Ja es aqui el correllengua 2007, amb la presentació dels llibres "l'Èric i l'Èxèrcit del Fènix" i "l'Institut de la vergonya"amb Èric Bertran, el dimecres dia 24 a les 19:30 al IES "Joaquin Bau".
25 d’octubre del 2007
Correllengua 2007
Ja es aqui el correllengua 2007, amb la presentació dels llibres "l'Èric i l'Èxèrcit del Fènix" i "l'Institut de la vergonya"amb Èric Bertran, el dimecres dia 24 a les 19:30 al IES "Joaquin Bau".
8 d’octubre del 2007
actes antimonàrquics arreu dels Països Catalans
Durant el cap de setmana van haver concentracions a Castelló, a Ripoll, a Olot, a Tortosa, a Valls, a Sant Celoni, a Alacant, a Pedreguer, a Vic, a Manresa, a Reus, a Cardedeu, a Figueres, a Sant Cugat, a Ontinyent, a Sitges, a Vilafranca del Penedès, a Caldes de Montbui, a La Garriga, a Berga, a Terrassa i a Igualada, a Banyoles, al barri barceloní de Gràcia, a València...
A Tortosa la convocatòria organitzada per Maulets i el SEPC va convocar un centenar i mig de persones, es van fer diversos parlaments i finalment una rondalla composada per gent de Vinaròs, Calig i Tortosa van fer una cantada de jotes. Durant la concentració nombroses persones es van autoinculpar i van donar suport econòmic a les persones encausades.
Cal denunciar el fort dispositiu policial que va haver-hi (uniformats o "secretes") els quals no van aconseguir intimidar ningú en la seua presència.
vídeos de la concentració:
Concentració antimonàrquica a Tortosa (1)
Concentració antimonàrquica a Tortosa (2)
Parlament del membre de l'Assemblea de Maulets:
Una vegada més, com portem fent quasi diàriament des dels fets de fa tres setmanes a Girona, la societat civil dels Països Catalans hem sortit al carrer per mostrar clarament lo nostre rebuig i la nostra solidaritat.
Lo nostre rebuig a la figura del rei Joan Carles I, màxim representant d'un dels estats ocupants dels Països Catalans, l'espanyol. Un personatge col·locat en el poder pel règim franquista, perpetuat per simulacres de cop d'estat i símbol orgullós de la unitat de l'artificial nació espanyola i de la Constitució, aquell text diví i immaculat. Símbol també d'un Estat que jutja i condemna joves per actes de resistència simbòlica com són les cremes de fotos, primer a Girona i després arreu dels PPCC. Un Estat que obliga a periodistes a violar lo secret professional i lliurar fotografies fetes com a part del seu treball. Un Estat que aplica sense cap mena de vergonya lleis absurdes i franquistes com Injurias a la Bandera -com bé saben los companys repressaliats de Montjuïc, a l'espera de judici per substituïr una bandera espanyola per una estelada el passat 25 d'abril, commemorant els 300 anys de l'ocupació espanyola, i a qui aprofitem per donar tot lo nostre suport- o Injurias a la Corona, com saben també les ja deu persones que han hagut de declarar a l'Audiencia Nacional de Madrid. Un Estat, en definitiva, profundament antidemocràtic i continuació del règim franquista que tan mort -deien!- havia quedat durant la sarcàsticament anomenada Transició Democràtica.
Rebutgem, sí, però també mos solidaritatzem. Mos solidaritzem en los repressaliats com a persones individuals i des de les diferents organitzacions que han organitzat i participat actes de suport. Mos solidaritzem des d'aquí, des de casa nostra, des de les Terres de l'Ebre, portant música i danses tradicionals, símbol de la resistència tot i els 300 anys que porta l'Estat Espanyol i els 348 del Francès intentant folkloritzar-mos, amagar-mos i destruïr-mos; símbol de la cultura popular que malgrat tot ha resistit durant estos segles. Solidaritat en forma de jóvens i adults, de dones i hómens, de sindicats estudiantils i organitzacions juvenils, de persones, en definitiva, compromeses en lo seu entorn i que apostem per avançar junts cap a uns Països Catalans units, reunificats, independents, sense classes socials, ecologistes i no patriarcals.
