20000 estudiants surten al carrer dels Països Catalans en contra del Procés de Bolonya i de la mercantilització de l’educació

Desenes de milers d'estudiants, d'universitat però també de secundària, s'han mobilitzat aquest matí en diferents localitats dels Països Catalans per rebutjar l'actual Espai Europeu d'Ensenyament Superior (EEES), conegut més popularment com el Procés de Bolonya, culpable de l'actual procés de privatització i elitització de les universitats públiques catalanes. 12000 persones a Barcelona, més de 2000 a València, unes 600 a Girona, 400 a Gandia (La Safor) i en d’altres poblacions, s'han sumat a les convocatòries del Sindicat d'Estudiants dels Països Catalans (SEPC), així com també, en el cas de Barcelona i Alacant de la Plataforma Mobilitzadora en Defensa de la Universitat Pública (PMDUP) o l'Assemblea d'Estudiants, respectivament. A part de l'èxit de la convocatòria, el SEPC lamenta que una vegada més, les forces policials han tornat a preparar dispositius especials totalment desproporcionats per tal de controlar les legítimes convocatòries estudiantils.

Des del SEPC, considerem que la comunitat estudiantil ha tornat a demostrar al carrer que està plenament disconforme amb el que està significant el Procés de Bolonya, però també les seves ganes de participar en un canvi del model educatiu. La feina, però, no s'acaba aquí: El SEPC es compromet a continuar treballant dia a dia als centres d'ensenyament de secundària i d'universitat per tal d'aconseguir construir realment un model d'ensenyament públic, de qualitat, antipatriarcal, català i popular.

Alacant
A Alacant s’ha organitzat una xerrada i un debat davant la Biblioteca General, la convocatòria s’ha fet de forma unitària mitjançant l’Assemblea d’Estudiants de la UA.
En d’altres indrets propers a la ciutat, com el Campello o Novelda seccions de secundària s’han mobilitzat concentrant-se davant dels instituts.

Barcelona
Unes 12000 persones s'han manifestat aquest migdia pels carrers cèntrics de la ciutat de Barcelona. La manifestació que ha superat la convocatòria d'anys anteriors ha recorregut en mig d'un clima actiu i animat dels assistents. Enmig de lemes com “Pública si, privada no”, “No hi som totes, falten les beques” o “El pla de Bolonya és una vergonya”, els assistents, convocats per la Plataforma Mobilitzadora en Defensa de la Universitat Pública (PMDUP) han criticat durament els detalls d'aquesta reforma europea que dia a dia són cada vegada més presents. En la manifestació, que ha acabat amb una lectura del manifest a l'Àgora de la Universitat Pompeu Fabra, també hi ha assistit un nombre important d'estudiants de secundària que, al mateix temps, que criticaven la reforma que patiran al futur, han criticat l'actual LOE per les seves formes i els seus continguts.

Castelló de la Plana
La manifestació ha transcorregut sense cap tipus d’incident amb una forta presència policial, 200 estudiants s’han manifestat a la capital de la comarca. A les 12.30h ha iniciat la marxa fins la plaça Maria Agustina, lloc on està la subdelegació del govern a la ciutat de Castelló. En eixa marxa s'han escoltat cants com "L'educació no està en venda", "Procés de Bolonya, procés de la vergonya".

Gandia (La Safor)
Hui 15 de novembre a les 12 hores, dins del marc de les jornades de lluita a nivell europeu, d´acord amb l'últim Fòrum Europeu d´Estudiants, s´ha realitzat a la plaça de l'Ajuntament de Gandia una concentració en contra de l'Espai Europeu d´Ensenyament Superior, convocada pel Sindicat d´Estudiants dels Països Catalans. Al voltant de 400 estudiants, vinguts tant de diferents instituts de la comarca de la Safor com de l´Escola Politècnica Superior de Gandia, s´han congregat per mostrar el seu rebuig al procés de Bolonya i l'amenaça que aquest suposa per l'ensenyament públic. La concentració ha transcorregut amb total normalitat fins que s'ha desconvocat després de llegir el manifest. A l'acte ha acudit diferents mitjans audiovisuals de la comarca, així com representants polítics de la ciutat de Gandia.
En acabar molts dels assistents s´han dirigit al Campus de la Politècnica de Gandia on s´ha realitzat una “sentada” en l´Àgora pel mateix motiu reivindicatiu.

