Els Països Catalans decidim INDEPENDÈNCIA!

Avui, 25 d'abril, centenars de persones s'han manifestat pels carrers de València per recordar que aquest dia fa 301 anys que restem ocupades per l'estat espanyol: des d'aquell tràgic 25 d'abril del 1707 on a la batalla d'Almansa començaria l'ocupació espanyola dels Països Catalans. Una ocupació encetada el 1659 on la signatura del Tractat dels Pirineus suposaria la desvertebració de la nostra nació i l'inici de l'ocupació francesa.

Aquesta manifestació convocada per la campanya: “300 anys d'ocupació, 300 anys de resistència”, la qual està formada per diferents organitzacions de l'esquerra independentista com: Maulets, Endavant, el Sepc, la Cajei i Alerta Solidària, està emmarcada dins la jornada de lluita convocada per la campanya per aquest 25 d'abril arreu dels Països Catalans i que ha comptat amb nombroses accions, mobilitzacions, actes.... a moltes comarques del nostre País.

La manifestació que ha transcorregut de manera tranquila i sense incidents, tot i la forta presència de la policia nacional espanyola, ha finalitzat a la Plaça Manises on s'ha realitzat l'acte polític de la campanya ( el parlament que s'ha llegit us adjuntem al correu). Durant la manifestació s'han corejat lemes com ara: “Ni França, ni Espanya: Països Catalans”; “Independència”; “Visca la Terra Lliure” o “Som una nació, autodeterminació”.

Amb aquesta mobilització, que des de la campanya valorem de manera positiva, hem volgut tindre presència als carrers de la ciutat de València on aquest any no hi haurà manifestació pel 25 d'abril, per tal de reivindicar,a una de les ciutats més importants dels Països Catalans,el dret que tenim com a poble a poder decidir el nostre propi futur sense injerències forànies, ni des de Madrid ni des de Paris, i a poder crear un societat no sexista, sense classes i internacionalista.

PARLAMENT 25 D’ABRIL 2008
Avui, han passat 301 anys des del 25 d’abril de 1707. 301 anys, d’explotació i repressió. Aquesta data commemora la batalla d’Almansa i representa l’inici de l’ocupació del nostre poble. Malgrat tot, el nostre poble no està vençut, encara lluita pel seu alliberament, nacional i social. Com a mostra d’açò són les nombroses mobilitzacions que han tingut lloc al llarg de la campanya “300 anys d’ocupació, 300 anys de resistència”.
Avui, tornem a eixir al carrer amb una jornada de lluita pel 25 d’Abril i amb mobilitzacions arreu del país.Ha passat un any des de la nostra presentació a l’Aplec d’Almansa, i encara existeixen motius per articular aquest moviment de resistència als Països Catalans.Els Estats Espanyol i Francés continuen negant l’existència del nostre poble i censurant la seua unitat. Dia rere dia ens demostren el seu tarannà antidemocràtic i la impossibilitat d’aconseguir els nostres objectius mitjançant l’acatament en la seua legalitat. L’aliança entre conservadors i socialdemòcrates, i el fracàs dels regionalismes possibilistes de “catalanitzar” o “reformar” aquests estats, ens mostren que l’única exida per garantir la supervivència del nostre poble és la construcció nacional.

Ni França ni Espanya, Països Catalans!!!
Espanya i França són els marcs institucionals dels quals es dota el capitalisme per a dominar la nostra terra. Un domini, que es veu reforçat per la seua participació en la Unió Europea, que té com a objectiu la integració dels mercats i la reestructuració econòmica en el context de globalització.
Aquesta situació ens aboca a:
- una major precarietat i indefensió de la classe treballadora (especialment entre les dones, els i les joves, i els i les immigrants);
- a la desaparició de l’agricultura tradicional i a la desindustrialització – per tant, a una major dependència exterior.
- a l’avanç de l’economia depenent del turisme i de la construcció. Convertint el nostre país en un gran parc temàtic.
- a una privatització creixent dels serveis públics– ben vius són els exemples del transport, la sanitat i l’educació.
- a una irreversible destrucció del territori: la desertització, la mort dels nostres rius o la contaminació de la mar.
- a la divisió i l’afebliment de la llengua i la cultura catalanes, com l’atac a la llibertat d’expressió amb el tancament dels repetidors de TV3.
- en definitiva a l’aniquilació dels països catalans com a poble.

L’únic terrorista, l’estat capitalista
En l’actual context de crisi econòmica, el capitalisme utilitza els estats per a:
- retallar els nostres drets polítics, socials i sindicals.
- per a provocar una major alienació de la població mitjançant l’ús dels mass media generalitzant la por.
- per a fer-nos creure que l’empitjorament de les condicions de vida venen donades per la “inseguretat ciutadana”, la immigració o el “terrorisme”.
Tot plegat té dos objectius:
- per un costat, que els i les treballadores demanen i accepten més retalls en les seues llibertats;
- i per altre costat, fomentar la divisió i l’enfrontament al si de la classe treballadora –amb els i les companyes nouvingudes com a caps de turc.
En eixe sentit cal entendre la permissivitat i la connivència dels estats Francés i Espanyol cap al feixisme i la intensificació de la repressió cap als moviments populars.

Si la repressió no s’atura, nosaltres tampoc
Davant aquest panorama, els i les revolucionàries dels Països Catalans hem d’organitzar-nos per lluitar, per guanyar aquesta batalla ideològica. Al carrer cal augmentar la nostra presència: entre els i les joves, entre els i les immigrants, entre les dones, entre els i les treballadores, entre els veïns i veïnes dels nostres barris i municipis. És ací des d’on hem de construir la Unitat Popular i aconseguir que totes les nostres lluites i aspiracions confluisquen i tinguen continuitat. Per impulsar aquest projecte ens cal un moviment. L’Esquerra Independentista, amb la campanya “300 anys d’ocupació, 300 anys de resistència”, ha solidificat el camí de la unitat d’acció i avança cap a una major coordinació política. Aquest és un factor indispensable per construir el Moviment Català d’Alliberament Nacional. Al llarg d’un any milers de persones arreu dels Països Catalans s’han mobilitzat per demostrar que no estem vençuts, que som un poble viu i combatiu.

Els Països Catalans tenim dret a decidir, i l’únic futur possible passa per decidir independència! decidir socialisme!