Fa ja unes setmanes que el conseller d’Educació de la Generalitat de Catalunya, Ernest Maragall, presentà la Llei d’Educació de Catalunya (LEC) com la culminació de l’esperit del Pacte Nacional per l’Educació. Ja en el seu temps des del Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans vàrem considerar que aquest pacte ens abocava al fracàs pel fet de representar la clàssica xerrameca de veus autoritzades i alhora alienes als centres d’estudi enlloc d’un veritable consens de la Comunitat Educativa. Ara per ara, els pronòstics comencen a complir-se amb la LEC. La gran aposta en matèria educativa del govern tripartit ja va suscitar un rebuig unànime per part del món educatiu al conèixer-se les seves bases, i que ara amb l’avantprojecte fet públic encara acapara prou crítiques per part de professors, mares i pares i estudiants. Una mesura que Maragall s’afanya en qualificar de llei de país però que només ens dibuixa un futur gris per l’ensenyament català i que es contraposa clarament amb els principis que defensem el Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans (SEPC).
La Llei d'Educació de Catalunya (LEC):
- Degradarà l’ensenyament PÚBLIC no només pel fet d’equiparar l’escola concertada amb la pública dins del que anomenen Servei Públic d’Ensenyament, sinó perquè s’incentivarà econòmicament l’increment de l’oferta concertada en detriment de la pública. A més a més amb la pretensió d’augmentar l’autonomia dels centres educatius, o més ben dit, amb la voluntat de dibuixar un funcionalisme diferenciat a cada centre depenent de la seva realitat social, s’afavorirà la configuració d’una xarxa dual d’escoles amb perfils d’estudiants diferenciats per raons socioeconòmiques. Alhora es disposen mesures per a què els centres educatius cerquin per compte propi el seu finançament i es permet a la concertada seguir seleccionant la demanda. És a dir tindrem centres públics conflictius i descapitalitzats per a les classes més pudents amb l’objectiu d’evitar l’exclusió social, mentre que les classe benestants gaudiran de modèliques i riques escoles concertades exemptes d’ambients hostils. Afegir que molts centres públics esperonats per la manca de recursos propis i l’ofec del finançament públic es veuran abocats a tancar línies i traspassar-les a la concertada.
- Perjudicarà un ensenyament POPULAR mitjançant la configuració (no regulada) de la figura professional del Director entès com un Gerent del centre educatiu que cerca i administra els factors de producció, vegis docents. La seva autoritat i lideratge estarà amplament reglamentat, cosa que es contraposa amb el principi de transversalitat entre docents. Àdhuc el segregacionisme social que s’imposarà als centres educatius minvarà el paper integrador de l’educació i passarà reproduir els rols de classe entre els estudiants, molt lluny de representar valors com la igualtat i la diversitat. Finalment apuntar que els estudiants romandran sense tenir reconegut el dret a vaga per a reivindicar una bona educació en la que s’hi juga el futur.
- Empitjorarà un ensenyament de QUALITAT per l’imperi de la competitivitat entre docents i centres que estaran sotmesos a una avaluació constant per part de persones alienes als centres educatius a través de l’Agència d’Avaluació del Sistema Educatiu. Els termes en els que es basarà aquesta avaluació són bastant obtusos, tot i que es perfila bastant les mesures per l’eficiència de la docència en termes d’excel•lència qualitativa. A banda es perd una nova oportunitat d’assolir la laïcitat en l’ensenyament públic al restar els centres obligats a oferir l’assignatura de religió si hi ha demanda amb professionals a sou de l’erari públic, però designats pel bisbat.
- Menystindrà l’educació ANTIPATRIARCAL al no contemplar la coeducació com una qüestió troncal de l’ensenyament i que ha d’esdevenir el mètode pedagògic de tots els centres educatius. Ni es dediquen massa esforços a possibilitar una efectiva aplicació, ni tampoc es proposa com a criteri d’avaluació, restant simplement com una llicència dins d’una llei que en aquesta matèria no assegura cap avanç.
- Desestimarà l’ensenyament CATALÀ al dissenyar un model educatiu mancat d’un currículum propi i homogeni arreu dels Països Catalans. Serà una pedra més del complicat i escapçat mapa educatiu català amb enormes diferències a les diferents parts del territori nacional.
- Perjudicarà un ensenyament POPULAR mitjançant la configuració (no regulada) de la figura professional del Director entès com un Gerent del centre educatiu que cerca i administra els factors de producció, vegis docents. La seva autoritat i lideratge estarà amplament reglamentat, cosa que es contraposa amb el principi de transversalitat entre docents. Àdhuc el segregacionisme social que s’imposarà als centres educatius minvarà el paper integrador de l’educació i passarà reproduir els rols de classe entre els estudiants, molt lluny de representar valors com la igualtat i la diversitat. Finalment apuntar que els estudiants romandran sense tenir reconegut el dret a vaga per a reivindicar una bona educació en la que s’hi juga el futur.
- Empitjorarà un ensenyament de QUALITAT per l’imperi de la competitivitat entre docents i centres que estaran sotmesos a una avaluació constant per part de persones alienes als centres educatius a través de l’Agència d’Avaluació del Sistema Educatiu. Els termes en els que es basarà aquesta avaluació són bastant obtusos, tot i que es perfila bastant les mesures per l’eficiència de la docència en termes d’excel•lència qualitativa. A banda es perd una nova oportunitat d’assolir la laïcitat en l’ensenyament públic al restar els centres obligats a oferir l’assignatura de religió si hi ha demanda amb professionals a sou de l’erari públic, però designats pel bisbat.
- Menystindrà l’educació ANTIPATRIARCAL al no contemplar la coeducació com una qüestió troncal de l’ensenyament i que ha d’esdevenir el mètode pedagògic de tots els centres educatius. Ni es dediquen massa esforços a possibilitar una efectiva aplicació, ni tampoc es proposa com a criteri d’avaluació, restant simplement com una llicència dins d’una llei que en aquesta matèria no assegura cap avanç.
- Desestimarà l’ensenyament CATALÀ al dissenyar un model educatiu mancat d’un currículum propi i homogeni arreu dels Països Catalans. Serà una pedra més del complicat i escapçat mapa educatiu català amb enormes diferències a les diferents parts del territori nacional.
És per tot això, que el Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans es manté ferm en el seu rebuig frontal a la LEC i n’exigeix la seva retirada, així com d’altres mesures que s’estan implementant des de la conselleria principatina i que engeguen un futur poc esperançador per l’educació catalana com són la supressió del Batxillerat nocturn, la retallada d’hores lectives de Literatura i Filosofia al Batxillerat o la creació de centres externs per a nouvinguts.
El Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans coherents amb la nostra voluntat mobilitzadora ens sumem a totes aquelles convocatòries que els agents de la comunitat educativa enceten amb la finalitat d’aturar aquesta ofensiva en contra de l’educació pública, catalana, popular, antipatriarcal i de qualitat Finalment, el Sindicat d'Estudiants dels Països Catalans considerem que la fórmula òptima per mostrar l'oposició de la comunitat educativa a la LEC seria repetir a començaments del curs vinent una Vaga General de l’Ensenyament com la que es va fer el 14 de Febrer, i que tant d’èxit va tenir.
Sindicat d'Estudiants dels Països Catalans
Barcelona, 11 de maig de 2008
Barcelona, 11 de maig de 2008
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada