11 de gener de 2008

Valoracions i reflexions del SEPC sobre la Llei d’Educació de Catalunya (LEC)

El passat 16 de novembre el conseller d'Educació, Ernest Maragall, presentava les bases del que vol ser la futura Llei d'Educació de Catalunya, és a dir, una llei que regularà tot l'ensenyament no universitari del Principat. Tot i ser una llei tan important pel sistema educatiu català, aquestes bases han estat tant mal fetes que han aconseguit el rebuig de tots els sindicats de professors, de les associacions de pares i de les d'estudiants. Com a Sindicat d'Estudiants dels Països Catalans, no podem ser deixar de criticar una llei que, tal i com a passat amb el procés de Bolonya, tendeix a la privatització de l'ensenyament, en aquest cas, el no universitari.

En línies generals, podem dividir aquesta llei en cinc punts: majors autonomia dels centres educatius, augment del poder de les direccions dels centres, avaluació del professorat i dels centres, més reconeixements a la concertada i municipalització de l'ensenyament no universitari. Totes aquestes mesures, segons la introducció del document, van encaminades a l'excel·lència i a l'equitat, però el cert és que tal i com s'exposen, portaran una major fractura social i una disminució de la qualitat.

PUNTS CRÍTICS DE LA LLEI

En paraules textuals del document de les bases: “també es podria obrir la possibilitat de gestió de centres de titularitat pública a entitats cooperatives i sense ànim de lucre o a equips de professionals”. És a dir, aprofita les cooperatives impulsades fa un temps en centres on volien fer innovació pedagògica, per colar que aquests puguin ser gestionat per grups de professionals amb “un projecte definit”, sense especificar quina és la professió d'aquest.

Si seguim llegint, veiem que la llei defensa un augment clar de l'autonomia de les centres: “L’autonomia dels centres educatius es considera un dels elements fonamentals per possibilitar la millora dels seus resultats i per fer un ús més eficient dels recursos destinats al servei educatiu públic.” A sobre considera que els centres actualment no saben administrar el recursos i que per això tenen problemes, no serà que no tenen prou recursos?

Tot seguit detalla que els centres han de tenir capacitat de decidir sobre els aspectes de gestió, econòmics i de recursos humans. Això està encarat clarament a importar els sistema de gestió privada a l'educació pública, un fet que arreu on s'ha aplicat ha fet augment la fractura social i el fracàs escolar de les classes més empobrides. A més a més, sumat al que diu la resta de la llei suposa la voluntat d'obrir la porta a la privatització de l'ensenyament no universitari català:

Desregularització de la situació del professorat. La llei pretén que els centres puguin decidir sobre el professorat que volen tenir, això suposarà d'una banda la desregularització de les condicions laborals del professorat, així com la possibilitat de crear centres la primera i de segona categoria, ja que els millors professors podran anar als centres amb un millor pla pedagògic.

Externalització de serveis. En paraules textuals, en centres tindran “la facultat de contractar serveis necessaris i més adequats per als objectius que s'hagin marcat”. És evident, doncs, que la Generalitat pretén delegar en l'empresa privada serveis necessaris per els centres, això xoca frontalment amb la idea d'ensenyament públic que sempre hem defensat.

Més poder a les direccions. L'augment de l'autonomia suposarà també un augment del poder de les direccions del centres que, segons la llei, han de ser “competents, professionals, formades, estables, reconegudes i amb capacitat de prendre decisions”. Tot fa pensar que la creació de direccions especialitzades (recordem que pot ser que siguin externes) farà disminuir la capacitat del consell escolar i del claustre de professor de resoldre els conflictes i de tirar endavant els centres conjuntament. No es pot pretendre que els estudiants, els professors i els pares se sentin identificats amb els centres si no hi poden participar.

Un altra punt crític de la llei és que cada centre podrà definir les normes de convivència i aplicar-les d'acord amb els criteris pedagògics que els regeixin. Aquest fet, tenint en compte com seran les futures direccions de centres, pot desembocar, en molt centres, en un paquet de mesures restrictives que limitin la llibertat dels estudiants (com ja estem veien que passa a altres indrets de l'Estat). Cal destacar que la llei farà que les famílies i els alumnes s'hagin de comprometre a respectar aquestes normes si es volen matricular al centre.


Institut d'avaluació i Ordenació Curricular:

D'altra banda, pel que fa a l'avaluació del professorat i dels centres, la llei preveu la creació de l'Institut d'Avaluació i Ordenació Curricular (IAOC). Aquest institut serà l’òrgan extern encarregat d'avaluar la qualitat dels centres i del professorat, tot i que no s'especifica qui el formarà. La presència d'aquest institut sumat als sistemes de promoció que s'esmenten a la llei, no fan més que fomentar la competència entre els professors i els centres enlloc de fomentar la col·laboració entre ells. Aquesta competència que pot ser útil en una empresa privada, no podrà ser mai en el mon educatiu, on la col·laboració entre professors és la base del desenvolupament pedagògic.

L'IAOC també serà l'encarregat de proposar els currículums i de revisar-los quan calgui. Cal que totes les propostes de currículum es facin tenint en compte el marc dels Països Catalans, la seva història i la seva cultura. És indispensable que els Països Catalans tinguem un currículum propi, degut a que tenim una realitat diferenciada dels Estats espanyol i francès.


Més reconeixement a l'escola concertada:

La llei, lluny d'apostar fortament per l'escola pública, reconeix l’escola privada concertada com un element més del “Servei Públic d'Educació” i parla d'augmentar la concertació de centre per la de fer la planificació de l'oferta educativa. A més a més, en aquest planificació diu que hi constaran tots els centres educatius privats sostinguts amb fons públics, és a dir, a l'hora de veure a quins llocs fan falta nous centres o un augment de les places es tindrà en compte de presència de centre concertats, sense tenir en compte que la ideologia d'aquests pot distar molt del que hauria de reflectir l'educació pública.


CONCLUSIÓ

Ens trobem davant d'una llei que serà clau en el futur de l'ensenyament a casa nostra i que ara per ara és una agressió frontal al model d'ensenyament públic que sempre hem defensat. L'augment de la privatització, la presència de direccions tancades en comptes de democràtiques i participatives, la competència entre el professorat, la major autonomia dels centres,... son actuacions que en comptes de fomentar l'equitat i la qualitat de l'ensenyament, causaran una major fractura social a la societat. Cal que ens fixem amb els model escandinaus si volem millorar la qualitat i no que ens deixem guiar pel model educatiu britànic o americà i per les directrius de l'OMC.
D'altra banda, una llei com aquesta a de comptar amb la participació de mestres, professor, AMPAs i estudiants, ja que només d'aquesta manera es pot intentar buscar una sortida a l'ensenyament català.