Accio duta a terme per un grup d'estudiants

Aquestes imatges i aquest comunicat a estat enviat per un grup d'estudiants al sepc.

La passada nit del 28 de desembre un grup d'estudiants de les Terres de l'Ebre han decidit prendre la paraula i retirar la bandera espanyola de l'edifici del Departament d'Educació de les Terres de l'Ebre.

Comunicat enviat:

Aquesta bandera espanyola, és una mostra de la feina que ha fet el departament d'Ensenyament; que seguint les directrius del PSOE ha intentat augmentar les dosis d'espanyolisme presents al nostre sistema educatiu, com la tercera hora de Castellà a primària que no sera obligatòria, però tal com indica literalment l'esborrany d'instruccions d'inici de curs fet públic, "els centres podran impartir continguts d'àrees no lingüístiques en castellà o en una llengua estrangera"; Reclamem la capacitat dels representants elegits en els territoris de parla catalana de poder decidir, sense invasions competencials de l’Estat, tot allò que afecta els horaris i currículums en l’aprenentatge de llengües; Reclamen al Departament d’Educació de la Generalitat de Catalunya el compliment integral del model d’escola catalana, tant en l’educació infantil com en l’educació primària i secundària.. Però no és només el PSOE, això no seria possible sense l'ajuda dels seus socis de govern ICV i ERC, o l'ajuda del PP i la passivitat de CiU.

Aquesta acció ha estat realitzada dins la campanya “300 anys d'ocupació, 300 anys de resistència”, ja que el col·lectiu d'estudiants considera que la seva ensenyança ha de ser en català i per tant, no es senten identificats amb la bandera de l'Estat Espanyol.

Nosaltres com a estudiants volem un ensenyament en un marc educatiu català en tots els seus aspectes. Volem assignatures amb un marc nacional, que ens ensenyen la geografia, la història, la demografia... dels Països Catalans, sense fronteres absurdes d'autonomies ni estats estrangers.

ABANS

DESPRÈS

Nota de premsa al Punt:
http://www.vilaweb.cat/www/elpunt/noticia?p_idcmp=2682479

El SEPC expressa el seu suport als conductors d’autobusos en vaga de Barcelona

El Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans (SEPC) expressa el seu total suport als companys conductors d’autobusos de Barcelona que aquests dies estan en vaga per exigir millores en el transport públic així com la necessitat de tenir dos dies festius cada setmana que treballen.

El Sindicat d'Estudiants dels Països Catalans (SEPC) vol expressar amb el seu suport als vaguistes, la seva voluntat de participar activament en aconseguir les millores necessàries del sistema de transport públic de l’àrea metropolitana de Barcelona, així com de la resta de territori dels Països Catalans, on com ja hem denunciat el SEPC en diverses ocasions la situació és realment precària.

És així com des del SEPC expressem les següents consideracions:

- El SEPC dóna ple suport i se solidaritza amb els conductors d’autobusos en lluita.
- El SEPC entén que la lluita dels conductors d’autobusos forma part de les reivindicacions àmpliament fetes des del moviment estudiantil de millores, tant en qualitat, com en quantitat i en qüestions de tarifes, del sistema de transport públic.
- El SEPC aprofita la situació per criticar el govern tripartit igual com la resta de governs autonòmics no hagin fet cap actuació per atendre la continuada demanda de millores que des dels estudiants i les estudiantes portem fent des de fa anys. No només això, sinó que des del SEPC es considera un autèntic escàndol que any rera any les tarifes del transport públic continuïn pujant per sobre l’IPC i encarint la mobilitat dels ciutadans.
- El SEPC anima al conjunt d’estudiants a col·laborar amb la lluita dels conductors d’autobusos fent un vaga d’usuaris durant aquests dies.
- Per últim, el SEPC es compromet, una vegada més, a seguir portant iniciatives de treball i de lluita per assolir un model de transport públic d’acord amb les necessitats socials dels ciutadans, especialment dels estudiants, així com adequat al territori.

Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans, 22 de desembre de 2007

Més informació del conflicte laboral a TMB: http://comitedescansos.blogspot.com

Comunicat dels estudiants i de les estudiantes de Filologia Catalana i del SEPC davant el tancament de TV-3 a les comarques del sud del País Valencià

Hui, ens tornem a trobar a la Facultat de Filologia, Traducció i Comunicació de la Universitat de València per denunciar un nou atac a la nostra llengua. Una pràctica molt corrent d’aquest govern valencià que els estudiants de Filologia Catalana hem patit i seguim patint de primera mà: deshomologació de títols, oïdes sordes a les sentències dels tribunals, secessionisme al currículum d’ensenyament a l’ESO... Però aquesta vegada ens concentrem enèrgicament per fer públic el nostre rebuig davant els atacs a la llibertat d’expressió que estem patint al País Valencià.

Ja fa temps que el Partit Popular va iniciar una campanya a fi d’aconseguir el tancament de TV3 amb uns objectius clarament electoralistes. Passat diumenge dia 9, a pocs mesos de les pròximes eleccions generals, el repetidor de la Carrasqueta que emetia la senyal de TV3 al tot el sud del País Valencià fou tancat sense previ avís i de nit, donant a conèixer l’actitud antidemocràtica i covard dels nostres governants. El fet que el tancament es realitzara en aquestes condicions és degut a què la darrera vegada que ho intentaren, la resposta popular va ser tan contundent que no pogueren ni arribar al repetidor.

Com a membres de la comunitat educativa que som, denunciem aquest acte, la finalitat del qual és atacar de nou la llengua i la cultura catalanes i així, apropar-se als sectors més radicals del feixisme anticatalanista -disfressat de valencianisme- de cara a les properes eleccions. Però no es tracta d'un fet aïllat, ni d'una actitud pròpia d'un passat no molt llunyà. L'atac a la pluralitat d'informació i d'expressió, mitjançant la censura per part del Partit Popular al País Valencià el vam poder comprovar quan es donaren les freqüències de la TDT als mitjans propers a aquest partit i deixaren sense llicència canals com InfoTV, una televisió en la nostra llengua i crítica amb la lamentable gestió del Partit Popular dels darrers anys.

Tampoc podem oblidar la part de culpa que tenen la Generalitat de Catalunya i el seu president José Montilla, el ministre d’Indústria Joan Clos i el govern espanyol. Només hauria calgut que el Ministeri d'Indústria s'haguera posicionat a favor de les emissions de TV3 al País Valencià per aturar una decisió, possiblement, fora de la legalitat, com s’assenyala des d'ACPV. Però l'experiència ens torna a demostrar aquests dies que, quan es tracta d'atacar els drets lingüístics i culturals del poble català, tant el Partit Popular com el PSOE (i les seues sucursals PSPV-PSC), s'uneixen còmodament.

No serem nosaltres qui nomenem ací les mancances de la televisió pública principatina, ni les més que evidents mostres de manipulació i infàmia pròpies de la televisió pública valenciana i balear. Hem d'apostar per un espai comunicatiu propi per al nostre país, els Països Catalans, amb mitjans de comunicació públics i de qualitat.
El tancament de TV3 al País Valencià és un episodi de genocidi lingüístic. Per això, des del SEPC, com a eina d'acció estudiantil, encoratjats per les pròpies estudiantes i professores d'aquesta facultat, hem decidit mobilitzar-nos davant aquest nou exemple de persecució política.

Només una resposta contundent de la societat catalana en el seu conjunt, acabarà amb aquest nou atac a la nostra llengua, a la llibertat d'informació i d'expressió.

Estudiants i estudiantes de Filologia Catalana
Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans (SEPC)
València, 13 de desembre de 2007

25-N. El SEPC reivindica avançar cap a un sistema educatiu que no reprodueixi els valors i estructures del patriarcat

Per tal de sensibilitzar la comunitat educativa, en especial els estudiants, el SEPC repartirà divendres i dilluns milers de manifestos amb el lema: avancem cap a l'ensenyament antipatriarcal. En aquest manifest es posa de relleu la importància de l'ensenyament i l'educació en general, a l'hora de capgirar d'una vegada per totes aquelles realitats que ens fan ser desigualtats, aquelles realitats que generen violència, violència tant explicita com els maltractaments físics, o d'altres menys visible com els exemples sexistes en els continguts del llibres de texts, els currículums ocults (que fan que l'educand tracti diferent a la persona pel sexe que té) , o l'invisibilitat de la dona en els llibres d'història o ciència.

Milers de manifestos i centenars de cartells faran reflexionar la comunitat educativa les setmanes properes al 25 de novembre, dia internacional contra la violència cap a les dones.

L'organització d'estudiants vol posar així el seu gra de sorra en una lluita, que considera, que passa indestriablement per avançar cap un model educatiu "anitpatriarcal", és a dir un model capaç d'esdevenir la punta de llança des d'on construir un sistema de valors que deixi el patriarcat endarrere i ben enterrat.

A més a més, durant aquestes setmanes, en molts centres d'ensenyament del país (Alacant, Balaguer, Olot, València...), més enllà dels cartells, pancartes, murals o el repartiment de manifestos, s'han realitzat o bé es realitzaran altres activitats (esmorzars, xerrades, passis de vídeo, taules rodones...).

Sindicat d'Estudiants dels Països Catalans (SEPC)
Països Catalans, 23 de novembre de 2007

Crònica de la Concentració

Avui, dijous dia 15 de novembre, el SEPC (Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans), després d’haver convocat una vaga d’estudiants de secundària, hem dut a terem una concentració amb tabals i dolçaines que donaven festivitat a l’acte dut a terme front l’estadi municipal Tortosa, on el lema deia: “Totes i tots contra Bolonya”. El procés de Bolonya es tracta d’una reforma a nivell europeu on s’europeïtzaran els títols universitaris – de manera que un títol universitari sigui vàlid arreu d’Europa -. Però això comporta un seguit de conseqüències que han portat a 250 estudiants de centres de les Terres de l’Ebre, com són l’IES Joaquín Bau . IES de l’Ebre , IES Roquetes ,IES Montsià , IES Solé i Ferrer , etc. a sortir al carrer i fer-se sentir.
La “privatització” de les universitats- on les matrícules d’aquestes podran assolir una pujada de preus fins un 250% més -, les beques - préstec ( actualment beques de l’Estat) que comportaran el retorn de l’import una vegada l’estudiant treballi i l’ensenyament pràctic i no econòmic de cara al treball ( menys coneixements per a un millor rendiment per a l’empresa) són algunes de les conseqüències si s’arriba a portar a cap una reforma que només beneficia al sistema capitalista i les seves empreses.