Gata de Gorgos (Marina Alta)
Al voltant de 200 persones s'han manifestat avui a Gata en el context de la jornada de lluita contra el Procés de Bolonya. Han eixit a les 12 h de l'Avinguda d'Alacant i han anat fins a l'Ajuntament, on s'ha donat lectura al manifest i s'ha fet entrega a l'alcaldessa del manifest de l'acte, que també s'ha entregat a l'Ajuntament per registre d'entrada. L'acte ha transcorregut sense incidents, tot i la desmesurada presència policial.

Girona
Centenars d'estudiants universitaris i de secundària s'han manifestat pels carrers de Girona reclamant una universitat de qualitat i contra el procés de Bolonya. La manifestació ha coincidit en el temps amb la campanya que el SEPC de la UdG està duent a terme per demanar la dimissió de la rectora, Anna Maria Geli; fet que ha servit per fer la crida encara més àmplia i unànime.
La manifestació ha començat a les 12h des de la Plaça de Catalunya i ha transcorregut per la Gran Via de Jaume I, el carrer de Sant Clara i finalment s'ha pujat per les Pedreres per acabat davant del rectorat. Durant tot el recorregut el clima era intens i els manifestants s'han mostrat molt actius. Finalment s'ha llegit el manifest i ha clos la manifestació, però ha quedat ben clar que els estudiants estem, i seguim, en peu de guerra per la pública.

Lleida
Un centenar d’estudiants de la Universitat de Lleida s’han mobilitzat avui sota el lema “La Universitat es mor, no al pla Bolonya” a la plaça Víctor Siurana, davant l’edifici del Rectorat.
Els estudiants convocats consideren el Pla Bolonya com la privatització del sistema universitari, “una reforma que afectarà greument la qualitat dels estudis, imposarà barreres econòmiques que ens privaran a molts de l’accés a un ensenyament superior, abocarà les universitats en un marc on estaran obligades a competir amb les altres universitats”.
Els mobilitzats han denunciat la desinformació que han rebut els estudiants per part de la universitat sobre com es concretarà la implantació de l’EEES als claustres lleidatans, i han demanat als respectius degans de cada facultat que reuneixin i expliquin als estudiants sobre com es concretarà la implantació d’aquest pla a la nostra universitat.
A la concentració s'ha exhibit un taüt simbolitzant la Universitat pública, ja que els estudiants entenen que amb el pla Bolonya la universitat pública es mor.
Al final de la concentració el rector de la Universitat de Lleida, Joan Viñas, ha fet acte de presència a la concentració i ha promès una reunió on es convocaran a tots els estudiants i on es donarà explicacions de com afectarà als estudiants de Lleida l’aplicació de l’EEES.

Tortosa
Avui, dijous dia 15 de novembre, s’ha convocat una vaga d’estudiants de secundària i s’ha dut a terme una concentració amb tabals i dolçaines que donaven festivitat front l’estadi municipal Tortosa, el lema de la mobilització: “Totes i tots contra Bolonya”. 250 estudiants de centres de les Terres de l’Ebre, com són l’IES Joaquim Bau . IES de l’Ebre , IES Roquetes ,IES Montsià , IES Solé i Ferrer , etc. a sortir al carrer i s’ha fet sentir. En l’acte s’ha fet un minut de silenci, pel jove mort per un feixista a Madrid, s’han llegit dos manifestos un denunciant l’actitud del centre IES Joaquim Bau davant d’un paper penjat a les classes on animava als alumnes a fer vaga, ja que el reglament de regim interior no ho deixa, i l’altre ha estat el manifest del SEPC llegit a tots els Països Catalans.