No mos enganyem: la repressió a totes les accions de rebuig que s'han fet no és gratuïta. Hi ha una raó al darrere, una raó evident i forta: tenen temor. Tenen temor, perquè saben que la seua disfressa és cada vegada més irreal, perquè saben que cada vegada som més els que veiem que lo món de benestar que mos han venut no és tal, i perquè també som més los que no mos conformem en lo que mos oferixen i que lluitem per canviar-ho. Perquè sabem allò que deia Miquel Martí i Pol, que tot està per fer, i tot és possible.
Així, la concentració d'avui no és sols una mostra de rebuig a la monarquia, al sistema jurídic i judicial espanyol i a l'Estat en general: és també un acte d'autoafirmació, la nostra manera de dir que els i les catalanes encara estem vius, que ho estarem molts més anys i que seguirem fotent canya als estats espanyols i francès, i a tots los seus representants.
Visca la terra!
A Tortosa la convocatòria organitzada per Maulets i el SEPC va convocar un centenar i mig de persones, es van fer diversos parlaments i finalment una rondalla composada per gent de Vinaròs, Calig i Tortosa van fer una cantada de jotes. Durant la concentració nombroses persones es van autoinculpar i van donar suport econòmic a les persones encausades.
Cal denunciar el fort dispositiu policial que va haver-hi (uniformats o "secretes") els quals no van aconseguir intimidar ningú en la seua presència.
vídeos de la concentració:
Concentració antimonàrquica a Tortosa (1)
Concentració antimonàrquica a Tortosa (2)
Parlament del membre de l'Assemblea de Maulets:
Una vegada més, com portem fent quasi diàriament des dels fets de fa tres setmanes a Girona, la societat civil dels Països Catalans hem sortit al carrer per mostrar clarament lo nostre rebuig i la nostra solidaritat.
Lo nostre rebuig a la figura del rei Joan Carles I, màxim representant d'un dels estats ocupants dels Països Catalans, l'espanyol. Un personatge col·locat en el poder pel règim franquista, perpetuat per simulacres de cop d'estat i símbol orgullós de la unitat de l'artificial nació espanyola i de la Constitució, aquell text diví i immaculat. Símbol també d'un Estat que jutja i condemna joves per actes de resistència simbòlica com són les cremes de fotos, primer a Girona i després arreu dels PPCC. Un Estat que obliga a periodistes a violar lo secret professional i lliurar fotografies fetes com a part del seu treball. Un Estat que aplica sense cap mena de vergonya lleis absurdes i franquistes com Injurias a la Bandera -com bé saben los companys repressaliats de Montjuïc, a l'espera de judici per substituïr una bandera espanyola per una estelada el passat 25 d'abril, commemorant els 300 anys de l'ocupació espanyola, i a qui aprofitem per donar tot lo nostre suport- o Injurias a la Corona, com saben també les ja deu persones que han hagut de declarar a l'Audiencia Nacional de Madrid. Un Estat, en definitiva, profundament antidemocràtic i continuació del règim franquista que tan mort -deien!- havia quedat durant la sarcàsticament anomenada Transició Democràtica.
Rebutgem, sí, però també mos solidaritatzem. Mos solidaritzem en los repressaliats com a persones individuals i des de les diferents organitzacions que han organitzat i participat actes de suport. Mos solidaritzem des d'aquí, des de casa nostra, des de les Terres de l'Ebre, portant música i danses tradicionals, símbol de la resistència tot i els 300 anys que porta l'Estat Espanyol i els 348 del Francès intentant folkloritzar-mos, amagar-mos i destruïr-mos; símbol de la cultura popular que malgrat tot ha resistit durant estos segles. Solidaritat en forma de jóvens i adults, de dones i hómens, de sindicats estudiantils i organitzacions juvenils, de persones, en definitiva, compromeses en lo seu entorn i que apostem per avançar junts cap a uns Països Catalans units, reunificats, independents, sense classes socials, ecologistes i no patriarcals.
No mos enganyem: la repressió a totes les accions de rebuig que s'han fet no és gratuïta. Hi ha una raó al darrere, una raó evident i forta: tenen temor. Tenen temor, perquè saben que la seua disfressa és cada vegada més irreal, perquè saben que cada vegada som més els que veiem que lo món de benestar que mos han venut no és tal, i perquè també som més los que no mos conformem en lo que mos oferixen i que lluitem per canviar-ho. Perquè sabem allò que deia Miquel Martí i Pol, que tot està per fer, i tot és possible.
