El saló de l’ensenyament un mercat més.

Els propers dies, del 21 al 25 de març torna a la Fira de Barcelona, el tradicional Saló de l’Ensenyament. Any rere any, aquest “saló” potencia unes forma de ser que fan dubtar de la definició com a espai d’informació útil i realista que es pressuposa que és. De fet, Estudia s’ha convertit en un negoci més per la Fira de Barcelona (...)



Comunicat públic del Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans (SEPC):
EL SALÓ DE L’ENSENYAMENT, UN MERCAT MÉS.


Els propers dies, del 21 al 25 de març torna a la Fira de Barcelona, el tradicional Saló de l’Ensenyament. Any rere any, aquest “saló” potencia unes forma de ser que fan dubtar de la definició com a espai d’informació útil i realista que es pressuposa que és. De fet, Estudia s’ha convertit en un negoci més per la Fira de Barcelona i, a propòsit de la Generalitat, en una mena de gran superfície comercial on els centres educatius intenten captar, mitjançant tots els mètodes possibles, els estudiants-clients. De fet, no sabem si amb aquesta intenció, el Saló és la viva imatge del mercat que dia a dia s’està imposant en el món educatiu on les grans empreses van adquirint poder i van transformant l’educació en una simple eina per augmentar seus beneficis.

Des d’un temps ençà, el SEPC és present a la cita. I és que des del SEPC volem aportar el nostre punt de vista a la cita i mostrar-nos als i les estudiants com una eina útil per transformar l’ensenyament actual i defensar els drets de tots i totes des del marc de l’esquerra independentista. Al mateix temps, aprofitem l’ocasió per denunciar el funcionament,en general, i les perversitats del model educatiu actual.

Des del SEPC considerem molt greu que Estudia intenti equiparar el futur educatiu dels estudiants de secundària a un hotel de 5 estrelles, quan en realitat, amb el model actual, la majoria dels i les estudiants acaben rebent una formació equiparable a una simple pensió. I és que la publicitat, la imatge i els somriures fàcils centren un Saló de l’ensenyament buit d’explicacions del que significa realment continuar la formació personal. A més, entremig de les bones cares, Estudia permet que els Mossos d’Esquadra i l’exèrcit espanyol tinguin la seva paradeta al recinte. El SEPC considera aquest fet un autèntic acte d’hipocresia i rebutja la presència dels cossos repressius en un espai cenyit a l’àmbit de l’educació. Trobem clarament fora de lloc que les forces repressives, que han mantingut una actitud contrària al moviment estudiantil detenint estudiants pel simple fet de manifestar-se, en el cas dels mossos, o que representen l’imperialisme de l’Estat espanyol i la cultura de la guerra, en el cas dels militars, intentin aprofitar-se del saló per rentar la cara davant els i les joves que aniran a la cita.

El SEPC vol aprofitar l’ocasió per deixar clara davant de tots i totes les estudiants i la comunitat educativa en general el seu posicionament davant la deriva que estan agafant les polítiques actuals tant a nivell europeu com a nivell estatal espanyol i francès o en l’àmbit autonòmic.

A nivell universitari la LOU, la LUC i l’aplicació del procés de Bolonya s’han traduït en tres realitats ben clares:

- En primer lloc, ha significat una privatització encoberta del sistema universitari. Això és així degut a l’augment de poder de les empreses en els òrgans de govern universitaris i la dependència de les universitats públiques envers el finançament privat i empresarial en un sistema de competitivitat permanent on els centres els manquen els recursos públics. Aquesta privatització també aporta que les universitats siguin cadenes de transmissió del discurs dominant on imperen els valors del neoliberalisme, el patriarcat o l’Estat espanyol com a única realitat nacional.

- En segon lloc, el nou sistema incrementa l’elitisme en el sistema universitari ja que, a part del sistema d’estudiant a complert, es creen centres de primera i centres de segona que a l’hora de la veritat estaran dividits segons els recursos de cada estudiant. El nou model fa desaparèixer les beques i proposa, en un petit ventall, els crèdits amb els bancs com a única solució per poder accedir a l’educació superior. En definitiva un model classista que aposta per un jovent endeutat fins i tot per un dels drets més universals, l’educació.

- Finalment, la direcció que s’està prenent a nivell universitari és un greu perill per la llengua catalana i pels Països Catalans com a realitat. Cada dia, ens allunyem més dels currículums propis a nivell del nostre país i avancem més cap a l’homogeneització cultural dins a les universitats. Els intercanvis i la mobilitat sense cap política lingüística a darrera està significant la desaparició de la llengua catalana de les universitats i de la ciència en general, en detriment del castellà i de l’anglès.

Pel que fa a secundària, la situació tampoc és per tirar coets. Per començar, només cal mirar les infraestructures dels instituts del país. Són totalment precàries i deficients i dificulten, i molt, que l’ensenyament pugui arribar a ser de qualitat. Tot seguit, analitzem els centres educatius i ens adonem que ens trobem en un sistema elitista i dual a través dels instituts públics i les escoles concertades que, incloent les de l’Opus Dei, sexistes i retrògrades, són patrocinades cada vagada més per les institucions públiques. En aquest sentit de precarització, el dia a dia dels centres presenta múltiples aspectes a millorar. Un d’ells és el nivell de ràtio d’alumnes per professor, el qual està molt per sobre del que seria idoni. Un altre és la segregació diària de centenars d’estudiants amb necessitats socioeducatives especials que es veuen obligats a emprendre un camí diferenciat per culpa de la mancança de recursos en l’ensenyament públic. Per últim, des del SEPC es mostrem preocupats per les tendències que mostra el model de secundària. I és que no veiem que des de les institucions es vulgui atacar el sexisme que diàriament es viu a les aules, ni es vulgui evitar l’espanyolització dels instituts (la tercera hora de castellà a primària n’és un exemple més) ni, finalment, s’aposti per un model educatiu basat en la participació de l’estudiantat en la rutina dels centres.




Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans (SEPC)
Barcelona, 21 de març de 2007