25-N. El SEPC reivindica avançar cap a un sistema educatiu que no reprodueixi els valors i estructures del patriarcat

Per tal de sensibilitzar la comunitat educativa, en especial els estudiants, el SEPC repartirà divendres i dilluns milers de manifestos amb el lema: avancem cap a l'ensenyament antipatriarcal. En aquest manifest es posa de relleu la importància de l'ensenyament i l'educació en general, a l'hora de capgirar d'una vegada per totes aquelles realitats que ens fan ser desigualtats, aquelles realitats que generen violència, violència tant explicita com els maltractaments físics, o d'altres menys visible com els exemples sexistes en els continguts del llibres de texts, els currículums ocults (que fan que l'educand tracti diferent a la persona pel sexe que té) , o l'invisibilitat de la dona en els llibres d'història o ciència.

Milers de manifestos i centenars de cartells faran reflexionar la comunitat educativa les setmanes properes al 25 de novembre, dia internacional contra la violència cap a les dones.

L'organització d'estudiants vol posar així el seu gra de sorra en una lluita, que considera, que passa indestriablement per avançar cap un model educatiu "anitpatriarcal", és a dir un model capaç d'esdevenir la punta de llança des d'on construir un sistema de valors que deixi el patriarcat endarrere i ben enterrat.

A més a més, durant aquestes setmanes, en molts centres d'ensenyament del país (Alacant, Balaguer, Olot, València...), més enllà dels cartells, pancartes, murals o el repartiment de manifestos, s'han realitzat o bé es realitzaran altres activitats (esmorzars, xerrades, passis de vídeo, taules rodones...).

Sindicat d'Estudiants dels Països Catalans (SEPC)
Països Catalans, 23 de novembre de 2007

Crònica de la Concentració

Avui, dijous dia 15 de novembre, el SEPC (Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans), després d’haver convocat una vaga d’estudiants de secundària, hem dut a terem una concentració amb tabals i dolçaines que donaven festivitat a l’acte dut a terme front l’estadi municipal Tortosa, on el lema deia: “Totes i tots contra Bolonya”. El procés de Bolonya es tracta d’una reforma a nivell europeu on s’europeïtzaran els títols universitaris – de manera que un títol universitari sigui vàlid arreu d’Europa -. Però això comporta un seguit de conseqüències que han portat a 250 estudiants de centres de les Terres de l’Ebre, com són l’IES Joaquín Bau . IES de l’Ebre , IES Roquetes ,IES Montsià , IES Solé i Ferrer , etc. a sortir al carrer i fer-se sentir.
La “privatització” de les universitats- on les matrícules d’aquestes podran assolir una pujada de preus fins un 250% més -, les beques - préstec ( actualment beques de l’Estat) que comportaran el retorn de l’import una vegada l’estudiant treballi i l’ensenyament pràctic i no econòmic de cara al treball ( menys coneixements per a un millor rendiment per a l’empresa) són algunes de les conseqüències si s’arriba a portar a cap una reforma que només beneficia al sistema capitalista i les seves empreses.

A l’acte s’ha fet un minut de silenci, pel jove mort per un feixista a Madrid. S’han llegit dos manifestos: un denunciant l’actitud del centre IES Joaquim Bau davant d’un paper penjat a les classes on animava als alumnes a fer vaga, ja que el reglament de règim intern no ho deixa; i l’altre ha sigut el manifest del Sepc llegit a tots els Països Catalans.

SEPC

Els Països Catalans en peu de guerra per la pública!!

