El SEPC organitza la V Trobada d’Estudiants dels Països Catalans els propers 2, 3 i 4 de maig

En aquesta ocasió, la població d'Atzeneta del Maestrat (Alt Maestrat) serà l'encarregada d'acollir les jornades estudiantils organitzades pel Sindicat d'Estudiants dels Països Catalans (SEPC) i que, any rere any, reuneixen desenes d'estudiants per tal de discutir i proposar els aspectes més importants i d'actualitat en l'àmbit de l'ensenyament als Països Catalans. A més, la Trobada es converteix en un espai de convivència i oci on els estudiants del país interactuen des d'un vessant crític amb l'actual sistema i aporten el seu gra de sorra en l'objectiu de construir un ensenyament públic, popular, català, antipatriarcal i de qualitat.

La V edició de la Trobada d'Estudiants dels Països Catalans (TEPC) es caracteritza, entre d'altres aspectes, per la voluntat de mostrar la internacionalització que en els últims anys s'ha dut a terme dins el moviment estudiantil europeu a causa, especialment, del Procés de Bolonya. Així, algunes de les xerrades seran encapçalades per estudiants bascos, grecs, italians o irlandesos que parlaran, per exemple, de la creació d'un currículum únic per a tota Irlanda. Més enllà de la internacionalitat de la TEPC, en aquesta edició cal també destacar els debats que hi haurà, per exemple, sobre la necessitat de reivindicar més que mai l'existència d'un ensenyament públic o el paper de la llengua catalana com a eina d'integració, així com les discussions sobre la pedagogia des de la diferència sexual o el mite de la violència a les aules.Finalment, diumenge es farà un acte on es presentarà un document signat per diferents organitzacions estudiantils on es denuncia la criminalització i repressió que pateix el moviment estudiantil en els últims temps.

D'altra banda, en l'apartat més cultural de la Trobada, des de l'organització s'ofereix, a part d'un partit de pilota valencia, dos concerts. Per un costat, el divendres a la nit, els grups Alimanya i Naia oferiran un primer recital que completaran l'endemà, els grups La Gossa Sorda, l'Orquestra Mitjanit, Lilit i Dionís i Almorranes Garrapinyaes.

Pel que fa als aspectes tècnics, estan tots especificats al web www.sepc.cat/trobada La inscripció són 35 euros pels tres dies, inclou tots els àpats, transport des de Girona, Barcelona, Tarragona, Castelló, València i Alacant, i l'allotjament en un polisportiu.

Història de la Trobada d'Estudiants dels Països Catalans (TEPC):
L'any 2003, la Trobada organitzada a la Vall de la Guard (Marina Alta), s'encetava un rumb que ens conduiria a l'Alternativa Estel i la Coordinadora d'Estudiants dels Països Catalans a una confluència definitiva el 2006, any què, tot i no celebrar-se la pertinent Trobada d'Estudiants, va ser escenari de l'Assemblea Constituent del nou Sindicat d'Estudiants dels Països Catalans (SEPC) a Sueca (Ribera Baixa). Així doncs, després de dos anys de treball del SEPC i quatre Trobades organitzades, arriba la V Trobada d'Estudiants dels Països Catalans. Aquesta edició vol continuar la dinàmica de treball que combina les xerrades, els debats, els tallers, l'oci, la cultura popular i el treball col·lectiu per tal d'assolir els diversos objectius de la Trobada.

Document de presentació, edició 2008
Enguany, la V Trobada pretén esdevenir un espai de debat, formació i aprenentatge al voltant de la situació de l'ensenyament a casa nostra i les seues possibles alternatives. Atzeneta vol ser durant aquests dies un espai d'enriquiment on podrem compartir experiències amb altres estudiants d'arreu de les comarques, al costat de diferents veus expertes en les temàtiques que com a estudiants ens preocupen i que el SEPC està treballant per mitjà dels seus 5 eixos de reivindicació i construcció d'un nou model educatiu: l'ensenyament públic, popular, català, antipatriarcal i de qualitat. Emmarcats en un context on l'ofensiva capitalista s'està fent notar cada vegada més i on les polítiques uniformitzadores dels estats espanyol i francès agafen embranzida, la V Trobada d'Estudiants, com en les anteriors edicions, està pensada per a tots aquells estudiants interessats en canviar el model educatiu actual. En definitiva, Atzeneta obre les portes a aquelles persones que posen il·lusió, empenta i temps en canviar la realitat i que consideren la construcció i defensa d'una educació pública, popular, antipatriarcal, catalana i de qualitat, la millor eina per tal d'assumir els reptes que tenim com a poble.

