29 de març del 2007

Comunicat davant l’aprovació de la reforma de la LOU.

El Congrés dels Diputats de l’Estat espanyol ha aprovat, finalment, la reforma de la Ley Orgánica de Universidades (LOU). Tot i la espectacular oposició que va despertar aquesta llei quan va ser aprovada el 2001 pel govern del PP i que Zapatero va prometre abolir si guanyava les eleccions, hem pogut veure, un cop més, com les seves promeses quedaven en paper mullat. Així doncs, tal i com diu el preàmbul de la llei, “s’han revisat les deficiències de funcionament (...)

Comunicat del SEPC davant l’aprovació de la reforma de la LOU:


El Congrés dels Diputats de l’Estat espanyol ha aprovat, finalment, la reforma de la Ley Orgánica de Universidades (LOU). Tot i la espectacular oposició que va despertar aquesta llei quan va ser aprovada el 2001 pel govern del PP i que Zapatero va prometre abolir si guanyava les eleccions, hem pogut veure, un cop més, com les seves promeses quedaven en paper mullat. Així doncs, tal i com diu el preàmbul de la llei, “s’han revisat les deficiències de funcionament que s’havien detectat”.

Des del PSOE també es destaca que s’ha augmentat l’autonomia de les universitats i que la reforma permetrà respondre amb més eficiència a les necessitats canviants del mercat (o societat, segons diuen ells). De fet, la reforma de la LOU no és res més que l’adaptació de la llei als marcs del procés de Bolonya i a les directrius de la Comissió Europea, que des del Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans (SEPC) sempre hem denunciat per considerar-los l’inici d'una mercantilització encoberta de l’ensenyament Superior. Als afectes nefastos de l’EEES, a l’Estat espanyol hem de sumar-hi la manca d’inversió estatal, que agreujarà molt més la situació de tots els estudiants catalans.

Tot i que és cert que la reforma retoca alguns dels aspectes més aberrants de l’antiga LOU, al cap i a la fi tan sols es tracta d'una operació de maquillatge. Per marcar un exemple revelador de tot l'esperit de la reforma, és cert que es retorna al Consell de Govern alguns dels poders que l'antiga LOU cedia al Consell Social, però aquest continua tenint l'última paraula en relació amb els assumptes econòmics. Per altra banda, es cert que la reforma permetrà triar a les universitats el sistema d’elecció del rector, però de res en serveix als estudiants un canvi de procés electoral quan la representació al Claustre i a qualsevol òrgan de govern de la Universitat encara es manté elitista a través de la composició regulada per estaments, on el professorat doctor manté la majoria. Així doncs, en comptes de garantir als estudiants una presència adequada i en ple marc d'igualtat respecte a qualsevol altre sector de la comunitat universitària en tot òrgan de govern, es pretén impulsar la creació d’un Consell cupular d’estudiants per aconseguir tenir un interlocutor estudiantil que sigui fàcilment controlable. Tot això, sense tenir en compte l’opinió de les moltes associacions estudiantils que s'han mostrat fermament contràries i menyspreant altres models organitzatius com poden ser les assemblees de facultat o d’universitat, molt més horitzontals i representatives.

Un altre dels temes problemàtics i preocupants de la reforma continua sent l’Agencia Nacional de Evaluación de la Calidad y Acreditación (ANECA), creada a la LOU del PP i modificada ara per adaptar-la a la Llei d’Agències Estatals. Tot i el caràcter públic que li atorga la reforma, el seu funcionament és similar al del departament de recursos humans d’una empresa i serà l’encarregada d'avaluar les universitats i regular-ne el finançament, introduint tècniques de gestió privada en un organisme públic. Tota una idea, la del rendiment de comptes davant la societat, que amaga un sistema de finançament competitiu declarat per diferents economistes com la causa de la degradació del sistema educatiu públic estadounidenc. Un sistema que continua tendint a la creació d’universitats de 1a, 2a i 3a categoria sota la idea de la sana competència, que premiarà a les universitats que aconsegueixin més finançament privat, tot un exemple més de l'adopció dels criteris neoliberals que promulga l'esperit de la Convergència Europea.

