Ja es aqui el correllengua 2007, amb la presentació dels llibres "l'Èric i l'Èxèrcit del Fènix" i "l'Institut de la vergonya"amb Èric Bertran, el dimecres dia 24 a les 19:30 al IES "Joaquin Bau".
25 d’octubre del 2007
Correllengua 2007
Ja es aqui el correllengua 2007, amb la presentació dels llibres "l'Èric i l'Èxèrcit del Fènix" i "l'Institut de la vergonya"amb Èric Bertran, el dimecres dia 24 a les 19:30 al IES "Joaquin Bau".
8 d’octubre del 2007
actes antimonàrquics arreu dels Països Catalans
Durant el cap de setmana van haver concentracions a Castelló, a Ripoll, a Olot, a Tortosa, a Valls, a Sant Celoni, a Alacant, a Pedreguer, a Vic, a Manresa, a Reus, a Cardedeu, a Figueres, a Sant Cugat, a Ontinyent, a Sitges, a Vilafranca del Penedès, a Caldes de Montbui, a La Garriga, a Berga, a Terrassa i a Igualada, a Banyoles, al barri barceloní de Gràcia, a València...
A Tortosa la convocatòria organitzada per Maulets i el SEPC va convocar un centenar i mig de persones, es van fer diversos parlaments i finalment una rondalla composada per gent de Vinaròs, Calig i Tortosa van fer una cantada de jotes. Durant la concentració nombroses persones es van autoinculpar i van donar suport econòmic a les persones encausades.
Cal denunciar el fort dispositiu policial que va haver-hi (uniformats o "secretes") els quals no van aconseguir intimidar ningú en la seua presència.
vídeos de la concentració:
Concentració antimonàrquica a Tortosa (1)
Concentració antimonàrquica a Tortosa (2)
Parlament del membre de l'Assemblea de Maulets:
Una vegada més, com portem fent quasi diàriament des dels fets de fa tres setmanes a Girona, la societat civil dels Països Catalans hem sortit al carrer per mostrar clarament lo nostre rebuig i la nostra solidaritat.
Lo nostre rebuig a la figura del rei Joan Carles I, màxim representant d'un dels estats ocupants dels Països Catalans, l'espanyol. Un personatge col·locat en el poder pel règim franquista, perpetuat per simulacres de cop d'estat i símbol orgullós de la unitat de l'artificial nació espanyola i de la Constitució, aquell text diví i immaculat. Símbol també d'un Estat que jutja i condemna joves per actes de resistència simbòlica com són les cremes de fotos, primer a Girona i després arreu dels PPCC. Un Estat que obliga a periodistes a violar lo secret professional i lliurar fotografies fetes com a part del seu treball. Un Estat que aplica sense cap mena de vergonya lleis absurdes i franquistes com Injurias a la Bandera -com bé saben los companys repressaliats de Montjuïc, a l'espera de judici per substituïr una bandera espanyola per una estelada el passat 25 d'abril, commemorant els 300 anys de l'ocupació espanyola, i a qui aprofitem per donar tot lo nostre suport- o Injurias a la Corona, com saben també les ja deu persones que han hagut de declarar a l'Audiencia Nacional de Madrid. Un Estat, en definitiva, profundament antidemocràtic i continuació del règim franquista que tan mort -deien!- havia quedat durant la sarcàsticament anomenada Transició Democràtica.
Rebutgem, sí, però també mos solidaritatzem. Mos solidaritzem en los repressaliats com a persones individuals i des de les diferents organitzacions que han organitzat i participat actes de suport. Mos solidaritzem des d'aquí, des de casa nostra, des de les Terres de l'Ebre, portant música i danses tradicionals, símbol de la resistència tot i els 300 anys que porta l'Estat Espanyol i els 348 del Francès intentant folkloritzar-mos, amagar-mos i destruïr-mos; símbol de la cultura popular que malgrat tot ha resistit durant estos segles. Solidaritat en forma de jóvens i adults, de dones i hómens, de sindicats estudiantils i organitzacions juvenils, de persones, en definitiva, compromeses en lo seu entorn i que apostem per avançar junts cap a uns Països Catalans units, reunificats, independents, sense classes socials, ecologistes i no patriarcals.