Així, la concentració d'avui no és sols una mostra de rebuig a la monarquia, al sistema jurídic i judicial espanyol i a l'Estat en general: és també un acte d'autoafirmació, la nostra manera de dir que els i les catalanes encara estem vius, que ho estarem molts més anys i que seguirem fotent canya als estats espanyols i francès, i a tots los seus representants.
Visca la terra!
fotos concentració antimonàrquica
1 d’octubre del 2007
concentració antimonàrquica a Tortosa
bus per a acompanyar els joves i les joves anitmonàrquiques!
Figueres>Girona>Barcelona>Madrid]
Figueres>Girona>Barcelona>Madrid]
Sortirà dimecres al vespre per arribar a Madrid el dijous pel matí, apunta't al 620 69 54 67
+info: www.noalrei.elsud.org
informació actualitzada sobre el cas:
www.noalrei.elsud.org i www.alertasolidaria.org
ajudes econòmiques:
+info: www.noalrei.elsud.org
informació actualitzada sobre el cas:
www.noalrei.elsud.org i www.alertasolidaria.org
ajudes econòmiques:
2100 0278 05 0101602667
La deriva del model educatiu marca l’inici del curs 2007/2008.
Davant de l’inici del nou curs acadèmic 2007/2008, el Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans (SEPC) vol mostrar la seva preocupació i el seu malestar davant la deriva en la qual es troba immersa l’educació secundària i superior arreu dels Països Catalans, alhora que es mostra convençut que l’única manera de transformar l’actual procés de mercantilització, privatització i d’augment de les desigualtats del model educatiu i avançar cap una educació pública, de qualitat, popular, antipatriarcal i catalana continua sent la feina de base i diària en el conjunt dels centres educatius dels Països Catalans.
Durant aquest setembre, els diferents centres educatius d’arreu dels Països Catalans han iniciat un nou curs acadèmic. La novetat del nou any, però, no ha servit perquè el conjunt de alumnat català ens sentim il·lusionats o convençuts de les bondats de l’actual sistema educatiu ja que, tant a secundària com a l’educació superior, les polítiques que segueixen el govern Sarkozy, el tripartit del Principat, la dreta valenciana o en Zapatero, entre d’altres, condueixen únicament cap un model on l’educació es converteix en una mercaderia més en mans de la “mà invisible” del mercat. D’aquesta manera, els polítics transformen l’ensenyament, un dels pilars de qualsevol societat, en un espai mercantilitzat, privatitzat que no compleix funcions bàsiques com ara les de formar persones crítiques o combatre les desigualtats del sistema. Per corroborar aquestes afirmacions només cal que fem algunes apreciacions concretes sobre què ens depara aquest nou curs 2007/2008.
En l’educació secundària, la nova LOE no ha aportat gaire beneficis pel conjunt d’alumnes de secundària dels Països Catalans, sinó més aviat al contrari. Com ja és habitual, les diferents Conselleries han mostrat una clara manca de previsió amb el retard en l’inici dels curs en diferents centres o amb l’estat en el qual es troben moltes de les instal·lacions de la xarxa pública. A més, a nivell més global, les polítiques de les mateixes Conselleries o Ministeris s’han mostrat ineficaces o, fins i tot, negatives per solucionar els problemes històrics de l’educació secundària i obligatòria: la precarització de la xarxa pública, destinada a adoptar una funció subsidiària de la xarxa concertada i d’alguns instituts públics de qualitat, provoca, per exemple que totes les necessitats educatives més costoses i feixugues siguin dirigides cap a una xarxa ja deficient i coixa en recursos.
En l’àmbit universitari també pinten bastos. L’aplicació del Procés de Bolonya és ja una realitat en moltes facultats del país, i com ja va advertir el SEPC al seu moment, el gran canvi “pedagògic del segle XXI” a les universitats catalanes només ha servit per incrementar i consolidar la importància de les empreses en els òrgans i decisions universitàries, augmentar les taxes i les matrícules a través dels graus i postgraus, reduir i desprotegir, encara més, la llengua catalana a nivell acadèmic i, en definitiva, la conversió d’un espai educatiu i de ciència en un mercat de demanda i oferta a nivell europeu on els i les estudiants som simples mercaderies. I mentrestant, la nova pedagogia, les classes reduïdes, les grans inversions públiques, les beques,... continuen sense aparèixer.