En relació amb el camp de la recerca, es declara “l'impuls decidit de la vinculació entre la investigació universitària i l'entorn productiu del sistema de ciència i tecnologia”, tot apostant per la creació d’empreses privades per tal de gestionar i explotar descobriments realitzats en investigacions universitàries. D’aquesta manera, els resultats generats per la investigació pública, enlloc de garantir-ne el seu caràcter públic, passen a mans privades i no retornen a la universitat, qüestió que a més a més, marca una preocupant tendència a reduir els camps en la recerca i a propiciar una mercantilització paulatina de l'anomenada I+D+i.

A banda, tota la nova llei s'ompli la boca amb l'augment de l'autonomia universitària, quan queda palés sota el nou procés establert pel Registre de Titulacions, el claríssimament canvi d'orientació que ha sofert la idea d'autonomia. Aquesta tan sols es queda en un pla proposicional, on les Universitats han de fer tot un treball previ de composició dels nous plans d'estudi sense saber si les Comunitats Autònomes aprobaran les seus propostes el dia de demà.

A part d’això, com a sindicat estudiantil se’ns obren molt dubtes sobre l’estatut de l’estudiantat, ja que no sabem ni qui el farà ni com, tot i que esperem que les organitzacions estudiantils hi puguem participar, creiem que no serà així. Pel que fa l’estatut del professorat també hi ha molt interrogants i creiem que si la renovació del model pedagògic és un dels puntals de la reforma, aquest hauria de ser una eina clau, a més, cal recordar que amb el nou model que es proposa seran necessaris molts més recursos i que, a hores d’ara, el MEC encara no s’ha compromès a augmentar els pressupostos i equiparar-los als dels països bàltics.

Ja per acabar, des del SEPC volem denunciar la poca o ninguna consideració que han rebut diferents posicionaments aprovats per vàries universitats, on el Sindicat ha treballat especialment, en els quals s'exigien uns mínims per a la reforma de la LOU, com puguen ser el de la Universitat de València (UV-EG) o el de la Universitat de Barcelona (UB). També volem denunciar l’actitud poruga de partits com ERC i ICV-IU que tant es van oposar a l’aprovació de la LOU i que diuen defensar un altre model educatiu, ja que amb reformes com aquesta tornem a perdre una altra oportunitat de millorar el sistema universitari.



Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans (SEPC)
Països Catalans, 29 de març de 2007

23 de març del 2007

Es presenta públicament la IV Trobada d’Estudiants dels Països Catalans.



Cartell de la IV Trobada d’Estudiants dels Països CatalansEl Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans (SEPC), iniciava a les 12.00 del migdia d’aquest matí a Barcelona, la roda de premsa de presentació de la IV Trobada d’Estudiants dels Països Catalans a la sala d’actes del CIEMEN. La Trobada es farà a Cardedeu (Vallès Oriental) els dies 5, 6, 7 i 8 d’abril i està previst que hi hagi xerrades, debats, tallers, concerts, teatre i altres activitats d’oci. Les inscripcions ja estan obertes.


Un dels portaveus del SEPC.Adrià Castellví (portaveu del SEPC) ha exposat breument la importància d’aquesta: “La qualitat i maduració de la quarta edició és sens dubte fruit de la consolidació de la nova organització”. També ha destacat aquesta com una de les activitats més importants per l’organització d’estudiants: “Junt amb el Congrés d’Estudiants de Filologia Catalana, que enguany celebrarem a València és una de les dates més important pel SEPC”. “Cardedeu serà un lloc per l’enriquiment mitjançant el debat, i el fet de compartir experiències d’arreu del país ens farà més rics discursivament i sobretot a l’hora de proposar alternatives”.