El procés de privatització de les universitats públiques conegut com a procés de Bolonya
continua avançant fermament. Ja som molt els estudiants que en notem directament les seves
nefastes conseqüències: ritme de treball desmesurat, augment dels preus de les titulacions,
infraestructures i ràtios del tot insuficients, estudiants i professors desorientats, empreses
patrocinant qualsevol cosa dins les nostres universitats, supressió de diverses titulacions, reducció
de les classes en català... agreujats tots ells per les noves lleis i per la manca de finançament que els
estats espanyol i francès i els diferents governs autonòmics hi dediquen.
Tot i això, la nostra resposta a aquestes agressions també va creixent i cada cop és més forta
i contundent. La presència del SEPC en el Fòrum Europeu d'Estudiants celebrat a Atenes el passat
mes d'octubre ens ha permès continuar coordinant la lluita contra l'EEES a tot Europa i contemplar
com les lluites més incisives -com la de Grècia, amb la ocupació de les universitat durant tres
mesos- han aconseguit parar la privatització de les universitats. Nosaltres n'hem pres nota, sabem
que aquesta és una lluita europea i que cal una resposta global i igual de contundent. Per això, a la
Universitat de Perpinyà estan en vaga total en contra la Llei d'Autonomia Universitària, que seguint
les directrius europees dóna a les universitats menys recursos i més autonomia per aconseguir-ne,
evidentment de l'empresa privada.
A la resta dels Països Catalans també estem en peu de guerra i, seguint les jornades de lluita
convocades pel Fòrum Europeu d'Estudiants contra el procés de Bolonya, a totes les universitats
públiques i a molt centres de secundària s'han convocat accions i mobilitzacions per la setmana del
15 de novembre. Ja són massa els motius que tenim per mobilitzar-nos, ja que els nostres
governants semblen disposats a continuar fent lleis en contra l'ensenyament públic, així doncs,
exposem que:
– La reforma de la LOU ha estat una mentida i exigim la seva derogació. Apostem per
l'establiment d'un debat des de la base per tal de buscar i consensuar la universitat que volem,
sense imposicions exigides des d'Europa (EEES) ni des de l'OMC.
– El finançament de les universitats ha d'estar garantit per part de l'Estat, evitant l'entrada
indiscriminada de les empreses dins la universitat a través de la cessió de capital privat, així
com evitant l'establiment d'universitats de 1a i de 2a categoria.
– El Reial Decret per a la construcció de les noves titulacions és inacceptable: que al títol aparegui
el nom de la universitat, que les pràctiques no siguen remunerades, que l'agència de qualitat
estatal controli l'autonomia universitària... no és digne d'un sistema universitari que es diu
públic.
– El model d'estudis dividit entre Graus i Postgraus és una necessitat per a molts i un negoci per a
uns pocs. Demanem la congelació immediata de les taxes i un accés universal i gratuït a
l'educació superior.
Aquests són, entre molts d'altres, els motius que fan que els i les estudiants dels Països
Catalans cal que ens mobilitzem i expressem el nostre rebuig i les nostres propostes. Així doncs, us
animem a participar a les mobilitzacions de la setmana de lluita del 15 de novembre i a implicar-vos
activament en els espais de lluita i de defensa de l'ensenyament públic. Només si aconseguim donar
una resposta conjunta i contundent aconseguirem aturar aquesta privatització i avançar cap una
educació pública, catalana i de qualitat.

Si els atacs del capitalisme són globals, la nostra resposta també serà global!
Per la universitat pública:
No a la privatització, no a la mercantilització
ALS PAÏSOS CATALANS CONTINUEM EN PEU DE GUERRA!!

Sindicat d'Estudiants dels Països Catalans
8 de novembre de 2007

20000 estudiants surten al carrer dels Països Catalans en contra del Procés de Bolonya i de la mercantilització de l’educació

Desenes de milers d'estudiants, d'universitat però també de secundària, s'han mobilitzat aquest matí en diferents localitats dels Països Catalans per rebutjar l'actual Espai Europeu d'Ensenyament Superior (EEES), conegut més popularment com el Procés de Bolonya, culpable de l'actual procés de privatització i elitització de les universitats públiques catalanes. 12000 persones a Barcelona, més de 2000 a València, unes 600 a Girona, 400 a Gandia (La Safor) i en d’altres poblacions, s'han sumat a les convocatòries del Sindicat d'Estudiants dels Països Catalans (SEPC), així com també, en el cas de Barcelona i Alacant de la Plataforma Mobilitzadora en Defensa de la Universitat Pública (PMDUP) o l'Assemblea d'Estudiants, respectivament. A part de l'èxit de la convocatòria, el SEPC lamenta que una vegada més, les forces policials han tornat a preparar dispositius especials totalment desproporcionats per tal de controlar les legítimes convocatòries estudiantils.