Sindicat d'Estudiants dels Països Catalans
Països Catalans, 28 d'abril de 2008

Valoracions inicials del SEPC davant l’avantprojecte de Llei d’Educació de Catalunya

El Sindicat d'Estudiants dels Països Catalans (SEPC) considera que l'avantprojecte de la Llei d'Educació de Catalunya (LEC) presentat pel conseller ha millorat respecte les bases gràcies a les massives mobilització d'estudiants i professors, tot i així ens seguim oposant a aquesta llei ja que enlloc d'apostar decididament per l'ensenyament públic segueix donant més protagonisme i recursos als centres privats, fet que va clarament en contra del model educatiu que defensem per al conjunt dels estudiants dels Països Catalans.

Aquest migdia el conseller d'Educació ha presentat l'avantprojecte de la LEC, després d'una primera lectura el Sindicat d'Estudiants dels Països Catalans (SEPC) vol manifestar que:
– Després de la massiva mobilització d'estudiants i professors del passat 14 de febrer el Departament d'Educació ha hagut de rectificar i eliminar algun dels punts més polèmics.
– Tot i les millores respecte les bases de la LEC, la llei continua augmentant la importància i el finançament a l'escola privada concertada.
– Es fomenta la convocatòria de nous concerts amb escoles privades enlloc de deixar clar que la creació de nous centres de titularitat pública ha de ser una prioritat.
– No es contempla en cap moment la possibilitat de conversió de centres privats en centres públics en el cas que aquests ho demanin i compleixin uns certs requisits.
– Tot i regular més clarament els drets dels estudiants, no es contempla el dret a vaga dels estudiants.
– Esperem que el principi de coeducació del que es parla a l'article 2, no quedi en una paraula buida sinó que es doti a tots els centres de les eines necessàries per tal que sigui una realitat i es controli que tots els centres que reben finançament públic l'apliquin independentment de l'ideari que tinguin.
– Esperem que quan l'avantprojecte parla de fomentar el coneixement de les característiques del país es refereixi als Països Catalans i no només al Principat.

És per tot això que, tot i reconèixer una millora respecte a les bases de la llei, el gran protagonisme que dóna aquest avantprojecte als centres privats concertats ens empeny a seguir mostrant el nostre rebuig a aquesta llei, ja que no podem avançar cap una educació pública i de qualitat si es segueix apostant cada cop més per l'escola privada.

Així doncs, des del Sindicat d'Estudiants dels Països Catalans seguirem lluitant per un ensenyament públic, popular, català, antipatriarcal i de qualitat.

Sindicat d'Estudiants dels Països Catalans
Països Catalans, 28 d'abril de 2008

El SEPC s’oposa a l’eliminació del batxillerat nocturn per part del Govern de Catalunya

El Sindicat d'Estudiants dels Països Catalans (SEPC) considera que la decisió presa pel Conseller de la Generalitat de Catalunya d'eliminar el batxillerat nocturn dels centres d'ensenyament de secundària és un greu error, així com un exemple més de les política neoliberal i socialment injusta que des de la Conselleria s'està impulsant en els últims temps, amb propostes com l'enormament coneguda LEC, de la qual sembla que aquesta setmana se'n podrien saber més coses.

Des del Sindicat d'Estudiants dels Països Catalans creiem que l'eliminació dels batxillerats nocturnsamb l'argumentació que existeix un absentisme massa elevat en aquest model de batxillerat és una forma, per part de l'administració, de rentar-se les mans d'un dels reptes més importants que tenim a l'actualitat en el camp de l'ensenyament: quin model de formació s'ofereix a aquelles persones que comencen a treballar a partir dels 16 anys i que volen continuar formant-se a través del batxillerat.

És per això que el SEPC creu que la Conselleria ha de retirar la seva proposta immediatament ja que:

– S'abandona un model que ha donat fruits en els últims anys i al qual caldria és adaptar-lo a les necessitats actuals.

– El batxillerat nocturn és una eina molt prolífica per aquells que treballen i estudien alhora ja que troben un ritme i ambient propicis per desenvolupar la seva formació. Si l'administració tira endavant la seva proposta unidireccional d'ensenyament a distància, la formació del jovent amb aquestes característiques, segurament se'n ressentirà i podria arribar a disminuir el nombre de persones que completa l'ensenyament secundari. A més a més, des del SEPC creiem que l'ensenyament ha d'anar lligat a l'entorn on l'estudiant habita i que, tot i que l'ensenyament a distància és una eina que ha d'existir, espais de relació i interacció com els instituts o les universitats són totalment imprescindibles per tal que els alumnes s'eduquin amb un esperit crític i amb una voluntat de transformar l'entorn.

– Que, malauradament, una vegada més, aquesta decisió afectarà negativament als estudiants amb menys recursos i per tant és una agressió social. L'administració catalana evita parlar de les beques per formar a tots aquells que ho desitgin i aposta pels sistemes individualitzats i l'autonomia personal com a model. D'altra banda, l'argumentació de l'administració no deixa de tenir un fons economicista, en el qual es deixa sempre en un segon terme les necessitats dels estudiants del batxillerat nocturn.

Sindicat d'Estudiants dels Països Catalans
Països Catalans, 27 d'abril de 2007

Els Països Catalans decidim INDEPENDÈNCIA!

Avui, 25 d'abril, centenars de persones s'han manifestat pels carrers de València per recordar que aquest dia fa 301 anys que restem ocupades per l'estat espanyol: des d'aquell tràgic 25 d'abril del 1707 on a la batalla d'Almansa començaria l'ocupació espanyola dels Països Catalans. Una ocupació encetada el 1659 on la signatura del Tractat dels Pirineus suposaria la desvertebració de la nostra nació i l'inici de l'ocupació francesa.

Aquesta manifestació convocada per la campanya: “300 anys d'ocupació, 300 anys de resistència”, la qual està formada per diferents organitzacions de l'esquerra independentista com: Maulets, Endavant, el Sepc, la Cajei i Alerta Solidària, està emmarcada dins la jornada de lluita convocada per la campanya per aquest 25 d'abril arreu dels Països Catalans i que ha comptat amb nombroses accions, mobilitzacions, actes.... a moltes comarques del nostre País.

La manifestació que ha transcorregut de manera tranquila i sense incidents, tot i la forta presència de la policia nacional espanyola, ha finalitzat a la Plaça Manises on s'ha realitzat l'acte polític de la campanya ( el parlament que s'ha llegit us adjuntem al correu). Durant la manifestació s'han corejat lemes com ara: “Ni França, ni Espanya: Països Catalans”; “Independència”; “Visca la Terra Lliure” o “Som una nació, autodeterminació”.

Amb aquesta mobilització, que des de la campanya valorem de manera positiva, hem volgut tindre presència als carrers de la ciutat de València on aquest any no hi haurà manifestació pel 25 d'abril, per tal de reivindicar,a una de les ciutats més importants dels Països Catalans,el dret que tenim com a poble a poder decidir el nostre propi futur sense injerències forànies, ni des de Madrid ni des de Paris, i a poder crear un societat no sexista, sense classes i internacionalista.

PARLAMENT 25 D’ABRIL 2008
Avui, han passat 301 anys des del 25 d’abril de 1707. 301 anys, d’explotació i repressió. Aquesta data commemora la batalla d’Almansa i representa l’inici de l’ocupació del nostre poble. Malgrat tot, el nostre poble no està vençut, encara lluita pel seu alliberament, nacional i social. Com a mostra d’açò són les nombroses mobilitzacions que han tingut lloc al llarg de la campanya “300 anys d’ocupació, 300 anys de resistència”.
Avui, tornem a eixir al carrer amb una jornada de lluita pel 25 d’Abril i amb mobilitzacions arreu del país.Ha passat un any des de la nostra presentació a l’Aplec d’Almansa, i encara existeixen motius per articular aquest moviment de resistència als Països Catalans.Els Estats Espanyol i Francés continuen negant l’existència del nostre poble i censurant la seua unitat. Dia rere dia ens demostren el seu tarannà antidemocràtic i la impossibilitat d’aconseguir els nostres objectius mitjançant l’acatament en la seua legalitat. L’aliança entre conservadors i socialdemòcrates, i el fracàs dels regionalismes possibilistes de “catalanitzar” o “reformar” aquests estats, ens mostren que l’única exida per garantir la supervivència del nostre poble és la construcció nacional.