Portaveu de la Trobada d’Estudiants.Marc Sanjaume (portaveu de la Trobada d’Estudiants), ha destacat: “Que l’objectiu d’aquesta és esdevenir un espai de debat i reflexió sobre la situació de l’educació a nivell de Països Catalans pel que fa ensenyament secundari i universitari”. “A més a més, ho farà combinant activitats lúdico-festives i de cultura popular”. “La presència de ponents com Rosa Canyadell del sindicat USTEC i d’exmilitants del moviment estudiantil permetrà analitzar el sistema educatiu des dels diversos punts de vista de la comunitat educativa.”

Durant la roda de preguntes Marc Sanjaume ha agraït la participació i el recolzament a la Trobada de les entitats de Cardedeu: Casal Popular La Traca, Casal de Joves, l’Esquellot i també l’Ajuntament. També ha puntualitzat que la Trobada és oberta a tothom i les seves activitats són gratuïtes excepte el concert de dissabte nit.

Per últim el portaveu del SEPC ha tornat a donar les gràcies per la presència dels mitjans, i els ha convidat a participar de la Trobada desplaçant-se fins a Cardedeu i/o fent ressò dels debats, idees i reivindicacions del moviment estudiantil, que es puguin generar durant els dies 5, 6, 7 i 8 d’abril a Cardedeu.



Més informació: www.sepc.cat/trobada

22 de març del 2007

El SEPC rebutja la presència dels Mossos d’Esquadra i l’exèrcit espanyol al saló de l’ensenyament

Aquest migdia el Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans (SEPC) ha denunciat la presència dels Mossos d’Esquadra i de l’exèrcit espanyol al Saló de l’Ensenyament (Estudia), on disposen de dos espais per mostrar-se i reclutar als joves que visiten aquesta fira.
La protesta, que ha consistit en desplegar dues pancartes mostrant el desacord del SEPC per la presència d’aquests cossos repressius al Saló, ha estat reprimida i ha acabat amb la identificació de 15 independentistes que simplement feien ús del seu dret a la llibertat d’expressió.
Amb l’actuació d’avui, els Mossos d’Esquadra han tornat a demostrar el seu tarannà dictatorial, reprimint, altre cop, la llibertat d’expressió dels i de les estudiants.

El Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans veiem una manca de consideració cap als estudiants en concret, i en general, cap a tota la comunitat educativa, la presència d’aquests cossos repressius a un Saló dedicat a l’educació. Els cossos policials, entre ells els Mossos d’Esquadra són els tristos protagonistes de la repressió i el control que viu actualment el moviment estudiantil català.
L’exemple més proper i clar d’aquest fet són les actuacions que el cos dels Mossos d’esquadra ha protagonitzat els darrers anys davant de les manifestacions de protesta contra la imposició de l’EEES i en defensa de l’escola pública Catalana, on aquest cos policial ha carregat contra els estudiants, ferint-ne centenars i practicant desenes de detencions. També denunciem la coacció i el control social que exerceixen els Mossos d’esquadra en els Instituts d’Ensenyament Secundari del Principat.

Pel que fa a la presència de l’exèrcit, que representa l’imperialisme espanyolista i la cultura de la guerra, que es presenten al Saló per rentar-se la cara davant els i les joves, el considerem un insult per a totes les estudiants catalanes que lluiten per aconseguir la llibertat.

Per tot això, el Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans :

- Exigim l’exclusió dels Mossos d’Esquadra i de l’exèrcit espanyol del Saló Estudia.

- Demanem que no es cedeixen més espais en els esdeveniments educatius als cossos repressius.

- Exigim que es respecti el dret a la llibertat d’expressió dels estudiants, i censurem l’actuació repressiva d’avui dels agents dels Mossos d’Esquadra.

Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans
Barcelona, 22 de març de 2007

21 de març del 2007

El saló de l’ensenyament un mercat més.

