Comunicat davant l’aprovació de la reforma de la LOU.

El Congrés dels Diputats de l’Estat espanyol ha aprovat, finalment, la reforma de la Ley Orgánica de Universidades (LOU). Tot i la espectacular oposició que va despertar aquesta llei quan va ser aprovada el 2001 pel govern del PP i que Zapatero va prometre abolir si guanyava les eleccions, hem pogut veure, un cop més, com les seves promeses quedaven en paper mullat. Així doncs, tal i com diu el preàmbul de la llei, “s’han revisat les deficiències de funcionament (...)

Comunicat del SEPC davant l’aprovació de la reforma de la LOU:


El Congrés dels Diputats de l’Estat espanyol ha aprovat, finalment, la reforma de la Ley Orgánica de Universidades (LOU). Tot i la espectacular oposició que va despertar aquesta llei quan va ser aprovada el 2001 pel govern del PP i que Zapatero va prometre abolir si guanyava les eleccions, hem pogut veure, un cop més, com les seves promeses quedaven en paper mullat. Així doncs, tal i com diu el preàmbul de la llei, “s’han revisat les deficiències de funcionament que s’havien detectat”.

Des del PSOE també es destaca que s’ha augmentat l’autonomia de les universitats i que la reforma permetrà respondre amb més eficiència a les necessitats canviants del mercat (o societat, segons diuen ells). De fet, la reforma de la LOU no és res més que l’adaptació de la llei als marcs del procés de Bolonya i a les directrius de la Comissió Europea, que des del Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans (SEPC) sempre hem denunciat per considerar-los l’inici d'una mercantilització encoberta de l’ensenyament Superior. Als afectes nefastos de l’EEES, a l’Estat espanyol hem de sumar-hi la manca d’inversió estatal, que agreujarà molt més la situació de tots els estudiants catalans.

Tot i que és cert que la reforma retoca alguns dels aspectes més aberrants de l’antiga LOU, al cap i a la fi tan sols es tracta d'una operació de maquillatge. Per marcar un exemple revelador de tot l'esperit de la reforma, és cert que es retorna al Consell de Govern alguns dels poders que l'antiga LOU cedia al Consell Social, però aquest continua tenint l'última paraula en relació amb els assumptes econòmics. Per altra banda, es cert que la reforma permetrà triar a les universitats el sistema d’elecció del rector, però de res en serveix als estudiants un canvi de procés electoral quan la representació al Claustre i a qualsevol òrgan de govern de la Universitat encara es manté elitista a través de la composició regulada per estaments, on el professorat doctor manté la majoria. Així doncs, en comptes de garantir als estudiants una presència adequada i en ple marc d'igualtat respecte a qualsevol altre sector de la comunitat universitària en tot òrgan de govern, es pretén impulsar la creació d’un Consell cupular d’estudiants per aconseguir tenir un interlocutor estudiantil que sigui fàcilment controlable. Tot això, sense tenir en compte l’opinió de les moltes associacions estudiantils que s'han mostrat fermament contràries i menyspreant altres models organitzatius com poden ser les assemblees de facultat o d’universitat, molt més horitzontals i representatives.

Un altre dels temes problemàtics i preocupants de la reforma continua sent l’Agencia Nacional de Evaluación de la Calidad y Acreditación (ANECA), creada a la LOU del PP i modificada ara per adaptar-la a la Llei d’Agències Estatals. Tot i el caràcter públic que li atorga la reforma, el seu funcionament és similar al del departament de recursos humans d’una empresa i serà l’encarregada d'avaluar les universitats i regular-ne el finançament, introduint tècniques de gestió privada en un organisme públic. Tota una idea, la del rendiment de comptes davant la societat, que amaga un sistema de finançament competitiu declarat per diferents economistes com la causa de la degradació del sistema educatiu públic estadounidenc. Un sistema que continua tendint a la creació d’universitats de 1a, 2a i 3a categoria sota la idea de la sana competència, que premiarà a les universitats que aconsegueixin més finançament privat, tot un exemple més de l'adopció dels criteris neoliberals que promulga l'esperit de la Convergència Europea.

En relació amb el camp de la recerca, es declara “l'impuls decidit de la vinculació entre la investigació universitària i l'entorn productiu del sistema de ciència i tecnologia”, tot apostant per la creació d’empreses privades per tal de gestionar i explotar descobriments realitzats en investigacions universitàries. D’aquesta manera, els resultats generats per la investigació pública, enlloc de garantir-ne el seu caràcter públic, passen a mans privades i no retornen a la universitat, qüestió que a més a més, marca una preocupant tendència a reduir els camps en la recerca i a propiciar una mercantilització paulatina de l'anomenada I+D+i.

A banda, tota la nova llei s'ompli la boca amb l'augment de l'autonomia universitària, quan queda palés sota el nou procés establert pel Registre de Titulacions, el claríssimament canvi d'orientació que ha sofert la idea d'autonomia. Aquesta tan sols es queda en un pla proposicional, on les Universitats han de fer tot un treball previ de composició dels nous plans d'estudi sense saber si les Comunitats Autònomes aprobaran les seus propostes el dia de demà.

A part d’això, com a sindicat estudiantil se’ns obren molt dubtes sobre l’estatut de l’estudiantat, ja que no sabem ni qui el farà ni com, tot i que esperem que les organitzacions estudiantils hi puguem participar, creiem que no serà així. Pel que fa l’estatut del professorat també hi ha molt interrogants i creiem que si la renovació del model pedagògic és un dels puntals de la reforma, aquest hauria de ser una eina clau, a més, cal recordar que amb el nou model que es proposa seran necessaris molts més recursos i que, a hores d’ara, el MEC encara no s’ha compromès a augmentar els pressupostos i equiparar-los als dels països bàltics.

Ja per acabar, des del SEPC volem denunciar la poca o ninguna consideració que han rebut diferents posicionaments aprovats per vàries universitats, on el Sindicat ha treballat especialment, en els quals s'exigien uns mínims per a la reforma de la LOU, com puguen ser el de la Universitat de València (UV-EG) o el de la Universitat de Barcelona (UB). També volem denunciar l’actitud poruga de partits com ERC i ICV-IU que tant es van oposar a l’aprovació de la LOU i que diuen defensar un altre model educatiu, ja que amb reformes com aquesta tornem a perdre una altra oportunitat de millorar el sistema universitari.



Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans (SEPC)
Països Catalans, 29 de març de 2007