Davant aquesta crua realitat de la deriva educativa, doncs, des del SEPC encoratgem a tot alumnat dels Països Catalans a aprofitar totes les eines que tingui a mà, inclòs el nostre projecte sindical des de l’òptica de l’esquerra independentista, per tal de treballar diàriament des de la base amb l’objectiu d’assolir aquelles fites necessàries per garantir una educació pública, catalana, de qualitat, antipatriarcal i popular!
En l’educació secundària, la nova LOE no ha aportat gaire beneficis pel conjunt d’alumnes de secundària dels Països Catalans, sinó més aviat al contrari. Com ja és habitual, les diferents Conselleries han mostrat una clara manca de previsió amb el retard en l’inici dels curs en diferents centres o amb l’estat en el qual es troben moltes de les instal·lacions de la xarxa pública. A més, a nivell més global, les polítiques de les mateixes Conselleries o Ministeris s’han mostrat ineficaces o, fins i tot, negatives per solucionar els problemes històrics de l’educació secundària i obligatòria: la precarització de la xarxa pública, destinada a adoptar una funció subsidiària de la xarxa concertada i d’alguns instituts públics de qualitat, provoca, per exemple que totes les necessitats educatives més costoses i feixugues siguin dirigides cap a una xarxa ja deficient i coixa en recursos.
En l’àmbit universitari també pinten bastos. L’aplicació del Procés de Bolonya és ja una realitat en moltes facultats del país, i com ja va advertir el SEPC al seu moment, el gran canvi “pedagògic del segle XXI” a les universitats catalanes només ha servit per incrementar i consolidar la importància de les empreses en els òrgans i decisions universitàries, augmentar les taxes i les matrícules a través dels graus i postgraus, reduir i desprotegir, encara més, la llengua catalana a nivell acadèmic i, en definitiva, la conversió d’un espai educatiu i de ciència en un mercat de demanda i oferta a nivell europeu on els i les estudiants som simples mercaderies. I mentrestant, la nova pedagogia, les classes reduïdes, les grans inversions públiques, les beques,... continuen sense aparèixer.
Davant aquesta crua realitat de la deriva educativa, doncs, des del SEPC encoratgem a tot alumnat dels Països Catalans a aprofitar totes les eines que tingui a mà, inclòs el nostre projecte sindical des de l’òptica de l’esquerra independentista, per tal de treballar diàriament des de la base amb l’objectiu d’assolir aquelles fites necessàries per garantir una educació pública, catalana, de qualitat, antipatriarcal i popular!
Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans (SEPC)
Països Catalans, 1 de octubre de 2007
Països Catalans, 1 de octubre de 2007
25 de setembre del 2007
Solidaritat! Els estudiants també rebutgem la monarquia espanyola.
El Sindicat d'estudiants dels Països Catalans (SEPC) fa públic el seu suport a les persones imputades i crida a la mobilització de la comunitat educativa davant els atacs a la llibertat d’expressió i la ràtzia repressiva engegada contra les mostres de rebuig a la monarquia espanyola. Recordem que avui s'ha fet pública la segona citació per anar a declarar a l'Audiència Nacional per la crema de les fotografies dels Reis.
Solidaritat! Els estudiants també rebutgem la monarquia espanyola.
Des del Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans (SEPC), organització estudiantil majoritària als claustres de les universitats del país i amb una presència notable als instituts d’ensenyament mitjà:
- Mostrem públicament la nostra solidaritat amb els militants independentistes de Banyoles i Girona imputats en els darrers dies pel delicte d’injúries a la corona espanyola, molt especialment a la persona activa del moviment estudiantil i membre de la nostra organització, que avui mateix ha rebut la citació per anar a declarar a l’Audiència Nacional per la crema de les fotografies dels reis.
També fem públic el nostre suport als joves de Figueres que foren detinguts pel fet de mostrar la seva solidaritat amb el primer imputat pel cas.
