Milers de persones surten als carrers de Barcelona per denunciar la criminalització del moviment estudiantil

Més de 25.000 persones van participar ahir, dijous 26 de març, a la manifestació de Barcelona contra la repressió del moviment estudiantil i en defensa de la universitat pública. La manifestació, convocada pel Sindicat d'Estudiants dels Països Catalans (SEPC) i la Coordinadora d'Assemblees d'Estudiants (CAE), anava encapçalada per la pancarta "Bolonya s'aplica a cops de porra" i la portaven professors i estudiants. La maniestació va començar a les 20:30 hores a plaça Universitat en direcció Ronda Sant Antoni i passant pels carrers Aribau, Calàbria, Diputació, Roma, Sants per acabar, amb parlaments de diversos estudiants i professors, a plaça d'Osca.

- Video de la manifestació [ACN]

Durant el recorregut es va llegir un manifest contra la mercantilització de la universitat pública davant la seu d'Esquerra (c/Calàbria, 166), on s'hi va tirar pintura i desplegar una pancarta "Huguet Culpable, Huguet dimissió". En arribar a plaça d'Osca es van encendre focs artificials entre els aplaudiments dels manifestants. En tot moment es va viure un ambient festiu i es van repetir les mostres d'alegria entre els manifestants per l'èxit que ha tingut la manifestació. A més, es van veure nombroses mostres de suport dels veïns que des dels balcons feien repicar olles i atuells.

La manifestació es va desconvocar en una plaça d'Osca plena de gom a gom i entre crits de "Fora Mossos de la Universitat", "Som estudiants, no delinqüents", "Saura Dimissió" o "No som una minoria". Els manifestos es van llegir sobre un escenari per part de dos representants d'associacions de Sants, el professor de filosofia de la UB Santiago López Petit i una representant dels estudiants.

Imatge de la manifestació per un dels carrers de l'eixample de Barcelona

- Manifest llegit davant de la seu d'ERC:

Les autoritats responsables del conflicte existent a les universitats publiques catalanes han volgut fer un gir i convertir un problema polític en un conflicte d’ordre public. Les manifestants aquí assistents rebutgem aquesta reconversió i marquem directament el principal responsable, Josep Huguet, que no ha fet res per obrir un procés de debat sobre el model d’universitat publica que la societat realment necessita i desitja.
El fracàs institucional s’ha evidenciat i s’ha visualitzat amb l’ordre, per part de les autoritats acadèmiques i polítiques, de fer que els cossos repressius portin la batuta. Els Mossos d’Esquadra reprimeixen aquelles veus dissonants amb una reforma universitària que vol sotmetre la Universitat als interessos empresarials. Nosaltres entenem que la universitat ha d’estar al servei del coneixement i no dels lobbies empresarials. Les nostres reivindicacions i propostes son silenciades, censurades i manipulades amb l’objectiu de fer veure que el conflicte dins la universitat ve d’una minoria. I això no es així, les veus critiques hi son i hi seran per molt que l’única resposta siguin els cops de porres i la repressió del moviment estudiantil. I hem de dir que cada vegada som més: personal docent, personal d’administració i serveis, estudiants, sindicats de secundaria, moviments socials, etc.
Per això demanem que la Conselleria d’Universitats, Innovació i Empresa, amb el Sr.Huguet com a responsable, recapacitin i que no facin cas omís al present malestar dins de la comunitat universitària. El conflicte persisteix i l’única solució es la paralització del procés d’implementació de l’EEES i l’inici d’una debat real i profund sobre el futur del coneixement i de la universitat del segle XXI.
Totes juntes per construir un nou model d’universitat pública i de qualitat de la societat i per a la societat.

Huguet ets el responsable polític, dimiteix!
Huguet dimissió!

Imatge de la pancarta desplegada a la seu d'ERC

Imatge de la plaça d'Osca, a Sants, on va finalitzar la manifestació.