Des del SEPC, considerem que la comunitat estudiantil ha tornat a demostrar al carrer que està plenament disconforme amb el que està significant el Procés de Bolonya, però també les seves ganes de participar en un canvi del model educatiu. La feina, però, no s'acaba aquí: El SEPC es compromet a continuar treballant dia a dia als centres d'ensenyament de secundària i d'universitat per tal d'aconseguir construir realment un model d'ensenyament públic, de qualitat, antipatriarcal, català i popular.

Alacant
A Alacant s’ha organitzat una xerrada i un debat davant la Biblioteca General, la convocatòria s’ha fet de forma unitària mitjançant l’Assemblea d’Estudiants de la UA.
En d’altres indrets propers a la ciutat, com el Campello o Novelda seccions de secundària s’han mobilitzat concentrant-se davant dels instituts.

Barcelona
Unes 12000 persones s'han manifestat aquest migdia pels carrers cèntrics de la ciutat de Barcelona. La manifestació que ha superat la convocatòria d'anys anteriors ha recorregut en mig d'un clima actiu i animat dels assistents. Enmig de lemes com “Pública si, privada no”, “No hi som totes, falten les beques” o “El pla de Bolonya és una vergonya”, els assistents, convocats per la Plataforma Mobilitzadora en Defensa de la Universitat Pública (PMDUP) han criticat durament els detalls d'aquesta reforma europea que dia a dia són cada vegada més presents. En la manifestació, que ha acabat amb una lectura del manifest a l'Àgora de la Universitat Pompeu Fabra, també hi ha assistit un nombre important d'estudiants de secundària que, al mateix temps, que criticaven la reforma que patiran al futur, han criticat l'actual LOE per les seves formes i els seus continguts.

Castelló de la Plana
La manifestació ha transcorregut sense cap tipus d’incident amb una forta presència policial, 200 estudiants s’han manifestat a la capital de la comarca. A les 12.30h ha iniciat la marxa fins la plaça Maria Agustina, lloc on està la subdelegació del govern a la ciutat de Castelló. En eixa marxa s'han escoltat cants com "L'educació no està en venda", "Procés de Bolonya, procés de la vergonya".

Gandia (La Safor)
Hui 15 de novembre a les 12 hores, dins del marc de les jornades de lluita a nivell europeu, d´acord amb l'últim Fòrum Europeu d´Estudiants, s´ha realitzat a la plaça de l'Ajuntament de Gandia una concentració en contra de l'Espai Europeu d´Ensenyament Superior, convocada pel Sindicat d´Estudiants dels Països Catalans. Al voltant de 400 estudiants, vinguts tant de diferents instituts de la comarca de la Safor com de l´Escola Politècnica Superior de Gandia, s´han congregat per mostrar el seu rebuig al procés de Bolonya i l'amenaça que aquest suposa per l'ensenyament públic. La concentració ha transcorregut amb total normalitat fins que s'ha desconvocat després de llegir el manifest. A l'acte ha acudit diferents mitjans audiovisuals de la comarca, així com representants polítics de la ciutat de Gandia.
En acabar molts dels assistents s´han dirigit al Campus de la Politècnica de Gandia on s´ha realitzat una “sentada” en l´Àgora pel mateix motiu reivindicatiu.