Els propers dies, del 21 al 25 de març torna a la Fira de Barcelona, el tradicional Saló de l’Ensenyament. Any rere any, aquest “saló” potencia unes forma de ser que fan dubtar de la definició com a espai d’informació útil i realista que es pressuposa que és. De fet, Estudia s’ha convertit en un negoci més per la Fira de Barcelona (...)



Comunicat públic del Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans (SEPC):
EL SALÓ DE L’ENSENYAMENT, UN MERCAT MÉS.


Els propers dies, del 21 al 25 de març torna a la Fira de Barcelona, el tradicional Saló de l’Ensenyament. Any rere any, aquest “saló” potencia unes forma de ser que fan dubtar de la definició com a espai d’informació útil i realista que es pressuposa que és. De fet, Estudia s’ha convertit en un negoci més per la Fira de Barcelona i, a propòsit de la Generalitat, en una mena de gran superfície comercial on els centres educatius intenten captar, mitjançant tots els mètodes possibles, els estudiants-clients. De fet, no sabem si amb aquesta intenció, el Saló és la viva imatge del mercat que dia a dia s’està imposant en el món educatiu on les grans empreses van adquirint poder i van transformant l’educació en una simple eina per augmentar seus beneficis.

Des d’un temps ençà, el SEPC és present a la cita. I és que des del SEPC volem aportar el nostre punt de vista a la cita i mostrar-nos als i les estudiants com una eina útil per transformar l’ensenyament actual i defensar els drets de tots i totes des del marc de l’esquerra independentista. Al mateix temps, aprofitem l’ocasió per denunciar el funcionament,en general, i les perversitats del model educatiu actual.

Des del SEPC considerem molt greu que Estudia intenti equiparar el futur educatiu dels estudiants de secundària a un hotel de 5 estrelles, quan en realitat, amb el model actual, la majoria dels i les estudiants acaben rebent una formació equiparable a una simple pensió. I és que la publicitat, la imatge i els somriures fàcils centren un Saló de l’ensenyament buit d’explicacions del que significa realment continuar la formació personal. A més, entremig de les bones cares, Estudia permet que els Mossos d’Esquadra i l’exèrcit espanyol tinguin la seva paradeta al recinte. El SEPC considera aquest fet un autèntic acte d’hipocresia i rebutja la presència dels cossos repressius en un espai cenyit a l’àmbit de l’educació. Trobem clarament fora de lloc que les forces repressives, que han mantingut una actitud contrària al moviment estudiantil detenint estudiants pel simple fet de manifestar-se, en el cas dels mossos, o que representen l’imperialisme de l’Estat espanyol i la cultura de la guerra, en el cas dels militars, intentin aprofitar-se del saló per rentar la cara davant els i les joves que aniran a la cita.

El SEPC vol aprofitar l’ocasió per deixar clara davant de tots i totes les estudiants i la comunitat educativa en general el seu posicionament davant la deriva que estan agafant les polítiques actuals tant a nivell europeu com a nivell estatal espanyol i francès o en l’àmbit autonòmic.

A nivell universitari la LOU, la LUC i l’aplicació del procés de Bolonya s’han traduït en tres realitats ben clares:

- En primer lloc, ha significat una privatització encoberta del sistema universitari. Això és així degut a l’augment de poder de les empreses en els òrgans de govern universitaris i la dependència de les universitats públiques envers el finançament privat i empresarial en un sistema de competitivitat permanent on els centres els manquen els recursos públics. Aquesta privatització també aporta que les universitats siguin cadenes de transmissió del discurs dominant on imperen els valors del neoliberalisme, el patriarcat o l’Estat espanyol com a única realitat nacional.

- En segon lloc, el nou sistema incrementa l’elitisme en el sistema universitari ja que, a part del sistema d’estudiant a complert, es creen centres de primera i centres de segona que a l’hora de la veritat estaran dividits segons els recursos de cada estudiant. El nou model fa desaparèixer les beques i proposa, en un petit ventall, els crèdits amb els bancs com a única solució per poder accedir a l’educació superior. En definitiva un model classista que aposta per un jovent endeutat fins i tot per un dels drets més universals, l’educació.