Manresa
S’ha realitzat una concentració a la Plaça Crist Rei, desprès de forma festiva els estudiants s’han manifestat fins la plaça de l’Ajuntament.

València
A la ciutat de València més de dos mil estudiants, tan d'universitat com de secundària, han respost a la convocatòria del Sindicat d'Estudiants dels Països Catalans. La mobilització, que ha eixit des de la facultat de Geografia i Història a les 12h, anava encapçalada per una pancarta amb el lema " No a la privatització, no a la mercantilització. Ara més que mai totes contra l'EEES" i la tancava un altra amb el lema " des dels instituts defensem l'ensenyament públic".
Abans d'iniciar-se la manifestació militants del SEPC han realitzat una performance explicativa de les conseqüències negatives de l'aplicació de l'EEES amb una paròdia del "Show de Monleón" sota el títol "la paella de Bolonya, 2010".En arribar al Rectorat de la Universitat de València un grup d'estudiants han desplegat unes pancartes amb els lemes "la universitat no està en venda" i "aturem l'EEES" i s'ha realitzat un parlament denunciant la postura submisa de l'equip rectoral davant aquestes reformes.
La manifestació ha finalitzat a les portes de l'edifici de Presidència de la Generalitat Valenciana. Un cop allí, uns companys han interpretat una al·legoria assenyalant la compra de la Universitat pública per part dels empresaris als polítics corruptes. Seguidament s'ha llegit el manifest nacional i s'ha desconvocat la manifestació després d'haver sonat la muixeranga.
Lamentablement de nou hem de denunciar la presència desmesurada d'antiavalots durant tot el recorregut tot i que ha estat una manifestació en la que no hem de destacar cap tipus d'incident.

Països Catalans, 15 de novembre de 2007

Junts per la unitat d’un moviment estudiantil europeu

Ens dirigim a tots i totes vosaltres des del Sindicat d'Estudiants dels Països Catalans per trametre-vos la convocatòria de mobilització que tindrà lloc arreu dels Països Catalans per al 15 de novembre. Aquesta actuació, que ve acompanyada per una convocatòria de VAGA a molts centres de Secundària i a algunes Universitats, va encaminada a la realització de diferents accions per tal de donar resposta a la crida que es va fer des del 3r Fòrum Europeu d'Estudiants a Atenes (19-21 d'octubre). Des d'aquest es va instar perquè tot el moviment estudiantil eixirem al carrer per reivindicar la paralització de les reformes neoliberals que suposen l'aplicació de l'Espai Europeu d'Ensenyament Superior (EEES). Tota aquesta reforma, coneguda també com a Procés de Bolonya, que cerca destruir els nostres drets com a estudiants i estudiantes, té unes pautes d'aplicació molt fragmentades que dilueixen i dificulten la seua identificació. Per això us presentem una sèrie de consideracions repartides en tres nivells que doten d'un contingut crític les denúncies que des del Fòrum i des del SEPC volem donar a conéixer amb la voluntat que tothom les faça seus i participe de les accions convocades.

A nivell general
- El debat que s'ha portat i es continua portant als nostres centres sobre les reformes tan sols gira al voltant de la seua aplicació, i mai sobre els continguts de les mateixes. A més a més, els plaços d'urgència pel que respecta a la posada en marxa de l'EEES, provoquen una assumpció del procés sense un balanç crític necessàriament exigible.

- Es treballa sobre la premisa que «la Universitat ha d'estar al servei de la societat», però realment es considera que «l'educació ha de respondre a les necessitats de l'empresa i del mercat», aplicant una visió reduïda i tendenciosa del que representa la "societat". Així doncs, la Universitat perd la seua vertadera autonomia, la seua capacitat d'obrir-se a les necessitats del món contemporani sota la independència moral i científica de tot poder polític i econòmic. L’adaptació de l’ensenyament universitari a les exigències del mercat neoliberal implica la conseqüent pèrdua de la distància necessària per al foment d’un autèntic pensament crític.

- No podem aïllar aquesta reforma del procés socioeconòmic que s'està vivint a nivell mundial. Així doncs, les directrius generals d'aquesta convergència europea en educació superior són marcades per l'Organització Mundial del Comerç (OMC) amb el seu Acord General sobre el Comerç de Serveis (AGCS), on es considera l'educació com un «servei públic d'interés econòmic general» preparat per a ser privatitzat. De fet, la participació de la Comissió Europea amb els seus informes sobre l'adeqüació entre l'Estratègia de Lisboa (2000) i l'EEES mostren l'objectiu de reconversió industrial de la Universitat segons la lògica de mercat.

- La creació del sistema comparable i comprensible de titulacions està clarament guiada per la pretensió de construir tot un mercat europeu d'educació superior i poder comerciar amb facilitat amb "productes educatius". Com a objectiu central, es busca la competitivitat del sistema europeu d'educació superior i l'atracció mundial d'estudiants i estduiantes, perquè aquests ja no són considerats ciutadans en l'exercici del seu dret (l'educació), sinó potencials consumidors i clients d'una mercaderia.

A nivell d'aplicacions del procés, sobre les titulacions:
- L'estructura de cicles impulsada per la convergència tan sols aprofundeix en la precarització i devaluació dels Graus, alhora que consolida una demanda creixent perprecarització i devaluació dels Graus, alhora que consolida una demanda creixent per cursar uns Postgraus cada vegada més encarats a convertir-se en necessitat per a molts i negoci per a uns pocs. Per tant, observem com la Universitat esdevé un gran canal de formació professional orientat a futurs/es treballadors/es precaris/es fragmetaris/es i desqualificats/des.

- Mentre que el Grau sofreix una rebaixa de coneixements i una desqualificació generalitzada, el Postgrau d'especialització assumeix l'elitització: augment de taxes, proves d'accés, númerus clausus, increment del ritme de treball de l'estudiant o l'alumnat...

Sobre les beques i ajudes
- Es preocupant la possible substitució lenta de les ajudes a fons perdut (beques) pels prèstecs-renta, és a dir, el compromís de pagament futur de les despeses dels estudis (hipoteca) amb la devolució encara confusa sota determinats interessos.

- Es parla molt de mobilitat i de facilitar els tràmits burocràtics, sobretot pel que respecta a la convalidació de crèdits, però poc o res es parla de les traves econòmiques lligades estretament a l’oferta de beques Erasmus. Es veu clara una necessària adaptació d'aquestes al nivell de vida del país d'acollida.

Sobre el model pedagògic
- A les nostres aules ens trobem diferents pàctiques innovatives pel que respecta metodologies d'aprenentatge. Aquesta reforma pedagògica que suposadament acompanya la convergència és una farsa. La majoria dels professors/es no se la creuen i l’administració desil·lusiona en no ser capaç de copsar la important injecció de recursos per a formació del professorat i renovació d’infrastructures que suposa, sent aquestes plantejades només de forma molt tímida.

- La falsa concepció de revolució pedagògica continua en un altre sentit. Se'ns planteja un canvi sobre allò que s'ha d'aprendre, indicant la necessitat de fomentar l'adquisició de competències i habilitats enfront dels coneixements. Tot això perquè els seus objectius de l'educació són: les necessitats del mercat laboral de treball i d'una societat en constant transformació. La capacitat d'adaptació és més important que els coneixements substantius, deixant de banda les consideracions acadèmiques i pedagògiques per centrar la selecció dels continguts en les demandes dels empleadors. En lloc d'entendre les competències com part de la metodologia, es prenen com a fi en si mateixes. En altres paraules, es busca substituir els objectius cognoscitius generals per l'adquisició de competències particulars: les que asseguren la productivitat del treballador i de la treballadora.