Gata de Gorgos (Marina Alta)
Al voltant de 200 persones s'han manifestat avui a Gata en el context de la jornada de lluita contra el Procés de Bolonya. Han eixit a les 12 h de l'Avinguda d'Alacant i han anat fins a l'Ajuntament, on s'ha donat lectura al manifest i s'ha fet entrega a l'alcaldessa del manifest de l'acte, que també s'ha entregat a l'Ajuntament per registre d'entrada. L'acte ha transcorregut sense incidents, tot i la desmesurada presència policial.

Girona
Centenars d'estudiants universitaris i de secundària s'han manifestat pels carrers de Girona reclamant una universitat de qualitat i contra el procés de Bolonya. La manifestació ha coincidit en el temps amb la campanya que el SEPC de la UdG està duent a terme per demanar la dimissió de la rectora, Anna Maria Geli; fet que ha servit per fer la crida encara més àmplia i unànime.
La manifestació ha començat a les 12h des de la Plaça de Catalunya i ha transcorregut per la Gran Via de Jaume I, el carrer de Sant Clara i finalment s'ha pujat per les Pedreres per acabat davant del rectorat. Durant tot el recorregut el clima era intens i els manifestants s'han mostrat molt actius. Finalment s'ha llegit el manifest i ha clos la manifestació, però ha quedat ben clar que els estudiants estem, i seguim, en peu de guerra per la pública.

Lleida
Un centenar d’estudiants de la Universitat de Lleida s’han mobilitzat avui sota el lema “La Universitat es mor, no al pla Bolonya” a la plaça Víctor Siurana, davant l’edifici del Rectorat.
Els estudiants convocats consideren el Pla Bolonya com la privatització del sistema universitari, “una reforma que afectarà greument la qualitat dels estudis, imposarà barreres econòmiques que ens privaran a molts de l’accés a un ensenyament superior, abocarà les universitats en un marc on estaran obligades a competir amb les altres universitats”.
Els mobilitzats han denunciat la desinformació que han rebut els estudiants per part de la universitat sobre com es concretarà la implantació de l’EEES als claustres lleidatans, i han demanat als respectius degans de cada facultat que reuneixin i expliquin als estudiants sobre com es concretarà la implantació d’aquest pla a la nostra universitat.
A la concentració s'ha exhibit un taüt simbolitzant la Universitat pública, ja que els estudiants entenen que amb el pla Bolonya la universitat pública es mor.
Al final de la concentració el rector de la Universitat de Lleida, Joan Viñas, ha fet acte de presència a la concentració i ha promès una reunió on es convocaran a tots els estudiants i on es donarà explicacions de com afectarà als estudiants de Lleida l’aplicació de l’EEES.

Tortosa
Avui, dijous dia 15 de novembre, s’ha convocat una vaga d’estudiants de secundària i s’ha dut a terme una concentració amb tabals i dolçaines que donaven festivitat front l’estadi municipal Tortosa, el lema de la mobilització: “Totes i tots contra Bolonya”. 250 estudiants de centres de les Terres de l’Ebre, com són l’IES Joaquim Bau . IES de l’Ebre , IES Roquetes ,IES Montsià , IES Solé i Ferrer , etc. a sortir al carrer i s’ha fet sentir. En l’acte s’ha fet un minut de silenci, pel jove mort per un feixista a Madrid, s’han llegit dos manifestos un denunciant l’actitud del centre IES Joaquim Bau davant d’un paper penjat a les classes on animava als alumnes a fer vaga, ja que el reglament de regim interior no ho deixa, i l’altre ha estat el manifest del SEPC llegit a tots els Països Catalans.

Manresa
S’ha realitzat una concentració a la Plaça Crist Rei, desprès de forma festiva els estudiants s’han manifestat fins la plaça de l’Ajuntament.