- Reclamem la retirada dels càrrecs pel militant del SEPC i per en Jaume Roure, i l’aturada dels possibles processos judicials relacionats amb la defensa de la llibertat d’expressió, el rebuig a la monarquia o la mostra de suport als companys antimonàrquics.
- D’altra banda fem una crida a la comunitat educativa i instem a la societat civil en general, a mostrar el seu ferm rebuig a la persecució política que s’està vivint. Animem el conjunt de persones compromeses amb les que acostumem a treballar, tant dins com fora de les aules, a participar de les iniciatives de solidaritat.
- Per últim el SEPC es compromet públicament a donar suport als encausats, i a fer front a la campanya repressiva organitzant i participant a les iniciatives de suport, i multiplicant el treball diari en la defensa de l’ensenyament públic i la construcció d’un marc educatiu propi pels Països Catalans.
Estigueu atents a noves mobilitzacions tant dins com fora dels centres d’ensenyament.
Avui com ahir rebutgem la monarquia espanyola!
Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans (SEPC)
Països Catalans, 26 de setembre de 2007
Solidaritat! Els estudiants també rebutgem la monarquia espanyola.
Des del Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans (SEPC), organització estudiantil majoritària als claustres de les universitats del país i amb una presència notable als instituts d’ensenyament mitjà:
- Mostrem públicament la nostra solidaritat amb els militants independentistes de Banyoles i Girona imputats en els darrers dies pel delicte d’injúries a la corona espanyola, molt especialment a la persona activa del moviment estudiantil i membre de la nostra organització, que avui mateix ha rebut la citació per anar a declarar a l’Audiència Nacional per la crema de les fotografies dels reis.
També fem públic el nostre suport als joves de Figueres que foren detinguts pel fet de mostrar la seva solidaritat amb el primer imputat pel cas.
- Reclamem la retirada dels càrrecs pel militant del SEPC i per en Jaume Roure, i l’aturada dels possibles processos judicials relacionats amb la defensa de la llibertat d’expressió, el rebuig a la monarquia o la mostra de suport als companys antimonàrquics.
- D’altra banda fem una crida a la comunitat educativa i instem a la societat civil en general, a mostrar el seu ferm rebuig a la persecució política que s’està vivint. Animem el conjunt de persones compromeses amb les que acostumem a treballar, tant dins com fora de les aules, a participar de les iniciatives de solidaritat.
- Per últim el SEPC es compromet públicament a donar suport als encausats, i a fer front a la campanya repressiva organitzant i participant a les iniciatives de suport, i multiplicant el treball diari en la defensa de l’ensenyament públic i la construcció d’un marc educatiu propi pels Països Catalans.
Estigueu atents a noves mobilitzacions tant dins com fora dels centres d’ensenyament.
Avui com ahir rebutgem la monarquia espanyola!
Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans (SEPC)
Països Catalans, 26 de setembre de 2007
22 de juny del 2007
La Plataforma pel Català a l’Escola considera que el nou Decret d’Educació dificultarà el model d’escola catalana.
La Plataforma pel Català a l’Escola considera que el nou Decret d’Educació dificultarà el model d’escola catalana.La plataforma Pel Català a l'Escola va afirmar ahir en roda de premsa a la seu d'Òmnium Cultural que el nou decret d'educació aprovat per la Generalitat de Catalunya -a conseqüència del decret d'ensenyaments mínims imposat pel govern espanyol- pot dificultar el model d'escola catalana en llengua i continguts. Al seu parer, això es produeix perquè el nou decret posa sobre la taula la possibilitat que els centres imparteixin llengües d'àrees no lingüístiques en castellà o altres llengües.
La plataforma creu que d'aquesta manera s'ofereix "cobertura legal d'allò que ja era pràctica habitual".
La plataforma també ha celebrat, de tota manera, que la immersió lingüística estigui finalment als programes de Secundària, una novetat del nou decret. I és que la plataforma vol ressaltar que "amb l'actual model s'ha demostrat que el coneixement de la llengua castellana entre els estudiants catalans és igual o fins i tot superior al de la resta de l'Estat". Per això destaquen que "la llengua minoritzada del país és el català" i que s'hi ha de donar cobertura "sense que això hagi d'anar en detriment de cap altra llengua". La plataforma també va afirmar que el redactat no és prou precís, i deixa "masses fronts oberts". Per la plataforma "el Departament deixa molt sols els professors d'aquest país amb l'aplicació d'aquest Decret".
