19 de novembre de 2008

20-N: Vaga i mobilitzacions contra el Procés de Bolonya!

El Sindicat d'Estudiants dels Països Catalans convoca una jornada de vaga i mobilitzacions a les universitats de tot el país per demà, dijous 20 de novembre, per tal de mostrar el rebuig a l'Espai Europeu d'Ensenyament Superior, anomenat popularment Procés de Bolonya.
Les manifestacions que estan convocades, sota el lema "Als Països Catalans decidim universitat pública. Aturem Bolonya!", pel dijous 20 de novembre, són:

· Barcelona: 12h. Plaça Universitat
· Girona: 12h. Plaça Catalunya
· Lleida: 11.30h. Plaça Víctor Siurana (davant del rectorat)
· Tarragona: 12h. davant de la Facultat de Psicologia
· Vic: 12h. Plaça Major
· Castelló: 12h. Plaça de la Pau
· València: 12h. davant de la Facultat de Geografia i Història
· Alacant: 12h. davant del Monument de la Mà
· Benissa: 11.30h. a la plaça de l'Ajuntament
· Manresa: 12h. a la plaça Crist
· Olot: 11.30h. a la plaça de l'àngel
Als Països Catalans decidim universitat pública. Aturem Bolonya!

Fa nou anys que es va signar la Declaració de Bolonya, que va suposar el tret de sortida del procés de privatització i mercantilització de la universitat pública. Els efectes d’aquest procés no s’han fet esperar. Veiem com els empresaris guanyen influència en els òrgans de govern de les universitats; la universitat pública recorre a convenis amb el sector privat per cobrir el dèficit econòmic derivat de l’insuficient finançament públic; les empreses es cobren els favors i imposen els plans estratègics a degans i rectors submisos a les seves ordres; estudiar i treballar alhora esdevé impossible i les titulacions, que esdevenen graus, estan tant devaluades que es torna imprescindible cursar postgraus i màsters que, amb preus privatius, veten la formació acadèmica als estudiants.

Per assolir els objectius de Bolonya els governants no han dubtat en utilitzar tots els mètodes que tenien a l’abast. La negació de diàleg i la violència han estat, des d’aquell fatídic 18 de juny de 1999 a l’ordre del dia de les nostres universitats. Amenaces, detencions, expedients sancionadors i les càrregues policials contra els estudiants han estat una constant durant aquests anys en que els estudiants dels Països Catalans hem plantat cara a Bolonya. Se’ns ha negat la paraula i la participació en les decisions sobre el futur de la universitat, sobre el nostre propi futur, i s’ha fet a qualsevol preu.

Saben que els estudiants volem una universitat al servei de la societat, i no de les empreses; que sigui accessible per a tothom i que no l’elit econòmica; que eduqui en favor del no-sexisme i no reprodueixi els valors patriarcals; que disposi de tots els recursos públics necessaris per a complir amb la seva funció educativa. És per això que cada vegada que alcen les porres o ens amenacen amb sancions tenim el convenciment que estem fent les coses ben fetes, que podem aturar Bolonya. Cada vegada que perden els nervis hem fet un pas més per fer de la universitat pública un espai de formació, de crítica, de debat i de construcció d’alternatives.

Per a fer front als atacs que rep la universitat pública, i construir l’educació que volem, ens cal reforçar el moviment estudiantil i organitzar-nos aula per aula. Cal que els estudiants prenguem la iniciativa i diguem clarament que no volem que ens imposin més lleis, que no volem que els interessos del capital privat decideixin per nosaltres. Volem decidir i hem decidit, els agradi o no, que els estudiants i tota la comunitat universitària marcarem junts el rumb de l’educació als Països Catalans.

Des del Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans hem pres la determinació de no cessar en la nostra lluita en defensa de la universitat pública, hem pres la decisió de no rendir-nos davant de l’ofensiva neoliberal i descatalanitzadora que afecta l’educació del nostre país. Tenim molt clar que la lluita ha estat, i continuarà sent, un camí ple d’obstacles. Però el que està en joc és massa important, perquè és el nostre futur. No estem disposats a ser una peça més del procés productiu, no acceptarem que se’ns consideri mercaderies de cap mercat de treball, perquè som persones crítiques i volem construir alternatives al model econòmic i social actual. No és hora de laments, ni mitges tintes, sinó de plantar cara amb fermesa i decisió. Aturar Bolonya és possible i només depèn de nosaltres.

Construïm l’educació pública, popular, catalana, antipatriarcal i de qualitat!