A l’acte s’ha fet un minut de silenci, pel jove mort per un feixista a Madrid. S’han llegit dos manifestos: un denunciant l’actitud del centre IES Joaquim Bau davant d’un paper penjat a les classes on animava als alumnes a fer vaga, ja que el reglament de règim intern no ho deixa; i l’altre ha sigut el manifest del Sepc llegit a tots els Països Catalans.

SEPC

Els Països Catalans en peu de guerra per la pública!!

El procés de privatització de les universitats públiques conegut com a procés de Bolonya
continua avançant fermament. Ja som molt els estudiants que en notem directament les seves
nefastes conseqüències: ritme de treball desmesurat, augment dels preus de les titulacions,
infraestructures i ràtios del tot insuficients, estudiants i professors desorientats, empreses
patrocinant qualsevol cosa dins les nostres universitats, supressió de diverses titulacions, reducció
de les classes en català... agreujats tots ells per les noves lleis i per la manca de finançament que els
estats espanyol i francès i els diferents governs autonòmics hi dediquen.
Tot i això, la nostra resposta a aquestes agressions també va creixent i cada cop és més forta
i contundent. La presència del SEPC en el Fòrum Europeu d'Estudiants celebrat a Atenes el passat
mes d'octubre ens ha permès continuar coordinant la lluita contra l'EEES a tot Europa i contemplar
com les lluites més incisives -com la de Grècia, amb la ocupació de les universitat durant tres
mesos- han aconseguit parar la privatització de les universitats. Nosaltres n'hem pres nota, sabem
que aquesta és una lluita europea i que cal una resposta global i igual de contundent. Per això, a la
Universitat de Perpinyà estan en vaga total en contra la Llei d'Autonomia Universitària, que seguint
les directrius europees dóna a les universitats menys recursos i més autonomia per aconseguir-ne,
evidentment de l'empresa privada.
A la resta dels Països Catalans també estem en peu de guerra i, seguint les jornades de lluita
convocades pel Fòrum Europeu d'Estudiants contra el procés de Bolonya, a totes les universitats
públiques i a molt centres de secundària s'han convocat accions i mobilitzacions per la setmana del
15 de novembre. Ja són massa els motius que tenim per mobilitzar-nos, ja que els nostres
governants semblen disposats a continuar fent lleis en contra l'ensenyament públic, així doncs,
exposem que:
– La reforma de la LOU ha estat una mentida i exigim la seva derogació. Apostem per
l'establiment d'un debat des de la base per tal de buscar i consensuar la universitat que volem,
sense imposicions exigides des d'Europa (EEES) ni des de l'OMC.
– El finançament de les universitats ha d'estar garantit per part de l'Estat, evitant l'entrada
indiscriminada de les empreses dins la universitat a través de la cessió de capital privat, així
com evitant l'establiment d'universitats de 1a i de 2a categoria.
– El Reial Decret per a la construcció de les noves titulacions és inacceptable: que al títol aparegui
el nom de la universitat, que les pràctiques no siguen remunerades, que l'agència de qualitat
estatal controli l'autonomia universitària... no és digne d'un sistema universitari que es diu
públic.
– El model d'estudis dividit entre Graus i Postgraus és una necessitat per a molts i un negoci per a
uns pocs. Demanem la congelació immediata de les taxes i un accés universal i gratuït a
l'educació superior.
Aquests són, entre molts d'altres, els motius que fan que els i les estudiants dels Països
Catalans cal que ens mobilitzem i expressem el nostre rebuig i les nostres propostes. Així doncs, us
animem a participar a les mobilitzacions de la setmana de lluita del 15 de novembre i a implicar-vos
activament en els espais de lluita i de defensa de l'ensenyament públic. Només si aconseguim donar
una resposta conjunta i contundent aconseguirem aturar aquesta privatització i avançar cap una
educació pública, catalana i de qualitat.

Si els atacs del capitalisme són globals, la nostra resposta també serà global!
Per la universitat pública:
No a la privatització, no a la mercantilització
ALS PAÏSOS CATALANS CONTINUEM EN PEU DE GUERRA!!

Sindicat d'Estudiants dels Països Catalans
8 de novembre de 2007

20000 estudiants surten al carrer dels Països Catalans en contra del Procés de Bolonya i de la mercantilització de l’educació

Desenes de milers d'estudiants, d'universitat però també de secundària, s'han mobilitzat aquest matí en diferents localitats dels Països Catalans per rebutjar l'actual Espai Europeu d'Ensenyament Superior (EEES), conegut més popularment com el Procés de Bolonya, culpable de l'actual procés de privatització i elitització de les universitats públiques catalanes. 12000 persones a Barcelona, més de 2000 a València, unes 600 a Girona, 400 a Gandia (La Safor) i en d’altres poblacions, s'han sumat a les convocatòries del Sindicat d'Estudiants dels Països Catalans (SEPC), així com també, en el cas de Barcelona i Alacant de la Plataforma Mobilitzadora en Defensa de la Universitat Pública (PMDUP) o l'Assemblea d'Estudiants, respectivament. A part de l'èxit de la convocatòria, el SEPC lamenta que una vegada més, les forces policials han tornat a preparar dispositius especials totalment desproporcionats per tal de controlar les legítimes convocatòries estudiantils.

Des del SEPC, considerem que la comunitat estudiantil ha tornat a demostrar al carrer que està plenament disconforme amb el que està significant el Procés de Bolonya, però també les seves ganes de participar en un canvi del model educatiu. La feina, però, no s'acaba aquí: El SEPC es compromet a continuar treballant dia a dia als centres d'ensenyament de secundària i d'universitat per tal d'aconseguir construir realment un model d'ensenyament públic, de qualitat, antipatriarcal, català i popular.

Alacant
A Alacant s’ha organitzat una xerrada i un debat davant la Biblioteca General, la convocatòria s’ha fet de forma unitària mitjançant l’Assemblea d’Estudiants de la UA.
En d’altres indrets propers a la ciutat, com el Campello o Novelda seccions de secundària s’han mobilitzat concentrant-se davant dels instituts.

Barcelona
Unes 12000 persones s'han manifestat aquest migdia pels carrers cèntrics de la ciutat de Barcelona. La manifestació que ha superat la convocatòria d'anys anteriors ha recorregut en mig d'un clima actiu i animat dels assistents. Enmig de lemes com “Pública si, privada no”, “No hi som totes, falten les beques” o “El pla de Bolonya és una vergonya”, els assistents, convocats per la Plataforma Mobilitzadora en Defensa de la Universitat Pública (PMDUP) han criticat durament els detalls d'aquesta reforma europea que dia a dia són cada vegada més presents. En la manifestació, que ha acabat amb una lectura del manifest a l'Àgora de la Universitat Pompeu Fabra, també hi ha assistit un nombre important d'estudiants de secundària que, al mateix temps, que criticaven la reforma que patiran al futur, han criticat l'actual LOE per les seves formes i els seus continguts.

Castelló de la Plana
La manifestació ha transcorregut sense cap tipus d’incident amb una forta presència policial, 200 estudiants s’han manifestat a la capital de la comarca. A les 12.30h ha iniciat la marxa fins la plaça Maria Agustina, lloc on està la subdelegació del govern a la ciutat de Castelló. En eixa marxa s'han escoltat cants com "L'educació no està en venda", "Procés de Bolonya, procés de la vergonya".

Gandia (La Safor)
Hui 15 de novembre a les 12 hores, dins del marc de les jornades de lluita a nivell europeu, d´acord amb l'últim Fòrum Europeu d´Estudiants, s´ha realitzat a la plaça de l'Ajuntament de Gandia una concentració en contra de l'Espai Europeu d´Ensenyament Superior, convocada pel Sindicat d´Estudiants dels Països Catalans. Al voltant de 400 estudiants, vinguts tant de diferents instituts de la comarca de la Safor com de l´Escola Politècnica Superior de Gandia, s´han congregat per mostrar el seu rebuig al procés de Bolonya i l'amenaça que aquest suposa per l'ensenyament públic. La concentració ha transcorregut amb total normalitat fins que s'ha desconvocat després de llegir el manifest. A l'acte ha acudit diferents mitjans audiovisuals de la comarca, així com representants polítics de la ciutat de Gandia.
En acabar molts dels assistents s´han dirigit al Campus de la Politècnica de Gandia on s´ha realitzat una “sentada” en l´Àgora pel mateix motiu reivindicatiu.

Gata de Gorgos (Marina Alta)
Al voltant de 200 persones s'han manifestat avui a Gata en el context de la jornada de lluita contra el Procés de Bolonya. Han eixit a les 12 h de l'Avinguda d'Alacant i han anat fins a l'Ajuntament, on s'ha donat lectura al manifest i s'ha fet entrega a l'alcaldessa del manifest de l'acte, que també s'ha entregat a l'Ajuntament per registre d'entrada. L'acte ha transcorregut sense incidents, tot i la desmesurada presència policial.

Girona
Centenars d'estudiants universitaris i de secundària s'han manifestat pels carrers de Girona reclamant una universitat de qualitat i contra el procés de Bolonya. La manifestació ha coincidit en el temps amb la campanya que el SEPC de la UdG està duent a terme per demanar la dimissió de la rectora, Anna Maria Geli; fet que ha servit per fer la crida encara més àmplia i unànime.
La manifestació ha començat a les 12h des de la Plaça de Catalunya i ha transcorregut per la Gran Via de Jaume I, el carrer de Sant Clara i finalment s'ha pujat per les Pedreres per acabat davant del rectorat. Durant tot el recorregut el clima era intens i els manifestants s'han mostrat molt actius. Finalment s'ha llegit el manifest i ha clos la manifestació, però ha quedat ben clar que els estudiants estem, i seguim, en peu de guerra per la pública.

Lleida
Un centenar d’estudiants de la Universitat de Lleida s’han mobilitzat avui sota el lema “La Universitat es mor, no al pla Bolonya” a la plaça Víctor Siurana, davant l’edifici del Rectorat.
Els estudiants convocats consideren el Pla Bolonya com la privatització del sistema universitari, “una reforma que afectarà greument la qualitat dels estudis, imposarà barreres econòmiques que ens privaran a molts de l’accés a un ensenyament superior, abocarà les universitats en un marc on estaran obligades a competir amb les altres universitats”.
Els mobilitzats han denunciat la desinformació que han rebut els estudiants per part de la universitat sobre com es concretarà la implantació de l’EEES als claustres lleidatans, i han demanat als respectius degans de cada facultat que reuneixin i expliquin als estudiants sobre com es concretarà la implantació d’aquest pla a la nostra universitat.
A la concentració s'ha exhibit un taüt simbolitzant la Universitat pública, ja que els estudiants entenen que amb el pla Bolonya la universitat pública es mor.
Al final de la concentració el rector de la Universitat de Lleida, Joan Viñas, ha fet acte de presència a la concentració i ha promès una reunió on es convocaran a tots els estudiants i on es donarà explicacions de com afectarà als estudiants de Lleida l’aplicació de l’EEES.

Tortosa
Avui, dijous dia 15 de novembre, s’ha convocat una vaga d’estudiants de secundària i s’ha dut a terme una concentració amb tabals i dolçaines que donaven festivitat front l’estadi municipal Tortosa, el lema de la mobilització: “Totes i tots contra Bolonya”. 250 estudiants de centres de les Terres de l’Ebre, com són l’IES Joaquim Bau . IES de l’Ebre , IES Roquetes ,IES Montsià , IES Solé i Ferrer , etc. a sortir al carrer i s’ha fet sentir. En l’acte s’ha fet un minut de silenci, pel jove mort per un feixista a Madrid, s’han llegit dos manifestos un denunciant l’actitud del centre IES Joaquim Bau davant d’un paper penjat a les classes on animava als alumnes a fer vaga, ja que el reglament de regim interior no ho deixa, i l’altre ha estat el manifest del SEPC llegit a tots els Països Catalans.

Manresa
S’ha realitzat una concentració a la Plaça Crist Rei, desprès de forma festiva els estudiants s’han manifestat fins la plaça de l’Ajuntament.

València
A la ciutat de València més de dos mil estudiants, tan d'universitat com de secundària, han respost a la convocatòria del Sindicat d'Estudiants dels Països Catalans. La mobilització, que ha eixit des de la facultat de Geografia i Història a les 12h, anava encapçalada per una pancarta amb el lema " No a la privatització, no a la mercantilització. Ara més que mai totes contra l'EEES" i la tancava un altra amb el lema " des dels instituts defensem l'ensenyament públic".
Abans d'iniciar-se la manifestació militants del SEPC han realitzat una performance explicativa de les conseqüències negatives de l'aplicació de l'EEES amb una paròdia del "Show de Monleón" sota el títol "la paella de Bolonya, 2010".En arribar al Rectorat de la Universitat de València un grup d'estudiants han desplegat unes pancartes amb els lemes "la universitat no està en venda" i "aturem l'EEES" i s'ha realitzat un parlament denunciant la postura submisa de l'equip rectoral davant aquestes reformes.
La manifestació ha finalitzat a les portes de l'edifici de Presidència de la Generalitat Valenciana. Un cop allí, uns companys han interpretat una al·legoria assenyalant la compra de la Universitat pública per part dels empresaris als polítics corruptes. Seguidament s'ha llegit el manifest nacional i s'ha desconvocat la manifestació després d'haver sonat la muixeranga.
Lamentablement de nou hem de denunciar la presència desmesurada d'antiavalots durant tot el recorregut tot i que ha estat una manifestació en la que no hem de destacar cap tipus d'incident.

Països Catalans, 15 de novembre de 2007

Junts per la unitat d’un moviment estudiantil europeu

Ens dirigim a tots i totes vosaltres des del Sindicat d'Estudiants dels Països Catalans per trametre-vos la convocatòria de mobilització que tindrà lloc arreu dels Països Catalans per al 15 de novembre. Aquesta actuació, que ve acompanyada per una convocatòria de VAGA a molts centres de Secundària i a algunes Universitats, va encaminada a la realització de diferents accions per tal de donar resposta a la crida que es va fer des del 3r Fòrum Europeu d'Estudiants a Atenes (19-21 d'octubre). Des d'aquest es va instar perquè tot el moviment estudiantil eixirem al carrer per reivindicar la paralització de les reformes neoliberals que suposen l'aplicació de l'Espai Europeu d'Ensenyament Superior (EEES). Tota aquesta reforma, coneguda també com a Procés de Bolonya, que cerca destruir els nostres drets com a estudiants i estudiantes, té unes pautes d'aplicació molt fragmentades que dilueixen i dificulten la seua identificació. Per això us presentem una sèrie de consideracions repartides en tres nivells que doten d'un contingut crític les denúncies que des del Fòrum i des del SEPC volem donar a conéixer amb la voluntat que tothom les faça seus i participe de les accions convocades.

A nivell general
- El debat que s'ha portat i es continua portant als nostres centres sobre les reformes tan sols gira al voltant de la seua aplicació, i mai sobre els continguts de les mateixes. A més a més, els plaços d'urgència pel que respecta a la posada en marxa de l'EEES, provoquen una assumpció del procés sense un balanç crític necessàriament exigible.

- Es treballa sobre la premisa que «la Universitat ha d'estar al servei de la societat», però realment es considera que «l'educació ha de respondre a les necessitats de l'empresa i del mercat», aplicant una visió reduïda i tendenciosa del que representa la "societat". Així doncs, la Universitat perd la seua vertadera autonomia, la seua capacitat d'obrir-se a les necessitats del món contemporani sota la independència moral i científica de tot poder polític i econòmic. L’adaptació de l’ensenyament universitari a les exigències del mercat neoliberal implica la conseqüent pèrdua de la distància necessària per al foment d’un autèntic pensament crític.

- No podem aïllar aquesta reforma del procés socioeconòmic que s'està vivint a nivell mundial. Així doncs, les directrius generals d'aquesta convergència europea en educació superior són marcades per l'Organització Mundial del Comerç (OMC) amb el seu Acord General sobre el Comerç de Serveis (AGCS), on es considera l'educació com un «servei públic d'interés econòmic general» preparat per a ser privatitzat. De fet, la participació de la Comissió Europea amb els seus informes sobre l'adeqüació entre l'Estratègia de Lisboa (2000) i l'EEES mostren l'objectiu de reconversió industrial de la Universitat segons la lògica de mercat.

- La creació del sistema comparable i comprensible de titulacions està clarament guiada per la pretensió de construir tot un mercat europeu d'educació superior i poder comerciar amb facilitat amb "productes educatius". Com a objectiu central, es busca la competitivitat del sistema europeu d'educació superior i l'atracció mundial d'estudiants i estduiantes, perquè aquests ja no són considerats ciutadans en l'exercici del seu dret (l'educació), sinó potencials consumidors i clients d'una mercaderia.

A nivell d'aplicacions del procés, sobre les titulacions:
- L'estructura de cicles impulsada per la convergència tan sols aprofundeix en la precarització i devaluació dels Graus, alhora que consolida una demanda creixent perprecarització i devaluació dels Graus, alhora que consolida una demanda creixent per cursar uns Postgraus cada vegada més encarats a convertir-se en necessitat per a molts i negoci per a uns pocs. Per tant, observem com la Universitat esdevé un gran canal de formació professional orientat a futurs/es treballadors/es precaris/es fragmetaris/es i desqualificats/des.

- Mentre que el Grau sofreix una rebaixa de coneixements i una desqualificació generalitzada, el Postgrau d'especialització assumeix l'elitització: augment de taxes, proves d'accés, númerus clausus, increment del ritme de treball de l'estudiant o l'alumnat...

Sobre les beques i ajudes
- Es preocupant la possible substitució lenta de les ajudes a fons perdut (beques) pels prèstecs-renta, és a dir, el compromís de pagament futur de les despeses dels estudis (hipoteca) amb la devolució encara confusa sota determinats interessos.

- Es parla molt de mobilitat i de facilitar els tràmits burocràtics, sobretot pel que respecta a la convalidació de crèdits, però poc o res es parla de les traves econòmiques lligades estretament a l’oferta de beques Erasmus. Es veu clara una necessària adaptació d'aquestes al nivell de vida del país d'acollida.

Sobre el model pedagògic
- A les nostres aules ens trobem diferents pàctiques innovatives pel que respecta metodologies d'aprenentatge. Aquesta reforma pedagògica que suposadament acompanya la convergència és una farsa. La majoria dels professors/es no se la creuen i l’administració desil·lusiona en no ser capaç de copsar la important injecció de recursos per a formació del professorat i renovació d’infrastructures que suposa, sent aquestes plantejades només de forma molt tímida.

- La falsa concepció de revolució pedagògica continua en un altre sentit. Se'ns planteja un canvi sobre allò que s'ha d'aprendre, indicant la necessitat de fomentar l'adquisició de competències i habilitats enfront dels coneixements. Tot això perquè els seus objectius de l'educació són: les necessitats del mercat laboral de treball i d'una societat en constant transformació. La capacitat d'adaptació és més important que els coneixements substantius, deixant de banda les consideracions acadèmiques i pedagògiques per centrar la selecció dels continguts en les demandes dels empleadors. En lloc d'entendre les competències com part de la metodologia, es prenen com a fi en si mateixes. En altres paraules, es busca substituir els objectius cognoscitius generals per l'adquisició de competències particulars: les que asseguren la productivitat del treballador i de la treballadora.

Sobre els crèdits ECTS
- L'establiment del nou còmput d'hores d'aquest tipus de crèdit (25/30h de treball de l'estudiant), consagra la figura de l'estudiant a temps complet. Equival a traslladar la jornada de treball de 35h setmanals a l'ideal d'estudiant. Això implica la impossibilitat de compaginar feina i estudis al mateix temps. Ara bé, després de les reivindicacions dels cursos anteriors s'ha aconseguit, pel que respecta al govern de l'Estat espanyol, que considere la possibilitat d'ofertar una doble via en les noves titulacions perquè aquest model d'estudiant present als nostres centres puga continuar acudint a la universitat. Tan sols hem d'estar vigilants per veure com és aquesta via i amb quines condicions s'oferta.

Sobre la qualitat
- L'objectiu de la qualitat de l'ensenyament superior s'entén des de l'òptica de la competitivitat entre els centres universitaris. Conjuntament amb la introducció de les tècniques de gestió privada suposa la subordinació als criteris d'eficiència, eficàcia i rendibilitat sobre qualsevol altra consideració. Un model mercantilista que agreuja i és motor de generació de desigualtats entre els diferents centres.

Sobre la llengua
- La generació d'una dinàmica competitiva i de creació de pols d'exel·lència afavoreixen l'hegemonia de certs idiomes i cultures sobre altres. De fet, des de la creació del “Distrito Único” a l'Estat espanyol, el nombre de classes en català no ha parat de decréixer i ara es comencen a oferir cursos de postgrau completament en anglés. A això s’ha de sumar l'homologació de titulacions a nivell europeu, que amenaça l’autonomia universitària i pot treure de les universitats les particularitats de cada país.

A nivell de l'Estat espanyol
- La reforma de la LOU ha estat una farça. El PSOE, enlloc d'abolir-la com havia promés a les eleccions, s'ha dedicat a maquillar sobre tot alguns dels punts més controvertits, però deixant intacte l'esperit neoliberal contra el que va eixir tota la comunitat universitària en temps del PP (hem de recordar que es tracta de la llei marc sobre la qual s'aplica l'EEES a l'Estat espanyol).

- El Reial Decret per a l'Ordenació dels Ensenyaments Universitaris aprovat el passat 27 d'octubre guarda moltes sorpreses desagradables que hem de criticar, entre les quals: al títol apareix el nom de la universitat; les pràctiques, que poden arribar a 60 crèdits, no són remunerades; l'agència estatal de qualitat (ANECA) controla realment l'autonomia universitària... Per una altra banda, la urgència del termini per a presentar les primeres propostes de futurs Graus (febrer de 2008), ens porta a exigir una plantada
general de les universitats públiques dels Països Catalans sota domini espanyol perquè puga garantir-se un mínim procés democràtic de debat a l'hora d'elaborar els nous plans d'estudi amb garanties de "qualitat". Així, exigim que l'horitzó inicial es contemple sols i exclusivament per al curs 2008/2009.

A nivell de l'Estat Francés
- La reforma de les universitats té com a objectiu la competitivitat i la rendibilitat -és a dir, uns valors que només existeixen contrariament als interessos de la majoria. S'han d'atacar, per tant, les preocupacions capitalistes de la reforma i als que la defensen, lluitant ara i sempre contra el sistema LMD (Llicenciatura-Màtser-Doctorat) que aboca de grat o per força l'alumnat cap a uns estudis universitaris curts i professionalitzants, lluny de l'esperit crític i de la recerca anomenada experimental no rendible als ulls de la patronal i dels governs. Així doncs, és aquest sistema sobre el qual reposa l'aplicació de totes les reformes liberals que concerneixen la Universitat de Perpinyà.

- A aquest procés de destrucció de la universitat pública s'ha afegit, entre altres coses, l'any 2005, el decret ANR (per a l'Agència Nacional de la Recerca), que sotmet la investigació als interessos capitalistes a través de finançaments dels projectes d'investigació segons criteris d'innovació, d'excel·lència i de rendibilitat econòmica.

- La nova llei relativa a les llibertats i responsabilitats de les universitats, és a dir, la Llei d'Autonomia, s'inscriu completament en aquest seguit de reformes liberals. El text situa clarament la universitat com una eina suplementària a la disposició dels caps d'empresa. Llança les universitats, a través de la reducció i limitació del finançament públic, als braços del capitalisme salvatge. De fet, introdueix al Consell d'Administració de la universitat un cap d'empresa i un altre agent del món econòmic, a banda d'augmentar les competències d'aquest òrgan permetén que decidisca la supressió o creació de carreres i projectes d'investigació entre altres qüestions.

Correllengua 2007

Ja es aqui el correllengua 2007, amb la presentació dels llibres "l'Èric i l'Èxèrcit del Fènix" i "l'Institut de la vergonya"amb Èric Bertran, el dimecres dia 24 a les 19:30 al IES "Joaquin Bau".

actes antimonàrquics arreu dels Països Catalans

Durant el cap de setmana van haver concentracions a Castelló, a Ripoll, a Olot, a Tortosa, a Valls, a Sant Celoni, a Alacant, a Pedreguer, a Vic, a Manresa, a Reus, a Cardedeu, a Figueres, a Sant Cugat, a Ontinyent, a Sitges, a Vilafranca del Penedès, a Caldes de Montbui, a La Garriga, a Berga, a Terrassa i a Igualada, a Banyoles, al barri barceloní de Gràcia, a València...

A Tortosa la convocatòria organitzada per Maulets i el SEPC va convocar un centenar i mig de persones, es van fer diversos parlaments i finalment una rondalla composada per gent de Vinaròs, Calig i Tortosa van fer una cantada de jotes. Durant la concentració nombroses persones es van autoinculpar i van donar suport econòmic a les persones encausades.

Cal denunciar el fort dispositiu policial que va haver-hi (uniformats o "secretes") els quals no van aconseguir intimidar ningú en la seua presència.

vídeos de la concentració:
Concentració antimonàrquica a Tortosa (1)
Concentració antimonàrquica a Tortosa (2)

Parlament del membre de l'Assemblea de Maulets:

Una vegada més, com portem fent quasi diàriament des dels fets de fa tres setmanes a Girona, la societat civil dels Països Catalans hem sortit al carrer per mostrar clarament lo nostre rebuig i la nostra solidaritat.

Lo nostre rebuig a la figura del rei Joan Carles I, màxim representant d'un dels estats ocupants dels Països Catalans, l'espanyol. Un personatge col·locat en el poder pel règim franquista, perpetuat per simulacres de cop d'estat i símbol orgullós de la unitat de l'artificial nació espanyola i de la Constitució, aquell text diví i immaculat. Símbol també d'un Estat que jutja i condemna joves per actes de resistència simbòlica com són les cremes de fotos, primer a Girona i després arreu dels PPCC. Un Estat que obliga a periodistes a violar lo secret professional i lliurar fotografies fetes com a part del seu treball. Un Estat que aplica sense cap mena de vergonya lleis absurdes i franquistes com Injurias a la Bandera -com bé saben los companys repressaliats de Montjuïc, a l'espera de judici per substituïr una bandera espanyola per una estelada el passat 25 d'abril, commemorant els 300 anys de l'ocupació espanyola, i a qui aprofitem per donar tot lo nostre suport- o Injurias a la Corona, com saben també les ja deu persones que han hagut de declarar a l'Audiencia Nacional de Madrid. Un Estat, en definitiva, profundament antidemocràtic i continuació del règim franquista que tan mort -deien!- havia quedat durant la sarcàsticament anomenada Transició Democràtica.

Rebutgem, sí, però també mos solidaritatzem. Mos solidaritzem en los repressaliats com a persones individuals i des de les diferents organitzacions que han organitzat i participat actes de suport. Mos solidaritzem des d'aquí, des de casa nostra, des de les Terres de l'Ebre, portant música i danses tradicionals, símbol de la resistència tot i els 300 anys que porta l'Estat Espanyol i els 348 del Francès intentant folkloritzar-mos, amagar-mos i destruïr-mos; símbol de la cultura popular que malgrat tot ha resistit durant estos segles. Solidaritat en forma de jóvens i adults, de dones i hómens, de sindicats estudiantils i organitzacions juvenils, de persones, en definitiva, compromeses en lo seu entorn i que apostem per avançar junts cap a uns Països Catalans units, reunificats, independents, sense classes socials, ecologistes i no patriarcals.

No mos enganyem: la repressió a totes les accions de rebuig que s'han fet no és gratuïta. Hi ha una raó al darrere, una raó evident i forta: tenen temor. Tenen temor, perquè saben que la seua disfressa és cada vegada més irreal, perquè saben que cada vegada som més els que veiem que lo món de benestar que mos han venut no és tal, i perquè també som més los que no mos conformem en lo que mos oferixen i que lluitem per canviar-ho. Perquè sabem allò que deia Miquel Martí i Pol, que tot està per fer, i tot és possible.

Així, la concentració d'avui no és sols una mostra de rebuig a la monarquia, al sistema jurídic i judicial espanyol i a l'Estat en general: és també un acte d'autoafirmació, la nostra manera de dir que els i les catalanes encara estem vius, que ho estarem molts més anys i que seguirem fotent canya als estats espanyols i francès, i a tots los seus representants.

Visca la terra!

fotos concentració antimonàrquica

concentració antimonàrquica a Tortosa

bus per a acompanyar els joves i les joves anitmonàrquiques!
Figueres>Girona>Barcelona>Madrid]

Sortirà dimecres al vespre per arribar a Madrid el dijous pel matí, apunta't al 620 69 54 67
+info: www.noalrei.elsud.org

informació actualitzada sobre el cas:
www.noalrei.elsud.org i www.alertasolidaria.org

ajudes econòmiques:

2100 0278 05 0101602667

La deriva del model educatiu marca l’inici del curs 2007/2008.

Davant de l’inici del nou curs acadèmic 2007/2008, el Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans (SEPC) vol mostrar la seva preocupació i el seu malestar davant la deriva en la qual es troba immersa l’educació secundària i superior arreu dels Països Catalans, alhora que es mostra convençut que l’única manera de transformar l’actual procés de mercantilització, privatització i d’augment de les desigualtats del model educatiu i avançar cap una educació pública, de qualitat, popular, antipatriarcal i catalana continua sent la feina de base i diària en el conjunt dels centres educatius dels Països Catalans.

Durant aquest setembre, els diferents centres educatius d’arreu dels Països Catalans han iniciat un nou curs acadèmic. La novetat del nou any, però, no ha servit perquè el conjunt de alumnat català ens sentim il·lusionats o convençuts de les bondats de l’actual sistema educatiu ja que, tant a secundària com a l’educació superior, les polítiques que segueixen el govern Sarkozy, el tripartit del Principat, la dreta valenciana o en Zapatero, entre d’altres, condueixen únicament cap un model on l’educació es converteix en una mercaderia més en mans de la “mà invisible” del mercat. D’aquesta manera, els polítics transformen l’ensenyament, un dels pilars de qualsevol societat, en un espai mercantilitzat, privatitzat que no compleix funcions bàsiques com ara les de formar persones crítiques o combatre les desigualtats del sistema. Per corroborar aquestes afirmacions només cal que fem algunes apreciacions concretes sobre què ens depara aquest nou curs 2007/2008.

En l’educació secundària, la nova LOE no ha aportat gaire beneficis pel conjunt d’alumnes de secundària dels Països Catalans, sinó més aviat al contrari. Com ja és habitual, les diferents Conselleries han mostrat una clara manca de previsió amb el retard en l’inici dels curs en diferents centres o amb l’estat en el qual es troben moltes de les instal·lacions de la xarxa pública. A més, a nivell més global, les polítiques de les mateixes Conselleries o Ministeris s’han mostrat ineficaces o, fins i tot, negatives per solucionar els problemes històrics de l’educació secundària i obligatòria: la precarització de la xarxa pública, destinada a adoptar una funció subsidiària de la xarxa concertada i d’alguns instituts públics de qualitat, provoca, per exemple que totes les necessitats educatives més costoses i feixugues siguin dirigides cap a una xarxa ja deficient i coixa en recursos.

En l’àmbit universitari també pinten bastos. L’aplicació del Procés de Bolonya és ja una realitat en moltes facultats del país, i com ja va advertir el SEPC al seu moment, el gran canvi “pedagògic del segle XXI” a les universitats catalanes només ha servit per incrementar i consolidar la importància de les empreses en els òrgans i decisions universitàries, augmentar les taxes i les matrícules a través dels graus i postgraus, reduir i desprotegir, encara més, la llengua catalana a nivell acadèmic i, en definitiva, la conversió d’un espai educatiu i de ciència en un mercat de demanda i oferta a nivell europeu on els i les estudiants som simples mercaderies. I mentrestant, la nova pedagogia, les classes reduïdes, les grans inversions públiques, les beques,... continuen sense aparèixer.

Davant aquesta crua realitat de la deriva educativa, doncs, des del SEPC encoratgem a tot alumnat dels Països Catalans a aprofitar totes les eines que tingui a mà, inclòs el nostre projecte sindical des de l’òptica de l’esquerra independentista, per tal de treballar diàriament des de la base amb l’objectiu d’assolir aquelles fites necessàries per garantir una educació pública, catalana, de qualitat, antipatriarcal i popular!

Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans (SEPC)
Països Catalans, 1 de octubre de 2007

Solidaritat! Els estudiants també rebutgem la monarquia espanyola.

El Sindicat d'estudiants dels Països Catalans (SEPC) fa públic el seu suport a les persones imputades i crida a la mobilització de la comunitat educativa davant els atacs a la llibertat d’expressió i la ràtzia repressiva engegada contra les mostres de rebuig a la monarquia espanyola. Recordem que avui s'ha fet pública la segona citació per anar a declarar a l'Audiència Nacional per la crema de les fotografies dels Reis.




Solidaritat! Els estudiants també rebutgem la monarquia espanyola.


Des del Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans (SEPC), organització estudiantil majoritària als claustres de les universitats del país i amb una presència notable als instituts d’ensenyament mitjà:

- Mostrem públicament la nostra solidaritat amb els militants independentistes de Banyoles i Girona imputats en els darrers dies pel delicte d’injúries a la corona espanyola, molt especialment a la persona activa del moviment estudiantil i membre de la nostra organització, que avui mateix ha rebut la citació per anar a declarar a l’Audiència Nacional per la crema de les fotografies dels reis.
També fem públic el nostre suport als joves de Figueres que foren detinguts pel fet de mostrar la seva solidaritat amb el primer imputat pel cas.

- Reclamem la retirada dels càrrecs pel militant del SEPC i per en Jaume Roure, i l’aturada dels possibles processos judicials relacionats amb la defensa de la llibertat d’expressió, el rebuig a la monarquia o la mostra de suport als companys antimonàrquics.

- D’altra banda fem una crida a la comunitat educativa i instem a la societat civil en general, a mostrar el seu ferm rebuig a la persecució política que s’està vivint. Animem el conjunt de persones compromeses amb les que acostumem a treballar, tant dins com fora de les aules, a participar de les iniciatives de solidaritat.

- Per últim el SEPC es compromet públicament a donar suport als encausats, i a fer front a la campanya repressiva organitzant i participant a les iniciatives de suport, i multiplicant el treball diari en la defensa de l’ensenyament públic i la construcció d’un marc educatiu propi pels Països Catalans.


Estigueu atents a noves mobilitzacions tant dins com fora dels centres d’ensenyament.
Avui com ahir rebutgem la monarquia espanyola!



Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans (SEPC)
Països Catalans, 26 de setembre de 2007

La Plataforma pel Català a l’Escola considera que el nou Decret d’Educació dificultarà el model d’escola catalana.

La Plataforma pel Català a l’Escola considera que el nou Decret d’Educació dificultarà el model d’escola catalana.La plataforma Pel Català a l'Escola va afirmar ahir en roda de premsa a la seu d'Òmnium Cultural que el nou decret d'educació aprovat per la Generalitat de Catalunya -a conseqüència del decret d'ensenyaments mínims imposat pel govern espanyol- pot dificultar el model d'escola catalana en llengua i continguts. Al seu parer, això es produeix perquè el nou decret posa sobre la taula la possibilitat que els centres imparteixin llengües d'àrees no lingüístiques en castellà o altres llengües.

La plataforma creu que d'aquesta manera s'ofereix "cobertura legal d'allò que ja era pràctica habitual".
La plataforma també ha celebrat, de tota manera, que la immersió lingüística estigui finalment als programes de Secundària, una novetat del nou decret. I és que la plataforma vol ressaltar que "amb l'actual model s'ha demostrat que el coneixement de la llengua castellana entre els estudiants catalans és igual o fins i tot superior al de la resta de l'Estat". Per això destaquen que "la llengua minoritzada del país és el català" i que s'hi ha de donar cobertura "sense que això hagi d'anar en detriment de cap altra llengua". La plataforma també va afirmar que el redactat no és prou precís, i deixa "masses fronts oberts". Per la plataforma "el Departament deixa molt sols els professors d'aquest país amb l'aplicació d'aquest Decret".

Roda de premsa a la seu d’Òmnium Cultural.



A continuació podeu llegir el manifest per l'ocasió de la plataforma Pel Català a l'Escola:



Davant l'acord dels partits de Govern que ha resultat en l'anomenat Decret Maragall, les entitats adherides a la Plataforma pel Català a l'Escola volen expressar el seu posicionament de la manera següent:


1. Celebrem que s'hagi aconseguit la immersió lingüística a secundària. Esperem que es compleixi aquest difícil comprimís i que el Departament hi destini proa eines per al seu desenvolupament.

2. Valorem positivament que la famosa tercera hora de castellà ja no sigui obligatòria, però manifestem la nostra preocupació perquè per primera vegada, i tal com indica literalment l'esborrany d'instruccions d'inici de curs fet públic, "els centres podran impartir continguts d'àrees no lingüístiques en castellà o en una llengua estrangera".

3. En aquest sentit, la Plataforma pel Català a l'Escola NO va en contra de cap llengua, sinó que recorda que un possible augment d'hores de castellà està pedagògicament injustificat tal com avalen els informes del Consell Superior d'Avaluació del Sistema Educatiu i que, per tant, els continguts d'àrees no lingüístiques en castellà podrien anar en detriment de la llengua catalana, socialment més dèbil

4. Alertem sobre l'argument que defensa el decret adduint que representa "la cobertura legal d'allò que ja era pràctica habitual". És precisament aquesta pràctica habitual, és a dir, l'aplicació real de la legislació i l'ús real del català a les aules, allò que ha estat precari en molts casos i el que s'ha d'abordar amb coratge

5. La Plataforma pel Català a l'Escola renova el seu compromís per fer possible una escola catalana en llengua i continguts i vetllarà perquè la llengua comuna de tots no reculi a les aules. Així mateix, és conscient que l'escola és només un dels àmbits d'ús que cal assegurar per a la llengua catalana, però que perd la raó de ser si no s'avança amb fermesa en d'altres contextos.
Per tot això,

6. Reclamem el lliure desplegament de la capacitat normativa de la Generalitat tal com l'Estatut recull.

7. Fem una crida a renovar el consens a favor del català com a llengua d'ensenyament i aprenentatge i com a eina de cohesió social, i a rebutjar mesures que no garanteixin l'escola catalana de qualitat que tots volem.



Països Catalans, juny de 2007

Comunicat davant l’acord de Govern al Principat pel que fa l’augment d’hores de castellà a l’escola primària.

Comunicat davant l’acord de Govern al Principat pel que fa l’augment d’hores de castellà a l’escola primària.Des del Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans (SEPC) volem manifestar el nostre posicionament crític davant la decisió del Govern català de delegar la decisió d’aplicar la tercera hora de castellà a les direccions dels centres educatius. El SEPC considera que l’acord impulsat pel conseller Maragall representa una presa de pèl ja que simplement es renta les mans davant l’evident (...)




Comunicat davant l’acord de Govern al Principat pel que
fa l’augment d’hores de castellà a l’escola primària.

Des del Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans (SEPC) volem manifestar el nostre posicionament crític davant la decisió del Govern català de delegar la decisió d’aplicar la tercera hora de castellà a les direccions dels centres educatius. El SEPC considera que l’acord impulsat pel conseller Maragall representa una presa de pèl ja que simplement es renta les mans davant l’evident problema del català a les aules i continua qüestionant el model d’escola nacional, en llengua i continguts, que el SEPC defensa.



És en aquesta línia que des del SEPC considerem que:

- Gràcies a la pressió del món educatiu i en concret de la “Campanya pel català a l’escola” (en la qual el SEPC participa activament) i també als interessos partidistes d’ERC i el PSC, el Govern ha modificat la seva postura inicial d’acceptar la tercer hora de castellà cegament. Tot i així, el canvi és, efectivament, una enganyifa: el govern evita prendre responsabilitats en aquest tema que perjudica, òbviament, el procés de normalització del català mitjançant l’escola.

- La manca de concreció del decret i del seu desplegament en els centres educatius fan que l’entrada del castellà a les aules de primària continuï sent un perill real. El bilingüisme i la manca de mesures específiques per a garantir que la llengua catalana sigui realment la vehicular a les escoles i als instituts, fan que el català estigui en una situació greu. Les notes de la selectivitat en la matèria de Llengua i Literatura catalanes o les últimes enquestes sobre l’ús de la llengua als centres educatius són només dos exemples que ens poden servir per a constatar-ho.

- El decret és un intent del govern tripartit català d’intentar donar una imatge d’administració catalanista després dels resultats de les eleccions municipals. Tot això, sense tenir en compte cap model pedagògic, ni la protecció de la llengua catalana com a objectiu polític de l’administració.

- La proposta pot esdevenir un precedent perillós de submissió política en matèria d’ensenyament.


Per tot això, des del SEPC demanem:

- Que la comunitat educativa continuï atenta a futurs canvis o concrecions del decret per tal de mantenir una capacitat crítica i mobilitzadora amb l’horitzó de la defensa del model d’escola catalana, en continguts i llengua, pública i de qualitat, en els centres educatius catalans.

- Que en cas que definitivament es posi en pràctica l’acord, les direccions dels centres estiguin a l’alçada de les circumstàncies, i per tant no realitzin demandes d’ampliació d’hores de castellà ni les autoritzin d’esquenes als estudis pedagògics i la comunitat científica en general.

- Que el govern català, format per PSC-ERC-ICV-EUiA, es comprometi de forma pública i clara, més enllà de les necessitats electorals partidistes, en la defensa del model d’ensenyament en català i concreti, a través de polítiques i decrets, la presència del català com a única llengua vehicular a tots els centres educatius del Principat. No podem deixar la llengua a les escoles ni tampoc ens els altres centres d’ensenyament a una mà invisible, ja que seria fomentar el procés de minorització a la qual el català està abocat. És un aspecte prou important com perquè els partits que governen facin un pas endavant i assegurin la nostra llengua als centres educatius.


Aquí estudiem, aquí decidim. Defensem l’ensenyament català!

Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans (SEPC)
Barcelona, 11 de juny de 2007

RECUPEREM LO CARRER

Es constitueix una plataforma que reclama la derogació de l'ordenança de civisme de Tortosa

El Casal Popular Panxampla, l'associació Skatosa, el SEPC, Maulets i persones a títol individual han constituit la plataforma ciutadana "Recuperem lo Carrer" per a oposar-se a l'ordenança del civisme de Tortosa.

PRESENTACIÓ PLATAFORMA RECUPEREM LO CARRER

Aquesta Plataforma sorgeix fruit de l’aprovació de l’Ordenança pel bon ús de la via pública de la ciutat de Tortosa i és la resposta que un conjunt de la ciutadania hem vist necessari donar a una ordenança que creiem que no vetlla per la convivència al carrer, sinó que pretén eradicar tota forma d’expressió i intercanvi al carrer, així com el viver de moviments socials que ha estat fins ara.

Considerem que una ordenança així en una societat democràtica com la nostra va lligada a la necessitat d’un debat públic real i previ a l’aprovació d’aquesta, cosa que no s’ha fet i a l’ajuntament sembla no interessar-li gaire.

Pensem que aquesta ordenança coarta les llibertats de reunió, expressió i les llibertats individuals de molts ciutadans i ciutadanes. Això és l’únic contingut que té aquesta ordenança. Realment no és cap eina per millorar la convivència de la ciutadania i suposa la impossibilitat de dur a terme la seva activitat a molts col·lectius i entitats diverses, a més a més ,amb la seva aprovació més que regular la convivència al carrer, pretén ser una eina del poder per reprimir i controlar tot moviment social mitjançant la imposició de multes i sancions desorbitades, donant una arbitrarietat absoluta a les autoritats.

Davant aquesta situació des de la Plataforma Recuperem lo Carrer vam presentar una moció al Ple extraordinari on es va aprovar l’ordenança. Aquesta moció pretenia ajornar la votació fins després de que s’hagués fet un debat públic on realment tota la societat es veiés representada i hi pogués participar. L’ajuntament va decidir, amb la seva habitual manera de fer, d’ajornar-la fins al següent Ple, cosa totalment absurda ja que aquesta moció deixa de tenir sentit. A partir d’ara, des de la Plataforma tenim pensades dues vies d’actuació; d’una banda la legal amb la recollida de signatures per derrogar l’ordenança i la presentació d’al·legacions en contra; i de l’altra la presència al carrer amb actes de desobediència a l’ordenança per donar a conèixer el que la seva aprovació suposarà. A més a més, s’ha creat la web www.recuperemlocarrer.org que funcionarà pròximament i on es podran veure l’agenda d’actes i informació diversa sobre aquesta ordenança i les seves conseqüències.

foto: L.M
El PuntNotícies a El Punt, dimecres 23 de maig de 2007
Una nova plataforma demana la derogació de l'ordenança de civisme de Tortosa
Debat sobre l'ordenança del bon ús de la via pública

Comunicat davant de la Trobada de Ministres Europeus d’Educació a Londres.

Bandera d’Europa.A continuació podeu llegir el comunicat del SEPC davant la Trobada de Ministres Europeus d'Educació a Londres. També trobareu la crida a la mobilització que varem realitzar per la ocasió amb d’altres organitzacions estudiantils del continent europeu, i fotografies d’algunes de les activitats (encartellades, performances, pancartes, accions simbòliques...) dutes a terme als centres d’ensenyament dels Països Catalans amb l'objectiu de sensibilitzar la comunitat universitària i visualitzar el nostre rebuig al rumb que està prenen el model universitari europeu.


ATUREM LA MERCANTILITZACIÓ DE LA UNIVERSITAT!

Ahir, dia 16 de maig, va començar a Londres la cinquena conferència biennal, en la qual els ministres d'educació i diferents organismes supraestatals pretenen fer un pas més en la consolidació d'aquest procés neoliberal que és l'Espai Europeu d'Ensenyament Superior (EEES). En aquesta reunió, els responsables de la nostra precarietat avaluaran l'aplicació del procés als diferents estats que han signat les anteriors declaracions i aprofundiran en unes determinades qüestions sobre les quals no podem restar indiferents. Per això, des del Sindicat d'Estudiants dels Països Catalans (SEPC), volem denunciar un cop més tot el que s'amaga darrere d'aquest procés.

Des de ja fa un temps, estem començant a notar els efectes perversos de l'EEES, uns efectes que sempre hem denunciat, motiu pel qual els rectorats i institucions sempre ens havien titllat d'alarmistes. Així doncs, molts estudiants veuen que és impossible compaginar els estudis amb la feina i que les beques continuen essent insuficients, amb la qual cosa hi ha cada vegada més gent que es replanteja l'accés o la continuïtat a la universitat per motius econòmics.

En aquesta reunió diuen que es començarà a tractar la ‘dimensió social’ del procés (és simptomàtic que aquest tema no es tracti fins a la cinquena conferència), tot i així, sembla que per ells ‘dimensió social’ vol dir promoure al màxim un mercat europeu d'educació, una demanda cabdal del món empresarial (o de la societat, com acostumen a dir), la resta són tot paraules boniques que mai es concreten en res.

Altres punts que es tractaran són la consolidació dels sistema de crèdits ECTS, l'aprenentatge al llarg de la vida o la capacitació dels estudiants de grau en les competències i destreses que demanen les empreses. Aquests punts, lluny de millorar l'ensenyament superior i fer-lo més accessible, van encaminats a preparar els estudiants pel ritme frenètic i la inestabilitat que es trobaran al mercat laboral, alhora que serveixen perquè molts no puguin accedir als postgraus i arribin al món laboral amb una titulació molt menor.

A l'Estat espanyol l'aprovació de la reforma de la LOU continua afavorint la competència entre universitats en lloc d'afavorir la col•laboració i, gràcies al sistema de finançament competitiu, fan que es vegin obligades a recórrer a la inversió privada si volen poder obtenir més recursos públics; d'aquesta manera es deixa via lliure a les empreses privades perquè puguin fer i desfer en les universitats públiques al seu gust. Aquest fet, com ja ha passat a altres països europeus, servirà perquè les empreses condicionin els continguts de graus i postgraus, dirigeixin la investigació i es quedin amb les patents dels descobriments fets amb fons públics.

Un dels altres problemes del finançament competitiu, que a l'Estat francès hem pogut palpar en primera persona a la Universitat de Perpinyà, és la creació d'universitats de primera, de segona i de tercera categoria. En aquest sentit universitats com la Universitat de Lleida, la Universitat Jaume I de Castelló o la mateixa Universitat de les Illes Balears podrien quedar marginades en benefici d'altres més grans com ja ha passat a la Universitat nord-catalana, s’accentua així la desvinculació de les universitats amb el territori.

A més a més, la visió mercantil i el fet que els Països Catalans no tinguem veu pròpia han dut a entendre la llengua catalana com quelcom negatiu en ser considerada un impediment pel bon funcionament del mercat, i, gràcies també a una manca de polítiques fermes en matèria de normalització lingüística en el món universitari i acadèmic, el català no és en cap universitat del país una llengua de ple dret i en molts indrets és una llengua descaradament de segona o fins i tot testimonial. Amb la construcció de l'EEES el català a les aules va en retrocés.

Davant de tots aquests atacs a l'educació superior, nosaltres romandrem units i coordinats. Així doncs, espais com el Fòrum Europeu d'Estudiants són essencials per poder combatre aquesta reforma. Volem deixar clar a tots els polítics i empresaris, que des del SEPC mai deixarem de lluitar contra la mercantilització de l'ensenyament.

SI ELLS NO S'ATUREN, NOSALTRES TAMPOC!


Sindicat d'Estudiants dels Països Catalans
Països Catalans, 17 de maig de 2007

Article: "Cardedeu, un any després de Sueca, consolida el SEPC".

En dates del primer aniversari de l’organització estudiantil, l’article esdevé una valoració del primer any de treball, tot fent balanç de la tasca desenvolupada pel conjunt de persones, que de forma molt diversa, donen sentit a aquesta eina dels i les estudiants catalanes.


CARDEDEU, UN ANY DESPRÉS DE SUECA, CONSOLIDA EL SEPC

Els passats dies 5, 6, 7, i 8 d´abril tingué lloc a Cardedeu (el Vallès Oriental) una nova edició de la Trobada d´Estudiants dels Països Catalans. Enguany aquesta arribava a la quarta edició, però aquest no és el fet més significatiu pel més de mig miler de persones que posem il·lusió al projecte del Sindicat d´Estudiants dels Països Catalans.

La trobada d´aquest curs 2006-2007 era important en tant que ha estat la primera que s´ha organitzat sota el paraigües d´unes noves sigles. Tot just farà un any de la fundació a Sueca (la Ribera Baixa) del SEPC, el fil conductor del que foren la Coordinadora d´Estudiants dels Països Catalans (CEPC) i l´Alternativa Estel, i és per això que l´edició d´aquest any, celebrada a Cardedeu, era un nou repte i d´alguna forma suposava una avaluació de la salut de la nova organització davant dels moviment populars, la comunitat educativa i els mateixos mitjans de comunicació. I el cert és que la Trobada va superar el repte amb escreix i va visualitzar el futur d´aquest projecte que bufarà la primera espelma el proper 1 de maig.


Sueca, Bao, Cardedeu...

Aquests 365 dies han donat per molt: L´1 de maig naixíem a Sueca, i ja la següent setmana enviàvem una delegació al Fòrum Social Europeu a Atenes on es participà en un seminari sobre moviment estudiantil al costat de les veus d´altres països. L´11 de maig tingué lloc una mobilització europea en defensa l´ensenyament públic on vam fer visible que el nostre marc de mobilització són els Països Catalans. I abans de les vacances d´estiu, ens vam continuar oposant a les reformes estatutàries que no s´adeqüen a les necessitats del nostre poble, amb la difusió dels nostres argument sense tabús allà on fos necessari.

Passava l´estiu i arribava a Girona el judici pels quatre estudiants que el 2000 foren detinguts per mobilitzar-se contra la LOU, i també arribava un nou curs: noves presentacions de l´organització d´estudiants, actes inaugurals on la reivindicació era present, i la publicació del primer número de La Remor, la revista del SEPC. Durant el curs 2006-2007, amb un ritme frenètic, hem estat a París on hem participat al Fòrum Europeu d´Estudiants, hem viatjat a Còrsega i hem estat convidats a Grècia on hem palpat el clima de les mobilitzacions dels companys grecs.

El 16 de novembre vam tornar a sortir al carrer, de nou a nivell continental. I a finals d´aquell mes, celebràvem a Bao (el Rosselló) la primera assemblea nacional desprès de la constituent de Sueca. L´any tancava les portes amb la manifestació del 31 de desembre a Ciutat, a l´illa de Mallorca.