No mos enganyem: la repressió a totes les accions de rebuig que s'han fet no és gratuïta. Hi ha una raó al darrere, una raó evident i forta: tenen temor. Tenen temor, perquè saben que la seua disfressa és cada vegada més irreal, perquè saben que cada vegada som més els que veiem que lo món de benestar que mos han venut no és tal, i perquè també som més los que no mos conformem en lo que mos oferixen i que lluitem per canviar-ho. Perquè sabem allò que deia Miquel Martí i Pol, que tot està per fer, i tot és possible.
Així, la concentració d'avui no és sols una mostra de rebuig a la monarquia, al sistema jurídic i judicial espanyol i a l'Estat en general: és també un acte d'autoafirmació, la nostra manera de dir que els i les catalanes encara estem vius, que ho estarem molts més anys i que seguirem fotent canya als estats espanyols i francès, i a tots los seus representants.
Visca la terra!
A Tortosa la convocatòria organitzada per Maulets i el SEPC va convocar un centenar i mig de persones, es van fer diversos parlaments i finalment una rondalla composada per gent de Vinaròs, Calig i Tortosa van fer una cantada de jotes. Durant la concentració nombroses persones es van autoinculpar i van donar suport econòmic a les persones encausades.
Cal denunciar el fort dispositiu policial que va haver-hi (uniformats o "secretes") els quals no van aconseguir intimidar ningú en la seua presència.
vídeos de la concentració:
Concentració antimonàrquica a Tortosa (1)
Concentració antimonàrquica a Tortosa (2)
Parlament del membre de l'Assemblea de Maulets:
Una vegada més, com portem fent quasi diàriament des dels fets de fa tres setmanes a Girona, la societat civil dels Països Catalans hem sortit al carrer per mostrar clarament lo nostre rebuig i la nostra solidaritat.
Lo nostre rebuig a la figura del rei Joan Carles I, màxim representant d'un dels estats ocupants dels Països Catalans, l'espanyol. Un personatge col·locat en el poder pel règim franquista, perpetuat per simulacres de cop d'estat i símbol orgullós de la unitat de l'artificial nació espanyola i de la Constitució, aquell text diví i immaculat. Símbol també d'un Estat que jutja i condemna joves per actes de resistència simbòlica com són les cremes de fotos, primer a Girona i després arreu dels PPCC. Un Estat que obliga a periodistes a violar lo secret professional i lliurar fotografies fetes com a part del seu treball. Un Estat que aplica sense cap mena de vergonya lleis absurdes i franquistes com Injurias a la Bandera -com bé saben los companys repressaliats de Montjuïc, a l'espera de judici per substituïr una bandera espanyola per una estelada el passat 25 d'abril, commemorant els 300 anys de l'ocupació espanyola, i a qui aprofitem per donar tot lo nostre suport- o Injurias a la Corona, com saben també les ja deu persones que han hagut de declarar a l'Audiencia Nacional de Madrid. Un Estat, en definitiva, profundament antidemocràtic i continuació del règim franquista que tan mort -deien!- havia quedat durant la sarcàsticament anomenada Transició Democràtica.
Rebutgem, sí, però també mos solidaritatzem. Mos solidaritzem en los repressaliats com a persones individuals i des de les diferents organitzacions que han organitzat i participat actes de suport. Mos solidaritzem des d'aquí, des de casa nostra, des de les Terres de l'Ebre, portant música i danses tradicionals, símbol de la resistència tot i els 300 anys que porta l'Estat Espanyol i els 348 del Francès intentant folkloritzar-mos, amagar-mos i destruïr-mos; símbol de la cultura popular que malgrat tot ha resistit durant estos segles. Solidaritat en forma de jóvens i adults, de dones i hómens, de sindicats estudiantils i organitzacions juvenils, de persones, en definitiva, compromeses en lo seu entorn i que apostem per avançar junts cap a uns Països Catalans units, reunificats, independents, sense classes socials, ecologistes i no patriarcals.
