatiu i avançar cap una educació pública, de qualitat, popular, antipatriarcal i catalana continua sent la feina de base i diària en el conjunt dels centres educatius dels Països Catalans.
Durant aquest setembre, els diferents centres educatius d’arreu dels Països Catalans han iniciat un nou curs acadèmic. La novetat del nou any, però, no ha servit perquè el conjunt de alumnat català ens sentim il·lusionats o convençuts de les bondats de l’actual sistema educatiu ja que, tant a secundària com a l’educació superior, les polítiques que segueixen el govern Sarkozy, el tripartit del Principat, la dreta valenciana o en Zapatero, entre d’altres, condueixen únicament cap un model on l’educació es converteix en una mercaderia més en mans de la “mà invisible” del mercat. D’aquesta manera, els polítics transformen l’ensenyament, un dels pilars de qualsevol societat, en un espai mercantilitzat, privatitzat que no compleix funcions bàsiques com ara les de formar persones crítiques o combatre les desigualtats del sistema. Per corroborar aquestes afirmacions només cal que fem algunes apreciacions concretes sobre què ens depara aquest nou curs 2007/2008.
En l’educació secundària, la nova LOE no ha aportat gaire beneficis pel conjunt d’alumnes de secundària dels Països Catalans, sinó més aviat al contrari. Com ja és habitual, les diferents Conselleries han mostrat una clara manca de previsió amb el retard en l’inici dels curs en diferents centres o amb l’estat en el qual es troben moltes de les instal·lacions de la xarxa pública. A més, a nivell més global, les polítiques de les mateixes Conselleries o Ministeris s’han mostrat ineficaces o, fins i tot, negatives per solucionar els problemes històrics de l’educació secundària i obligatòria: la precarització de la xarxa pública, destinada a adoptar una funció subsidiària de la xarxa concertada i d’alguns instituts públics de qualitat, provoca, per exemple que totes les necessitats educatives més costoses i feixugues siguin dirigides cap a una xarxa ja deficient i coixa en recursos.
En l’àmbit universitari també pinten bastos. L’aplicació del Procés de Bolonya és ja una realitat en moltes facultats del país, i com ja va advertir el SEPC al seu moment, el gran canvi “pedagògic del segle XXI” a les universitats catalanes només ha servit per incrementar i consolidar la importància de les empreses en els òrgans i decisions universitàries, augmentar les taxes i les matrícules a través dels graus i postgraus, reduir i desprotegir, encara més, la llengua catalana a nivell acadèmic i, en definitiva, la conversió d’un espai educatiu i de ciència en un mercat de demanda i oferta a nivell europeu on els i les estudiants som simples mercaderies. I mentrestant, la nova pedagogia, les classes reduïdes, les grans inversions públiques, les beques,... continuen sense aparèixer.
Davant aquesta crua realitat de la deriva educativa, doncs, des del SEPC encoratgem a tot alumnat dels Països Catalans a aprofitar totes les eines que tingui a mà, inclòs el nostre projecte sindical des de l’òptica de l’esquerra independentista, per tal de treballar diàriament des de la base amb l’objectiu d’assolir aquelles fites necessàries per garantir una educació pública, catalana, de qualitat, antipatriarcal i popular!
En l’educació secundària, la nova LOE no ha aportat gaire beneficis pel conjunt d’alumnes de secundària dels Països Catalans, sinó més aviat al contrari. Com ja és habitual, les diferents Conselleries han mostrat una clara manca de previsió amb el retard en l’inici dels curs en diferents centres o amb l’estat en el qual es troben moltes de les instal·lacions de la xarxa pública. A més, a nivell més global, les polítiques de les mateixes Conselleries o Ministeris s’han mostrat ineficaces o, fins i tot, negatives per solucionar els problemes històrics de l’educació secundària i obligatòria: la precarització de la xarxa pública, destinada a adoptar una funció subsidiària de la xarxa concertada i d’alguns instituts públics de qualitat, provoca, per exemple que totes les necessitats educatives més costoses i feixugues siguin dirigides cap a una xarxa ja deficient i coixa en recursos.
En l’àmbit universitari també pinten bastos. L’aplicació del Procés de Bolonya és ja una realitat en moltes facultats del país, i com ja va advertir el SEPC al seu moment, el gran canvi “pedagògic del segle XXI” a les universitats catalanes només ha servit per incrementar i consolidar la importància de les empreses en els òrgans i decisions universitàries, augmentar les taxes i les matrícules a través dels graus i postgraus, reduir i desprotegir, encara més, la llengua catalana a nivell acadèmic i, en definitiva, la conversió d’un espai educatiu i de ciència en un mercat de demanda i oferta a nivell europeu on els i les estudiants som simples mercaderies. I mentrestant, la nova pedagogia, les classes reduïdes, les grans inversions públiques, les beques,... continuen sense aparèixer.
Davant aquesta crua realitat de la deriva educativa, doncs, des del SEPC encoratgem a tot alumnat dels Països Catalans a aprofitar totes les eines que tingui a mà, inclòs el nostre projecte sindical des de l’òptica de l’esquerra independentista, per tal de treballar diàriament des de la base amb l’objectiu d’assolir aquelles fites necessàries per garantir una educació pública, catalana, de qualitat, antipatriarcal i popular!
Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans (SEPC)
Països Catalans, 1 de octubre de 2007
Països Catalans, 1 de octubre de 2007
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada