Milers d’estudiants clamen contra el procés de bolonya

Desenes de milers d'estudiants d'universitat s'han mobilitzat aquest matí en diferents localitats dels Països Catalans per rebutjar l'actual Espai Europeu d'Ensenyament Superior, conegut més popularment com el Procés de Bolonya, culpable de l'actual procés de mercantilització i elitització de les universitats públiques catalanes.

Més de 10.000 estudiants a Barcelona i València, mig miler a Tarragona, Castelló, Alacant, Girona i Lleida, dos centenars a Vic, Olot, Benissa i Manresa s'han sumat a les convocatòries del Sindicat d'Estudiants dels Països Catalans.
Pel Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans la jornada de vaga i mobilització d’avui, convocada sota el lema “Als Països Catalans decidim universitat pública. Aturem bolonya!”. ha estat tot un èxit.

Els estudiants hem tornat a demostrar al carrer que no volem aquesta reforma universitària, que suposarà la mercantilització de la universitat, i que volem poder decidir sobre el model educatiu. Volem denunciar que les forces policials han tornat a preparar dispositius especials totalment desproporcionats per a controlar les legítimes convocatòries estudiantils.

A la Universitat Pompeu Fabra de Barcelona s’ha de denunciar que el rectorat a permès l’entrada d’agents policials al recinte universitari per avortar un encadenament pacífic i simbòlic realitzat pels estudiants en vaga. També a Barcelona, desgraciadament, tornen a ser notícia les càrregues violentes dels mossos d’esquadra, que han provocat ferides de diversa consideració a 26 persones; i la detenció, hores després d’acabar-se la manifestació, d’un estudiant implicat en la defensa de la universitat pública i de qualitat.

Amb aquesta jornada de lluita s’ha transmès un missatge directe als responsables de les universitats (rectors, consellers i ministres), perquè aturin el procés de bolonya i tinguin clar que els estudiants no permetrem la mercantilització i privatització de la universitat pública catalana.

El Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans, convocant d’aquesta jornada de lluita, exigim:

1.- La paralització de la implantació de l’Espai Europeu d’Ensenyament Superior (EEES) a les universitats dels Països Catalans.

2.- La realització de referèndums vinculants, a totes les universitats del país, sobre la paralització del procés de bolonya i l’obertura d’un debat sobre el futur de la universitat pública.

3.- La retirada dels expedients i denúncies judicials obertes contra els estudiants crítics amb l’EEES; i que els tots els òrgans de govern de les universitats es comprometin a resoldre pacíficament i amb diàleg qualsevol afer, conflicte o protesta que pugui sorgir dins del recinte universitari, rebutjant d’aquesta manera la utilització de mètodes violents o coactius.

4.- Que es depurin les responsabilitats pertinents per les actuacions policials violentes ocorregudes a Barcelona.

5.- La dimissió del rector, Josep Joan Moreso, i del vicerector de comunitat universitària de la Universitat Pompeu Fabra, Josep Fargas, per haver permès l’entrada d’agents dels Mossos d’Esquadra al recinte universitari.

Finalment, volem encoratjar a tots els estudiants a seguir lluitant per una universitat catalana, pública, popular, antipatriarcal i de qualitat, i a rebutjar totes aquelles actuacions que pretenen mercantilitzar i privatitzar el nostre sistema educatiu.

Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans
Barcelona, 20 de novembre de 2008

Crònica de la jornada de vaga i mobilització:

- Barcelona:

Al llarg del matí, i en diferents facultats de tota l'àrea metropolitana de Barcelona, els piquets informatius han animat als companys i companyes a secundar la vaga i sumar-se a les manifestacions. Els Mossos d'Esquadra han intervingut a la Universitat Pompeu Fabra per tal de forçar la fi d'una acció d'encadenament a les portes d'accessos.
A les 12 del migdia, més de 10.000 estudiants han assistit a la manifestació convocada pel Sindicat d'Estudiants dels Països Catalans i la Coordinadora d'Assemblees d'Estudiants per expressar el rebuig a la imposició progressiva del Procés del Bolonya.
Els estudiants s'han fos en un sol bloc amb el lema a la capçalera "Ahir llicenciat, avui graduat, demà aturat. Això és el pla de Bolonya". El SEPC ha portat una pancarta pròpia on es podia llegir "Als Països Catalans, decidim Universitat Pública". Durant la manifestació s'han sentit consignes contra la mercantilització de la Universitat, com "ni bancs ni caixes a la universitat"; contra la imposició de Bolonya o a favor de la universitat pública i de qualitat. Els manifestants han volgut expressar el rebuig a tota una sèrie de mesures que obriràn l'aixeta a l'entrada de capital privat a les universitats, mesures que han estat aplicades fent cas omís a la opinió del conjunt del estudiantat, i la comunitat universitària.
La manifestació que partia de plaça Universitat i havia de baixar per les Rambles, ha hagut de desviar-se cap a Urquinaona quant els Mossos d'Esquadra han impedit a cops de porra el pas dels manifestants, causant contusions de diversa consideració a més de 25 manifestants. Un cop a Urquinaona s'ha tornat fins a la plaça universitat, on s'ha llegit el manifest unitari. Després d'aquesta lectura, s'ha desplegat una pancarta gegant des de dalt de l'edifici central de la UB sota el lema "Als Països Catalans decidim universitat pública", i, posteriorment, els estudiants han iniciat al crit de "Contra Bolonya, ocupa universitats" la ocupació del Rectorat de la UB.

Imatges de la manifestació i la posterior ocupació del rectorat de la UB

Imatge d'un moment de la càrrega policial a les rambles de Barcelona

- València:

Al llarg del matí, diferents piquets informatius han informat sobre la jornada de vaga i de la manifestació del migdia a les facultats de la Universitat de València.
A les 12 hores, més de 10.000 estudiants han eixit pels carrers de València seguint la convocatòria del Sindicat d'Estudiants dels Països Catalans i les Assemblees de Facultat de la Universitat de València.
La mobilització ha transcorregut amb total normalitat i sense cap incident, a pesar de l'excesiva presència d'agents de la policial espanyola.
Aquesta mobilització ha començat a la Facultat de Geografia i Història de la Universitat de València a l'avinguda Blasco Ibáñez, amb una pancarta al capdavant amb el lema "ATUREM BOLONYA", i ha finalitzat a la Plaça Manises, on es troba la Presidència de la Generalitat Valenciana, on s'ha llegit el manifest i s'ha escenificat una performance sobre la mort de la universitat pública.
Al llarg de tot el recorregut s'han pogut escoltar lemes com: "rector dimissió", "procés de bolonya procés de la vergonya" i "els estudiants no som mercaderia", entre d'altres.

Imatges de la manifestació pels carrers de València

- Girona:

Més de mig miler d’estudiants han participat a la manifestació que s’ha iniciat a la plaça Catalunya i ha finalitzat davant de la delegació de la Conselleria d’Educació de la Generalitat de Catalunya, on s’ha llegit el manifest nacional del SEPC contra l’aplicació de l’Espai Europeu d’Ensenyament Superior. Posteriorment, el coordinador del Consell d’Estudiants de la UdG ha fet un breu resum del que han suposat els resultats del referèndum celebrat el passat 13 de novembre a la UdG, en que la veu dels estudiants va ser unànime demanant la paralització de l’aplicació del Pla de Bolonya.

- Lleida:

Mig miler d’estudiants s’han manifestat avui contra l’aplicació del procés de Bolonya a la Universitat de Lleida. La manifestació que ha transcorregut els carrers de Lleida sense incidents ha recorregut des de la plaça Víctor Siurana fins al Campus de Cappont. On s’ha llegit un manifest i s’ha realitzat una petita representació teatral caricaturitzant a aquells culpables de l’aplicació de l’EEES.
S’ha recordat també que el procés de Bolonya ja l’any passat va quedar deslegitimat sota una consulta popular on un 94,56% dels vots van demanar explícitament l’aturada d’aquest procés i l’inici d’un procés de debat sobre la universitat pública.
Durant tot el matí s’han organitzat piquets informatius als campus d’Agrònoms i Cappont, on s’ha animat als estudiants a unir-se a la manifestació contra el procés de Bolonya, els moments previs a la concentració s’ha fet un passaclasses per la facultat de Lletres animant als estudiants que encara hi havia a unir-se a la convocatòria de les Assemblees de Facultat i del SEPC.
Els estudiants després han procedit a tallar la Rambla d’Aragó i a fer una manifestació fins al Campus de Cappont, fent diverses aturades als dos extrems del Pont de la univesitat. Un cop allà s’ha fet una petita representació teatral caricaturitzant a aquells culpables de l’aplicació de l’EEES; el Rector, el President del Consell Social, el Conseller d’Universitats i Empresa Josep Huguet i el director del Banc Santander, Emilio Botín.

- Manresa (Bages):
Uns 200 estudiants s'han concentrat a la Plaça de Crist Rei de Manresa aquest migdia en rebuig al Procés de Bolonya.

- Olot (La Garrotxa):

Més de 200 estudiants dels instituts olotins han sortit ples carrers d'Olot sota el lema "Per una educació pública, ni LEC ni Bolonya". La mobilització ha consistit en una cercavila pel centre de la ciutat. L'acte de protesta ha acabat amb la lectura d'un manifest on els estudiants han expresat el seu rebuig a la mercantilització de l'ensenyament.

- Benissa (Marina Alta):

Uns 250 estudiants s’ha manifestat, malgrat l’adversitat del temps, pels carrers de Benissa en contra del procés de bolonya. Al llarg de tota la manifestació, els manifestants han cridat consignes com “Amb Bolonya anem de cul” o “No, no, no a la privatització”. La manifestació ha finalitzat a la plaça de l’ajuntament on s’ha llegit el manifest de la vaga. L’única incidència de la manifestació es la presa de dades a un militant del SEPC per part d’un policia local, que l’acusava d’apologia al terrorisme per portar una estelada i l’ha amenaçat en denunciar-lo.

- Castelló:
Mig miler d'estudiants s'han manifestat pels carrers de Cstelló, sense cap incidència però amb molta tensió. El seguiment de la vaga a la Universitat Jaume I ha estat molt important.

- Alacant:

Al llarg dels dies 18, 19 i 20 s'ha realitzat una acampada reivindicativa contra el procés de Bolonya a la gespa del monument de la mà de la Universitat d'Alacant. Durant aquestes jornades s’han fet una sèrie de xerrades, tallers i debats per tal d’informar a les estudiantes i als estudiants sobre l’EEES ja que no s’ha informat des dels òrgans universitaris. L’acampada va tindre una assistència d’una cinquantena de persones i el dia 20 s'ha fet una manifestació, amb més de 500 estudiants, que ha eixit des del monument de la mà, passant per diverses facultats i entrant als edificis de l’Aulari I, la Biblioteca General i finalment al Rectorat ha eixit el rector, Ignacio Raneda, a qui se li ha demanat un debat per discutir sobre el procés de Bolonya.

- Tarragona:
Prop de 500 estudiants han participat a la cercavila que es desplaçava pel recinte universitari de la URV, mentre s'anaven aturant classes, animant als estudiants a la participació i s'entonaven consignes contra l'EEES.
Per altra banda, s'han encolat per les parets diferents cartells i una gran pancarta en solidaritat amb els companys expedientats de Barcelona, al mateix temps que la gent cridava càntics en contra de la repressió per part dels estats.
Finalment, la mobilització ha acabat amb un acte popular contra un dels símbols de la privatització, els assistents han llençat pintura contra l'oficina d'una entitat bancària ubicada a la universitat.

Video dels actes del dia

Imatge de la cercavila a la URV

- Vic:
Més de 200 persones han participat de la manifestació que ha recorregut el centre de Vic fins arribar a la universitat. Durant tot el recorregut de la manifestació s'han cridat consignes perquè s'aturi el procés de Bolonya i reclamant que els i les estudiants puguin decidir quin és el model d'ensenyament que volen.A l'arribar a la universitat s'ha llegit el manifest i s'ha instat als estudiants a seguir lluitant per aturar el pla de Bolonya.