No mos enganyem: la repressió a totes les accions de rebuig que s'han fet no és gratuïta. Hi ha una raó al darrere, una raó evident i forta: tenen temor. Tenen temor, perquè saben que la seua disfressa és cada vegada més irreal, perquè saben que cada vegada som més els que veiem que lo món de benestar que mos han venut no és tal, i perquè també som més los que no mos conformem en lo que mos oferixen i que lluitem per canviar-ho. Perquè sabem allò que deia Miquel Martí i Pol, que tot està per fer, i tot és possible.
Així, la concentració d'avui no és sols una mostra de rebuig a la monarquia, al sistema jurídic i judicial espanyol i a l'Estat en general: és també un acte d'autoafirmació, la nostra manera de dir que els i les catalanes encara estem vius, que ho estarem molts més anys i que seguirem fotent canya als estats espanyols i francès, i a tots los seus representants.
Visca la terra!
fotos concentració antimonàrquica
1 d’octubre del 2007
concentració antimonàrquica a Tortosa
bus per a acompanyar els joves i les joves anitmonàrquiques!
Figueres>Girona>Barcelona>Madrid]
Figueres>Girona>Barcelona>Madrid]
Sortirà dimecres al vespre per arribar a Madrid el dijous pel matí, apunta't al 620 69 54 67
+info: www.noalrei.elsud.org
informació actualitzada sobre el cas:
www.noalrei.elsud.org i www.alertasolidaria.org
ajudes econòmiques:
+info: www.noalrei.elsud.org
informació actualitzada sobre el cas:
www.noalrei.elsud.org i www.alertasolidaria.org
ajudes econòmiques:
2100 0278 05 0101602667
La deriva del model educatiu marca l’inici del curs 2007/2008.
Davant de l’inici del nou curs acadèmic 2007/2008, el Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans (SEPC) vol mostrar la seva preocupació i el seu malestar davant la deriva en la qual es troba immersa l’educació secundària i superior arreu dels Països Catalans, alhora que es mostra convençut que l’única manera de transformar l’actual procés de mercantilització, privatització i d’augment de les desigualtats del model educatiu i avançar cap una educació pública, de qualitat, popular, antipatriarcal i catalana continua sent la feina de base i diària en el conjunt dels centres educatius dels Països Catalans.
Durant aquest setembre, els diferents centres educatius d’arreu dels Països Catalans han iniciat un nou curs acadèmic. La novetat del nou any, però, no ha servit perquè el conjunt de alumnat català ens sentim il·lusionats o convençuts de les bondats de l’actual sistema educatiu ja que, tant a secundària com a l’educació superior, les polítiques que segueixen el govern Sarkozy, el tripartit del Principat, la dreta valenciana o en Zapatero, entre d’altres, condueixen únicament cap un model on l’educació es converteix en una mercaderia més en mans de la “mà invisible” del mercat. D’aquesta manera, els polítics transformen l’ensenyament, un dels pilars de qualsevol societat, en un espai mercantilitzat, privatitzat que no compleix funcions bàsiques com ara les de formar persones crítiques o combatre les desigualtats del sistema. Per corroborar aquestes afirmacions només cal que fem algunes apreciacions concretes sobre què ens depara aquest nou curs 2007/2008.