Ni França ni Espanya, Països Catalans!!!
Espanya i França són els marcs institucionals dels quals es dota el capitalisme per a dominar la nostra terra. Un domini, que es veu reforçat per la seua participació en la Unió Europea, que té com a objectiu la integració dels mercats i la reestructuració econòmica en el context de globalització.
Aquesta situació ens aboca a:
- una major precarietat i indefensió de la classe treballadora (especialment entre les dones, els i les joves, i els i les immigrants);
- a la desaparició de l’agricultura tradicional i a la desindustrialització – per tant, a una major dependència exterior.
- a l’avanç de l’economia depenent del turisme i de la construcció. Convertint el nostre país en un gran parc temàtic.
- a una privatització creixent dels serveis públics– ben vius són els exemples del transport, la sanitat i l’educació.
- a una irreversible destrucció del territori: la desertització, la mort dels nostres rius o la contaminació de la mar.
- a la divisió i l’afebliment de la llengua i la cultura catalanes, com l’atac a la llibertat d’expressió amb el tancament dels repetidors de TV3.
- en definitiva a l’aniquilació dels països catalans com a poble.

L’únic terrorista, l’estat capitalista
En l’actual context de crisi econòmica, el capitalisme utilitza els estats per a:
- retallar els nostres drets polítics, socials i sindicals.
- per a provocar una major alienació de la població mitjançant l’ús dels mass media generalitzant la por.
- per a fer-nos creure que l’empitjorament de les condicions de vida venen donades per la “inseguretat ciutadana”, la immigració o el “terrorisme”.
Tot plegat té dos objectius:
- per un costat, que els i les treballadores demanen i accepten més retalls en les seues llibertats;
- i per altre costat, fomentar la divisió i l’enfrontament al si de la classe treballadora –amb els i les companyes nouvingudes com a caps de turc.
En eixe sentit cal entendre la permissivitat i la connivència dels estats Francés i Espanyol cap al feixisme i la intensificació de la repressió cap als moviments populars.

Si la repressió no s’atura, nosaltres tampoc
Davant aquest panorama, els i les revolucionàries dels Països Catalans hem d’organitzar-nos per lluitar, per guanyar aquesta batalla ideològica. Al carrer cal augmentar la nostra presència: entre els i les joves, entre els i les immigrants, entre les dones, entre els i les treballadores, entre els veïns i veïnes dels nostres barris i municipis. És ací des d’on hem de construir la Unitat Popular i aconseguir que totes les nostres lluites i aspiracions confluisquen i tinguen continuitat. Per impulsar aquest projecte ens cal un moviment. L’Esquerra Independentista, amb la campanya “300 anys d’ocupació, 300 anys de resistència”, ha solidificat el camí de la unitat d’acció i avança cap a una major coordinació política. Aquest és un factor indispensable per construir el Moviment Català d’Alliberament Nacional. Al llarg d’un any milers de persones arreu dels Països Catalans s’han mobilitzat per demostrar que no estem vençuts, que som un poble viu i combatiu.

Els Països Catalans tenim dret a decidir, i l’únic futur possible passa per decidir independència! decidir socialisme!

L’Esquerra Independentista reclama la independència el 23 d’abril

Avui 23 d'abril s'ha realitzat una manifestació, sota el lema "Als Països Catalans decidim INDEPENDÈNCIA!", i un acte polític convocats per l'Esquerra Independentista del Barcelonès.
A les 7 de la tarda ha començat el seu recorregut la manifestació que ha aplegat prop de 600 persones, pels carrers del centre de la ciutat de Barcelona.

La marxa s'ha iniciat a la Plaça Universitat, ha transcorregut per la Rambla i la Plaça Sant Jaume i ha finalitzat a la Plaça del Rei.
Durant el transcorregut de la marxa s'han cridat consignes per l'autodeterminació i la independència dels Països Catalans.

A la Plaça del rei, després d'una actuació bastonera ha tingut lloc l'acte polític. Han intervingut dos portaveus de l'esquerra independentista. En la primera intervenció David Caño ha exposat el rebuig de l'Esquerra Independentista al procés de reformes estatutàries, recordant que l'Esquerra Independentista ja es va oposar a aquest, i afirmant que el que cal és una ruptura amb el marc constitucional que ens permeti exercir el dret a l'autodeterminació.
Per fer-ho, ha recalcat, són necessàries eines organitzatives com la que es presentava avui.
Ha afirmat, també, que aquest projecte no és només local, sinó la plasmació a la comarca del projecte nacional de l'esquerra independentista, en el qual han de confluir les organitzacions, col·lectius i resta d’agents polítics i socials, que ja estant treballant per assolir els mateixos objectius d'emancipació nacional i de transformació social.
Així mateix, també ha fet una crida a tots aquells sectors del moviment obrer, de les lluites en defensa del territori i de lluita antipatriarcal a afegir-se al projecte.