20-N: Vaga i mobilitzacions contra el Procés de Bolonya!

El Sindicat d'Estudiants dels Països Catalans convoca una jornada de vaga i mobilitzacions a les universitats de tot el país per demà, dijous 20 de novembre, per tal de mostrar el rebuig a l'Espai Europeu d'Ensenyament Superior, anomenat popularment Procés de Bolonya.
Les manifestacions que estan convocades, sota el lema "Als Països Catalans decidim universitat pública. Aturem Bolonya!", pel dijous 20 de novembre, són:

· Barcelona: 12h. Plaça Universitat
· Girona: 12h. Plaça Catalunya
· Lleida: 11.30h. Plaça Víctor Siurana (davant del rectorat)
· Tarragona: 12h. davant de la Facultat de Psicologia
· Vic: 12h. Plaça Major
· Castelló: 12h. Plaça de la Pau
· València: 12h. davant de la Facultat de Geografia i Història
· Alacant: 12h. davant del Monument de la Mà
· Benissa: 11.30h. a la plaça de l'Ajuntament
· Manresa: 12h. a la plaça Crist
· Olot: 11.30h. a la plaça de l'àngel

Als Països Catalans decidim universitat pública. Aturem Bolonya!

Fa nou anys que es va signar la Declaració de Bolonya, que va suposar el tret de sortida del procés de privatització i mercantilització de la universitat pública. Els efectes d’aquest procés no s’han fet esperar. Veiem com els empresaris guanyen influència en els òrgans de govern de les universitats; la universitat pública recorre a convenis amb el sector privat per cobrir el dèficit econòmic derivat de l’insuficient finançament públic; les empreses es cobren els favors i imposen els plans estratègics a degans i rectors submisos a les seves ordres; estudiar i treballar alhora esdevé impossible i les titulacions, que esdevenen graus, estan tant devaluades que es torna imprescindible cursar postgraus i màsters que, amb preus privatius, veten la formació acadèmica als estudiants.

Per assolir els objectius de Bolonya els governants no han dubtat en utilitzar tots els mètodes que tenien a l’abast. La negació de diàleg i la violència han estat, des d’aquell fatídic 18 de juny de 1999 a l’ordre del dia de les nostres universitats. Amenaces, detencions, expedients sancionadors i les càrregues policials contra els estudiants han estat una constant durant aquests anys en que els estudiants dels Països Catalans hem plantat cara a Bolonya. Se’ns ha negat la paraula i la participació en les decisions sobre el futur de la universitat, sobre el nostre propi futur, i s’ha fet a qualsevol preu.

Saben que els estudiants volem una universitat al servei de la societat, i no de les empreses; que sigui accessible per a tothom i que no l’elit econòmica; que eduqui en favor del no-sexisme i no reprodueixi els valors patriarcals; que disposi de tots els recursos públics necessaris per a complir amb la seva funció educativa. És per això que cada vegada que alcen les porres o ens amenacen amb sancions tenim el convenciment que estem fent les coses ben fetes, que podem aturar Bolonya. Cada vegada que perden els nervis hem fet un pas més per fer de la universitat pública un espai de formació, de crítica, de debat i de construcció d’alternatives.

Per a fer front als atacs que rep la universitat pública, i construir l’educació que volem, ens cal reforçar el moviment estudiantil i organitzar-nos aula per aula. Cal que els estudiants prenguem la iniciativa i diguem clarament que no volem que ens imposin més lleis, que no volem que els interessos del capital privat decideixin per nosaltres. Volem decidir i hem decidit, els agradi o no, que els estudiants i tota la comunitat universitària marcarem junts el rumb de l’educació als Països Catalans.

Des del Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans hem pres la determinació de no cessar en la nostra lluita en defensa de la universitat pública, hem pres la decisió de no rendir-nos davant de l’ofensiva neoliberal i descatalanitzadora que afecta l’educació del nostre país. Tenim molt clar que la lluita ha estat, i continuarà sent, un camí ple d’obstacles. Però el que està en joc és massa important, perquè és el nostre futur. No estem disposats a ser una peça més del procés productiu, no acceptarem que se’ns consideri mercaderies de cap mercat de treball, perquè som persones crítiques i volem construir alternatives al model econòmic i social actual. No és hora de laments, ni mitges tintes, sinó de plantar cara amb fermesa i decisió. Aturar Bolonya és possible i només depèn de nosaltres.

Construïm l’educació pública, popular, catalana, antipatriarcal i de qualitat!

VAGA 13 NOVEMBRE en CONTRA la L€C

Avui dia 13 de novembre vora un centenar d'estudiants i mestres hem recorregut els carrers de Tortosa manifestant-nos en contra de la LEC. La concentració s'ha iniciat a la plaça de l'Estadi i ha finalitzat al carrer Providència on es troba la subdelegació del govern. El recorregut ha estat amenitzat per grallers, el desplegament d'una pancarta des del punt més àgil del recorregut i diverses consignes en contra de la nova llei d'educació proposada fa un any per Ernest Margall. En finalitzar el recorregut ha tingut lloc la lectura del manifest, tan per part de professors com d'estudiants.
En definitiva, ha sigut una jornada de caire reivindicatiu i festiu que ha deixat palès el comú desacord de la comunitat educativa i estudiantil vers aquesta llei.

Els sindicats del professorat i d’estudiants i les assemblees de facultats de les universitats sotasignats i els i les vaguistes i manifestants mostrem el nostre rebuig al projecte de Llei d’Educació de Catalunya i exigim la seva retirada del Parlament de Catalunya perquè:

1. És una Llei que no aporta cap millora al nostre sistema educatiu, que col·loca a la xarxa pública en condicions de subsidiarietat i que empitjora les condicions de treball del professorat.

2. Consolida i augmenta el poder i la influència de les patronals religioses en l’àmbit educatiu. Destina més diners als centres privats sense cap obligació ni cap mecanisme per evitar la distribució desequilibrada de l’alumnat. A partir d’aquesta Llei, la xarxa de centres privats passa a ser l’eix vertebrador del sistema educatiu.

3. Consolida el camí obert cap a la privatització de determinats sectors, a partir de la municipalització i altres vies: 0-3, educació de persones adultes, Formació Professional, Serveis educatius, extraescolars.

4. Estableix un model d’autonomia basat en la diferenciació dels centres segons els resultats escolars. Afavoreix l’autofinançament dels centres públics que conduirà a incrementar les diferències segons el seu entorn social. Proposa un model de gestió empresarial que dificulta el treball en equip. Defineix els directors/es dels centres públics com a “personal directiu”, amb règim jurídic específic i els possibilita seleccionar, avaluar i nomenar al professorat.

5. Desregularitza les relacions laborals. Introdueix formes de provisió subjectives i discrecionals, que deixen una porta oberta a l’arbitrarietat. Proposa un nou sistema retributiu jerarquitzat basat en un model d’avaluació punitiva. Proposa increments retributius al professorat per resultats obtinguts. Obre la via a la laboralització del personal substitut amb el conseqüent empitjorament de les seves condicions de treball i redueix el salari del professorat durant els tres primers anys.

6. El compromís d’inversió pública que proposa el Departament és absolutament insuficient. Entenem que s’ha de prioritzar la inversió pública a l’ensenyament públic i aquesta ha de ser, com a mínim, del 6 % del PIB de Catalunya.

La millora de l’educació pública no passa per una gestió jeràrquica i empresarial, ni per la lògica del mercat i la privatització, sinó per una aposta real per la xarxa pública i un augment seriós de la inversió que possibiliti abordar tota la problemàtica i les necessitats dels centres i de l’alumnat.

Tanmateix, aquest és el darrer any acadèmic abans de la completa implementació dels nous plans d’estudi que es desenvoluparan segons els criteris que defineixen l’Espai Europeu d’Ensenyament Superior (l’EEES). Procés que arrencà tot just fa deu anys amb la Declaració de Bolonya. Al nostre país aquest atac a la universitat pública s’ha concretat ja fa alguns temps mitjançant dues lleis, una d’àmbit estatal, la LOU i l’altre d’àmbit del Principat de Catalunya, la LUC, pel qual el govern espanyol i la Generalitat esdevenien còmplices dels poders econòmics capitalistes en el seva dèria de mercantilitzar l’ensenyament superior.

El procés de convergència europea suposarà una transformació radical del marc universitari privatitzant-lo i mercantilitzant-lo, fet que comportarà la conversió de les nostres universitats en fàbriques de precaris i aturats. Davant de tot això, mostren de nou el nostre rebuig i fem arribar les nostres reivindicacions:

1. Volem que es garanteixi uns ensenyaments dignes, públics, gratuïts i en català per a tothom.

2. Demanen la derogació de les lleis que permeten l’implementació de l’EEES (LOU, LUC i Reial Decret).

3. Exigim que s’escolti la veu de la majoria de la comunitat universitària i s’obri el diàleg que insistentment hem demanat les estudiantes en les successius referèndums que s’han organitzat.

4. Exigim que s’investigui l’origen dels “deutes estructurals” que suposadament pateixen la majoria de les nostres universitats, ja que aquest deute és del tot inventat, essent l’excusa perfecta per facilitar l’entrada del capital privat dins dels governs de les universitats.

5. Exigim que les institucions públiques garanteixin el complet finançament de les universitats públiques.

6. Exigim l’augment de les beques destinades a les estudiantes..

7. Exigim un augment significatiu dels pressupostos per augmentar la contractació de professorat en condicions dignes i no de forma precària com passa actualment, així com dels diners destinats a la recerca i la investigació.

8. Demanem la dimissió del Conseller d'Innovació, Universitats i Empresa Josep Huguet per no defensar les institucions públiques d’ensenyament superior, lliurant-les al capital privat, a la vegada que defensa públicament que les estudiantes ens haguem d’endeutar per poder realitzar estudis universitaris. Mai abans cap altre polític que diu estar tant a l’esquerra havia aplicat polítiques tant neoliberals.

En defensa de l’ensenyament públic i la seva qualitat!

No volem aquesta LEC! No al Pla de Bolonya!

13-N: Vaga i mobilitzacions contra la LEC

El Sindicat d'Estudiants dels Països Catalans convoca una jornada de vaga a l'ensenyament secundari públic del Principat pel proper 13 de novembre per tal de mostrar el rebuig a la Llei d'Educació de Catalunya. Aquesta convocatòria, que es fa unitàriament amb la resta de sindicats i col·lectius de professors i estudiants, serà un pas més ferm i molt important per tal d'evitar la privatització i la jerarquització del model públic d'ensenyament al Principat. La vaga tindrà el seu epicentre en les manifestacions que es faran en diferents localitats de Catalunya:

Barcelona: 12 hores a la Plaça Universitat.
Tarragona: 13 hores a la Plaça Imperial Tàrraco.
Girona: 13 hores davant de Serveis Territorials.
Lleida: 13 hores davant de Serveis Territorials (c/Pica d'Estats).
Tortosa: 12 hores Plaça de l'Estadi i 13 hores davant de Serveis Territorials (c/Providència)

Anàlisi de la Llei d'Educació de Catalunya

La Llei d’Educació de Catalunya (LEC) se’ns presenta en la seva exposició de motius com l’expressió d’una voluntat de fer del Principat de Catalunya un indret pròsper, benestant i cohesionat. Aquest projecte de llei que en breu se sotmetrà al debat parlamentari està impulsat per la Conselleria d’Educació amb Ernest Maragall al capdavant, esdevenint una de les mesures més destacades del govern tripartit en el que portem de legislatura. Els ara impulsors de la llei (PSC, ERC, ICV i EUiA) s’havien passat 23 anys de govern de CiU criticant vastament qualsevol política en matèria educativa que desenvolupava l’executiu pujolista, normalment sota la premissa que es perjudicava l’ensenyament públic i per tant l’equitat social del Principat de Catalunya.