Roda de premsa a la seu d’Òmnium Cultural.
A continuació podeu llegir el manifest per l'ocasió de la plataforma Pel Català a l'Escola:
Davant l'acord dels partits de Govern que ha resultat en l'anomenat Decret Maragall, les entitats adherides a la Plataforma pel Català a l'Escola volen expressar el seu posicionament de la manera següent:
1. Celebrem que s'hagi aconseguit la immersió lingüística a secundària. Esperem que es compleixi aquest difícil comprimís i que el Departament hi destini proa eines per al seu desenvolupament.
2. Valorem positivament que la famosa tercera hora de castellà ja no sigui obligatòria, però manifestem la nostra preocupació perquè per primera vegada, i tal com indica literalment l'esborrany d'instruccions d'inici de curs fet públic, "els centres podran impartir continguts d'àrees no lingüístiques en castellà o en una llengua estrangera".
3. En aquest sentit, la Plataforma pel Català a l'Escola NO va en contra de cap llengua, sinó que recorda que un possible augment d'hores de castellà està pedagògicament injustificat tal com avalen els informes del Consell Superior d'Avaluació del Sistema Educatiu i que, per tant, els continguts d'àrees no lingüístiques en castellà podrien anar en detriment de la llengua catalana, socialment més dèbil
4. Alertem sobre l'argument que defensa el decret adduint que representa "la cobertura legal d'allò que ja era pràctica habitual". És precisament aquesta pràctica habitual, és a dir, l'aplicació real de la legislació i l'ús real del català a les aules, allò que ha estat precari en molts casos i el que s'ha d'abordar amb coratge
5. La Plataforma pel Català a l'Escola renova el seu compromís per fer possible una escola catalana en llengua i continguts i vetllarà perquè la llengua comuna de tots no reculi a les aules. Així mateix, és conscient que l'escola és només un dels àmbits d'ús que cal assegurar per a la llengua catalana, però que perd la raó de ser si no s'avança amb fermesa en d'altres contextos.
Per tot això,
6. Reclamem el lliure desplegament de la capacitat normativa de la Generalitat tal com l'Estatut recull.
7. Fem una crida a renovar el consens a favor del català com a llengua d'ensenyament i aprenentatge i com a eina de cohesió social, i a rebutjar mesures que no garanteixin l'escola catalana de qualitat que tots volem.
Països Catalans, juny de 2007
La plataforma creu que d'aquesta manera s'ofereix "cobertura legal d'allò que ja era pràctica habitual".
La plataforma també ha celebrat, de tota manera, que la immersió lingüística estigui finalment als programes de Secundària, una novetat del nou decret. I és que la plataforma vol ressaltar que "amb l'actual model s'ha demostrat que el coneixement de la llengua castellana entre els estudiants catalans és igual o fins i tot superior al de la resta de l'Estat". Per això destaquen que "la llengua minoritzada del país és el català" i que s'hi ha de donar cobertura "sense que això hagi d'anar en detriment de cap altra llengua". La plataforma també va afirmar que el redactat no és prou precís, i deixa "masses fronts oberts". Per la plataforma "el Departament deixa molt sols els professors d'aquest país amb l'aplicació d'aquest Decret".
Roda de premsa a la seu d’Òmnium Cultural.
A continuació podeu llegir el manifest per l'ocasió de la plataforma Pel Català a l'Escola:
Davant l'acord dels partits de Govern que ha resultat en l'anomenat Decret Maragall, les entitats adherides a la Plataforma pel Català a l'Escola volen expressar el seu posicionament de la manera següent:
1. Celebrem que s'hagi aconseguit la immersió lingüística a secundària. Esperem que es compleixi aquest difícil comprimís i que el Departament hi destini proa eines per al seu desenvolupament.
2. Valorem positivament que la famosa tercera hora de castellà ja no sigui obligatòria, però manifestem la nostra preocupació perquè per primera vegada, i tal com indica literalment l'esborrany d'instruccions d'inici de curs fet públic, "els centres podran impartir continguts d'àrees no lingüístiques en castellà o en una llengua estrangera".