Sobre els crèdits ECTS
- L'establiment del nou còmput d'hores d'aquest tipus de crèdit (25/30h de treball de l'estudiant), consagra la figura de l'estudiant a temps complet. Equival a traslladar la jornada de treball de 35h setmanals a l'ideal d'estudiant. Això implica la impossibilitat de compaginar feina i estudis al mateix temps. Ara bé, després de les reivindicacions dels cursos anteriors s'ha aconseguit, pel que respecta al govern de l'Estat espanyol, que considere la possibilitat d'ofertar una doble via en les noves titulacions perquè aquest model d'estudiant present als nostres centres puga continuar acudint a la universitat. Tan sols hem d'estar vigilants per veure com és aquesta via i amb quines condicions s'oferta.

Sobre la qualitat
- L'objectiu de la qualitat de l'ensenyament superior s'entén des de l'òptica de la competitivitat entre els centres universitaris. Conjuntament amb la introducció de les tècniques de gestió privada suposa la subordinació als criteris d'eficiència, eficàcia i rendibilitat sobre qualsevol altra consideració. Un model mercantilista que agreuja i és motor de generació de desigualtats entre els diferents centres.

Sobre la llengua
- La generació d'una dinàmica competitiva i de creació de pols d'exel·lència afavoreixen l'hegemonia de certs idiomes i cultures sobre altres. De fet, des de la creació del “Distrito Único” a l'Estat espanyol, el nombre de classes en català no ha parat de decréixer i ara es comencen a oferir cursos de postgrau completament en anglés. A això s’ha de sumar l'homologació de titulacions a nivell europeu, que amenaça l’autonomia universitària i pot treure de les universitats les particularitats de cada país.

A nivell de l'Estat espanyol
- La reforma de la LOU ha estat una farça. El PSOE, enlloc d'abolir-la com havia promés a les eleccions, s'ha dedicat a maquillar sobre tot alguns dels punts més controvertits, però deixant intacte l'esperit neoliberal contra el que va eixir tota la comunitat universitària en temps del PP (hem de recordar que es tracta de la llei marc sobre la qual s'aplica l'EEES a l'Estat espanyol).

- El Reial Decret per a l'Ordenació dels Ensenyaments Universitaris aprovat el passat 27 d'octubre guarda moltes sorpreses desagradables que hem de criticar, entre les quals: al títol apareix el nom de la universitat; les pràctiques, que poden arribar a 60 crèdits, no són remunerades; l'agència estatal de qualitat (ANECA) controla realment l'autonomia universitària... Per una altra banda, la urgència del termini per a presentar les primeres propostes de futurs Graus (febrer de 2008), ens porta a exigir una plantada
general de les universitats públiques dels Països Catalans sota domini espanyol perquè puga garantir-se un mínim procés democràtic de debat a l'hora d'elaborar els nous plans d'estudi amb garanties de "qualitat". Així, exigim que l'horitzó inicial es contemple sols i exclusivament per al curs 2008/2009.

A nivell de l'Estat Francés
- La reforma de les universitats té com a objectiu la competitivitat i la rendibilitat -és a dir, uns valors que només existeixen contrariament als interessos de la majoria. S'han d'atacar, per tant, les preocupacions capitalistes de la reforma i als que la defensen, lluitant ara i sempre contra el sistema LMD (Llicenciatura-Màtser-Doctorat) que aboca de grat o per força l'alumnat cap a uns estudis universitaris curts i professionalitzants, lluny de l'esperit crític i de la recerca anomenada experimental no rendible als ulls de la patronal i dels governs. Així doncs, és aquest sistema sobre el qual reposa l'aplicació de totes les reformes liberals que concerneixen la Universitat de Perpinyà.

- A aquest procés de destrucció de la universitat pública s'ha afegit, entre altres coses, l'any 2005, el decret ANR (per a l'Agència Nacional de la Recerca), que sotmet la investigació als interessos capitalistes a través de finançaments dels projectes d'investigació segons criteris d'innovació, d'excel·lència i de rendibilitat econòmica.