En l’educació secundària, la nova LOE no ha aportat gaire beneficis pel conjunt d’alumnes de secundària dels Països Catalans, sinó més aviat al contrari. Com ja és habitual, les diferents Conselleries han mostrat una clara manca de previsió amb el retard en l’inici dels curs en diferents centres o amb l’estat en el qual es troben moltes de les instal·lacions de la xarxa pública. A més, a nivell més global, les polítiques de les mateixes Conselleries o Ministeris s’han mostrat ineficaces o, fins i tot, negatives per solucionar els problemes històrics de l’educació secundària i obligatòria: la precarització de la xarxa pública, destinada a adoptar una funció subsidiària de la xarxa concertada i d’alguns instituts públics de qualitat, provoca, per exemple que totes les necessitats educatives més costoses i feixugues siguin dirigides cap a una xarxa ja deficient i coixa en recursos.
En l’àmbit universitari també pinten bastos. L’aplicació del Procés de Bolonya és ja una realitat en moltes facultats del país, i com ja va advertir el SEPC al seu moment, el gran canvi “pedagògic del segle XXI” a les universitats catalanes només ha servit per incrementar i consolidar la importància de les empreses en els òrgans i decisions universitàries, augmentar les taxes i les matrícules a través dels graus i postgraus, reduir i desprotegir, encara més, la llengua catalana a nivell acadèmic i, en definitiva, la conversió d’un espai educatiu i de ciència en un mercat de demanda i oferta a nivell europeu on els i les estudiants som simples mercaderies. I mentrestant, la nova pedagogia, les classes reduïdes, les grans inversions públiques, les beques,... continuen sense aparèixer.
Davant aquesta crua realitat de la deriva educativa, doncs, des del SEPC encoratgem a tot alumnat dels Països Catalans a aprofitar totes les eines que tingui a mà, inclòs el nostre projecte sindical des de l’òptica de l’esquerra independentista, per tal de treballar diàriament des de la base amb l’objectiu d’assolir aquelles fites necessàries per garantir una educació pública, catalana, de qualitat, antipatriarcal i popular!
En l’educació secundària, la nova LOE no ha aportat gaire beneficis pel conjunt d’alumnes de secundària dels Països Catalans, sinó més aviat al contrari. Com ja és habitual, les diferents Conselleries han mostrat una clara manca de previsió amb el retard en l’inici dels curs en diferents centres o amb l’estat en el qual es troben moltes de les instal·lacions de la xarxa pública. A més, a nivell més global, les polítiques de les mateixes Conselleries o Ministeris s’han mostrat ineficaces o, fins i tot, negatives per solucionar els problemes històrics de l’educació secundària i obligatòria: la precarització de la xarxa pública, destinada a adoptar una funció subsidiària de la xarxa concertada i d’alguns instituts públics de qualitat, provoca, per exemple que totes les necessitats educatives més costoses i feixugues siguin dirigides cap a una xarxa ja deficient i coixa en recursos.
En l’àmbit universitari també pinten bastos. L’aplicació del Procés de Bolonya és ja una realitat en moltes facultats del país, i com ja va advertir el SEPC al seu moment, el gran canvi “pedagògic del segle XXI” a les universitats catalanes només ha servit per incrementar i consolidar la importància de les empreses en els òrgans i decisions universitàries, augmentar les taxes i les matrícules a través dels graus i postgraus, reduir i desprotegir, encara més, la llengua catalana a nivell acadèmic i, en definitiva, la conversió d’un espai educatiu i de ciència en un mercat de demanda i oferta a nivell europeu on els i les estudiants som simples mercaderies. I mentrestant, la nova pedagogia, les classes reduïdes, les grans inversions públiques, les beques,... continuen sense aparèixer.
Davant aquesta crua realitat de la deriva educativa, doncs, des del SEPC encoratgem a tot alumnat dels Països Catalans a aprofitar totes les eines que tingui a mà, inclòs el nostre projecte sindical des de l’òptica de l’esquerra independentista, per tal de treballar diàriament des de la base amb l’objectiu d’assolir aquelles fites necessàries per garantir una educació pública, catalana, de qualitat, antipatriarcal i popular!
Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans (SEPC)
Països Catalans, 1 de octubre de 2007
Països Catalans, 1 de octubre de 2007
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