- Finalment, la direcció que s’està prenent a nivell universitari és un greu perill per la llengua catalana i pels Països Catalans com a realitat. Cada dia, ens allunyem més dels currículums propis a nivell del nostre país i avancem més cap a l’homogeneització cultural dins a les universitats. Els intercanvis i la mobilitat sense cap política lingüística a darrera està significant la desaparició de la llengua catalana de les universitats i de la ciència en general, en detriment del castellà i de l’anglès.

Pel que fa a secundària, la situació tampoc és per tirar coets. Per començar, només cal mirar les infraestructures dels instituts del país. Són totalment precàries i deficients i dificulten, i molt, que l’ensenyament pugui arribar a ser de qualitat. Tot seguit, analitzem els centres educatius i ens adonem que ens trobem en un sistema elitista i dual a través dels instituts públics i les escoles concertades que, incloent les de l’Opus Dei, sexistes i retrògrades, són patrocinades cada vagada més per les institucions públiques. En aquest sentit de precarització, el dia a dia dels centres presenta múltiples aspectes a millorar. Un d’ells és el nivell de ràtio d’alumnes per professor, el qual està molt per sobre del que seria idoni. Un altre és la segregació diària de centenars d’estudiants amb necessitats socioeducatives especials que es veuen obligats a emprendre un camí diferenciat per culpa de la mancança de recursos en l’ensenyament públic. Per últim, des del SEPC es mostrem preocupats per les tendències que mostra el model de secundària. I és que no veiem que des de les institucions es vulgui atacar el sexisme que diàriament es viu a les aules, ni es vulgui evitar l’espanyolització dels instituts (la tercera hora de castellà a primària n’és un exemple més) ni, finalment, s’aposti per un model educatiu basat en la participació de l’estudiantat en la rutina dels centres.




Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans (SEPC)
Barcelona, 21 de març de 2007

17 de març del 2007

Una quinzena d'entitats revitalitzen la campanya "Pel català a l'escola".

El SEPC, conjuntament amb 14 entitats més, ha reiniciat la campanya ”Pel Català a l’Escola, sorgida l’any 2003 arran de l’aprovació de la “Ley de Calidad” per part del govern del Partit Popular. La reactivació de la campanya ha estat conseqüència de l’adhesió massiva de ciutadans al manifest del 2003 com a resposta per l’aprovació del decret de mínims i l’aprovació de la tercera hora de castellà a l’educació primària.

Amb la nova iniciativa, que va ser presentada el dijous 15 de març en una roda de premsa amb membres de totes les entitats que hi donen suport, s’ha aprovat un nou manifest on s’exigeix un canvi de rumb en les polítiques educatives, es crida a la desobediència davant la llei del professorat, dels pares i les mares i dels alumnes i s’apunta a mobilitzacions futures.

Les entitats que han reimpulsat la campanya “Pel Català a l’Escola”, entre elles el SEPC, (Plataforma per la Llengua, Acció Cultural del País Valencià, l'Associació Cultural L'ateneu.org, la CAL, CDDLCC-Enllaç, CIEMEN, FAPAC, Federació Escola Valenciana, FOLC, Intersindical, Joves per la Llengua, Obra Cultural Balear, Òmnium Cultura i USTEC) van presentar el manifest contra la tercera hora de castellà i les polítiques dels governs central i autonòmics dels Països Catalans en matèria lingüística a nivell educatiu en una roda de premsa on es van aplegar diversos mitjans de comunicació. El representant de la renascuda Plataforma va assegurar que si els governs no rectifiquen les polítiques que amenacen encara més la situació del català a l’escola, la Plataforma es veurà obligada a actuar i buscar els canals de mobilització idonis per transformar l’actual realitat. La Plataforma reclama que el model d’escola catalana es consolidi de forma definitiva, especialment a secundària on mai s’ha acabat d’establir, es renovi el consens a favor del català com a llengua d’ensenyament, d’aprenentatge i de cohesió social i dona suport al professorat que ja ha manifestat la seva insubmissió a la normativa.