- Manifest final a la plaça d'Osca:

Fa poc més d’una setmana fèiem juntes aquest camí amb les mateixes reivindicacions i amb el mateix sentiment d’indignació. En aquella ocasió no vam poder fer efectives les nostres reclamacions. La nostra veu va ser silenciada amb la repressió i la violència policial que vam patir aquell dia després de veure com, davant d’un procés de crítica i rebuig totalment pacífic i constructiu com va ser la tancada a l’edifici històric de la UB, la institució universitària i les forces de seguretat van tancar per la força les vies de debat.
El 18-M a les 5:10h van entrar els mossos d’esquadra sense previ avís i amb una violència manifesta al llarg del desallotjament. Les imatges que han sortit als mitjans de comunicació donen una percepció que no és la que van viure les estudiants colpejades, insultades i ferides. L’ofensiva criminalitzadora i manipuladora dels mitjans de comunicació augmenta cada vegada més. Un cop a l’exterior la solidaritat de totes aquelles persones, que havien participat en la construcció d’aquest espai autogestionat i dedicat a obrir els ponts entre la comunitat universitària (professors, PAS i Estudiants) i els moviments socials, van ser reprimides amb una violència que recorda a èpoques que la societat pensava que estaven superades. La seva democràcia consisteix a no donar espais de diàleg i a criminalitzar les veus crítiques que busquen l’obertura d’un debat real sobre el futur de la universitat i la funció social que aquesta ha de tenir. La repressió va arribar a la manifestació de les 20h del 18-M a uns nivells de violència per part dels cossos policials de la Generalitat que han transcendit a nivell mundial per la seva brutalitat. També s’ha de rebutjar l’intent de reconvertir un conflicte polític en un problema d’ordre públic, i per això volem manifestar que aquesta repressió va encaminada a dissuadir un moviment que busca el diàleg i que proposa alternatives coherents. La violència policial emprada contra la llibertat d’expressió de qualsevol ideologia crítica amb les imposicions institucionals i polítiques, que han quedat manifestes al llarg del procés d’implementació de l’EEES, denota que les autoritats acadèmiques i polítiques tenen por a debatre públicament què implica aquesta reforma universitària. Per què tenen aquesta por?
Tant la violència policial dins del Rectorat com a fora són un clar exemple de fins a quin punt les autoritats polítiques i acadèmiques, consellers, president i rectors estan disposades a violar els principis de les societats en democràcia, com son els drets inqüestionables de la llibertat d’expressió, manifestació i reunió. Tot plegat per imposar a cop de porra un conjunt de reformes amagades sota el nom de Bolonya que ens porten a la privatització de les universitats i a la desaparició de l’educació com a un bé públic.
En els fets del 18-M es va visualitzar el control dels espais públics per part dels cossos de seguretat repressius. No ens van deixar exercir el nostre dret a manifestar-nos contra la repressió que està patint el moviment estudiantil i es va impedir el dret a la informació. En un estat que s’omple la boca de democràcia i de llibertat, veiem com drets fonamentals recollits en la seva pròpia legalitat són conculcats mitjançant la violència, la manipulació mediàtica i la criminalització del moviment estudiantil. Les manifestacions son legítimes per si mateixes, per tant, il·legalitzar-les és una mesura antidemocràtica i repressiva. Els carrers son del poble, i nosaltres som el poble. Recuperem-los!
Tornem a sortir totes juntes: treballadores, aturats, hipotecades, comerciants, estudiants, professors i professores, moviments socials, tota persona que vulgui manifestar el seu rebuig cap a les polítiques que s’estan duent a terme. La mercantilització de la univeristat és una d’aquestes polítiques que tenen com a objectiu fer perdurar un sistema que està patint una crisi estructural. Per això, hem de denunciar amb responsabilitat social i contundència les desigualtats socials i econòmiques que el sistema capitalista comporta. Tornem a sortir al carrer aquest dissabte, 28 de març, a les 17.30 a Plaça Universitat amb la manifestació “Que la crisi la paguin els rics”
Perquè no ens faran callar, continuem i amb més força perquè si la resposta són porres vol dir que els nostres plantejaments són poderosos per qüestionar el sistema universitari i la reforma que volen tirar endavant, per la via impositiva i repressiva. Perquè els fets del 18-M no es poden tornar a repetir demanem responsabilitat:

Dídac Ramírez, dimissió!
Moreso, dimissió!
Huguet, dimissió!
Saura, dimissió!