13 de novembre de 2008

VAGA 13 NOVEMBRE en CONTRA la L€C






Avui dia 13 de novembre vora un centenar d'estudiants i mestres hem recorregut els carrers de Tortosa manifestant-nos en contra de la LEC. La concentració s'ha iniciat a la plaça de l'Estadi i ha finalitzat al carrer Providència on es troba la subdelegació del govern. El recorregut ha estat amenitzat per grallers, el desplegament d'una pancarta des del punt més àgil del recorregut i diverses consignes en contra de la nova llei d'educació proposada fa un any per Ernest Margall. En finalitzar el recorregut ha tingut lloc la lectura del manifest, tan per part de professors com d'estudiants.
En definitiva, ha sigut una jornada de caire reivindicatiu i festiu que ha deixat palès el comú desacord de la comunitat educativa i estudiantil vers aquesta llei.


Els sindicats del professorat i d’estudiants i les assemblees de facultats de les universitats sotasignats i els i les vaguistes i manifestants mostrem el nostre rebuig al projecte de Llei d’Educació de Catalunya i exigim la seva retirada del Parlament de Catalunya perquè:

  1. És una Llei que no aporta cap millora al nostre sistema educatiu, que col·loca a la xarxa pública en condicions de subsidiarietat i que empitjora les condicions de treball del professorat.

  2. Consolida i augmenta el poder i la influència de les patronals religioses en l’àmbit educatiu. Destina més diners als centres privats sense cap obligació ni cap mecanisme per evitar la distribució desequilibrada de l’alumnat. A partir d’aquesta Llei, la xarxa de centres privats passa a ser l’eix vertebrador del sistema educatiu.

  3. Consolida el camí obert cap a la privatització de determinats sectors, a partir de la municipalització i altres vies: 0-3, educació de persones adultes, Formació Professional, Serveis educatius, extraescolars.

  4. Estableix un model d’autonomia basat en la diferenciació dels centres segons els resultats escolars. Afavoreix l’autofinançament dels centres públics que conduirà a incrementar les diferències segons el seu entorn social. Proposa un model de gestió empresarial que dificulta el treball en equip. Defineix els directors/es dels centres públics com a “personal directiu”, amb règim jurídic específic i els possibilita seleccionar, avaluar i nomenar al professorat.

  5. Desregularitza les relacions laborals. Introdueix formes de provisió subjectives i discrecionals, que deixen una porta oberta a l’arbitrarietat. Proposa un nou sistema retributiu jerarquitzat basat en un model d’avaluació punitiva. Proposa increments retributius al professorat per resultats obtinguts. Obre la via a la laboralització del personal substitut amb el conseqüent empitjorament de les seves condicions de treball i redueix el salari del professorat durant els tres primers anys.

  6. El compromís d’inversió pública que proposa el Departament és absolutament insuficient. Entenem que s’ha de prioritzar la inversió pública a l’ensenyament públic i aquesta ha de ser, com a mínim, del 6 % del PIB de Catalunya.

La millora de l’educació pública no passa per una gestió jeràrquica i empresarial, ni per la lògica del mercat i la privatització, sinó per una aposta real per la xarxa pública i un augment seriós de la inversió que possibiliti abordar tota la problemàtica i les necessitats dels centres i de l’alumnat.



Tanmateix, aquest és el darrer any acadèmic abans de la completa implementació dels nous plans d’estudi que es desenvoluparan segons els criteris que defineixen l’Espai Europeu d’Ensenyament Superior (l’EEES). Procés que arrencà tot just fa deu anys amb la Declaració de Bolonya. Al nostre país aquest atac a la universitat pública s’ha concretat ja fa alguns temps mitjançant dues lleis, una d’àmbit estatal, la LOU i l’altre d’àmbit del Principat de Catalunya, la LUC, pel qual el govern espanyol i la Generalitat esdevenien còmplices dels poders econòmics capitalistes en el seva dèria de mercantilitzar l’ensenyament superior.

El procés de convergència europea suposarà una transformació radical del marc universitari privatitzant-lo i mercantilitzant-lo, fet que comportarà la conversió de les nostres universitats en fàbriques de precaris i aturats. Davant de tot això, mostren de nou el nostre rebuig i fem arribar les nostres reivindicacions:


  1. Volem que es garanteixi uns ensenyaments dignes, públics, gratuïts i en català per a tothom.

  2. Demanen la derogació de les lleis que permeten l’implementació de l’EEES (LOU, LUC i Reial Decret).

  3. Exigim que s’escolti la veu de la majoria de la comunitat universitària i s’obri el diàleg que insistentment hem demanat les estudiantes en les successius referèndums que s’han organitzat.

  4. Exigim que s’investigui l’origen dels “deutes estructurals” que suposadament pateixen la majoria de les nostres universitats, ja que aquest deute és del tot inventat, essent l’excusa perfecta per facilitar l’entrada del capital privat dins dels governs de les universitats.

  5. Exigim que les institucions públiques garanteixin el complet finançament de les universitats públiques.

  6. Exigim l’augment de les beques destinades a les estudiantes..

  7. Exigim un augment significatiu dels pressupostos per augmentar la contractació de professorat en condicions dignes i no de forma precària com passa actualment, així com dels diners destinats a la recerca i la investigació.

  8. Demanem la dimissió del Conseller d'Innovació, Universitats i Empresa Josep Huguet per no defensar les institucions públiques d’ensenyament superior, lliurant-les al capital privat, a la vegada que defensa públicament que les estudiantes ens haguem d’endeutar per poder realitzar estudis universitaris. Mai abans cap altre polític que diu estar tant a l’esquerra havia aplicat polítiques tant neoliberals.


En defensa de l’ensenyament públic i la seva qualitat!

No volem aquesta LEC! No al Pla de Bolonya!