Certament l’herència de les dues dècades i escaig de govern convergent ha desenvolupat un panorama educatiu català amb centres i recursos insuficients i en condicions precàries, elevats índexs de fracàs escolar i deficiències acadèmiques amb una forta dependència dels concerts a escoles privades... tot plegat amb un finançament que frega els mínims i que aboca a la nostra societat cap a una severa fragmentació.

Nogensmenys s’ha succeït un canvi de color governamental i són els partits d’”esquerres” els qui controlen l’executiu principatí i la “dreta” convergent qui fa d’oposició, i és quan hom es pot plantejar quins són els canvis en política educativa que ha introduït el govern tripartit a fi de millorar la desastrosa situació en la que està ancorada l’educació d’aquest país. Emperò com poguérem observar amb l’exposició pública de les bases que havien de configurar la LEC no existeix cap mena de coherència entre la seva dialèctica d’oposició i la seva obra de govern, és a dir allò que abans s’afanyaven a criticar és el que estan promovent en matèria educativa.

De bon començament el rebuig frontal i unànime ha estat la reacció principal de la comunitat educativa, ja que en grans termes suposava un pas endavant cap a la privatització encoberta dels instituts, la segregació social del mapa escolar i la desregulació laboral del professorat. Així fou com vora de 120000 persones sortiren plegades al carrer en una exitosa jornada de vaga el passat 14 de Febrer. La solitud del govern en la defensa de la LEC l’ha condicionat prou a l’hora de confeccionar el redactat de l’avantprojecte fent caure determinats aspectes de les bases inicials, però encara en manté cos i ànima. Per tant no podem sinó que tornar a mostrar la nostra adversitat al que és la principal mesura de l’executiu principatí en matèria educativa.

A continuació procedirem a desgranar els punts calents de l’avantprojecte de llei en cinc eixos:

1) SERVEI D’EDUCACIÓ DE CATALUNYA: UN PARANY PEL MODEL D’ESCOLA PÚBLICA:

La trampa de la xarxa única:

Un dels elements més cabdals de la LEC és l’establiment d’una suposada xarxa única de centres escolars que integra tant els de titularitat pública com els de titularitat privada amb concert econòmic (molts d’ells en mans d’institucions religioses) i que es reparteixen la població en edat escolar. Tanmateix existeix un biaix flagrant que diferencia centres educatius segons la seva titularitat. Mentre que els públics es caracteritzen adequadament com a inclusius, laics i plurals, l’escola privada manté el privilegi d’especificar quins són els seus trets definitoris, el seu projecte educatiu, l’adscripció a la zona educativa i sobretot i més important, podrà seleccionar el seu alumnat mitjançant la matriculació als centres.

Però la cosa no queda aquí, sinó que es disposen un seguit de mesures que blinden i incrementen el finançament de l’escola concertada, mentre es perpetua el devastador ofec que hipoteca estructuralment a l’escola pública per les intencions de Maragall de mantenir el sistema educatiu en la més absoluta suficiència financera.

Qui assumeix les places educatives i segons què?
La planificació del mapa escolar d’un determinada àrea estarà imperiosament obligada a prioritzar el criteri de suficiència financera a l’hora de decidir si serà un centre públic o concertat qui assumirà les places a cobrir, sempre i quan el perfil del centre s’adeqüi a la realitat social de la zona. Com hem apuntat la privada pot confeccionar lliurement el perfil que cregui convenient, i no cal ser massa llestos per preveure que gratuïtament no voldran assumir aquell alumnat que requereixi d’unes necessitats educatives especials (NEE), demanda que haurà d’absorbir la pública. Per això el Departament reserva la possibilitat d’incrementar les dotacions pressupostàries per aquelles concertades disposades a matricular estudiants amb NEE.
Quan l’escola pública i la privada comparteixin perfils i disposicions es primarà el criteri de suficiència financera per determinar si les places a crear o retallar són d’una pública o d’una privada. Òbviament cobrir el concert d’una escola privada surt molt més barat que l’establiment d’un centre públic, de manera que la LEC busca cobrir amb centres concertats les necessitats educatives de la població, restant els centres públics per a aquells que no vulgui assumir la privada.
Tot plegat configura una decidida aposta de l’executiu tripartit de segregar els centres segons les característiques socioeconòmiques de la zona en la que estan adscrites i substituir progressivament els centres públics, per concertats que “surten molt més barats”

.
Els sous de la concertada amb els diners de tots:
A més a més al fusionar concertada i pública en una sola xarxa, s’aprofita per homogeneïtzar els sous del professorat. A partir d’ara l’erari públic es farà càrrec de l’equiparació retributiva del professorat de la concertada que fins ara cobrava menys que un professor funcionari de l’escola pública. Alhora la LEC reconeix la possibilitat dels titulars de les escoles concertades de fer negoci amb un dels drets més elementals dels ciutadans, perquè no oblidem que el darrer objectiu de l’escola privada és el lucre personal dels seus titulars.

2) CAP A LA PRIVATITZACIÓ DELS CENTRES PÚBLICS:
Diversificació del finançament dels centres:
La LEC introdueix noves vies d’ingressos pels centres públics més enllà de la ordinària que hi havia fins ara. Aquestes entrades de capitals seran vitals pel desenvolupament de les activitats del centre, ja que les partides ordinàries que atorga el Departament estan per sota de les necessitats reals i tot preveu que comencin a reduir-se encara més. Tot centre públic es veurà obligat a emprar aquests canals extraordinaris de finançament, si vol sortir de l’escanyament pressupostari que tenen actualment.
Emperò d’on provenen aquestes partides extraordinàries, i com s’aconsegueixen? Senzillament en base a un compte de resultats educatius, l’adopció de crèdits bancaris, externalitzant serveis i mitjançant els convenis que pugui sotascriure cada centre amb altres administracions, empreses, fundacions...

Millors resultats, millor pressupost:
El Departament d’Educació avaluarà els resultats acadèmics dels estudiants principatins, en determinarà uns estàndards i establirà un sistema de retribucions progressiu segons els nivells que assoleixi cada centre. Això bàsicament generarà una aferrissada batalla de centres per seleccionar els seus estudiants, ja que els resultats estan molt determinats per les condicions socioeconòmiques de cada persona. La selecció dels estudiants s’acostarà a la que realitza una empresa quan escull treballadors.

El sistema bancari a beneficiar-se d’un servei públic:
La LEC autoritza als centres públics a sol·licitar préstecs bancaris quan hagin d’afrontar mancances de liquiditat financera, que segur que es derivaran de la cursa per aconseguir més finançament extraordinari. Evidentment aquests préstecs portaran el corresponent recàrrec que any rera any situa a la banca amb uns beneficis abismals.
Transfereix a l’esfera privada l’explotació de determinats serveis. L’externalització de serveis educatius amb contingut curricular, així com serveis de lleure, és una mesura que traspassa a empreses privades la gestió d’activitats pròpies del centre amb l’evident empitjorament de la qualitat d’aquestes.

Per què entrar a finançar una escola?
La clau de volta de tot plegat es troba en el ja anunciat “projecte educatiu” que cada centre defineix de manera autònoma i aprova el seu respectiu Consell Escolar. Queda clar doncs que si es vol disposar del tan necessari finançament addicional el projecte educatiu restarà hipotecat als interessos (que res tenen a veure amb les necessitats educatives de la població) d’empreses, fundacions o altres administracions; esdevenint una clara moneda de canvi. Si afegim que la LEC possibilita l’entrada de les organitzacions empresarials als Consells Escolars podem anticipar que seran directament aquestes les qui pactaran el projecte educatiu amb les direccions dels centres.

3) EXTINCIÓ DE L’ENSENYAMENT PÚBLIC NO OBLIGATORI:
Privatitzacions i retalls la tònica general:
Maragall i el Tripartit aposten decididament per que la Generalitat comenci a despendre’s de l’oferta pública d’ensenyaments no obligatoris (0-3, Batxillerat, Formació Professional, Adults o Idiomes) i així deixar d’assumir el cost pressupostari que li suposa al Departament d’Educació. Eliminació de places públiques, tancament de centres, transferències a les privades... seran la pràctica general si s’aprova la LEC.

Reducció dràstica del Batxillerat:
Ernest Maragall durant una visita a una classe d’ESO aconsellà als estudiants que s’oblidessin de cursar batxillerat i una carrera i triessin fer un grau mig. Al·legava que era el més necessari per la “societat” (és a dir les empreses) i el que segurament estaria millor remunerat. Suposicions a part, en aquestes declaracions s’amaguen les fosques intencions d’elititzar l’ensenyament superior, perquè el model actual d’universitat “de masses” surt “massa car”. La política del Departament és de dissuadir als estudiants (o potser només a alguns) de cursar estudis encaminats a anar a la universitat.
La LEC contempla que des del Departament es pugui decidir quins centres poden oferir Batxillerat i quines modalitats, atenent-se a les condicions demogràfiques i socials de la zona del centre. Per tant les retallades de línies, modalitats o tot el Batxillerat es produiran en les zones més humils, ja que es considera que aquestes persones els convé fer Formació Professional. Àdhuc tindrà potestat en el determini de les matèries i per tant de les modalitats que es cursen en un centre per adequar-les a les necessitats del mercat laboral.
A més a més es suprimeix l’opció de cursar un Batxillerat nocturn i així compatibilitzar feina i estudis, esborrant del mapa les possibilitats dels joves treballadors d’accedir a la universitat en un futur. Una mesura netament classista d’un govern que s’autoanomena d’esquerres.

Formació Professional al servei del mercat:
Amb la LEC les empreses exerciran un rol fonamental en la Formació Professional, ja que decidiran quines són les necessitats educatives dels estudiants de mòduls i aprofitaran per tenir una borsa gratuïta de potencials treballadors precaris. És a dir la Generalitat es limitarà a finançar les necessitats formatives i del futur personal de les diferents empreses, sense controlar la qualitat de l’ensenyament que reben els estudiants. Alhora les empreses podran crear centres de formació pròpia contínua concertats amb el Departament.

Impuls de l’ensenyament a distància privat:
Per encara reduir més el pressupost d’Educació es proposa impulsar l’ensenyament a distància de Batxillerat, Formació Professional i Persones Adultes, estalviant-se així els costos d’infrastructures, recursos i personal docent, però amb una presumible baixada de la qualitat. I si a més a més s’autoritza als centres privats a oferir aquest servei...

La municipalització com una via de privatització encoberta:
Es potenciarà la transferència cap als municipis de la gestió dels centres del 0-3, ensenyaments artístics i la formació d’adults. Aquests traspassaran a la iniciativa privada l’explotació d’aquests serveis educatius amb la respectiva davallada de qualitat.
Els centres que ofereixin el primer cicle d’infantil esdevindran un mer aparcament flexible (en horaris) d’infants, perquè es contempla la compatibilització de la vida laboral i familiar dels pares com la seva funció principal, oblidant l’important tasca educativa que poden jugar. La xarxa pública d’Escoles d’Adults en el seu traspàs als municipis quedarà pràcticament desmantellada, perquè només realitzarà petits programes formatius gestionats per voluntaris i entitats sense ànim de lucre, enlloc de donar una formació curricular i regulada. A més a més els centres situats en presons prendran especificitat pròpia i rol de zona socioeconòmicament desfavorida, amb un gran perill de transferència a la gestió privada.

