En la seva 4rta edició consecutiva, el Sindicat d'Estudiants dels Països Catalans (SEPC) ha estat present en la
Trobada Internacional de la joventut en lluita (Scontri Internaziunali di a ghjuventù in lotta), jornades de debat sobre les diverses problemàtiques que afecten una sèrie de nacions oprimides (com per exemple, Irlanda, Euskal Herria, Sardenya, Còrsega o els Països Catalans), convocades per l'organització juvenil i sindicat d’estudiants cors d'alliberament nacional
Ghjuventù Indipendentista (GI).
Enguany, les jornades giraven entorn del títol “Llengües, pobles i drets nacionals”. Ja en el segon col·loqui, tot just es començaren a perfilar les idees sobre la defensa de les llengües pròpies a l'hora de parlar sobre música i reivindicació política: el públic cors assistent inicià un interessant debat entre tradició i modernitat, en què confrontaren posicions sobre quins havien de ser els temes representatius del poble cors en les lletres dels seus grups, així com per a proposar innovacions d'estil musical en les tradicionals polifonies. Per part de la delegació catalana, formada pel Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans i l’organització juvenil Maulets, va causar sensació – en mitjans de comunicació locals inclosos – l'exposició del fenomen musical de masses que actualment travessa de punta a punta els Països Catalans, l'anomenat rock-ska reivindicatiu – amb la incorporació d'instruments tradicionals com la gralla o la dolçaina –, que ha aconseguit moure en els últims anys bona part del jovent català cap a postulats combatius i de compromís en defensa de la terra, la cultura i la llengua.
Així doncs, l'endemà s'atacà el problema de la supervivència dels idiomes i les identitats nacionals minoritzades de forma radical. Des del SEPC, s'insistí en què la normalització d'aquestes llengües no pot passar únicament i exclusivament per les polítiques lingüístiques que des dels governs respectius es puguin exercir. Menys encara si es tracta, com en el cas paradigmàtic del català, tan sols d'estratègies tèbies que duen a terme determinats governs autonòmics de parts de la nació per reduir el problema en comptes de resoldre'l: tant perquè aquestes polítiques de tímids incentius per a la llengua acaben quedant diluïdes en les accions espanyolitzants o francesitzants dels partits estatals majoritaris; com perquè el seu caràcter regional, alhora que institucional, fa que habitualment siguin mesures inútils de cara a la població, aquesta no pot ser la solució directa. La normalització ha de realitzar-se necessàriament a través de dinàmiques participatives i integradores de base – com per exemple, el Correllengua–, així com, sobretot, a partir de la defensa de la unitat popular catalana, que supera totes les fronteres imposades i que s'ha vertebrat, ara i sempre, a partir de la llengua autòctona.
Finalment, el SEPC va recuperar el tema del primer col·loqui, “Universitat i Mercat”, per tal d'insistir en dos idees clau en relació al futur de les llengües minoritzades de les nacions sense estat: la primera, tot sintetizant les teories d'A. Gramsci i Paulo Freire, segons les quals "l'educació superior serveix per perpetuar la ideologia del sistema dominant i per a formar intel·lectuals al seu servei", va determinar que sense unes universitats nacionals, tant en llengua com en currículum propi, que funcionin com a eina per al poble que es vol alliberar, el futur d'aquestes nacions oprimides està gairebé perdut.
Com a segona idea, la representació del SEPC va refermar la seva lluita conta el Procés de Bolonya, lluita que l'organització corsa – així com d'altres arreu d'Europa – secunda totalment. En aquest sentit, es va fer palès el greu perill que suposa per a la llengua i cultura catalanes, igual que per a tantes altres llengües i cultures minoritzades, l'aplicació de l'Espai Europeu d'Ensenyament Superior (EEES). L'EEES presenta uns plans d'estudis homogeneïtzadors per a les cultures, en tant que estableix forçosament l'ensenyament en totes les titulacions de diverses assignatures en anglès, alhora que impedeix la normalització d'idiomes com el català enmig de graus i postgraus d'estudis en què predominen llengües més rendibles en el mercat de la comercialització dels serveis educatius, com el castellà o el francès.
Davant d’això, la conclusió va ser que només queda la defensa de les respectives universitats populars nacionals, com la que el SEPC, a través d'una educació pública, popular, catalana, antpatriarcal i de qualitat, vol construir als Països Catalans
.
14 de febrer de 2008, Universitat Pasquale Paoli, Corti (Corsèga)