3. En aquest sentit, la Plataforma pel Català a l'Escola NO va en contra de cap llengua, sinó que recorda que un possible augment d'hores de castellà està pedagògicament injustificat tal com avalen els informes del Consell Superior d'Avaluació del Sistema Educatiu i que, per tant, els continguts d'àrees no lingüístiques en castellà podrien anar en detriment de la llengua catalana, socialment més dèbil
4. Alertem sobre l'argument que defensa el decret adduint que representa "la cobertura legal d'allò que ja era pràctica habitual". És precisament aquesta pràctica habitual, és a dir, l'aplicació real de la legislació i l'ús real del català a les aules, allò que ha estat precari en molts casos i el que s'ha d'abordar amb coratge
5. La Plataforma pel Català a l'Escola renova el seu compromís per fer possible una escola catalana en llengua i continguts i vetllarà perquè la llengua comuna de tots no reculi a les aules. Així mateix, és conscient que l'escola és només un dels àmbits d'ús que cal assegurar per a la llengua catalana, però que perd la raó de ser si no s'avança amb fermesa en d'altres contextos.
Per tot això,
6. Reclamem el lliure desplegament de la capacitat normativa de la Generalitat tal com l'Estatut recull.
7. Fem una crida a renovar el consens a favor del català com a llengua d'ensenyament i aprenentatge i com a eina de cohesió social, i a rebutjar mesures que no garanteixin l'escola catalana de qualitat que tots volem.
Països Catalans, juny de 2007
11 de juny del 2007
Comunicat davant l’acord de Govern al Principat pel que fa l’augment d’hores de castellà a l’escola primària.
Comunicat davant l’acord de Govern al Principat pel que fa l’augment d’hores de castellà a l’escola primària.Des del Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans (SEPC) volem manifestar el nostre posicionament crític davant la decisió del Govern català de delegar la decisió d’aplicar la tercera hora de castellà a les direccions dels centres educatius. El SEPC considera que l’acord impulsat pel conseller Maragall representa una presa de pèl ja que simplement es renta les mans davant l’evident (...)
Comunicat davant l’acord de Govern al Principat pel que
fa l’augment d’hores de castellà a l’escola primària.
Des del Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans (SEPC) volem manifestar el nostre posicionament crític davant la decisió del Govern català de delegar la decisió d’aplicar la tercera hora de castellà a les direccions dels centres educatius. El SEPC considera que l’acord impulsat pel conseller Maragall representa una presa de pèl ja que simplement es renta les mans davant l’evident problema del català a les aules i continua qüestionant el model d’escola nacional, en llengua i continguts, que el SEPC defensa.
És en aquesta línia que des del SEPC considerem que:
- Gràcies a la pressió del món educatiu i en concret de la “Campanya pel català a l’escola” (en la qual el SEPC participa activament) i també als interessos partidistes d’ERC i el PSC, el Govern ha modificat la seva postura inicial d’acceptar la tercer hora de castellà cegament. Tot i així, el canvi és, efectivament, una enganyifa: el govern evita prendre responsabilitats en aquest tema que perjudica, òbviament, el procés de normalització del català mitjançant l’escola.
- La manca de concreció del decret i del seu desplegament en els centres educatius fan que l’entrada del castellà a les aules de primària continuï sent un perill real. El bilingüisme i la manca de mesures específiques per a garantir que la llengua catalana sigui realment la vehicular a les escoles i als instituts, fan que el català estigui en una situació greu. Les notes de la selectivitat en la matèria de Llengua i Literatura catalanes o les últimes enquestes sobre l’ús de la llengua als centres educatius són només dos exemples que ens poden servir per a constatar-ho.
- El decret és un intent del govern tripartit català d’intentar donar una imatge d’administració catalanista després dels resultats de les eleccions municipals. Tot això, sense tenir en compte cap model pedagògic, ni la protecció de la llengua catalana com a objectiu polític de l’administració.
- La proposta pot esdevenir un precedent perillós de submissió política en matèria d’ensenyament.
Per tot això, des del SEPC demanem:
- Que la comunitat educativa continuï atenta a futurs canvis o concrecions del decret per tal de mantenir una capacitat crítica i mobilitzadora amb l’horitzó de la defensa del model d’escola catalana, en continguts i llengua, pública i de qualitat, en els centres educatius catalans.