4) SEGMENTACIÓ JERÀRQUICA ALS CENTRES:
Escalada d’autoritarisme de les direccions:
Els centres públics amb la LEC seran dirigits i administrats mitjançant mecanismes verticals i amb formes autoritàries com si d’una empresa es tractés. Al capdavant hi haurà la figura del director-gerent que se li atorgarà el paper d’autoritat pública al centre i podrà gestionar tant els recursos humans com materials. Fins hi tot podrà determinar els complements salarials del professorat mitjançant criteris d’avaluació propis. La figura del director es veu reforçada amb la creació d’un cos propi i superior a la resta de docents. Sota l’excusa de desenvolupar millor el projecte educatiu del centre el director gaudirà de la potestat de proposar al Departament la creació de llocs docents específics que s’assignaran a dit pel mateix director.

Empitjorament de la situació laboral dels docents:
D’altra banda les condicions laborals del professorat patiran un sever deteriorament, ja que es diversificaran amplament les retribucions salarials del professorat funcionari en base a múltiples complements de productivitat com la superació de períodes quinquennals de docència sotmesos a l’ull voraç de l’avaluació, el desenvolupament de tasques d’especial dificultat tècnica, l’exercici de direcció, l’assoliment de la categoria sènior de docent... tanmateix la situació dels interins encara és pitjor, ja que no se’ls commutaran els anys d’exercici professional en graus, cosa que si que es farà amb el professorat de la privada.

Els drets dels estudiants tutelats per les direccions:
Els mecanismes de participació i representació dels estudiants, més enllà del consell escolar, restaran a criteri de les direccions, cosa que no dóna cap garantia de que es garanteixin aquests drets dels estudiants. A més a més aquesta llei segueix sense reconèixer la possibilitat de convocar i participar de vagues als estudiants.

5) RISC D’INSUFICIÈNCIA FINANCERA
Compromís zero d’augment de la inversió:
El Principat de Catalunya destina vora un 4% del seu PIB en matèria educativa, un percentatge molt inferior a la mitja de la Unió Europea (5,3%). Aquesta insuficiència financera genera unes limitacions pressupostaries als centres educatius que supedita gran part dels seus recursos, resignant-se a retallar les possibilitats de desenvolupar un projecte educatiu de qualitat. Però també al propi Departament d’Educació que no pot acomplir amb el nombre de centres i professionals que serien necessaris i garantir una escolarització digna i gratuïta per a tothom.
La LEC només contempla el tebi compromís d’incrementar la despesa educativa i situar-se a la mitjana dels països de la Unió Europea. Això suposa un nou parany per al sistema educatiu català, ja que no es garanteix un augment de la inversió si malgrat pujar la despesa, encara puja més la inflació. L’Escola Pública resta ofegada per culpa d’aquestes mancances financeres, hipotecant el futur en primera instància dels seus estudiants, i en segona d’una societat catalana que veurà truncades les esperances dipositades en que, mitjançant l’educació, s’avancés cap al progrés social i cultural d’aquest el nostre país.

Comunicat d’Alerta Solidària amb la crònica de les concentracions antimonàrquiques

divendres, 31 octubre de 2008

Alerta Solidària avisa, la campanya antimonàrquica segueix viva L’organització antirepressiva de l’Esquerra Independentista recorda que encara hi ha dos veïns de Figueres pendents de l’amenaça de l’Audiència Nacional i denuncia la repressió soferta a les ciutats de Mallorca i València. La policia nacional espatlla la jornada antimonàrquica: a Mallorca i a València Dimcres al vespre (29 d’octubre) tingueren lloc les concentracions d’Alerta Solidària arreu dels Països Catalans. Si bé el fet que els 16 de Girona i el mal temps van fer que molta gent es quedés a casa, les concentracions es van fer, amb un marcat to distès, d’alegria i de convenciment de que tot plegat, l’any sencer de campanya anitmonàrquica ha acabat amb una clara victòria. Càrregues policials a Mallorca i intimidacions a València A Ciutat de Mallorca, la concentració, tot i que havia estat burocràticament comunicada, va ser impedida per decisió del Delegat del Govern Espanyol, Ramon Socies. Un cordó de policies nacionals van impedir a vore mig centenar de persones entrar a la plaça de Cort. Fruit de la negativa a deixar-los passar, la policia va decidir carregar. Minuts més tard, i conscients de la vulneració flagrant dels seus drets de manifestació, els independentistes van reunir-se de nou per mirar d’entrar a la plaça, fet intolerable per la polica que decidí carregar per segona vegada. Hi ha dotze persones amb contusions de grau divers, ulleres trencades, etc. Alerta Solidària, des de Mallorca, va difondre aquest comunicat denunciant l’actitud del senyor Ramon Socies i la imposició de la censura cap a un acte de legítima expressió política. A la ciutat de València, la policia nacional va intentar identificar una a una les cinquanta persones que es van concentrar. Interpelats per una advocada d’Alerta Solidària, els agents van haver de desistir. El control de tota la plaça i la presència desmesurada de furgons però no deixa de ser una acció més d’intimidació enmig de València. D’altra banda, la resta de concentracions, que no van congregar més que 60 persones (a Barcelona) es van fer sense cap impediment. Així, hi ha hagut mobilitzacions, a més de la ciutat de Girona, a les ciutats d’Alacant, Barcelona, Ribes del Garraf, Tarragona, Tortosa i Vilafranca. A Vic, l’acte públic el varen fer el divendres anterior, dia 24; a Lleida es va fer el dia 28 i, a Manresa, va haver canvi de plans per la visita dels prínceps espanyols i es va fer una cercavila al migdia que va ser tallada dues vegades pels Mossos d’Esquadra en intentar arribar al recinte on eren els borbons. Alerta Solidària havia difòs un comunicat per a ser llegit en aquestes concentracions tot i que, el fet que absolguéssin als 16 gironins, va canviar substancialment el to de les intervencions. Malgrat això, el contingut seguia i segueix girant entorn dels mateixos punts: - La monarquia és un anacronisme. Als Països Catalans no tenim rei ni en volem. - La monarquia borbònica és hereva del franquisme i garant militar de la unitat d’Espanya. - La monarquia espanyola és una institució antidemocràtica, que gaudeix de privilegis jurídics i econòmics que els catalans i les catalanes no hem de suportar. - L’Estat espanyol, en sobreprotegir la monarquia, demostra les seves carències democràtiques de base: es fonamenta en la imposició sistemàtica de símbols i estructures de poder sobre aquells pobles a qui nega els drets universalment reconeguts com el de l’autodeterminació. - L’aposta de l’Esquerra Independentista ha donat els seus fruits i ha vençut el pols a l’Estat. - L’Estat, a traves del Fiscal General, ha fet marxa enrera en l’espiral repressiva i ha donat ordres d’aturar el que era per a ells contraproduent: fer tan visible i descarada la repressió política. - La identificació i ràpida elaboració d’informes per enjudiciar catalans i catalanes ha estat fet en base a fitxers polítics il·legals. - El Cuerpo Nacional de Policia, però molt més diligent el cos dels Mossos d’Esquadra, han estat presents en gairebé totes les mobilitzacions realitzades des de fa un any: han gravat en vídeo des d’edificis públics concentracions legítimes i legals. Han identificat i escorcollat a manifestants. I finalment han elaborat dotzenes d’informes remesos ràpidament a l’Audiència Nacional, afamats com n’estan de castigar la militància independentista. Arribat aquest punt, amb l’absolució dels 16 encausats de Girona, cal remarcar però que l’Esquerra Independentista manté viva la campnaya anitmonàrquica, com a mínim a l’espera de rebre la confirmació de l’arxiu dels dos processats de Figuers, un d’ells menor, per haver fet unes simples pintades solidàries i antimonàrquiques. Estem a l’espera també de conéixer el recurs interposat contra les condemnes d’en Jaume Roure i de l’Enric Stern. ... i estem a l’espera també que algú, en nom de l’Estat espanyol, el seu Govern o de la mateixa Casa Reial, demanin perdó algun dia pels innombrables delictes de sang i de genocidi planificat contra el nostre poble i la nostra cultura. Fa tres-cents anys que els borbons van entrar als Països Catalans i el primer que van fer va ser arrassar i cremar la ciutat de Xàtiva. Com fa tres-cents anys, la flama de la resistència continua viva. Avui com ahir, la lluita és l’únic camí. Felicitats a totes les que heu fet possible aquesta petita victòria, i a seguir treballant! Visca la Terra! Alerta Solidària, 30 d’octubre de 2008