València
A la ciutat de València més de dos mil estudiants, tan d'universitat com de secundària, han respost a la convocatòria del Sindicat d'Estudiants dels Països Catalans. La mobilització, que ha eixit des de la facultat de Geografia i Història a les 12h, anava encapçalada per una pancarta amb el lema " No a la privatització, no a la mercantilització. Ara més que mai totes contra l'EEES" i la tancava un altra amb el lema " des dels instituts defensem l'ensenyament públic".
Abans d'iniciar-se la manifestació militants del SEPC han realitzat una performance explicativa de les conseqüències negatives de l'aplicació de l'EEES amb una paròdia del "Show de Monleón" sota el títol "la paella de Bolonya, 2010".En arribar al Rectorat de la Universitat de València un grup d'estudiants han desplegat unes pancartes amb els lemes "la universitat no està en venda" i "aturem l'EEES" i s'ha realitzat un parlament denunciant la postura submisa de l'equip rectoral davant aquestes reformes.
La manifestació ha finalitzat a les portes de l'edifici de Presidència de la Generalitat Valenciana. Un cop allí, uns companys han interpretat una al·legoria assenyalant la compra de la Universitat pública per part dels empresaris als polítics corruptes. Seguidament s'ha llegit el manifest nacional i s'ha desconvocat la manifestació després d'haver sonat la muixeranga.
Lamentablement de nou hem de denunciar la presència desmesurada d'antiavalots durant tot el recorregut tot i que ha estat una manifestació en la que no hem de destacar cap tipus d'incident.

Països Catalans, 15 de novembre de 2007

Junts per la unitat d’un moviment estudiantil europeu

Ens dirigim a tots i totes vosaltres des del Sindicat d'Estudiants dels Països Catalans per trametre-vos la convocatòria de mobilització que tindrà lloc arreu dels Països Catalans per al 15 de novembre. Aquesta actuació, que ve acompanyada per una convocatòria de VAGA a molts centres de Secundària i a algunes Universitats, va encaminada a la realització de diferents accions per tal de donar resposta a la crida que es va fer des del 3r Fòrum Europeu d'Estudiants a Atenes (19-21 d'octubre). Des d'aquest es va instar perquè tot el moviment estudiantil eixirem al carrer per reivindicar la paralització de les reformes neoliberals que suposen l'aplicació de l'Espai Europeu d'Ensenyament Superior (EEES). Tota aquesta reforma, coneguda també com a Procés de Bolonya, que cerca destruir els nostres drets com a estudiants i estudiantes, té unes pautes d'aplicació molt fragmentades que dilueixen i dificulten la seua identificació. Per això us presentem una sèrie de consideracions repartides en tres nivells que doten d'un contingut crític les denúncies que des del Fòrum i des del SEPC volem donar a conéixer amb la voluntat que tothom les faça seus i participe de les accions convocades.

A nivell general
- El debat que s'ha portat i es continua portant als nostres centres sobre les reformes tan sols gira al voltant de la seua aplicació, i mai sobre els continguts de les mateixes. A més a més, els plaços d'urgència pel que respecta a la posada en marxa de l'EEES, provoquen una assumpció del procés sense un balanç crític necessàriament exigible.

- Es treballa sobre la premisa que «la Universitat ha d'estar al servei de la societat», però realment es considera que «l'educació ha de respondre a les necessitats de l'empresa i del mercat», aplicant una visió reduïda i tendenciosa del que representa la "societat". Així doncs, la Universitat perd la seua vertadera autonomia, la seua capacitat d'obrir-se a les necessitats del món contemporani sota la independència moral i científica de tot poder polític i econòmic. L’adaptació de l’ensenyament universitari a les exigències del mercat neoliberal implica la conseqüent pèrdua de la distància necessària per al foment d’un autèntic pensament crític.

- No podem aïllar aquesta reforma del procés socioeconòmic que s'està vivint a nivell mundial. Així doncs, les directrius generals d'aquesta convergència europea en educació superior són marcades per l'Organització Mundial del Comerç (OMC) amb el seu Acord General sobre el Comerç de Serveis (AGCS), on es considera l'educació com un «servei públic d'interés econòmic general» preparat per a ser privatitzat. De fet, la participació de la Comissió Europea amb els seus informes sobre l'adeqüació entre l'Estratègia de Lisboa (2000) i l'EEES mostren l'objectiu de reconversió industrial de la Universitat segons la lògica de mercat.