- La nova llei relativa a les llibertats i responsabilitats de les universitats, és a dir, la Llei d'Autonomia, s'inscriu completament en aquest seguit de reformes liberals. El text situa clarament la universitat com una eina suplementària a la disposició dels caps d'empresa. Llança les universitats, a través de la reducció i limitació del finançament públic, als braços del capitalisme salvatge. De fet, introdueix al Consell d'Administració de la universitat un cap d'empresa i un altre agent del món econòmic, a banda d'augmentar les competències d'aquest òrgan permetén que decidisca la supressió o creació de carreres i projectes d'investigació entre altres qüestions.

Correllengua 2007

Ja es aqui el correllengua 2007, amb la presentació dels llibres "l'Èric i l'Èxèrcit del Fènix" i "l'Institut de la vergonya"amb Èric Bertran, el dimecres dia 24 a les 19:30 al IES "Joaquin Bau".

actes antimonàrquics arreu dels Països Catalans

Durant el cap de setmana van haver concentracions a Castelló, a Ripoll, a Olot, a Tortosa, a Valls, a Sant Celoni, a Alacant, a Pedreguer, a Vic, a Manresa, a Reus, a Cardedeu, a Figueres, a Sant Cugat, a Ontinyent, a Sitges, a Vilafranca del Penedès, a Caldes de Montbui, a La Garriga, a Berga, a Terrassa i a Igualada, a Banyoles, al barri barceloní de Gràcia, a València...

A Tortosa la convocatòria organitzada per Maulets i el SEPC va convocar un centenar i mig de persones, es van fer diversos parlaments i finalment una rondalla composada per gent de Vinaròs, Calig i Tortosa van fer una cantada de jotes. Durant la concentració nombroses persones es van autoinculpar i van donar suport econòmic a les persones encausades.

Cal denunciar el fort dispositiu policial que va haver-hi (uniformats o "secretes") els quals no van aconseguir intimidar ningú en la seua presència.

vídeos de la concentració:
Concentració antimonàrquica a Tortosa (1)
Concentració antimonàrquica a Tortosa (2)

Parlament del membre de l'Assemblea de Maulets:

Una vegada més, com portem fent quasi diàriament des dels fets de fa tres setmanes a Girona, la societat civil dels Països Catalans hem sortit al carrer per mostrar clarament lo nostre rebuig i la nostra solidaritat.

Lo nostre rebuig a la figura del rei Joan Carles I, màxim representant d'un dels estats ocupants dels Països Catalans, l'espanyol. Un personatge col·locat en el poder pel règim franquista, perpetuat per simulacres de cop d'estat i símbol orgullós de la unitat de l'artificial nació espanyola i de la Constitució, aquell text diví i immaculat. Símbol també d'un Estat que jutja i condemna joves per actes de resistència simbòlica com són les cremes de fotos, primer a Girona i després arreu dels PPCC. Un Estat que obliga a periodistes a violar lo secret professional i lliurar fotografies fetes com a part del seu treball. Un Estat que aplica sense cap mena de vergonya lleis absurdes i franquistes com Injurias a la Bandera -com bé saben los companys repressaliats de Montjuïc, a l'espera de judici per substituïr una bandera espanyola per una estelada el passat 25 d'abril, commemorant els 300 anys de l'ocupació espanyola, i a qui aprofitem per donar tot lo nostre suport- o Injurias a la Corona, com saben també les ja deu persones que han hagut de declarar a l'Audiencia Nacional de Madrid. Un Estat, en definitiva, profundament antidemocràtic i continuació del règim franquista que tan mort -deien!- havia quedat durant la sarcàsticament anomenada Transició Democràtica.