Als Països Catalans decidim universitat pública. Aturem Bolonya!

Països Catalans, 30-10-2008

L’actual situació en què es troba la universitat pública catalana és preocupant. Des dels rectorats, conselleries i ministeris s’està imposant l’Espai Europeu d’Ensenyament Superior, que no compta amb el recolzament del conjunt de la comunitat universitària, i sobretot dels estudiants.
Davant d’aquesta situació, no podem restar quiets i obedients, per això, el Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans fa una crida a l’organització i la mobilització de tots els estudiants per fer front als atacs que rep la universitat pública i, entre d’altres coses convoca una jornada de lluita i de vaga a les universitats del país el proper 20 de novembre.

Aquest curs acadèmic, el Procés de Bolonya arriba al seu punt clau. Com ja hem denunciat, repetides vegades, aquesta reforma de la universitat respon a les exigències de les empreses, i no pas a les demandes de la societat. Els estudiants no volem una reforma encaminada a transformar l’educació en un nou bé del mercat, el que volem és construir una universitat pública i de qualitat, que doni solucions a les necessitats i demandes del conjunt del poble català.

Aquest últim any, el Procés de Bolonya ha mostrat el seu veritable rostre, la implantació de l’Espai Europeu d’Ensenyament Superior (EEES) s’ha caracteritzat per ser l’exemple més evident i definidor del que és una imposició.
D’una banda, les manifestacions pels carrers de les ciutats catalanes en defensa de la universitat pública han estat fortament escortades, i, en moments, reprimides pels cossos policials. De l’altra, els equips de govern de les universitats han aprovat precipitadament, i en alguns casos de forma irregular, els nous plans d’estudi, sense escoltar les aportacions i crítiques dels estudiants i dels altres membres de la comunitat universitària.
Així mateix, les conselleries i el ministeri espanyol d’universitats han decidit fer cas omís a les advertències realitzades pels diversos agents educatius (professors, estudiants i treballadors del PAS) sobre la mercantilització que suposa el Procés de Bolonya.
La situació de repressió i persecució que pateixen totes les persones crítiques amb aquesta reforma universitària ha arribat fins al punt que més d’una trentena d’estudiants, de la Universitat Autònoma de Barcelona, es troben en un procediment disciplinari d’expulsió i una quinzena immerses en un procés penal, que pot acabar amb penes de presó, per la seva lluita diària contra aquest nou model d’universitat.

Davant d’aquesta situació, des del Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans estem potenciant diverses iniciatives a les universitats del nostre país per mostrar el rebuig dels estudiants a l’EEES, i fer evident que és imprescindible la participació de tots els membres de la comunitat universitària en la presa de decisions sobre el futur de la universitat.

Amb l’objectiu de defensar la universitat pública, catalana, popular, antipatriarcal i de qualitat, els estudiants dels Països Catalans realitzarem protestes al llarg del mes de novembre, i, en especial, el Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans convoquem, seguint la crida del Fòrum Europeu d’Estudiants, una jornada de vaga i mobilització pel 20 de novembre a totes les universitats del país.

Finalment, volem encoratjar a tots els estudiants a no defallir en la lluita per la universitat que desitgem, i volem deixar ben clar també que les accions que pretenen desactivar i criminalitzar la nostra feina no aconseguiran els seus objectius

CONCENTRACIÓ DE SUPORT ALS ANTIMONÀRQUICS

16 joves més seran jutjats a l'Audiencia Nacional per cremar fotos de la família real espanyola
concentració de suport

dimecres 29 d'octubre a les 20:00h, a la Plaça de l'Àngel de Tortosa

MAULETS,SEPC,CASAL POPULAR PANXAMPLA

ALERTA SOLIDÀRIA noalrei.elsud.org