Més informació: portaveu(at)sepc.cat



NOU MANIFEST “PEL CATALÀ A L’ESCOLA”

Des que les Corts espanyoles van aprovar la Llei orgànica d’educació el 2006, el Govern de l’Estat treballa en la redacció de diferents decrets que n’han de regular el desplegament mínim a totes les comunitats autònomes. En aquest context, darrerament ha aparegut la publicació del Reial decret d’ensenyaments mínims per a l’educació primària.

Aquest Reial decret ens demostra com, una vegada més, el Govern espanyol no té en compte les diferents realitats lingüístiques i models escolars que hi ha a l’Estat i opta per una política uniformitzadora amb la introducció d’una hora més de llengua castellana. En especial, l’Estat ignora el model d’escola catalana en llengua i continguts adoptat al Principat durant els últims trenta anys, amb el consens i el suport de la societat civil, i la persistència de les dificultats que impedeixen l’extensió de l’ús social del català.

El model d’escola triat per l’Administració de la Generalitat de Catalunya a partir de 1978 -que abraça l’educació infantil, la primària i la secundària- és avalat per tota la comunitat educativa i ben reconegut per diversos organismes internacionals, gràcies als bons resultats assolits. D'aquí que no tingui cap sentit que el decret d’ensenyaments mínims limiti els objectius i els mètodes que aquest model d’educació propugna.

La immersió lingüística és el procediment pedagògic i didàctic que possibilita que els alumnes de llengua familiar altra que la catalana s’incorporin al model educatiu propi per desenvolupar-se amb les mateixes capacitats que la resta i evitar que la llengua sigui motiu de discriminació. En aquest sentit, la normativa ministerial emanada de la LOE afecta negativament els programes d’immersió lingüística, atès que en trenca la coherència pedagògica i social.

Avui, la necessitat de no cedir terreny en la presència i l’ús del català a l’escola és especialment important. D’una banda, l’ús del català com a llengua vehicular d’educació minva considerablement a l’etapa de secundària en relació amb la de primària (només el 51% dels centres del Principat fan totes les classes en català) i, per tant, també en disminueix l’ús en la relació entre els alumnes, les famílies i el professorat. De l’altra, la societat catalana és una comunitat d’acollida que està rebent una gran afluència d’alumnat nouvingut i necessita, per tant, que l’escola sigui més que mai una eina de cohesió i d’inclusió socials.

Per tot això, les organitzacions sotasignades fem una crida a la comunitat educativa i a tota la societat catalana per:

- Rebutjar el Reial decret d’ensenyaments mínims per a l’educació primària i la imposició d’una tercera hora de castellà.

- Reclamar la capacitat dels representants elegits en els territoris de parla catalana de poder decidir, sense invasions competencials de l’Estat, tot allò que afecta els horaris i currículums en l’aprenentatge de llengües.

- Reclamar al Departament d’Educació de la Generalitat de Catalunya el compliment integral del model d’escola catalana, tant en l’educació infantil com en l’educació primària i secundària.

- Renovar el consens a favor del català com a llengua d’ensenyament i aprenentatge i de cohesió social. Donar suport al professorat que ja ha manifestat la seva insubmissió a la normativa. Encoratjar a desobeir el Reial decret esmentat i mobilitzar-se fins a la seva derogació.

Països Catalans, març de 2007


Entitats impulsores:

Acció Cultural del País Valencià
Associació Cultural L'ateneu.org
CAL
CDDLCC-Enllaç
CIEMEN
FAPAC
Federació Escola Valenciana
FOLC
Intersindical
Joves per la Llengua
Obra Cultural Balear
Òmnium Cultural
Plataforma per la Llengua
SEPC
USTEC