Ara bé, enmig de tantes mobilitzacions i grans actes, cal no oblidar el 25 de novembre o el 8 de març, i sobretot la lluita sindical del dia a dia, de les millores, de la transformació social des de les aules, de les sinergies amb la comunitat educativa, de la feina coherent i persistent per assolir un ensenyament públic, popular, de qualitat, català i antipatriarcal; aquesta tasca, que duen a terme centenars de militants des dels centres d´ensenyament, esdevé així, el motor que dóna vida a tot plegat de nord a sud del país.

És d´aquesta manera com després de la nostra primera "temporada", podem fer balanç i humilment considerar, que el SEPC ha fet front amb molta dignitat a les dificultats d´encetar un projecte, i ha doblegat fermament les difamacions vers el projecte o les pressions polítiques. L´organització estudiantil té capacitat de treball, una formes de fer pròpies constructives i madures, i una voluntat aglutinadora que permet integrar en el seu si maneres de fer i de pensar molt diverses.

Des dels instituts i les universitats d´arreu del nostre poble, el SEPC s´ha anat consolidant, amb unes pràctiques desacomplexadament d´esquerres i independentistes en la defensa dels interessos de l´estudiantat, com una eina que, compleix així la funció d´eixamplar l´espai polític ideològic de l´esquerra independentista.


Adrià Castellví i Pérez.
Portaveu del Sindicat d´Estudiants dels Països Catalans.

Presentació pública del VI Congrés d’Estudiants de Filologia Catalana.

Membres del Sindicat d'Estudiants dels Països Catalans (SEPC) han presentat en roda de premsa a València la nova edició del Congrés d'Estudiants de Filologia Catalana, que tindrà lloc a València els dies 25, 26 i 27 d'abril d'enguany. A continuació adjuntem un resum del contingut més destacat de la presentació pública d'aquest sisena edició, que ha tingut lloc aquest matí.





VI CONGRÉS D’ESTUDIANTS DE FILOLOGIA CATALANA

“JOAN FUSTER I ORTELLS”




Els propers dies 25, 26 i 27 d’abril tindrà lloc a la Universitat de València el VI Congrés d’Estudiants de Filologia Catalana. Amb aquesta ja en són sis les edicions d’un projecte que començà el curs 1998/99 amb l’AEN (Assemblea d’Estudiants Nacionalistes) a la mateixa Universitat de València. Durant aquests 9 anys l’antiga CEPC (Coordinadora d’Estudiants dels Països Catalans), va prendre el relleu i ha estat portant la veu, les inquietuds i els interessos dels estudiants i les estudiantes de filologia catalana cada edició a una universitat diferent dels Països Catalans. Aquest any som el SEPC (Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans) qui organitzem el VI Congrés d’Estudiants de Filologia Catalana aprofitant tot aquest bagatge en experiència a més dels avantatges que suposa estar en una organització present a totes les universitats de la Xarxa Joan Lluís Vives.

Aquestes jornades pretenen esdevenir una eina de treball que complemente la formació acadèmica dels estudiants i les estudiantes de filologia catalana. Per tal de dur a terme aquest aprofundiment en temes desatesos pels plans d’estudis, pensem que l’estudiant ha de ser la figura central d’aquest procés, sense que es subordine el contingut acadèmic a parer del professorat, i per tant, reivindicant l’autonomia de l’estudiant i l’autoaprenentatge. Per tal d’aconseguir-ho entenem que cal un anàlisi profund i comú per part dels estudiants i les estudiantes i per tant hem configurat un format de congrés on inserim grups de debat on s’analitzen críticament els temes treballats i s’extreguen conclusions, proporcionant-nos així un altre tipus de referències acadèmiques que es tradueixen en nous continguts.

Un altre aspecte que ha estat una tònica de cara a organitzar el VI Congrés d’Estudiants de Filologia Catalana ha estat la participació estudiantil, ja que des del SEPC pensem que aquest congrés és un projecte de tots i cadascun dels estudiants de Filologia Catalana. En aquesta línia diferents estudiants i estudiantes d’arreu de les universitats als Països Catalans, mitjançant assemblees obertes i via web han presentat diferents propostes recollides en gran part al programa d’actes.

Aquest any, el Congrés d’Estudiants de Filologia Catalana girarà entorn a la figura il·lustre d'En Joan Fuster i Ortells. La fervent ànsia d'anàlisi de Fuster el portà a ser considerat ja en el seu moment, no sols en l'àmbit social, sinó també en l'acadèmic, una de les grans figures de la cultura i la intel·lectualitat catalanes. El compromís amb els seus ideals i el seu poble fou més que remarcable i va veure en l'assaig la metodologia idònia mitjançant la qual exposar les seues conviccions sobre una societat oberta, dinàmica i profundament crítica. En la mateixa línia, va redefinir els conceptes d'identitat nacional, i amb la seua contribució a crear una consciència unitària sobre la vida cultural i civil dels Països Catalans.

Conclou la IV Trobada d’Estudiants dels Països Catalans.

Xerrada pros i contres del llenguatge no sexista.Els dies 5, 6, 7 i 8 d’abril s’ha celebrat a Cardedeu (Vallès Oriental), una nova edició de la Trobada d’Estudiants dels Països Catalans. Aquesta quarta edició, ha estat organitzada per primer cop pel SEPC, associació nascuda fa gairebé un any arran de la fusió de les organitzacions estudiantils Alternativa Estel i la Coordinadora d’Estudiants dels Països Catalans.



Debat i reflexió al voltant de l’ensenyament:

Al llarg de quatre dies més d’un centenar d’estudiants vinguts de viles i ciutats dels Països Catalans han destinat part de les seves vacances a participar de les diferents activitats (debats, xerrades i tallers) al voltant de la reflexió de la situació de l’ensenyament públic als Països Catalans i els reptes del moviment estudiantil.


- Treballar per la pública -

La denúncia de les flagrants agressions a la xarxa pública al País Valencià i el desplegament de la LOE, i en el camp universitari l’anàlisi de l’actual construcció de l’Espai Europeu d’Educació Superior (EEES) van centrar el primer bloc de treball: l’eix de reivindicació d’un ensenyament públic.

- Renovació pedagògica i el compromís polític de l’educació -

La necessitat de reivindicar i treballar per uns centres educatius arrelats al territori, i per una pedagogia més participativa, amb vocació crítica i transformadora, centrada amb els interessos de la pròpia persona i el treball comunitari, són les conclusions de les diferents xerrades de l’eix de reivindicació d’un ensenyament popular.

- La llengua, un reflex més del sexisme inherent de la nostra societat -

L’enfoc parteix de la constatació que la llengua catalana, com moltes altres, és plena d’expressions i vocabulari que evidencien un llenguatge de caire sexista i discriminatori envers el gènere femení. Així es va veure necessària una reflexió conjunta de tots i totes per fer un gir en l’ús de la llengua i fer un pas més en la lluita i l’assoliment d’una societat lliure i antipatriarcal com a conclusió de les xerrades de l’eix antipatriarcal.

- El decret Fillol i la situació del català a les aules de les Illes Balears i Pitiüses -

La llengua va centrar, en aquesta edició, l’eix de reivindicació de la catalanitat de l’ensenyament. La necessitat d’impulsar moviments de resposta i d’oposició per evitar la mutilació cultural que de forma acientífica impulsa el Partit Popular a les Balears i Pitiüses, i l’aproximació a la realitat d’aquest territori pels estudiants de fora d’aquest van centrar aquest eix de reivindicació.

- Apostar per la púbica, per una societat cohesionada i una xarxa de qualitat -

Des de la trobada, es va apostar, una vegada més, per una xarxa de centres que sigui completament pública com una de les necessitats que més imperen ja que mentre això no sigui així, els i les estudiants que acudeixen a l’escola pública viuran situacions de precarietat i s’aguditzarà la fractura social. Els centres educatius i en general, l’ensenyament, ha de ser públic i de qualitat per poder aconseguir una societat cohesionada, inclusiva i igualitària.


Moviment estudiantil i tallers de formació:

La constatació que el moviment estudiantil en el qual s’inscriu el SEPC és una lluita amb molta història i moltes experiències a partir de les quals nodrir-nos també ha centrat la Trobada. A partir d’aquestes experiències hem treballat aspectes de la psicologia revolucionària i la lluita com una experiència agradable, la comunicació amb la premsa, i la imatge corporativa com a sindicat.


Oci, cultura popular i participació:

Com en les darrers edicions, un dels pilars de la Trobada d’Estudiants ha estat, de sempre, l’oci i la cultura popular. Així doncs durant tota la trobada es realitzaren diferents activitats, les més multitudinàries l’actuació musical de grup ponentí Estel Roig de dijous, la nit de teatre de divendres amb Swing SISestrelles, i el concert de dissabte a la nit amb els grups Skafam, Safanòria i High Times que va aplegar més de mig miler de persones a la Sala Sarau de Cardedeu.

D’altra banda les diferents persones inscrites van poder compartir un espai de convivència i participació col·lectiva, organitzant-se assumint tasques (àpats, neteja, torns...) de la IV Trobada d’Estudiants dels Països Catalans al costat del teixit associatiu de Cardedeu que en tot moment va mostrar-se receptiu i col•laborador amb el projecte.


Valoració i nous reptes:

Des de l’organització estudiantil de l’esquerra independentista es valora de forma molt positiva aquesta quarta edició, les expectatives de participació s’han complert sobretot qualitativament. La feina de base, al dia a dia i des dels centres d’ensenyament, defugint la dependència a organitzacions polítiques i corporacions sindicals dona els seus fruits. Amb aquesta edició es visualitza la bona salut del fil conductor de l’Alternativa Estel i la Coordinadora d’Estudiants dels Països Catalans, i es demostra un cop més que els i les joves estudiants volen canviar les coses i estan disposats i disposades a destinar-hi temps i esforç.


Un cop passada la pàgina de la IV Trobada d’Estudiants dels Països Catalans, li toca el torn a una altra data important pel SEPC, el Congrés d’estudiants de Filologia Catalana que enguany arriba a la sisena edició; i que es celebrarà els dies 25, 26 i 27 d’abril a la Universitat de València, tot retent homenatge a Joan Fuster.

Comunicat davant l’aprovació de la reforma de la LOU.

El Congrés dels Diputats de l’Estat espanyol ha aprovat, finalment, la reforma de la Ley Orgánica de Universidades (LOU). Tot i la espectacular oposició que va despertar aquesta llei quan va ser aprovada el 2001 pel govern del PP i que Zapatero va prometre abolir si guanyava les eleccions, hem pogut veure, un cop més, com les seves promeses quedaven en paper mullat. Així doncs, tal i com diu el preàmbul de la llei, “s’han revisat les deficiències de funcionament (...)