Rebutgem, sí, però també mos solidaritatzem. Mos solidaritzem en los repressaliats com a persones individuals i des de les diferents organitzacions que han organitzat i participat actes de suport. Mos solidaritzem des d'aquí, des de casa nostra, des de les Terres de l'Ebre, portant música i danses tradicionals, símbol de la resistència tot i els 300 anys que porta l'Estat Espanyol i els 348 del Francès intentant folkloritzar-mos, amagar-mos i destruïr-mos; símbol de la cultura popular que malgrat tot ha resistit durant estos segles. Solidaritat en forma de jóvens i adults, de dones i hómens, de sindicats estudiantils i organitzacions juvenils, de persones, en definitiva, compromeses en lo seu entorn i que apostem per avançar junts cap a uns Països Catalans units, reunificats, independents, sense classes socials, ecologistes i no patriarcals.

No mos enganyem: la repressió a totes les accions de rebuig que s'han fet no és gratuïta. Hi ha una raó al darrere, una raó evident i forta: tenen temor. Tenen temor, perquè saben que la seua disfressa és cada vegada més irreal, perquè saben que cada vegada som més els que veiem que lo món de benestar que mos han venut no és tal, i perquè també som més los que no mos conformem en lo que mos oferixen i que lluitem per canviar-ho. Perquè sabem allò que deia Miquel Martí i Pol, que tot està per fer, i tot és possible.

Així, la concentració d'avui no és sols una mostra de rebuig a la monarquia, al sistema jurídic i judicial espanyol i a l'Estat en general: és també un acte d'autoafirmació, la nostra manera de dir que els i les catalanes encara estem vius, que ho estarem molts més anys i que seguirem fotent canya als estats espanyols i francès, i a tots los seus representants.

Visca la terra!

fotos concentració antimonàrquica

concentració antimonàrquica a Tortosa

bus per a acompanyar els joves i les joves anitmonàrquiques!
Figueres>Girona>Barcelona>Madrid]

Sortirà dimecres al vespre per arribar a Madrid el dijous pel matí, apunta't al 620 69 54 67
+info: www.noalrei.elsud.org

informació actualitzada sobre el cas:
www.noalrei.elsud.org i www.alertasolidaria.org

ajudes econòmiques:

2100 0278 05 0101602667

La deriva del model educatiu marca l’inici del curs 2007/2008.

Davant de l’inici del nou curs acadèmic 2007/2008, el Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans (SEPC) vol mostrar la seva preocupació i el seu malestar davant la deriva en la qual es troba immersa l’educació secundària i superior arreu dels Països Catalans, alhora que es mostra convençut que l’única manera de transformar l’actual procés de mercantilització, privatització i d’augment de les desigualtats del model educatiu i avançar cap una educació pública, de qualitat, popular, antipatriarcal i catalana continua sent la feina de base i diària en el conjunt dels centres educatius dels Països Catalans.

Durant aquest setembre, els diferents centres educatius d’arreu dels Països Catalans han iniciat un nou curs acadèmic. La novetat del nou any, però, no ha servit perquè el conjunt de alumnat català ens sentim il·lusionats o convençuts de les bondats de l’actual sistema educatiu ja que, tant a secundària com a l’educació superior, les polítiques que segueixen el govern Sarkozy, el tripartit del Principat, la dreta valenciana o en Zapatero, entre d’altres, condueixen únicament cap un model on l’educació es converteix en una mercaderia més en mans de la “mà invisible” del mercat. D’aquesta manera, els polítics transformen l’ensenyament, un dels pilars de qualsevol societat, en un espai mercantilitzat, privatitzat que no compleix funcions bàsiques com ara les de formar persones crítiques o combatre les desigualtats del sistema. Per corroborar aquestes afirmacions només cal que fem algunes apreciacions concretes sobre què ens depara aquest nou curs 2007/2008.

En l’educació secundària, la nova LOE no ha aportat gaire beneficis pel conjunt d’alumnes de secundària dels Països Catalans, sinó més aviat al contrari. Com ja és habitual, les diferents Conselleries han mostrat una clara manca de previsió amb el retard en l’inici dels curs en diferents centres o amb l’estat en el qual es troben moltes de les instal·lacions de la xarxa pública. A més, a nivell més global, les polítiques de les mateixes Conselleries o Ministeris s’han mostrat ineficaces o, fins i tot, negatives per solucionar els problemes històrics de l’educació secundària i obligatòria: la precarització de la xarxa pública, destinada a adoptar una funció subsidiària de la xarxa concertada i d’alguns instituts públics de qualitat, provoca, per exemple que totes les necessitats educatives més costoses i feixugues siguin dirigides cap a una xarxa ja deficient i coixa en recursos.