El segon representant de l'Esquerra Independentista ha llegit el manifest de la Diada, que exposava la situació del català arreu dels Països catalans, per defensar la lluita a favor de la llengua com a un dels elements centrals de la lluita de l'Esquerra independentista.

L'acte ha acabat amb el cant dels Segadors i la internacional.

Més informació a Esquerra Independentista del Barcelonès.

L’Esquerra Independentista del Barcelonès es presenta i crida a la manifestació del 23 d’abril

Aquest dilluns 21 d’abril a les 17:30 a la Plaça del Rei ha tingut lloc una presentació pública en roda de premsa de l’Esquerra independentista del Barcelonès.

L’esquerra Independentista és un moviment polític compost per diverses organitzacions: l'organització política Endavant-OSAN, les juvenils CAJEI (Coordinadora d'Assemblees de Joves de l'Esquerra Independentista) i Maulets -el jovent independentista revolucionari-, l'estudiantil Sindicat d'Estudiants dels Països Catalans (SEPC), l'antirepressiva Alerta Solidària i les Candidatures d'Unitat Popular (CUP) com a organització de lluita municipal.
I d’aquest moviment polític han sorgit campanyes a nivell nacional com la Plataforma dels Països Catalans contra la Constitució Europea, la Campanya unitària per l’Autoderminació, la campanya 300 anys d’ocupació 300 anys de resistència o la campanya antimonàrquica.
L’Esquerra Independentista, per tant, ha estat un agent polític actiu en el desenvolupament dels darrers esdeveniments político-socials al nostre país. Ja sigui a través de les mobilitzacions, com dels debats (jornades per l’autodeterminació que tingueren lloc a Deltebre) o en la participació (i creixement) a alguns municipis en les últimes eleccions municipals.

Així, doncs, i recollint el relleu de les lluites històriques de l’Independentisme als Països Catalans, l’Esquerra Independentista assentem el nostre projecte polític sobre tres pilars bàsics: la independència, el socialisme i la reunificació dels Països Catalans.

L’Esquerra Independentista del Barcelonès, a nivell comarcal, parteix d’experiències de lluita diverses. Aquestes són les lluites contra els tancaments d’empreses com Philips o Miniwatt i la col·laboració amb la Xarxa contra els tancaments d’empreses. També són importants totes les experiències coordinades amb altres col·lectius dins del marc de l’ocupació o més recentment el suport que tota l’Esquerra Independentista hem donat a la lluita del treballadors i treballadores de TMB pels dos dies de descans setmanal.
D’aquesta manera agrupem col·lectius que treballen a Barcelona ciutat, Badalona, l’Hospitalet, Santa Coloma i Sant Adrià.
Articulant-nos comarcalment, l’Esquerra Independentista del Barcelonès, volem demostrar la capacitat que tenim com a moviment polític dins d’aquesta comarca. Així a través d’aquesta coordinació impulsarem l’organització de manifestacions, actes, diades i debats polítics amb la participació i col·laboració del màxim de moviments socials i polítics afins dins de la comarca.
D’aquesta manera pretenem ajudar a enfortir la societat civil organitzada dins del Barcelonès. Tenim la voluntat d’enfortir tot el teixit associatiu amb l’objectiu d’avançar cap al reconeixement, dins de la societat barcelonina, del dret a decidir per nosaltres mateixes. El dret a decidir la independència dels Països Catalans. Uns Països Catalans que no podran ser lliures i justos dins d’un sistema econòmic egoista, individualista i inhumanament competitiu on les persones no valen més que el salari que cobren. Per això des de l’Esquerra Independentista del Barcelonès treballem i treballarem per uns Països Catalans lliures i socialistes.

23 d’abril: als Països Catalans decidim independència!

També s'ha presentat el primer acte conjunt de l’Esquerra Independentista del Barcelonès. Avui s'ha presentat la manifestació del 23 d’Abril. Aquesta manifestació porta com a lema “Als Països Catalans decidim independència” i és la resposta de l'Esquerra Independentista al fracàs del procés estatutari engegat pels partits de la Generalitat de Catalunya amb el tutelatge del Govern espanyol.

L’estatut no és la solució als problemes que patim com a catalans i catalanes ja que només l’exercici del lliure dret a l’autodeterminació pot fer que nosaltres decidim sobre els que ens afecta com a societat i escollim de quina manera volem solucionar-ho.

Així doncs la manifestació començarà a les 18:30 a Plaça Universitat i acabarà a les 19:30 a Plaça del Rei on es farà un acte polític. Aquesta manifestació també va en consonància amb la la jornada de lluita del 25 d’abril, la manifestació el mateix dia a València ciutat o la del 26 a Alacant.

Els Països Catalans diem no a la imposició dels plans d’EEEStudi

Com ja sabem, les universitats dels Països Catalans (exceptuant la Universitat de Perpinyà), es troben submergides en el procés de canvi de les actuals titulacions en el marc de la construcció de l’Espai Europeu d’Ensenyament Superior (EEES), i com a referent de la lluita contra l’aplicació d’aquest procés des del Sindicat d'Estudiants dels Països Catalans (SEPC) volem denunciar la imposició que s’està sofrint pel que respecta a la reforma dels nous plans d’estudi.

L’actuació de les diferents universitats ha estat diversa. Algunes han afrontat el procés de posada en marxa de noves titulacions amb un caire més democràtic que altres on, de cara al moviment estudiantil, s’ha portat i es continua portant amb un silenci i una opacitat inadmissibles. Ara bé, el que ha quedat clar del comportament de tots els rectorats ha estat l’assumpció de la situació establerta pel Ministeri amb el Reial Decret 1393/2007 d’ordenació dels ensenyaments universitaris oficials. Un document que podem considerar de fal•laç i restrictiu, el qual, repetint fins a la sacietat que un dels eixos principals és l’aprofundiment sobre l’autonomia universitària, a la pràctica supedita aquesta als criteris i directrius de l’ANECA, l’agència de qualitat estatal, i la converteix en una simple autonomia proposicional.

En aquest sentit, hem de reiterar el procés de mercantilització dels futurs currículums i de la pròpia estructura de les titulacions. De fet, si s’està produint un debat dins de la universitat és tracta d’un debat teledirigit cap a una contextualització molt concreta d’aplicació d’uns criteris: l’adaptació i supeditació dels títols a les demandes del mercat laboral actual. És a dir, que la revisió i la selecció dels continguts dels currículums no respon a un replantejament científic, sinó de mercat, on la seua raó instrumental conjuminada amb el discurs de les competències és el més rellevant. En conseqüència, no estem sent crítics amb els factors de la realitat social dels Països Catalans, amb les polítiques econòmiques neoliberals que agreugen la precarietat laboral i el procés de desvalorització dels títols universitaris. En el seu lloc, s’està proposant una estructura de cicles que aboca la universitat a convertir-se en un gran canal de formació professional orientat a futurs treballadors precaris fragmentaris i desqualificats, alhora que s’implanta una creixent demanda de màsters d’especialització que assumeixen l’elitització: augment de taxes, númerus clausus, proves d’accés, increment del ritme de treball de l’estudiant...

Ara bé, si ens posem a avaluar el procés de canvi des de dins, hi ha unes determinades exigències del moviment estudiantil que no podem obviar: la necessitat de què les pràctiques externes siguen remunerades; que els actuals llicenciats i enginyers superiors no vegen devaluada la seua carrera i tinguen un reconeixement suficient perquè els done l’oportunitat de cursar un doctorat sense la necessitat de tindre 60 crèdits d’un màster, com sí exigeix el decret; que s’estipule a través d’un consens amb els representats estudiantils una taula d’adaptacions i convalidacions que no deixe lloc al dubte; que es garantisca el dret dels actuals estudiants a poder acabar la seua carrera amb els plans vigents i amb criteris bàsics de qualitat, com pot ser l’oferta de classes presencials i no tan sols la possibilitat d’avaluació; l’acceptació per part de la comunitat universitària que és impossible portar una reforma educativa, aquesta o qualsevol altra, amb la política del finançament zero, i una solució mitjanament global perquè un estudiant puga compaginar la feina i els estudis, entre moltes altres qüestions.

Si més no, la línia prioritària del Sepc és trencar amb les postures de complaença i submissió que es guarden des de molts departaments, centres i rectorats, les quals menyspreen o fins i tot neguen el perfil ideològic i politicoeconòmic que amaga aquesta reforma. Hem d’acceptar i analitzar la realitat per poder ser capaços de bastir una resposta contundent i alternativa, una línia d’actuació que reivindique una lluita política i un nou perfil d’universitat capaç de recuperar les darreres idees revolucionàries del nostre passat immediat. Tan sols si fem del nostre somni una realitat que guie la praxis cap a una educació transformadora, podrem tindre la capacitat de canviar l’ordre vigent, d’acabar amb la present divisió del treball i la reproducció de la ideologia hegemonitzadora per part de les institucions d’educació superior. Com bé deia M. Sacristán, no es tracta de millorar la Universitat burgesa, sinó de transformar-la.

Sindicat d'Estudiants dels Països Catalans
Països Catalans, 14 d’abril de 2008

15 anys sense Guillem Agulló: ni oblit, ni perdó!

15 anys son molts anys. Son massa anys. Sobretot perquè fa 15 anys que ens furtaren una part de cadascú de nosaltres. Una part que mai, irremediable i desesperadament, podrem recuperar, i que ens deixa nus davant la certesa que el mon que ens envolta és moltes vegades injust, cruel i miserable.




Fa 15 anys que uns criminals vils i covards ens deixaren sense el nostre company, amic, fill, germà: Guillem Agulló i Salvador. Només tenia 18 anys. Era massa jove perquè li segaren una vida completa, com també feren amb els seus amics i la seua família: Carmina, Betlem, Carme i Guillem. Ells son les veritables víctimes d'aquest fracàs que alguns volen anomenar democràcia. Nosaltres lis oferim tota la nostra estima i el nostre cor. Perquè sense ells el somni no seria possible.

Maleïda aquella data fosca d'abril del 1993 i maleït aquell fosc racó del poble de Montanejos on un grup d'espanyolistes neonazis organitzats compliren amb les ordres dels botxins de la justícia, de la tolerància, de la llibertat. Compliren amb les directrius d'un estat i un sistema que volia, i vol, tancar ferides passades amb cal viva sobre els nostres companys, la nostra història, la nostra memòria.
Avui, 15 anys desprès, cal continuar cridant ben fort que aquell va ser un crim polític i d'estat, que va comptar amb la complicitat i justificació de polítics feixistes, de periodistes feixistes i de jutges feixistes. I aquest crit mai el faran callar mentre no aconseguim reparar la memòria de Guillem amb justícia i veritat. La mateixa justícia que ens ha mancat pels milers d' assassinats i represaliats pel franquisme i postfranquisme actual. La mateixa justícia que els mancà a Miquel Grau, a Davide, a Martí Marcó, a Roger... i a tants d'altres invisibles per institucions i governs. La nostra tasca avui passa per recordar i lluitar per la memòria dels nostres companys.
Però cal ser ben conscients que el millor homenatge que els podem oferir és el de recollir el seu testimoni de combat aferrissat per unes idees, per uns valors de justícia i llibertat, d'emancipació i solidaritat, de defensa d'una terra, d'un poble maltractat com a nació i explotat com a classe. Una lluita, en definitiva, antifeixista i solidària.
Aquesta lluita és fa més necessària encara en aquests dies en els que el feixisme i el nazisme reviscolen més que mai, amb agressions, bombes, atacs i pallisses. Feixisme amb cara i ulls, amb partits legals per al sistema com son España 2000 o Alianza Nacional, partits que compten amb militants tan "inofensius" com José Luis Roberto o Pedro Cuevas, assassí material del Guillem. Partits i grups que, malauradament, aprofiten la impunitat que els ofereix policia i jutges en el seu camí d'odi i violència.
No podem perdonar. No hem d'oblidar. Perquè a Guillem el mataren per ser independentista, antifeixista i anticapitalista, per ser un maulet, a un estat on eixe és un delicte amb una condemna massa cara. Odien allò diferent a ells. Odien els anhels i els vents de rebel·lia i dignitat. Nosaltres estimem tot el que això representa.
Tant de bo Guillem puguera estar avui entre nosaltres, al seu poble: a Burjassot. I tant de bo poguérem esborrar del nostre mon totes les idees i persones que escampen el seu fastigós tuf a intolerància, racisme i feixisme. I tant de bo no haguérem de témer l'alba del dia amb la nit més llarga, la nit del maleït ball de morts.
Han passat 15 anys ja. Però poden passar 20, 25 o 100. Guillem sempre serà ben present al nostre cap i al nostre cor. A la memòria d'aquest poble rebel i digne que es resisteix a la rendició. Eixa és la nostra tasca, la responsabilitat de totes nosaltres: continuar mantenint viva aquesta flama de llibertat. Perquè mai es trobe sol. Perquè aquest no siga el darrer somriure.