- Que en cas que definitivament es posi en pràctica l’acord, les direccions dels centres estiguin a l’alçada de les circumstàncies, i per tant no realitzin demandes d’ampliació d’hores de castellà ni les autoritzin d’esquenes als estudis pedagògics i la comunitat científica en general.
- Que el govern català, format per PSC-ERC-ICV-EUiA, es comprometi de forma pública i clara, més enllà de les necessitats electorals partidistes, en la defensa del model d’ensenyament en català i concreti, a través de polítiques i decrets, la presència del català com a única llengua vehicular a tots els centres educatius del Principat. No podem deixar la llengua a les escoles ni tampoc ens els altres centres d’ensenyament a una mà invisible, ja que seria fomentar el procés de minorització a la qual el català està abocat. És un aspecte prou important com perquè els partits que governen facin un pas endavant i assegurin la nostra llengua als centres educatius.
Aquí estudiem, aquí decidim. Defensem l’ensenyament català!
Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans (SEPC)
Barcelona, 11 de juny de 2007
Comunicat davant l’acord de Govern al Principat pel que
fa l’augment d’hores de castellà a l’escola primària.
Des del Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans (SEPC) volem manifestar el nostre posicionament crític davant la decisió del Govern català de delegar la decisió d’aplicar la tercera hora de castellà a les direccions dels centres educatius. El SEPC considera que l’acord impulsat pel conseller Maragall representa una presa de pèl ja que simplement es renta les mans davant l’evident problema del català a les aules i continua qüestionant el model d’escola nacional, en llengua i continguts, que el SEPC defensa.
És en aquesta línia que des del SEPC considerem que:
- Gràcies a la pressió del món educatiu i en concret de la “Campanya pel català a l’escola” (en la qual el SEPC participa activament) i també als interessos partidistes d’ERC i el PSC, el Govern ha modificat la seva postura inicial d’acceptar la tercer hora de castellà cegament. Tot i així, el canvi és, efectivament, una enganyifa: el govern evita prendre responsabilitats en aquest tema que perjudica, òbviament, el procés de normalització del català mitjançant l’escola.
- La manca de concreció del decret i del seu desplegament en els centres educatius fan que l’entrada del castellà a les aules de primària continuï sent un perill real. El bilingüisme i la manca de mesures específiques per a garantir que la llengua catalana sigui realment la vehicular a les escoles i als instituts, fan que el català estigui en una situació greu. Les notes de la selectivitat en la matèria de Llengua i Literatura catalanes o les últimes enquestes sobre l’ús de la llengua als centres educatius són només dos exemples que ens poden servir per a constatar-ho.
- El decret és un intent del govern tripartit català d’intentar donar una imatge d’administració catalanista després dels resultats de les eleccions municipals. Tot això, sense tenir en compte cap model pedagògic, ni la protecció de la llengua catalana com a objectiu polític de l’administració.
- La proposta pot esdevenir un precedent perillós de submissió política en matèria d’ensenyament.
Per tot això, des del SEPC demanem:
- Que la comunitat educativa continuï atenta a futurs canvis o concrecions del decret per tal de mantenir una capacitat crítica i mobilitzadora amb l’horitzó de la defensa del model d’escola catalana, en continguts i llengua, pública i de qualitat, en els centres educatius catalans.
- Que en cas que definitivament es posi en pràctica l’acord, les direccions dels centres estiguin a l’alçada de les circumstàncies, i per tant no realitzin demandes d’ampliació d’hores de castellà ni les autoritzin d’esquenes als estudis pedagògics i la comunitat científica en general.
- Que el govern català, format per PSC-ERC-ICV-EUiA, es comprometi de forma pública i clara, més enllà de les necessitats electorals partidistes, en la defensa del model d’ensenyament en català i concreti, a través de polítiques i decrets, la presència del català com a única llengua vehicular a tots els centres educatius del Principat. No podem deixar la llengua a les escoles ni tampoc ens els altres centres d’ensenyament a una mà invisible, ja que seria fomentar el procés de minorització a la qual el català està abocat. És un aspecte prou important com perquè els partits que governen facin un pas endavant i assegurin la nostra llengua als centres educatius.
Aquí estudiem, aquí decidim. Defensem l’ensenyament català!
Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans (SEPC)
Barcelona, 11 de juny de 2007
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