En l’àmbit universitari també pinten bastos. L’aplicació del Procés de Bolonya és ja una realitat en moltes facultats del país, i com ja va advertir el SEPC al seu moment, el gran canvi “pedagògic del segle XXI” a les universitats catalanes només ha servit per incrementar i consolidar la importància de les empreses en els òrgans i decisions universitàries, augmentar les taxes i les matrícules a través dels graus i postgraus, reduir i desprotegir, encara més, la llengua catalana a nivell acadèmic i, en definitiva, la conversió d’un espai educatiu i de ciència en un mercat de demanda i oferta a nivell europeu on els i les estudiants som simples mercaderies. I mentrestant, la nova pedagogia, les classes reduïdes, les grans inversions públiques, les beques,... continuen sense aparèixer.

Davant aquesta crua realitat de la deriva educativa, doncs, des del SEPC encoratgem a tot alumnat dels Països Catalans a aprofitar totes les eines que tingui a mà, inclòs el nostre projecte sindical des de l’òptica de l’esquerra independentista, per tal de treballar diàriament des de la base amb l’objectiu d’assolir aquelles fites necessàries per garantir una educació pública, catalana, de qualitat, antipatriarcal i popular!

Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans (SEPC)
Països Catalans, 1 de octubre de 2007

Solidaritat! Els estudiants també rebutgem la monarquia espanyola.

El Sindicat d'estudiants dels Països Catalans (SEPC) fa públic el seu suport a les persones imputades i crida a la mobilització de la comunitat educativa davant els atacs a la llibertat d’expressió i la ràtzia repressiva engegada contra les mostres de rebuig a la monarquia espanyola. Recordem que avui s'ha fet pública la segona citació per anar a declarar a l'Audiència Nacional per la crema de les fotografies dels Reis.




Solidaritat! Els estudiants també rebutgem la monarquia espanyola.


Des del Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans (SEPC), organització estudiantil majoritària als claustres de les universitats del país i amb una presència notable als instituts d’ensenyament mitjà:

- Mostrem públicament la nostra solidaritat amb els militants independentistes de Banyoles i Girona imputats en els darrers dies pel delicte d’injúries a la corona espanyola, molt especialment a la persona activa del moviment estudiantil i membre de la nostra organització, que avui mateix ha rebut la citació per anar a declarar a l’Audiència Nacional per la crema de les fotografies dels reis.
També fem públic el nostre suport als joves de Figueres que foren detinguts pel fet de mostrar la seva solidaritat amb el primer imputat pel cas.

- Reclamem la retirada dels càrrecs pel militant del SEPC i per en Jaume Roure, i l’aturada dels possibles processos judicials relacionats amb la defensa de la llibertat d’expressió, el rebuig a la monarquia o la mostra de suport als companys antimonàrquics.

- D’altra banda fem una crida a la comunitat educativa i instem a la societat civil en general, a mostrar el seu ferm rebuig a la persecució política que s’està vivint. Animem el conjunt de persones compromeses amb les que acostumem a treballar, tant dins com fora de les aules, a participar de les iniciatives de solidaritat.

- Per últim el SEPC es compromet públicament a donar suport als encausats, i a fer front a la campanya repressiva organitzant i participant a les iniciatives de suport, i multiplicant el treball diari en la defensa de l’ensenyament públic i la construcció d’un marc educatiu propi pels Països Catalans.


Estigueu atents a noves mobilitzacions tant dins com fora dels centres d’ensenyament.
Avui com ahir rebutgem la monarquia espanyola!



Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans (SEPC)
Països Catalans, 26 de setembre de 2007