- La creació del sistema comparable i comprensible de titulacions està clarament guiada per la pretensió de construir tot un mercat europeu d'educació superior i poder comerciar amb facilitat amb "productes educatius". Com a objectiu central, es busca la competitivitat del sistema europeu d'educació superior i l'atracció mundial d'estudiants i estduiantes, perquè aquests ja no són considerats ciutadans en l'exercici del seu dret (l'educació), sinó potencials consumidors i clients d'una mercaderia.

A nivell d'aplicacions del procés, sobre les titulacions:
- L'estructura de cicles impulsada per la convergència tan sols aprofundeix en la precarització i devaluació dels Graus, alhora que consolida una demanda creixent perprecarització i devaluació dels Graus, alhora que consolida una demanda creixent per cursar uns Postgraus cada vegada més encarats a convertir-se en necessitat per a molts i negoci per a uns pocs. Per tant, observem com la Universitat esdevé un gran canal de formació professional orientat a futurs/es treballadors/es precaris/es fragmetaris/es i desqualificats/des.

- Mentre que el Grau sofreix una rebaixa de coneixements i una desqualificació generalitzada, el Postgrau d'especialització assumeix l'elitització: augment de taxes, proves d'accés, númerus clausus, increment del ritme de treball de l'estudiant o l'alumnat...

Sobre les beques i ajudes
- Es preocupant la possible substitució lenta de les ajudes a fons perdut (beques) pels prèstecs-renta, és a dir, el compromís de pagament futur de les despeses dels estudis (hipoteca) amb la devolució encara confusa sota determinats interessos.

- Es parla molt de mobilitat i de facilitar els tràmits burocràtics, sobretot pel que respecta a la convalidació de crèdits, però poc o res es parla de les traves econòmiques lligades estretament a l’oferta de beques Erasmus. Es veu clara una necessària adaptació d'aquestes al nivell de vida del país d'acollida.

Sobre el model pedagògic
- A les nostres aules ens trobem diferents pàctiques innovatives pel que respecta metodologies d'aprenentatge. Aquesta reforma pedagògica que suposadament acompanya la convergència és una farsa. La majoria dels professors/es no se la creuen i l’administració desil·lusiona en no ser capaç de copsar la important injecció de recursos per a formació del professorat i renovació d’infrastructures que suposa, sent aquestes plantejades només de forma molt tímida.

- La falsa concepció de revolució pedagògica continua en un altre sentit. Se'ns planteja un canvi sobre allò que s'ha d'aprendre, indicant la necessitat de fomentar l'adquisició de competències i habilitats enfront dels coneixements. Tot això perquè els seus objectius de l'educació són: les necessitats del mercat laboral de treball i d'una societat en constant transformació. La capacitat d'adaptació és més important que els coneixements substantius, deixant de banda les consideracions acadèmiques i pedagògiques per centrar la selecció dels continguts en les demandes dels empleadors. En lloc d'entendre les competències com part de la metodologia, es prenen com a fi en si mateixes. En altres paraules, es busca substituir els objectius cognoscitius generals per l'adquisició de competències particulars: les que asseguren la productivitat del treballador i de la treballadora.

Sobre els crèdits ECTS
- L'establiment del nou còmput d'hores d'aquest tipus de crèdit (25/30h de treball de l'estudiant), consagra la figura de l'estudiant a temps complet. Equival a traslladar la jornada de treball de 35h setmanals a l'ideal d'estudiant. Això implica la impossibilitat de compaginar feina i estudis al mateix temps. Ara bé, després de les reivindicacions dels cursos anteriors s'ha aconseguit, pel que respecta al govern de l'Estat espanyol, que considere la possibilitat d'ofertar una doble via en les noves titulacions perquè aquest model d'estudiant present als nostres centres puga continuar acudint a la universitat. Tan sols hem d'estar vigilants per veure com és aquesta via i amb quines condicions s'oferta.

Sobre la qualitat
- L'objectiu de la qualitat de l'ensenyament superior s'entén des de l'òptica de la competitivitat entre els centres universitaris. Conjuntament amb la introducció de les tècniques de gestió privada suposa la subordinació als criteris d'eficiència, eficàcia i rendibilitat sobre qualsevol altra consideració. Un model mercantilista que agreuja i és motor de generació de desigualtats entre els diferents centres.

Sobre la llengua
- La generació d'una dinàmica competitiva i de creació de pols d'exel·lència afavoreixen l'hegemonia de certs idiomes i cultures sobre altres. De fet, des de la creació del “Distrito Único” a l'Estat espanyol, el nombre de classes en català no ha parat de decréixer i ara es comencen a oferir cursos de postgrau completament en anglés. A això s’ha de sumar l'homologació de titulacions a nivell europeu, que amenaça l’autonomia universitària i pot treure de les universitats les particularitats de cada país.

A nivell de l'Estat espanyol
- La reforma de la LOU ha estat una farça. El PSOE, enlloc d'abolir-la com havia promés a les eleccions, s'ha dedicat a maquillar sobre tot alguns dels punts més controvertits, però deixant intacte l'esperit neoliberal contra el que va eixir tota la comunitat universitària en temps del PP (hem de recordar que es tracta de la llei marc sobre la qual s'aplica l'EEES a l'Estat espanyol).

- El Reial Decret per a l'Ordenació dels Ensenyaments Universitaris aprovat el passat 27 d'octubre guarda moltes sorpreses desagradables que hem de criticar, entre les quals: al títol apareix el nom de la universitat; les pràctiques, que poden arribar a 60 crèdits, no són remunerades; l'agència estatal de qualitat (ANECA) controla realment l'autonomia universitària... Per una altra banda, la urgència del termini per a presentar les primeres propostes de futurs Graus (febrer de 2008), ens porta a exigir una plantada
general de les universitats públiques dels Països Catalans sota domini espanyol perquè puga garantir-se un mínim procés democràtic de debat a l'hora d'elaborar els nous plans d'estudi amb garanties de "qualitat". Així, exigim que l'horitzó inicial es contemple sols i exclusivament per al curs 2008/2009.

A nivell de l'Estat Francés
- La reforma de les universitats té com a objectiu la competitivitat i la rendibilitat -és a dir, uns valors que només existeixen contrariament als interessos de la majoria. S'han d'atacar, per tant, les preocupacions capitalistes de la reforma i als que la defensen, lluitant ara i sempre contra el sistema LMD (Llicenciatura-Màtser-Doctorat) que aboca de grat o per força l'alumnat cap a uns estudis universitaris curts i professionalitzants, lluny de l'esperit crític i de la recerca anomenada experimental no rendible als ulls de la patronal i dels governs. Així doncs, és aquest sistema sobre el qual reposa l'aplicació de totes les reformes liberals que concerneixen la Universitat de Perpinyà.

- A aquest procés de destrucció de la universitat pública s'ha afegit, entre altres coses, l'any 2005, el decret ANR (per a l'Agència Nacional de la Recerca), que sotmet la investigació als interessos capitalistes a través de finançaments dels projectes d'investigació segons criteris d'innovació, d'excel·lència i de rendibilitat econòmica.

- La nova llei relativa a les llibertats i responsabilitats de les universitats, és a dir, la Llei d'Autonomia, s'inscriu completament en aquest seguit de reformes liberals. El text situa clarament la universitat com una eina suplementària a la disposició dels caps d'empresa. Llança les universitats, a través de la reducció i limitació del finançament públic, als braços del capitalisme salvatge. De fet, introdueix al Consell d'Administració de la universitat un cap d'empresa i un altre agent del món econòmic, a banda d'augmentar les competències d'aquest òrgan permetén que decidisca la supressió o creació de carreres i projectes d'investigació entre altres qüestions.