Guillem Agulló: la lluita continua!
Ni oblit, ni perdó!

Signen:

Maulets, Assemblea Terra, Ateneu Popular de El Carme, Ateneu "Arrels" de Beniarrés, Ateneu "La Forca" de Carcaixent, Centre Social "Terra" de Benimaclet, Fòrum per la Memòria del País Valencià, Endavant, Alerta Solidària, COS, Espai País Valencià, Ca Bassot de Burjassot, Ca Revolta, La Canterella de Godella, Assemblea de valencians i valencianes de Montcada, Antifeixistes de l'Horta, antifeixistes.org, Acció Popular Contra la Impunitat, C.A.T, Assemblea de Joves de Pego, Col·lectiu Arrels de la Marina, Casal Popular de Castelló, Grup de Muntanya Viarany, Assemblea de veïns de Benimaclet, Col·lectiu Estrella Roja de Benimaclet, Coordinadora Antifeixista Intercomarcal, Colla de Dimonis de Benimaclet, C.S.A. "El Montó" d'Alcàsser, Intersindical Valenciana, Sindicat d'Estudiants dels Països Catalans (SEPC).

El SEPC rebutja la presència de l’exèrcit espanyol i els Mossos d’Esquadra al Saló Estudia

Aquest matí, membres del Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans (SEPC) han realitzat una acció de protesta per la presència d’un espai dels Mossos d’Esquadra al Saló Estudia de Barcelona.
Durant una hora, una desena d’estudiants han desplegat una pancarta sota el lema “Ni a la UAB, ni al Saló. Fora Mossos , prou repressió!” i han mostrat fotografies de la càrrega policial del passat 4 de març a la Universitat Autònoma de Barcelona. Aquesta acció pacífica de denúncia ha durat prop d’una hora, i només ha estat interrompuda per la intervenció d’agents antiavalots dels Mossos d’Esquadra que han identificat, amb violència, a la desena d’estudiants que protestaven per la presència policial al Saló.

El Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans rebutja la presència de l’exèrcit espanyol i els Mossos d’Esquadra al Saló Estudia

El Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans, organització estudiantil majoritària als claustres de les universitats catalanes, considera una manca de respecte cap als estudiants, i cap a tota la comunitat educativa, la presència de l’Exèrcit Espanyol i els Mossos d’Esquadra al Saló Estudia de Barcelona, dedicat a l’educació. Els cossos policials, entre ells els Mossos d’Esquadra, són els tristos protagonistes de la repressió i el control que viu actualment el moviment estudiantil català.

L’exemple més proper i clar d’aquest fet són les actuacions que el cos dels Mossos d’esquadra ha protagonitzat els darrers anys davant de les manifestacions de protesta contra la imposició de l’Espai Europeu d’Ensenyament Superior i en defensa de l’escola pública Catalana, on aquest cos policial ha carregat contra els estudiants, ferint-ne centenars i practicant desenes de detencions. Encara tenim tots ben viva la imatge de la càrrega policial a la UAB, permesa pel rector Lluís Ferrer. També denunciem la coacció i el control social que exerceixen els Mossos d’esquadra en els Instituts d’Ensenyament Secundari del Principat.

Volem denunciar també el control sistemàtic dels moviments socials per part de la Brigada d’Informació dels Mossos d’Esquadra i la utilització per part d’aquesta de fitxers polítics. Denunciem també les identificacions i detencions arbitràries, la negació del dret a manifestar-se a partir de l’encerclament o d’una desmesurada presència d’antidisturbis. També volem denunciar l’ús d’armes il·legals o el fet que el cos dels Mossos d’Esquadra sigui un dels que més denúncies per tortures rep anualment.

Pel que fa a la presència de l’exèrcit, que representa l’imperialisme espanyolista i la cultura de la guerra, que es presenten al Saló per rentar-se la cara davant els joves, el considerem un insult per a totes les estudiants catalanes que lluiten per aconseguir la llibertat.

Per tot això, el Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans exigim:

- L’exclusió dels Mossos d’Esquadra i de l’exèrcit espanyol del Saló Estudia.

- Que no es cedeixen més espais en els esdeveniments educatius als cossos repressius.

- Que es respecti el dret a la llibertat d’expressió dels estudiants, i censurem l’actuació repressiva que contínuament exerceixen els agents dels Mossos d’Esquadra.

Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans
Barcelona, 4 d’abril del 2008