Comunicat del SEPC davant l’aprovació de la reforma de la LOU:


El Congrés dels Diputats de l’Estat espanyol ha aprovat, finalment, la reforma de la Ley Orgánica de Universidades (LOU). Tot i la espectacular oposició que va despertar aquesta llei quan va ser aprovada el 2001 pel govern del PP i que Zapatero va prometre abolir si guanyava les eleccions, hem pogut veure, un cop més, com les seves promeses quedaven en paper mullat. Així doncs, tal i com diu el preàmbul de la llei, “s’han revisat les deficiències de funcionament que s’havien detectat”.

Des del PSOE també es destaca que s’ha augmentat l’autonomia de les universitats i que la reforma permetrà respondre amb més eficiència a les necessitats canviants del mercat (o societat, segons diuen ells). De fet, la reforma de la LOU no és res més que l’adaptació de la llei als marcs del procés de Bolonya i a les directrius de la Comissió Europea, que des del Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans (SEPC) sempre hem denunciat per considerar-los l’inici d'una mercantilització encoberta de l’ensenyament Superior. Als afectes nefastos de l’EEES, a l’Estat espanyol hem de sumar-hi la manca d’inversió estatal, que agreujarà molt més la situació de tots els estudiants catalans.

Tot i que és cert que la reforma retoca alguns dels aspectes més aberrants de l’antiga LOU, al cap i a la fi tan sols es tracta d'una operació de maquillatge. Per marcar un exemple revelador de tot l'esperit de la reforma, és cert que es retorna al Consell de Govern alguns dels poders que l'antiga LOU cedia al Consell Social, però aquest continua tenint l'última paraula en relació amb els assumptes econòmics. Per altra banda, es cert que la reforma permetrà triar a les universitats el sistema d’elecció del rector, però de res en serveix als estudiants un canvi de procés electoral quan la representació al Claustre i a qualsevol òrgan de govern de la Universitat encara es manté elitista a través de la composició regulada per estaments, on el professorat doctor manté la majoria. Així doncs, en comptes de garantir als estudiants una presència adequada i en ple marc d'igualtat respecte a qualsevol altre sector de la comunitat universitària en tot òrgan de govern, es pretén impulsar la creació d’un Consell cupular d’estudiants per aconseguir tenir un interlocutor estudiantil que sigui fàcilment controlable. Tot això, sense tenir en compte l’opinió de les moltes associacions estudiantils que s'han mostrat fermament contràries i menyspreant altres models organitzatius com poden ser les assemblees de facultat o d’universitat, molt més horitzontals i representatives.

Un altre dels temes problemàtics i preocupants de la reforma continua sent l’Agencia Nacional de Evaluación de la Calidad y Acreditación (ANECA), creada a la LOU del PP i modificada ara per adaptar-la a la Llei d’Agències Estatals. Tot i el caràcter públic que li atorga la reforma, el seu funcionament és similar al del departament de recursos humans d’una empresa i serà l’encarregada d'avaluar les universitats i regular-ne el finançament, introduint tècniques de gestió privada en un organisme públic. Tota una idea, la del rendiment de comptes davant la societat, que amaga un sistema de finançament competitiu declarat per diferents economistes com la causa de la degradació del sistema educatiu públic estadounidenc. Un sistema que continua tendint a la creació d’universitats de 1a, 2a i 3a categoria sota la idea de la sana competència, que premiarà a les universitats que aconsegueixin més finançament privat, tot un exemple més de l'adopció dels criteris neoliberals que promulga l'esperit de la Convergència Europea.

En relació amb el camp de la recerca, es declara “l'impuls decidit de la vinculació entre la investigació universitària i l'entorn productiu del sistema de ciència i tecnologia”, tot apostant per la creació d’empreses privades per tal de gestionar i explotar descobriments realitzats en investigacions universitàries. D’aquesta manera, els resultats generats per la investigació pública, enlloc de garantir-ne el seu caràcter públic, passen a mans privades i no retornen a la universitat, qüestió que a més a més, marca una preocupant tendència a reduir els camps en la recerca i a propiciar una mercantilització paulatina de l'anomenada I+D+i.

A banda, tota la nova llei s'ompli la boca amb l'augment de l'autonomia universitària, quan queda palés sota el nou procés establert pel Registre de Titulacions, el claríssimament canvi d'orientació que ha sofert la idea d'autonomia. Aquesta tan sols es queda en un pla proposicional, on les Universitats han de fer tot un treball previ de composició dels nous plans d'estudi sense saber si les Comunitats Autònomes aprobaran les seus propostes el dia de demà.

A part d’això, com a sindicat estudiantil se’ns obren molt dubtes sobre l’estatut de l’estudiantat, ja que no sabem ni qui el farà ni com, tot i que esperem que les organitzacions estudiantils hi puguem participar, creiem que no serà així. Pel que fa l’estatut del professorat també hi ha molt interrogants i creiem que si la renovació del model pedagògic és un dels puntals de la reforma, aquest hauria de ser una eina clau, a més, cal recordar que amb el nou model que es proposa seran necessaris molts més recursos i que, a hores d’ara, el MEC encara no s’ha compromès a augmentar els pressupostos i equiparar-los als dels països bàltics.

Ja per acabar, des del SEPC volem denunciar la poca o ninguna consideració que han rebut diferents posicionaments aprovats per vàries universitats, on el Sindicat ha treballat especialment, en els quals s'exigien uns mínims per a la reforma de la LOU, com puguen ser el de la Universitat de València (UV-EG) o el de la Universitat de Barcelona (UB). També volem denunciar l’actitud poruga de partits com ERC i ICV-IU que tant es van oposar a l’aprovació de la LOU i que diuen defensar un altre model educatiu, ja que amb reformes com aquesta tornem a perdre una altra oportunitat de millorar el sistema universitari.



Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans (SEPC)
Països Catalans, 29 de març de 2007

Es presenta públicament la IV Trobada d’Estudiants dels Països Catalans.

Cartell de la IV Trobada d’Estudiants dels Països CatalansEl Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans (SEPC), iniciava a les 12.00 del migdia d’aquest matí a Barcelona, la roda de premsa de presentació de la IV Trobada d’Estudiants dels Països Catalans a la sala d’actes del CIEMEN. La Trobada es farà a Cardedeu (Vallès Oriental) els dies 5, 6, 7 i 8 d’abril i està previst que hi hagi xerrades, debats, tallers, concerts, teatre i altres activitats d’oci. Les inscripcions ja estan obertes.


Un dels portaveus del SEPC.Adrià Castellví (portaveu del SEPC) ha exposat breument la importància d’aquesta: “La qualitat i maduració de la quarta edició és sens dubte fruit de la consolidació de la nova organització”. També ha destacat aquesta com una de les activitats més importants per l’organització d’estudiants: “Junt amb el Congrés d’Estudiants de Filologia Catalana, que enguany celebrarem a València és una de les dates més important pel SEPC”. “Cardedeu serà un lloc per l’enriquiment mitjançant el debat, i el fet de compartir experiències d’arreu del país ens farà més rics discursivament i sobretot a l’hora de proposar alternatives”.

Portaveu de la Trobada d’Estudiants.Marc Sanjaume (portaveu de la Trobada d’Estudiants), ha destacat: “Que l’objectiu d’aquesta és esdevenir un espai de debat i reflexió sobre la situació de l’educació a nivell de Països Catalans pel que fa ensenyament secundari i universitari”. “A més a més, ho farà combinant activitats lúdico-festives i de cultura popular”. “La presència de ponents com Rosa Canyadell del sindicat USTEC i d’exmilitants del moviment estudiantil permetrà analitzar el sistema educatiu des dels diversos punts de vista de la comunitat educativa.”

Durant la roda de preguntes Marc Sanjaume ha agraït la participació i el recolzament a la Trobada de les entitats de Cardedeu: Casal Popular La Traca, Casal de Joves, l’Esquellot i també l’Ajuntament. També ha puntualitzat que la Trobada és oberta a tothom i les seves activitats són gratuïtes excepte el concert de dissabte nit.

Per últim el portaveu del SEPC ha tornat a donar les gràcies per la presència dels mitjans, i els ha convidat a participar de la Trobada desplaçant-se fins a Cardedeu i/o fent ressò dels debats, idees i reivindicacions del moviment estudiantil, que es puguin generar durant els dies 5, 6, 7 i 8 d’abril a Cardedeu.



Més informació: www.sepc.cat/trobada

El SEPC rebutja la presència dels Mossos d’Esquadra i l’exèrcit espanyol al saló de l’ensenyament

Aquest migdia el Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans (SEPC) ha denunciat la presència dels Mossos d’Esquadra i de l’exèrcit espanyol al Saló de l’Ensenyament (Estudia), on disposen de dos espais per mostrar-se i reclutar als joves que visiten aquesta fira.
La protesta, que ha consistit en desplegar dues pancartes mostrant el desacord del SEPC per la presència d’aquests cossos repressius al Saló, ha estat reprimida i ha acabat amb la identificació de 15 independentistes que simplement feien ús del seu dret a la llibertat d’expressió.
Amb l’actuació d’avui, els Mossos d’Esquadra han tornat a demostrar el seu tarannà dictatorial, reprimint, altre cop, la llibertat d’expressió dels i de les estudiants.

El Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans veiem una manca de consideració cap als estudiants en concret, i en general, cap a tota la comunitat educativa, la presència d’aquests cossos repressius a un Saló dedicat a l’educació. Els cossos policials, entre ells els Mossos d’Esquadra són els tristos protagonistes de la repressió i el control que viu actualment el moviment estudiantil català.
L’exemple més proper i clar d’aquest fet són les actuacions que el cos dels Mossos d’esquadra ha protagonitzat els darrers anys davant de les manifestacions de protesta contra la imposició de l’EEES i en defensa de l’escola pública Catalana, on aquest cos policial ha carregat contra els estudiants, ferint-ne centenars i practicant desenes de detencions. També denunciem la coacció i el control social que exerceixen els Mossos d’esquadra en els Instituts d’Ensenyament Secundari del Principat.

Pel que fa a la presència de l’exèrcit, que representa l’imperialisme espanyolista i la cultura de la guerra, que es presenten al Saló per rentar-se la cara davant els i les joves, el considerem un insult per a totes les estudiants catalanes que lluiten per aconseguir la llibertat.

Per tot això, el Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans :

- Exigim l’exclusió dels Mossos d’Esquadra i de l’exèrcit espanyol del Saló Estudia.

- Demanem que no es cedeixen més espais en els esdeveniments educatius als cossos repressius.

- Exigim que es respecti el dret a la llibertat d’expressió dels estudiants, i censurem l’actuació repressiva d’avui dels agents dels Mossos d’Esquadra.

Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans
Barcelona, 22 de març de 2007